|
Biografia:
Nascut a
Mataró (El
Maresme) l’any 1867.
Estudiant encara, el 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista
formant part del
grup de la Renaixença.
Acabà la seva carrera d’arquitecte el 1891 a
Barcelona i es posà a treballar a la seva ciutat natal a on arribà a ser
arquitecte municipal des dels seus 24 a 29 anys, època en que construeix
alguns dels seus primers edificis en aquesta ciutat.
Nomenat Professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, (Càtedres
d’hidràulica i
de Resistència de materials), va desenvolupant àmpliament les seves
qualitats
A part de la seva activitat professional com a arquitecte, desenvolupa una ample
labor política en el camp del catalanisme.
El 1917, a la mort d'Enric Prat de la Riba, el va substituir com a
President de la Mancomunitat de Catalunya desenvolupant un ambiciós pla
d’escoles i institucions culturals (va crear la Junta de Museus),
així com
nous museus al Parc de la Ciutadella de Barcelona, activació de les
excavacions d'Empúries, noves carreteres i un important desenvolupament de
l’agricultura.
Deixeble de Domènech i Montaner, se’l considera
l’últim representant del Modernisme
i el primer del Noucentisme.
Segons Alexandre Cirici i Pellicer la seva obra es pot dividir en
tres períodes ben diferenciats:
- La primera època, l'època rosa
(Modernisme),
pren com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i cerca la inspiració en models
nòrdics. A aquesta època pertanyen la Casa Martí (1896), la Casa
Macaya , la Casa Amatller (1900) i sobretot la Casa
de les Punxes o Casa Terrades (1905).
- La segona
època blanca
(Idealisme racionalista)
correspon mes aviat als gustos de la nova
elit burgesa,
practica i ordenada. A aquesta
època corresponen la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa
Company.
- La tercera època època groga
(Monumentalisme)
es desenvolupa durant el període de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, de la que
fou el primer arquitecte. Es caracteritza per el monumentalisme, el color groc de les
façanes i la imitació de l’arquitectura romana que es barreja amb el tipisme
valencià i
andalús donant com a resultat un preciosisme barroc.
Molt interessat per l’arquitectura nord americana, projectà la casa Pich
inspirant-se en Sullivan. A més de les seves activitats com a arquitecte,
també va realitzar un enorme esforç com a historiador i especialista en
art, sobretot en arquitectura medieval romànica. Va escriure importants assajos
sobre historia de l’arquitectura com "L’arquitectura
romànica a Catalunya", "L’arquitectura gòtica civil a
Catalunya" i molts altres llibres.
Des de 1942 fins a la seva mort l’any 1956 a Barcelona, va ser President
de l'Institut d'Estudis Catalans. |
