Història i descripció:
Una de les primeres obres, per no dir la primera que li van
encarregar a Gaudí quan, recent acabada las carrera el 1878 i
treballant per Josep Fontseré li van fer el
seu primer encàrrec oficial: l’enllumenat públic de Barcelona.
Fruit d’això, projectà, probablement amb l’ajut del mateix Fontseré, dos tipus de fanals, uns de sis braços i els
altres de tres, amb les seves llums de gas. Ambdós models tenen
la mateixa base de pedra que sosté una columna de forja i bronze i
ambdós amb un original
coronament.
En podem veure dos d’ells - els de sis braços - a la
Plaça Reial amb
coronament representant el casc alat del déu
Mercuri per sobre de dues serps enroscades al voltant de la
columna que sobresurt per sobre dels fanals. La columna de
suport presenta a mitja alçada un escut de la ciutat de
Barcelona amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi. Per
sota dels braços dels fanals, unes petites ornamentacions
florals de color vermell, igual que els sis braços, que
contrasta amb el gris de les columnes. Van ser
inaugurats l’any 1889. Actualment la llum és elèctrica.
Els dos fanals que es troben al Pla del Palau davant de la
Delegació del Govern espanyol a Barcelona son de tres braços amb
coronament, que sobresurt considerablement per sobre dels
fanals, en forma de corona invertida. La columna de suport igual
que els de la Plaça Reial, presenta un escut de la ciutat de
Barcelona amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi i un
petit adorn floral just a sota dels braços que sostenen els
fanals, encara que en aquest cas el conjunt és molt més sobri en
estar pintat només en color gris. Van ser inaugurats l’any 1890.
La llum també va ser canviada a elèctrica.
Dos fanals més, es van situar a l’entrada de l’antic Passeig
Nacional, actualment Passeig de Joan de Borbó, dels quals només
s'en coneix l’aspecte degut a una pintura de Francesc Soler i Rovirosa que en reprodueix un, que apareix amb colors molt vius
i contrastats. Aquests dos fanals van ser enretirats a principis
del segle XX i fora de la pintura citada, no en queda cap
rastre conegut.