|
Anís del Mono
|
Generalitats:
El cartell comença a tenir una importància especial,
manifestant una nova estètica, a la fi del segle XIX. En aquest procés el
treball de Riquer, al costat del de Ramon Casas i Adrià Gual, tindrà una
importància fonamental.
L’any 1897, Riquer presenta un cartell per al Saló del Pedal que
reflecteix un simbolisme molt refinat d’una gran elegància tant pel que fa a la idea
com a la seva realització.
El cartell veu créixer la seva importància com element de promoció
comercial. Qualsevol tipus de producte - aliments, begudes, medicaments,
mobles, espectacles, vehicles, etc. - és anunciat per aquest procediment.
Riquer, Gual i Casas usen freqüentment com element central la figura
femenina acompanyada habitualment de formes corbes, molt pròpies del
modernisme, al costat de representacions d’elements naturals, bàsicament
vegetals.
Els motius que es representen en els cartells, estan a més
caracteritzats per una imatge de vitalitat que exalta la joventut, la
vida, la representació del que es positiu: el sol naixent, l’alegria.
Els concursos:
Per a la selecció dels cartells, els anunciadors utilitzen ben aviat el
sistema de concurs que els permet escollir entre una gran varietat de
propostes d’artistes d’anomenada. Així, per exemple a l’abril de 1898, es
va realitzar el concurs de cartells de "Anís del Mono", al que es van
presentar 162 propostes, essent seleccionada la de Ramon Casas, quedant
Alexandre de Riquer en segon lloc.
La producció de cartells de Riquer és molt extensa i les seves creacions
en aquest camp van ser molt ben rebudes. La contemplació del que ara
es considera una veritable obra d’art, ens permet gaudir de les etèries
formes tan pròpies del modernisme.
Els seus mèrits com a dissenyador de
cartells es reconeixen a diverses revistes europees com "The Poster
Collector" (1899), "Circular" (1899), "The Poster" (1899), els "Maîtres de
l'Affiche" (1899) o "The Studio" (1900).
Format i influències:
Segons Eliseu Trenc, els millors cartells de Riquer "es caracteritzen per
llur decorativisme simbòlic, per la tècnica japonesa del format molt
allargat i per la disposició dels colors en taques sense relleu, separades
per línees espesses, resseguides dins una tonalitat cromàtica apagada,
molt harmònica".
Vista des d’un àmbit europeu més ampli,
s’ha considerat tradicionalment que l’obra cartellística de Riquer estava
influenciada pel txec Alphonse Mucha, però més recentment, Eliseu Trenc
considera molt més evident l’influencia dels cartellistes belgues Edmond
Meunier i Privat-Livemont.
 |
 |
|
Catifes Antigua Casa Franch, dues variants |
| |
 |
 |
| 3ª
Exposició de Belles Arts i Industries Artístiques |
Betums Ricart |
|
| |
 |
 |
 |
 |
|
Pastilles Morelló |
Quarta exposició del
Cercle de Sant Lluc
* |
Fàbrica d’embotits Juan Torra
de Vic |
| |
 |
 |
|
Joventut Periòdic
Catalanista |
Mosaics
Escofet, Tejera y Cia. |
|
|
 |
 |
 |
 |
|
Ovo Lecithine Billon |
Anyoranses |
Fotògraf Napoleón |
Salón del pedal |
|
