Després de la desfeta militar i política del 1714, la literatura catalana tarda en superar les conseqüències de la derrota i no comença a recuperar un cert vigor fins a principis del segle XVIII en que ja es comença a manifestar una considerable força de la producció literària. Aquesta recuperació no es consolidarà fins a l’obra dels Modernistes. 
Vist des d’una òptica europea, des dels orígens de l'Art Nouveau, amb els fonaments que trobem en l’obra de Ruskin fins a la consolidació d’una literatura catalana Modernista, transcorre un període de 40 anys en que es van succeint fets que aniran impulsant el procés i que es manifestaran simultàniament amb l’evolució del pensament polític catalanista. 
Els inicis els trobem al voltant de la revista l'Avens, dirigida per Joaquim Casas i Carbó i per Jaume Massó i Torrents, que aviat buscarà - a partir de 1891 - un model gramatical uniforme i normalitzat més adequat, que es reflexa en el canvi del seu nom pel de l'Avenç. Aquesta revista serà crucial per a la consolidació de la narrativa catalana a través del Modernisme. 
Posteriorment Raimon Casellas va elaborant uns criteris d’anàlisis de la captació de la realitat a través de l’emoció de l’artista i utilitzant elements naturalistes. Tot aquest procés va evolucionant fins a desembocar en un pessimisme basat en l’obra de Nietzsche. Aquest pessimisme es reflexa en les "Estrofes decadentistes" de Joan Maragall - presentades en les terceres Festes Modernistes a Sitges-. Altres exemples, especialment en termes de critica literària, son Brossa i Rusiñol. La excepció es el teatre, sota la influencia de Ibsen, amb els treballs de Iglesias i en un altre àmbit d'Adrià Gual.    
La tècnica narrativa Modernista es va desenvolupant a través de l’obra de Casellas - "Els sots feréstecs" - i altres escriptors com Víctor Català (Caterina Albert)  amb "Solitud", culminant en la novel·la de Josep Pous i Pagès "La vida i obra de Jordi Freginals" que marca l’any 1912 el final de la narrativa modernista. 
Aquesta tècnica es basa sovint en una estructura de relats curts que posteriorment s’integren dintre d’una obra que els agrupa - aquest es el cas de Els sots feréstecs i de Solitud, així com d’altres obres com "Josafat" de Prudenci Bertrana o "Pinya de rosa" de Joaquim Ruyra.
Entre els temes, cal assenyalar especialment el mon rural que tracten molts dels autors modernistes. 
Però, a més, el Modernisme tracta tots els gèneres: la novel·la, el conte, l’assaig, el teatre, la llegenda, la lírica, la èpica, etc. freqüentment fent referència a episodis de la vida i historia nacionals. 
La literatura modernista serà el nucli a partir del qual la literatura catalana experimentarà un impuls decisiu que la situarà al nivell de la literatura nacional contemporània de qualsevol altre país europeu.