 |
|
Dades pràctiques:
Adreça: Carretera de
l'Institut Pere Mata, s/n. Reus
(Baix Camp)
Interès: xxxxx (5
sobre 5)
Estat actual: Exterior:
Be /
Interior: Molt be
el "Pavelló dels distingits". Altres
pavellons
estan adaptats a les necessitats mèdiques actuals.
Visites:
Es pot visitar el Pavelló dels distingits dintre de la "Ruta del
Modernisme de Reus", prèvia concertació amb l'Oficina de Turisme de Reus.
Accessibilitat per a
minusvàlids:
Al Pavelló dels distingits que es l’únic que es visita, la planta
baixa no té desnivells i per tant es accessible per a les cadires de
rodes, la planta superior només es accessible a través d’escales.
Ruta del Modernisme |
Història:
Projectat per Lluís
Domènech i Montaner i construït entre 1897 i 1912.
Al final del segle XIX el doctor Emili Briansó i altres
promotors entre els que destaca Pau Font de Rubinat un important
intel·lectual catalanista molt prestigiós a Reus, varen decidir impulsar un nou hospital psiquiàtric per poder
cobrir les necessitats de la població en aquest camp.
Domènech i Montaner que havia conegut Font de Rubinat - que va ser el
primer president del Consell d’Administració de la Societat constituïda
l’any 1896 amb el nom de "Manicomi de Reus" que després es va canviar per
l'actual - durant la redacció
de les Bases de Manresa, va ser l’arquitecte seleccionat per desenvolupar
aquest treball que es un dels conjunts arquitectònics Modernistes
més bells de Catalunya i el precedent del gran Hospital
de Sant Pau a Barcelona.
El projecte facultatiu va ser consultat amb els doctors Rafael Rodriguez
Mendez de la càtedra d’Higiene de la Facultat de Medicina de Barcelona i a
Artur Galceran Granés que havia estat Director del Sanatori psiquiàtric de
Sant Boi.
La distribució dels espais es va realitzar tenint en compte rigorosos
criteris d’acord amb les condicions de sexe, malaltia i categoria social.
Cada pavelló havia de tenir el seu propi jardí, a més dels jardins
comunitaris. Un passeig central separava les dependencies d’un i altre
sexe, a més d’ubicar el pavelló de serveis generals i la capella.
De fet, l'Institut Pere Mata
es més que un hospital psiquiàtric, una petita ciutat (amb una
superfície aproximada de 20 hectàrees) en la que
Domènech i Montaner va aplicar conceptes renovats d’urbanisme,
planificació d’espais, ornamentació i materials.
Domènech no només es va preocupar del disseny de l’exterior dels edificis
i de la seva distribució urbanística amb pavellons rodejats de jardins en
un estil que s’anomenava "â village" degut a la s’inspirava en projectes
desenvolupats a França, sinó que també en va dissenyar tot l'interior
incloent-hi el mobiliari.
L'Institut continua servint actualment als mateixos propòsits.
El conjunt està projectat dividint les diferents funcions en àmbits separats amb un total de 6 pavellons, posteriorment el fill de
Lluís Domènech i
Montaner - Pere Domènech i Roura
- en va construir més fins a un total de 14
però no d’estil Modernista.
Descripció:
El pavelló de serveis
generals a on es troben els serveis administratius està construït al centre de
l’hospital i està coronat per
una gran torre de 30 metres d’alçada que proporciona un especial caràcter
al conjunt i es pot veure des de molt lluny.
Els pavellons construïts per Lluís Domènech i Montaner son típicament
Modernistes, les
façanes dels pavellons son de maó
vist i estan adornades amb ceràmica realitzada amb dissenys de Josep Triadó i
Lluís Brú i Salelles, també contenen treballs en pedra.
Però el pavelló
més interessant es el "Pavelló dels distingits", acabat l’any
1908, per la seva
riquesa ornamental i perquè el mobiliari original ha estat conservat,
està decorat amb
vidrieres i elements de ferro forjat. El projecte d’aquest pavelló
contenia un conjunt ornamental de tal categoria, que el pressupost va
superar àmpliament el previst, limitant la realització de la resta del
projecte.
Aquest pavelló consta d’una planta baixa amb tres espaïs utilitzats
bàsicament per a el lleure dels interns (que només podien ser homes i
naturalment d’un alt nivell econòmic) i dos pisos d’habitacions moltes
d’elles dobles per que poguessin allotjar el servei dels interns.
La planta baixa consta d’un saló també dit sala de música, perquè els caps
de setmana s’hi feien concerts, un menjador i una sala de jocs. Tal com ja
hem avançat, la decoració d’aquestes estances es extraordinària no només
en les estances comuns, sinó també en les habitacions. Trobem per tot
arreu al·legories a la curació dels pacients amb elements propis del
Modernisme com formes vegetals
i animals de totes menes, símbols heràldics catalans medievals, etc.
També s’evidencia en totes les dependencies del Pavelló dels
distingits i en general a tots els edificis del centre l’"horror vacui" o
horror als espaïs vuits, tant típic del modernisme, manifestat en la
decoració que omple totes les parets i recons.
Domènech i Montaner va tenir especial cura en assegurar la higiene i el
confort dels pacients. Així podem veure que encara que aquests estiguessin
en règim de reclusió, les reixes estan dissimulades, les escales i les
baranes arrodonides per evitar accidents i totes les parets (excepte a les
habitacions) estan recobertes de ceràmica. Els colors de les vidrieres
col·laboren a crear un ambient relaxat adequat a aquests malalts.
|
|
|
