PINTURA MODERNISTA A CATALUNYA
[English] [Français] [Castellano] |
Pintors |
Els
pintors de l’època varen donar la benvinguda al Modernisme
de la mateixa manera que arquitectes i escultors, com un moviment que
alliberava el tractament de les formes en contraposició a la anterior
rigidesa academicista. El Modernisme pictòric català presenta una gran varietat i riquesa de temes, aquesta es la raó per la que alguns especialistes prefereixen parlar de "Pintura del període modernista" en comptes de "Pintura Modernista". Malgrat tot, alguns pintors com Rusiñol, Ramon Casas, Meifrèn, Mir, Utrillo, Lluïsa Vidal i altres son considerats a vegades com els estrictes representants del Modernisme. Altres com els germans Masriera representen, sota aquest punt de vista, una tendència més tradicional -més a prop del academicisme, però com un refinament del realisme no basat en normes clàssiques- dintre del Modernisme. Les
diferencies d'estil no es troben només entre artistes, sinó també
dintre de la pròpia obra de cada un d'ells. Això es fa evident en la
obra de Ramon Casas, aquest excepcional pintor caracteritzat per les
seves amables escenes burgeses com "Plein air", "Ball de
tarda", decoració del Cercle del Liceu a Barcelona, retrats de
l'alta societat catalana i altres de similar contingut, es també
l'autor de pintures presentant temes de motiu social com "La
càrrega", "Garrote vil". etc. Santiago Rusiñol, conjuntament amb Ramon Casas es el pintor més característic d'aquest període. La seva activa promoció del Modernisme, la celebració de les "Festes Modernistes", les seves activitats al voltant del Cau Ferrat i la seva obra literària li van permetre adquirir un gran prestigi dintre del moviment. La varietat de temes que pintava: retrats (Eric Satie), paisatge ("El port de Barcelona" i jardins), temes de la vida (La "Cuina del Moulin de la Galette"), ens poden donar una idea dels seus viatges i les diferents fonts d'inspiració dintre de la seva vida bohèmia. Retrats i paisatges son els motius més freqüents dintre de la pintura Modernista. Això es evident en l'obra dels germans Masriera, Eliseu Meifrén, Utrillo, Lluïsa Vidal, Joaquim Mir i altres. De fet aquest es un dels pocs elements comuns en un estil -el Modernisme- que agrupa una gran quantitat d'artistes normalment autodefinits com Modernistes, però que manifesten una gran llibertat creativa i no estan massa preocupats per la seva fidelitat a les normes molt laxes del moviment, el que no es difícil si pensem que en aquest, la norma es precisament l'absència de normes. |
|||||
PINTORS: | |||||
Hermen ANGLADA i Camarassa Joan BRULL i Vinyoles Ricard Canals Agapit Casas i Abarca Ramon CASAS i Carbó Josep CUSACHS Manuel Cusí Xavier Gosé i Rovira Sebastià Junyent Joan Llimona i Bruguera Josep Maria Marqués Francesc MASRIERA i Manovens Josep MASRIERA I Manovens Lluís MASRIERA i Rosés Eliseu MEIFRÈN i Roig Joaquim MIR i Trinxet Francesc Miralles Isidre NONELL i Monturiol Josep Pinós i Comes Marià PIDELASERRA i Brias Josep Reynés Alexandre Riquer i Ynglada Pau Roig i Sisa Santiago RUSIÑOL i Prats Antoni Serra i Fiter Josep Maria Tamburini Modest Urgell Miquel UTRILLO i Morlius Lluïsa VIDAL i Puig Pere Ysern i Alié |
|||||
|