Pau Pujol i Vila que va dirigir l’empresa en la època anterior al Modernisme, amb la seva dona i dues filles.

Història:

Els inicis:
Les primeres noticies de l’empresa es situen el 12 de Juliol de 1858 en que Joan Terrada i Màrius Gourde s’associen per constituir una "fàbrica de maons". El 28 de juliol, Bartomeu Asmarats atorga en cens un terreny de mitja mojada (2450 m²) al lloc que avui ocupa la fàbrica.
La societat fundada no va comptar amb la necessària harmonia entre els socis i es va dissoldre per sentencia de 4 de febrer de 1861. A partir del 26 de febrer de 1862 la fàbrica es mantenia tancada, causant baixa a efectes de contribució.
El 28 de febrer de 1863 es signa un acord de societat entre Joan Terrada i Jaume Gelbert amb el propòsit de continuar la producció de rajoles, però el 23 d’agost del mateix any la societat es va dissoldre.
La fàbrica segueix inactiva fins que en una data desconeguda entre els anys 1870 i 1875, la família Pujol comença a gestionar-la. Jaume Pujol pren la direcció de la fabrica l’any 1874. L’any 1876 se’n fa propietari del 100% i segueix dirigint-la fins a la seva mort l’any 1892, amb l’ajuda dels seu fill Pau.

El període del Modernisme:
El fill de Jaume Pujol, Pau Pujol i Vila el succeeix i dirigirà la fàbrica durant l’època de més esplendor, en ple triomf del Modernisme. En aquests època la fàbrica es denomina "Fill de Jaume Pujol i Bausis", encara que popularment se la coneix com "La Rajoleta".
La fàbrica experimenta un fort creixement, el que obliga a incrementar la capacitat de producció amb nous forns que permeten una més variada i ràpida producció.
Les institucions que han recuperat el seu patrimoni documental, guarden una important documentació d’aquesta època que inclou dibuixos de Domènech i Montaner, d'Antoni Gallissà i de Puig i Cadafalch i que eren la base per el disseny de moltes de les produccions de la fàbrica. En el catàleg encara podem veure molts d’aquests dibuixos, però el que es millor, molts edificis a Catalunya conserven aquestes rajoles que es poden veure a l'Institut Pere Mata de Reus, a les Cases Lleó Morera, Amatller, Martí -Els Quatre Gats-,Macaya, etc de Barcelona, la casa Puig i Cadafalch a Argentona i moltes altres.
L’any 1901, entra a treballar a la fàbrica com a director artístic Joan Baptista Alós, que hi segueix fins a 1904, curt període en que realitza una important labor en el camp del disseny que exigeix una nova ampliació de la fàbrica.
En la documentació d’aquest període, trobem constantment referències a entregues d’importants quantitats d’elements decoratius que expressament es mencionen com a "modernistes".
També dintre d’aquest període, trobem documentació sobre el pagament a Lluís Brú de factures per treballs realitzats per a la firma.

Domènech i Montaner i El Castell dels tres dragons:
L’any 1903, Domènech i Montaner publica a "La Veu de Catalunya" un article en que tot i lloant la tasca feta en el "Castell dels tres dragons" del Parc de la Ciutadella de Barcelona per a la restauració dels arts i procediments, fundicions de bronzes y ferros forjats, terres cuites i daurades a la valenciana, repujats de metall, alicatats de majòlica, talla de fusta i escultura decorativa "qu'es feyan allavores rudimentaris o molt malament", menciona l’esforç de molts artesans i artistes entre els que figurava en Jaume Pujol, a més d’altres reconeguts especialistes com Santigós i Ros.

Clients: arquitectes i particulars:
Aquest període ens brinda una impressionant llista d’arquitectes i particulars que compren materials a la fàbrica.
Entre els arquitectes hi trobem noms com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Francesc Sellés, Bonaventura Bassegoda, Josep Font i Gumà, Enric Sagnier, Josep Azemar, Manuel Joaquim Raspall, Josep Moncunill.
Entre els particulars hi trobem les famílies Güell, Aymerich, Quadras, Golferichs i altres.

Desprès del Modernisme:
L’activitat segueix sent important un cop el modernisme superat, la fàbrica continua amb una important producció. L’any 1914, s’incorpora com a director artístic, Francesc Quer i Selves que com abans l'Alós, desenvolupa una important tasca.
La producció evoluciona però cap a productes allunyats de la riquesa decorativa que va caracteritzar els anys del Modernisme. L’empresa tanca durant els anys seixanta del passat segle XX.

L’actualitat:
Afortunadament després del tancament de l’empresa, s’han pogut salvar molts dels elements que formaven part de la fàbrica, a part de molta documentació, que com ja diem més amunt, ha servit per desenvolupar interessants estudis sobre la seva activitat i en general, sobre la ceràmica, el que ha permès crear a Esplugues una considerable estructura d’estudi i conservació del que formen o formaran part institucions com el futur Museu Pujol i Bausis, el Museu de Can Tinturé i l'Arxiu Municipal, als que estan adscrits diversos especialistes.
El futur Museu Pujol i Bausis "La rajoleta" serà un Centre de ceràmica i arqueologia industrial. Els elements que en formaran part, son als antics terrenys de la fàbrica a on es conserven diversos forns, equipaments industrials de l’època i altres fons relacionats amb l’activitat de la fàbrica a on es presenten ja actualment exposicions temporals. El seu patrimoni museístic, està constituït per tota la seqüència de les estructures i els elements més significatius del que fou un gran centre productor, com les bases de decantació, l’estança dels molins, el racó del fang, l’assentament de la màquina de vapor o el gran conjunt dels forns de cocció amb els quatre tipus: àrab, dos soterrats, dos d’ampolla i el de reflex metàl·lic.
El Museu de Can Tinturé presenta la col·lecció de rajola seriada de Salvador Miquel - més de 3000 rajoles de diferents estils i models dels segles XIV al XIX -, essent el primer museu monogràfic sobre aquest tema al món. Periòdicament realitza exposicions temporals com la que presenta actualment sobre la figura de Lluís Brú.