CERÀMICA
DECORACIÓ
METALL: FERRO
FORJAT i LLAUTÓ
MOBLES i EBENISTES
VIDRE
DISSENY GRÀFIC
JOIERIA
MODA
MOSAIC
Els
decisius canvis en les tendències artístiques viscuts a Europa durant
el final del segle XIX i primers anys del XX (veure Modernisme),
es van estendre a tots tipus d’arts (veure Arquitectura,
Escultura, Pintura,
Literatura, Música) relacionats
o no amb l’arquitectura.
Les noves tendències en el dibuix de línies i formes seguint la natura
van influir totes les arts, primer a l’arquitectura i arts decoratives però
posteriorment també altres arts com la literatura i la música.
Com a conseqüència de la explosió de noves actituds davant del fet artístic, qualsevol objecte de us comú evolucionarà cap a un objecte
artístic freqüentment construït amb nous materials: vidre,
ceràmica,
ferro forjat, noves fustes d'alta qualitat, etc.
Els arquitectes d’aquest període eren professionals amb enormes coneixements i capacitats per desenvolupar les seves ideés basades en el Modernisme. Per a ells els edificis eren no únicament les estructures i els elements arquitectònics bàsics, sinó també tots els objectes decoratius creats durant el període modernista, freqüentment per ells mateixos. Aquest es el camí que van seguir Gaudí, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner i altres a Catalunya - per aquesta raó aquestes excepcionals figures estan classificades no només com a arquitectes, sinó també com a decoradors i dissenyadors de mobles, ceràmiques, ornaments tèxtils, etc.- com en d’altres països van fer altres arquitectes com Guimard, Van de Velde, Victor Horta, Otto Wagner i altres.
El fort desenvolupament del moviment "Arts and Crafts" durant el segle XIX va col·laborar en aquest procés. Aquest desenvolupament permeté la creació d’una important infraestructura de especialistes, artesans, tècnics i artistes, que van permetre la realització de qualsevol tipus de objectes artístics sovint amb formes tècnicament impossibles abans. El paper de les Arts Decoratives va ser essencial en el desenvolupament del Modernisme a Catalunya i la col·laboració entre artistes i artesans va impulsar aquesta evolució.
El moviment Arts and Crafts va ser ràpidament assimilat i adaptat a les necessitats d’unes circumstancies nacionals diferents. El desenvolupament industrial, els nous valors socials juntament amb la superació de la anterior rigidesa de l’eclecticisme van ser essencials per al triomf de les noves ideés.
L’artesania Modernista catalana experimentà un fort creixement, especialment des dels treballs de Francesc Vidal i Jevellí (1848-1914), decorador, ebenista i fonedor, que va tenir una gran activitat en la decoració d’interiors.
En aquest procés, el Taller del “Castell dels Tres Dragons”
que va impulsar
Lluís Domènech i Montaner, va ser una iniciativa pionera creada amb l’objectiu
de recuperar arts i procediments antics, per
aplicar-los a la nova arquitectura modernista.
El Taller es creà arran de l’Exposició Universal del 1888, l’esdeveniment més
important de la Barcelona dels últims anys del segle XIX. Un cop clausurada,
començà l’enderroc dels pavellons i edificis de caràcter temporal. Se’n van
conservar alguns, com el Cafè-Restaurant de Domènech i Montaner, anomenat
popularment “Castell dels Tres Dragons”.
Com que l'immoble no s’havia acabat del tot per l’Exposició, l'Ajuntament
encarregà a Domènech de dirigir-ne de nou les obres i convertir-lo en Museu de
la Història. Domènech acceptà l’oferiment i per portar-lo a terme, va acabar
la torre més alta, anomenada Torre de l’Homenatge, la decoració i d’altres
reformes de condicionament. Un plantejament decisiu pel futur del Modernisme, va
ser la instal·lació de diversos obradors en els que van tenir una important
presencia artistes com l’escultor Eusebi Arnau, el vitraller Antoni Rigalt o el ceramista Pau Pujol i Vila (de la fàbrica
Hijo de Jaime Pujol i Bausis), als quals s’hi sumaren arquitectes com
Gallissà i Josep Puig i
Cadafalch.
Tots ells tenien interès en retrobar els mètodes que els antics artesans
havien utilitzat, per recuperar-los, adaptar-los i aplicar-los a l’arquitectura
modernista que començava la seva volada. Els contactes entre aquests
artistes i artesans van ser molt profitosos, perquè els permetien intercanviar
experiències, discutir propostes i dibuixar models.
Malauradament el Taller va ser una experiència de molt poca durada al
haver-s’hi d’instal·lar el Museu de la Història.
Tots els coneixements que aquesta iniciativa va permetre acumular, son avui en
dia presents a tota la geografia de Catalunya, en centenars d’edificis
d’arquitectes modernistes - Gaudí, Domènech, Puig i Cadafalch, Gallissà,
Jujol, .... - que encara presenten - en molts casos - un estat de conservació
notable i una bellesa que ja s’inscriu en la brillant història de l’art a
Catalunya.
| Els arts mencionats més avall son desenvolupats en pagines específiques, o ho seran properament |
|
La
Ceràmica
va ser molt utilitzada durant el Modernisme. Això no
es estrany si tenim en compte que la ceràmica era tradicionalment usada
a Catalunya i València per a la cobertura de superfícies en
l’edificació. D’aquest tipus de ceràmica a la que denominarem
Ceràmica arquitectònica, se’n varen desenvolupar moltes variants amb
diferents tècniques que s’expliquen en una pagina específica. |
| La Decoració va ser òbviament essencial en els acabats dels edificis modernistes i va ser curosament elaborada per els arquitectes conjuntament amb una gran quantitat d’artesans com en Francesc Vidal, Joan Busquets i Gaspar Homar, que en realitat més que artesans es poden també considerar artistes. Una figura com Alexandre de Riquer, també va desenvolupar una important tasca com a decorador. |
| El Metall va tenir també una forta presencia en els edificis modernistes en peces com poden ser les reixes, tanques, portes, fanals, baranes construïdes en ferro forjat amb excel·lents artesans com Masriera i Campins, i picaportes, tiradors, manetes, etc. en bronze o llautó. Els arquitectes, com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch van completar els seus edificis amb elements metàl·lics de gran riquesa decorativa. De Gaudí en particular, podem citar, entre molts altres treballs, els fanals a la Plaça Mercadal de Vic, avui desafortunadament desapareguts i els de la Plaça Reial i el Pla del Palau de Barcelona. |
| Els
Mobles
i els Ebenistes que els realitzaven també van tenir un gran
protagonisme en la decoració interior dels edificis. El disseny de
mobles es va basar en diferents formes i materials de gran qualitat com
fustes nobles i tèxtils amb dibuixos que sovint adoptaven la forma
del "coup de fouet" tan propi del modernisme, així com dibuixos
inspirats en la natura. Els dissenyadors més importants foren Antoni Gaudí, Josep Maria Jujol i Domènech i Montaner i els artesans més coneguts en aquesta especialitat van ser Joan Busquets i Jané, Gaspar Homar i Francesc Vidal i Jevellí. En un àmbit més especialitzat també Alexandre de Riquer va destacar en aquesta especialitat. |
| El
Vidre:
La tecnologia dels vidriers catalans es va desenvolupar extraordinàriament a
conseqüència dels treballs del arquitecte Joan Martorell i Montells,
que va ser el primer en recuperar el neogòtic català. Martorell va
treballar conjuntament amb el vidrier Eudald Amigó per restaurar les
vidrieres de les esglésies de
Santa Maria del Mar i El Pi a Barcelona i construir les vidrieres del monestir
de les Saleses, el Paranimf de la Universitat de Barcelona i
altres.
Alexandre de Riquer va fer algunes aportacions d’interès.
Els arquitectes també van dissenyar nombrosos elements decoratius, especialment vitralls per la decoració dels seus edificis. Podem veure, en especial, l'obra de Gaudí en aquest camp, així com la de Domènech i Montaner i altres. Les vidrieres modernistes van incorporar una amplia gamma de colors i formes com vidre decorat, cercles, estels, serpentins i altres. |
| El
Disseny
gràfic es una activitat que va experimentar un enorme expansió
durant el Modernisme en diverses manifestacions com
publicació de
llibres
i revistes, publicitat,
cartells,
ex-libris, etc. Aquestes activitats es van desenvolupar normalment basades en principis d’alta qualitat artística. Algunes de les figures més representatives d’aquest art foren Alexandre de Riquer i Apel·les Mestres. |
| La Joieria va ser molt important en el Modernisme. A més dels treball realitzats per joiers com els germans Masriera, Cabot o Carreras, escultors com Eusebi Arnau i Pau Gargallo, arquitectes com Domènech i Montaner i Josep Maria Jujol i altres artistes com Alexandre de Riquer van col·laborar amb els joiers en el disseny d’objectes personals i de l’aixovar domèstic com joies, coberts, jocs de cafè i elements litúrgics com calzes, patenes i custodies. |
| La
Moda reflexa
també els nous gustos imposats per el Modernisme. Buscant a la vegada
una major llibertat de moviment per a les dones, es va eliminar la
cotilla
i es van estilitzar les línies. La millor dissenyadora de moda femenina va ser Maria Molist. |
| El
Mosaic: decorar
superfícies per mitja de la introducció de petites peces de pedra,
marbre, vidre, ceràmica, etc. va ser una tècnica molt arrelada durant
el Modernisme. El dibuix va ser sovint fet per arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, Josep Maria Jujol, Antoni Maria Gallissà i la realització per artistes i artesans com Jeroni Granell, Lluís Brú o Mario Maragliano. |
| Tèxtil: El dibuix d’elements tèxtil com tapisseries, cortines, estàndards, banderes, escuts d’armes, etc. està representat per arquitectes com Puig i Cadafalch (estàndard de Ripoll), Antoni Maria Gallissà (estàndard de l'Orfeó Català) o dissenyadors gràfics com Alexandre de Riquer (bandera de la Unió Catalanista). |
