|
|
MODERNISME A EUROPA
En parlar del Modernisme català,
interessa conèixer el context
europeu en què aquest moviment es va donar.
El Modernisme és un moviment artístic que es
desenvolupà durant el final del segle XIX i el primer quart del segle XX.
Les primeres referències que tenim del Modernisme
es produeixen a Anglaterra amb els treballs de John Ruskin
(1819-1900), influenciat per l'art gòtic, va publicar una enorme quantitat de
llibres sobre literatura, pintura, arquitectura, escultura, estètica i
molts altres llibres sobre temes socials. El seu extraordinari gust per
qualsevol tipus d'art el portava a apreciar tant els pintors primitius
italians com els pre-rafaelites anglesos, com Turner. Va ser un gran propagandista
de l'art, les seves idees es van popularitzar a traves
dels seus llibres que influïren el moviment Arts and Crafts -Arts i
Oficis- que es caracteritza en l'aspecte estètic per un retorn a la natura, formes gracioses, ondulades,
delicades, d’un suau encant, en les que sovint trobem vegetals, flors, insectes,
peixos, sirenes, dracs i ocells de colors i cues espectaculars.
El Modernisme va trobar la seva expressió en formes d’art ben diferents, en
arquitectura, per exemple, sovintegen els exteriors amb pedra,
ceràmica i
profusió de
ferro forjat, interiors amb parets corbes, sovint amb decoració exuberant.
L'escultura, la pintura, la decoració i les arts gràfiques, donen un nou impuls a la tria dels temes i a
la seva representació.
Ruskin s'interessa per l'art, però a més a més, també
explica les conseqüències socials i polítiques de l'art,
l'arquitectura i la literatura.
Aquestes idees van tenir un gran ressò i influencia sobre l'art a
Europa i Amèrica.
A Anglaterra,
Ruskin va tenir com a seguidors Edward Coley Burne-Jones (1833-1898), William
Morris (1834-1896), Walter Crane (1845-1915) i altres, bàsicament a través del
mencionat moviment Arts and Crafts, organitzat al voltant de la "Arts and Crafts Society"
fundada el 1888 i col·laborant a una forta revifalla de les arts. Per a
aquests artistes, la bellesa és essencial i ha d'ésser evident en cada
obra d'art i això no s'ha de manifestar només en l'obra personal dels
artistes, sinó també en els productes de la gran indústria creada al
voltant del moviment i seguint les seves idees estètiques.
Arthur Heygate Mackmurdo (1851-1942) que va ser un dels deixebles de Ruskin a Oxford,
es va implicar en activitats artístiques fundant la "Century Guild" (una
organització d'arts and crafts que es va iniciar
l'any 1884 abans que la famosa "Arts and Crafts Society") conjuntament amb
altres artistes. Mackmurdo creia que la proporció es un element bàsic
de la bellesa. Les seves idees van ser explicades en la revista "The hobby Horse"
publicada a partir de 1884.
A Escòcia, Charles Rennie Mackintosh, la seva dona Margaret i la
seva cunyada
Frances Macdonald han de ser reconeguts com uns dels màxims representants del
Modernisme amb la labor que van desenvolupar a través del "Institute of
Fine Arts of Glasgow" (1897-1909).
Altres artistes britànics a mencionar son Vincent Aubrey Beardsley (1872-1898),
Robert Burnes, els arquitectes Henry Hobson Richardson i Richard Norman Shaw, i
també s'han de tenir en compte els fantàstics treballs del decorador James Abbot Mc Neil Whistler
(1834-1903).
El Modernisme també es va estendre a altres
parts d'Europa, com a Bèlgica on Victor Horta (1861-1947) va
construir els seus edificis rebutjant estils històrics, creant les bases
de l'arquitectura moderna. Al mateix país, Henry
Van de Velde (1863-1957), pintor i arquitecte, va desenvolupar també una
arquitectura amb un estil que trencava les tendències tradicionals. A Bèlgica, el Modernisme pren parcialment una orientació diferent, no en
arts decoratives, però si en formes arquitectòniques i efectivament
podem observar que en alguns edificis d'Horta i Van de Velde, la corba
no és la línia predominant, el que és evident a la "Maison du
peuple" un edifici de Victor Horta a Bruselas (enderrocat el 1954), la
Maison Solvay, el Palais Tassel, el Palais d'Aubecq (enderrocat el 1952)
tots ells a Brussel·les, el Palais de Belles Arts a Tournai i alguns
edificis de Van de Velde com Bloemenwerf (1896) a Uccle i la Haus
Leuring (1903) a Schveningen (Holanda). Aquesta és la raó per la que
alguns especialistes no estan massa d'acord en acceptar la tradicional
consideració del Modernisme com un moviment basat en les línies corbes,
pensant en canvi que el Modernisme correspon a una actitud anímica que
es resisteix a qualsevol definició i que compren un grup important
d'artistes de determinat període i que tenen consciència d'una comunitat
d'estil.
A França Hector Guimard (1867-1942) ens mostra en les seves
estacions de Metro de Paris i altres edificis com la Maison Louis
Colliot 1897 a Lille, el Castel Béranger, el Palais León Nozal 1902,
la Sala de Concerts Humbert de Romans, el Chalet Blanc a Cabourg
-Normandie-, la influencia del Modernisme amb el "coup de fouet",
expressió que significa el predomini de la corba sobre la recta
França també viu una gran expansió del Modernisme sota el nom de Modern
Style o Art Nouveau,
una gran quantitat d'artistes en recerca de formes de gran bellesa en
totes les arts. Alguns d'aquests artistes més rellevants van ser: els
pintors Henri de Toulouse-Lautrec, Paul Serusier, Emile Bernard, Georges de
Feure, Pierre Puvis de Chavannes, Gustave Moreau, Felix Vallotton, Victor
Prouvé també dibuixant i escultor, l'escultor Arístides Maillol nascut a la
Catalunya nord, els músics Claude Achille Debussy i Eric Satie.
S'ha de fer una menció especial de l' "École de Nancy". En
aquesta ciutat les activitats relacionades amb el Modernisme van ser
desenvolupades per l'arquitecte Emile André (1871-1933) amb les seves
cases Maison Huot el 1903, Maison de l'avenue Foch i la Casa del pintor
Armand Lejeune a Nancy i altres, els vidriers Jacques Grüber (1870-1936)
i els germans Auguste i Antonin Damm i un altre important artista Emile
Gallé (1846-1904) un excepcional vidrier ànima de l' "École de
Nancy".
Altres arts decoratives molt desenvolupades a França van ser la ceràmica amb Albert Louis Dammouse i Lucien Mague, mobiliari amb Louis
Majorelle (1859-1928), Gustave Serrurier-Bovy i Eugène Vallin també
membre de l' "École de Nancy" i la joieria amb Henri Vever i
René Lalique, etc.
A Àustria
el Modernisme sota el nom de Sezessionstyl està representat per
Otto Wagner un arquitecte constructor d'algunes cases excepcionals a
Viena com la Majolikahaus del 1898, la Ankerhaus 1894, el Wagner Palace
el 1890/91 i algunes estacions de ferrocarril. La figura de Gustav Klimt
és excepcional en pintura i és coneguda arreu del mon.
A Alemanya
el precursor del Jugendstyl -nom amb el que es coneix el Modernisme- va
ser Marc Klinger (1857-1920), altres figures son August Endell
(1871-1925) arquitecte constructor de la Elvira Haus el 1886 a Munic,
Bruno Paul, Riemerschmid, Pankok, el escultor Hermann Obrist (1863-1927)
i altres.
A altres països, s'ha de mencionar Giuseppe Sommaruga (1867-1917) amb el seu
Hotel del Campo dei Fiori a Varese i el Palazzo Castiglione a Milà,
Michelozzi amb la Casa Via Scipione-Ammirato a Florència, Ernesto Basile
amb la seva Capella de Santa Maria de Gesú i la Villa Igeia a Itàlia;
Odön Lechner a Hongria, Eliel Saarinen a Finlàndia,
i una gran quantitat d'altres artistes tant a Europa com a Amèrica
on la figura de
Louis Comfort Tiffany va tenir un gran èxit com a ceramista i vidrier.
Finalment insistir en què el nom d'aquest moviment varia segons els diversos països:
Art Nouveau, Modern style o Liberty a
Anglaterra, Style Moderne, Modern Style o Art
Nouveau a França, Jugendstyl a Alemania, Sezessionstyl a Austria, Floreale
o Liberty a Itàlia, Modernismo a
Espanya, Modernisme a Catalunya. De fet aquestes tendències no son
exactament iguals a cada país, malgrat que coincideixen en el temps i
tenen una estètica comuna.
|
|
|
|
MODERNISME A CATALUNYA
El
Modernisme a Catalunya va tenir una fantàstica expansió, ja que el país
estava obert a les corrents procedents d'Europa, per tal d’afermar les
seves diferencies amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític,
en un període liderat per la "Renaixença" després d’un llarg
període de decadència originat per la seva derrota del 1714 i la
conseqüent pèrdua dels seus drets i institucions nacionals.
Les idees de Ruskin i Viollet-le-Duc i l'estètica de William
Morris, Walter Crane, Mackmurdo, Mackintosh, etc. van ser acceptades com
a base de la renovació artística.
Arquitectes com Gaudí, Domènech
i Montaner, Puig i Cadafalch i altres, varen
prendre el liderat d’aquest moviment.
Especialment el paper de Domènech i Montaner (1849-1923)
va ser essencial per a definir el "Modernisme arquitectònic" a
Catalunya. El seu article "En busca
d’una arquitectura nacional", publicat a la revista "La Renaixença",
exposa la manera d’aconseguir una arquitectura moderna que reflexi el
caràcter nacional català.
Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols
en contrast amb els eclèctics que pensaven en l’art com a representació
objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa
a tot el mon i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de
noves formes anteriorment no acceptades, traient l’art de
l’encarcarament acadèmic.
El Modernisme català no només reflexa en la seva arquitectura la
riquesa ornamental que és comú a tot l'Art Nouveau, sinó que manifesta
un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de
construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo i
nous (en aquella època) com el ferro i també noves tècniques ceràmiques.
Aquestes noves tendències es fan evidents en les diferents arts com l’arquitectura
(inclosos tots els tipus d’edificis), escultura
(tant com a art independent, com a complement d’edificis), pintura,
arts decoratives (amb materials com
ceràmica,
mosaic,
vidre, fusta, tèxtils i ferro per manufacturar qualsevol objecte com
mobles, làmpades, joies, vestits, ampolles, vaixelles, coberts,
catifes, etc.), literatura i música.
El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a
part de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part
van esdevenir molt populars. Això es així amb els arquitectes
mencionats, però també amb pintors com Ramon Casas, Isidre
Nonell o Santiago Rusiñol (organitzador de
les "Festes Modernistes" realitzades a Sitges al final del
segle XIX).
Alguns d’aquests artistes - els bohemis del Modernisme - es reunien des
de 1897 en el cafè literari "Els quatre gats" instal·lat en
un edifici de Puig i Cadafalch al carrer Montsió de Barcelona amb gran
prestigi en els cercles modernistes. Aquestes reunions també eren freqüentades per artistes com Picasso -les seves pintures de les
èpoques blava i rosa estan considerades com modernistes-, Miquel
Utrillo, Mir, Pichot i altres.
La revista "Pèl i ploma" publicada per Ramon Casas va ser el
portaveu del moviment a Barcelona.
Aquesta actitud col·lectiva de renovació artística i progrés va ser la
base per a l'impuls d’un dels més brillants períodes de l’art català.
Veieu les pagines específiques
dedicades als diferents arts: Arquitectura
Escultura
Pintura
Arts decoratives
Literatura
Música
així com les pagines dedicades
a aspectes especials del Modernisme com les
Catedrals del vi i el
Modernisme funerari
|
