Història:
L’Hospital de la Santa Creu es va fundar l'any 1401, després de les plagues de fam i pesta que van produir-se a la ciutat a finals del segle XIV. La primera seu de l’Hospital va ser un edifici d’arquitectura gòtica catalana al cor del barri del Raval que amb els anys es va anar ampliant amb altres edificis (Carme, 47 i Hospital, 56) que actualment son seu de la Biblioteca de Catalunya.
En els seus orígens, l'administració (Molt Il·lustre Administració) era responsabilitat de dos canonges de la Catedral de Barcelona i dos membres del Consell de Cent. La gestió era responsabilitat d'un Prior. Aquesta estructura administrativa es va perllongar fins al 1714.
Les conseqüències de la guerra de Successió i la pèrdua de les llibertats nacionals dels Països Catalans, varen originar conflictes reiterats entre els administradors religiosos i el civils. La preeminència dels primers va causar que els metges tinguessin més aviat un paper subaltern, fet que a la llarga va tenir com a conseqüència la creació de l'Hospital Clínic de Barcelona.
L'Hospital de Sant Pau va aleshores assolir un estatus d'institució de beneficència privada que va perllongar-se fins que l'any 1978 i per mitjà d'un acord entre la Generalitat provisional de Catalunya i l'Administració de l'Hospital, aquest va passar a actuar com a proveïdor de serveis del Servei Català de la Salut.
Fins a l'any 1904, va ser juntament amb l'Hospital General de València, una de les institucions sanitàries bàsiques dels Països Catalans.
El projecte de l'hospital - de l'any 1901 - es de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner que aplicà les experiències d'un altre gran projecte hospitalari previ l'Institut Pere Matas de Reus i coincidint amb la industrialització de la ciutat i amb les noves idees sobre higiene i salut pública aplicades a l’urbanisme, promogudes pel metge Pere Felip de Monlau i per urbanistes i enginyers com Ildefons Cerdà, que va projectar l'eixample de Barcelona i Pere García Faria, responsable del disseny de la xarxa de clavegueram de la Barcelona del segle XIX. El projecte li va ser encomanat a Domènech i Montaner, gracies a la seva amistat amb el Dr. Bartomeu Robert.
L’Hospital s’alça en un dels extrems de l’Eixample, un indret conegut com “la muntanya pelada”, en terrenys adquirits per l’antic Hospital de la Santa Creu i ampliats gràcies a la donació del banquer Pau Gil (quatre milions de pessetes de l'època), que en el seu testament va disposar que a la seva mort es construís un centre sanitari que dugués el seu nom, afegint-lo al de la de la Santa Creu, que havia dut fins aquest moment, malgrat que popularment es conegut com a Hospital de Sant Pau. Aquest hospital havia de cobrir tots els requeriments mèdics al màxim nivell. En homenatge al seu mecenes,es va aixecar una estàtua a l'entrada principal de l'hospital.
La construcció es va iniciar l'any 1902 i es va perllongar fins al 1930, en que el rei Alfons XIII va fer la inauguració oficial.
Va ser Premi de l'Ajuntament de Barcelona l'any 1913.
Es tracta d'un conjunt monumental, el projecte inicial del qual comprenia nou illes de l'Eixample.
El projecte inicial comprenia 48 pavellons dels quals només se'n van construir finalment 27.
En un espai apart, es troba l'impressionant església.
Citarem només alguns dels artistes que van col·laborar amb Domènech i Montaner, en especial Eusebi Arnau i Pau Gargallo que varen realitzar les nombroses escultures del conjunt. Els dissenys de pintura i mosaics els realitzà Francesc Labarta. La forja es deguda a Josep Perpinyà.

Descripció:
L’obra de Lluís Domènech i Montaner és considerada un dels millors conjunts modernistes del món i. L’Hospital és una autèntica ciutat, amb carrers, jardins i edificis. El pavelló d’accés, coronat per una esvelta torre i un rellotge, té la façana de totxo de cara vista que domina tot el conjunt, enriquida amb mosaics de temes històrics i capitells i mènsules de pedra en forma d’àngels, obres juvenils i sintètiques de l’escultor Pau Gargallo. També destaquen els mosaics de Mario Maragliano, la gran escala i els sostres, de reminiscències islàmiques. Dues xifres (1905 amb la lletra grega alfa i 1910 amb l’omega) indiquen les dates d’inici i acabament de les obres d’aquest edifici principal.
Entre tots els pavellons destaca el de l'entrada al qual s'accedeix per una escalinata i que inclou l'Administració . A dreta i esquerra hi han els cossos de la Biblioteca-Museu i el de la Secretaría-Arxiu. Aquest pavelló d’entrada i els deu pavellons situats al seu voltant van ser construïts directament sota la batuta de Domènech i Montaner i mostren l’ús intel·ligent, característic de l’arquitecte, de la pedra, del ferro i de la ceràmica. La resta de pavellons del conjunt, com la Casa de Convalescència, són obra del seu fill, Pere Domènech i Roura.
Tots els edificis, envoltats de jardins per fer més agradable la estada dels malalts, aplegant els pavellons quirúrgics al voltant dels quiròfans, precedits pels d'ingressos i observació. A més, tots els edificis estaven connectats entre ells per galeries subterrànies, per tal de facilitar les tasques mèdiques.
Uns pavellons reben nom de sants i santes, mentre que d’altres estan batejats amb noms de verges. Tots ells, rodejats de jardins, estan connectats per una xarxa de dos quilòmetres de passadissos subterranis. Domènech va concebre un hospital totalment innovador: va disgregar l’edifici en una sèrie de cèl·lules, amb molta llum solar i aire fresc, on els malalts i els metges gaudien d’un entorn natural, més saludable que el del vell hospital medieval.
Un dels pavellons, destinat actualment a cafeteria, presenta una façana barroca insòlita, la de l’antiga església de Santa Marta (1733), obra de Carles Grau. La façana va ser desmuntada quan es va enderrocar l’església el 1909 per fer lloc per a la Via Laietana, i es va traslladar i col·locar a la porta de la cuina de l’Hospital el 1928.
L’Hospital, que ocupa una superfície equivalent a nou illes de l’Eixample, ha estat objecte de diferents restauracions. Els pavellons modernistes de Sant Pau van ser declarats Monument Històric Artístic el 1978 i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997.
L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau inaugura la seva tercera seu al segle XXI: un edifici situat a l’extrem nord-est dels terrenys, separat del recinte modernista. Pel que fa als pavellons modernistes, es destinaran a nous usos relacionats amb activitats de docència, recerca i divulgació a mesura que l’hospital es traslladi als nous edificis.