Generalitats:
Els ex-libris d'Alexandre de Riquer, són petites obres d’art, a Catalunya ex-libris i Alexandre de Riquer són conceptes inseparables.
Alexandre de Riquer no només va introduir l'ex-libris modern a Catalunya, també va ser el primer en promoure’l a través de publicacions com Luz (1898) o Joventut (1900) i de dignificar-lo per mitjà del gravat calcogràfic.
Riquer va ser el primer artista català que va publicar un llibre amb ex-libris (1903) que recull la seva producció fins a aquell moment. El llibre va ser prologat pel prestigiós artista modernista Miquel Utrillo.

El llibre "Ex-libris d'Alexandre de Riquer":
Aproximadament fins a la data de publicació del seu llibre els ex-libris d'Alexandre de Riquer són inequívocament modernistes. La majoria són fotogravats de petit format impresos a una o dues tintes, que tenen com element central del dibuix motius variats com poden ser un rostre, una figura femenina - amb freqüència un nu -, una dama llegint, ocells i altres animals, motius vegetals o paisatges, en general envoltats per fines i sinuoses línies i decorats amb marcs florejats, fulles d’acant, garlandes, etc. en el més pur estil modernista.
En el llibre citat "Ex-libris d'Alexandre de Riquer", es recullen fins a 63 exemplars. D’aquest llibre, en recollim imatges de les portades de les tres varietats existents, impreses entre Barcelona i Leipzig l’any 1903 i distribuït quasi simultàniament també a Barcelona i Leipzig i en una data lleugerament posterior - 1904 o 1905 - a la Gran Bretanya per mitjà de Williams and Norgate.
Del Llibre, editat en francès, se’n va fer una tirada de 300 exemplars sota el mecenatge del compte Leiningen-Westerburg repartits entre Barcelona i Leipzig. També van aparèixer 10 exemplars sobre paper especial, amb ex-libris acolorits i signats per l’autor. El 1904 es va esgotar. D’aquest darrer exemplar, (únicament canvia la coberta) no se’n parla enlloc, i no és conegut per cap dels especialistes en la matèria, se’n devia fer una tirada de molts pocs exemplars.

Obra i significat:
En el període 1902-1904 Lluís Yebra cataloga fins a 142 ex-libris dels quals en recollim en aquesta pagina una bona part. Algun altre autor arriba a esmentar la xifra de 200, encara que aquesta sembli una xifra exagerada.
A partir d’aquesta última data, Riquer es decanta cap a un estil més clàssic per a la part central del dibuix, el que constitueix el nucli dels seus dissenys, mantenint en canvi el disseny modernista de les voreres dintre de la seva línia tradicional. Per altra banda, Alexandre de Riquer s’orienta cap a formats més grans i pel que fa a la tècnica, generalitza l’ús de l’aiguafort.
Des de les seves primeres creacions, Riquer es va adaptar perfectament a la filosofia que presidia en aquella època l’elaboració d'ex-libris: va comprendre el seu valor al·legòric, en la línia dels antics blasons.
Va incloure dintre dels seus dissenys els temes favorits de la seva època (figura femenina, vegetals, flors, fauna, paisatge), sempre amb una extraordinària elegància. La dona és una figura normalment present en bona part de la seva producció; pot tractar-se de figures femenines en actituds diverses, vestides o nues, de vegades en actituds sensuals. Un dels exemples en que podem apreciar detalls d’una innegable sensualitat és el dels ex-libris que va realitzar per a Pau Font de Rubinat, especialment en el titulat “De la llibreria de Pau Font de Rubinat”.

Des del punt de vista formal:
Eliseu Trenc divideix l’obra de Riquer en cinc grups.
El primer grup al que pertanyen els ex-libris de Rafel Patxot, Joan Llongueras i altres son molt allargats i contenen una forma femenina elegant al·legòrica en primer pla sobre un fons d’arbres per on corra un riu. Riquer expressa amb aquestes imatges la poesia d’una natura melancòlica.
El segon grup format per ex-libris com els de Manuel de Montoliu, Eudald Thomas i altres, son de forma circular o ovalada amb un element figuratiu al centre, estant l’exterior del cercle decorat amb motius florals que envolten el nom del propietari i la llegenda si n’hi ha.
El tercer grup, el dels ex-libris de Emili Cabot i R. Casellas es de format rectangular més tradicional sense elements decoratius i figures com rostres i cossos de dones.
El quart grup que comprèn els ex-libris de Paquita, Rita Benapres, Miquel Utrillo i altres es el més original i modern i està integrat per uns pocs elements florals amb dos o tres colors.
Finalment, el cinquè grup al que corresponen ex-libris com els de Carl Neumann, Anton Dalmau i ex-musicis com el de F. Lliurat es compon de marques de mida gran d’aiguaforts que generalment presenten un medalló central ovalat amb una al·legoria envoltat de nimfes i fullatge. Aquests ex-libris tardans, els últims de Riquer, daten de 1907 a 1914.

Creador d’una escola d’exlibristes:
Riquer va ser el creador d’una brillant escola d’exlibristes, els deixebles de la qual van ser artistes tan importants com J. Triadó, J. Renart, J. Dieguez, J. Llongueras, F. Galí, I. Moya, que es conten actualment entre els exlibristes catalans més reconeguts.
L'Eugeni d'Ors, creador del Noucentisme (Moviment artístic successor i enfrontat al Modernisme) va reconèixer a l’estudi de Riquer a Barcelona, malgrat les seves profundes discrepàncies artístiques, la seva qualitat d' "únic seminari de veritable art a Barcelona".

La valoració actual de l’obra de Riquer:
Els ex-libris d'Alexandre de Riquer són cada vegada més apreciats pels experts de tot el món, com ho evidencien l’èxit de les exposicions realitzades cada vegada amb més freqüència, com l'Exposició que es va fer a Ortona a Itàlia (1993), l'Exposició de la Caixa de Terrassa (2000) o el continu creixement de la bibliografia sobre Alexandre de Riquer.
També contribueixen a aquesta difusió diverses webs, a més d’aquestes pagines que tenim la satisfacció de presentar i que s’aniran ampliant properament.
 

Ex-libris d'Alexandre de Riquer		Rafel Patxot	Joan Llongueras
Marquina	Francesc Matheu	Leonor Miquel	Eugeni Ors
F. Soler	Emili Cabot	Joaquim Cabot	Raymond Casellas
Comte de Casa Davolos	Luís M. Febrer	Pau Font de Rubinat	Oriol Martí
R. Miquel	Dr. Rudolf Newmann	Victor Oliva	Paquita (Fca. Bonnemaison)
Lluís Plandiura	Alfonso XIII	Joan Subirachs	Lluís Bartrina
Carmen J. de F.	Lemingen-Westerburg	F. Lliurat	J. Llorens
J. Maragall	Manuel de Montoliu	J. L. Pagano	M. Parera (una rara versió en vermell)
Ramón Perés	F. Thomas	Eduard de Toda	Miquel Utrillo
Auguste Laborde	V. García de Paredes	De la Llibreria de Pau Font de Rubinat
W. Porter-Truesdell		A. de Riquer i de Palau
Joseph Thomas		Salvador Vilaregut