GAUDÍ I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gallissà

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   Música  

     Àrea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme català fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Propòsit   Contacti'ns   Dades d'audiència

ANTONI MARIA GALLISSÀ I SOQUÉ    (1861-1903)

[English] [Français] [Castellano]
 Sobre Antoni M. Gallissà i Soqué:  Biografia   ObraArquitectura  Disseny   Obres: Imatges i informació
 Fonts i informació addicional:  Links   Bibliografia   Altres Arquitectes Modernistes Catalans 
 
Obra:

A Barcelona:
Casa Manel Llopis
Casa Gallissà
(C/ Gignàs)
Casa de la Riva

A Cervelló:
Casa parroquial
Església de Sant Esteve

Granja Garcia

A Esplugues de Llobregat:
Can Casanovas

Casa Pujol

A La Garriga:
Casa Pascual

A Lloret de Mar:
Casa Arús

Al Papiol:
Casa Gomis

A Vilassar de Mar:
Casa Arús

 

Retrat d'A. M. Gallissà i Soqué

Biografia:
Nascut a Barcelona l’any 1861.
Es va llicenciar a l’Escola d’arquitectura de Barcelona - de la que més tard fou professor - l’any 1885.
Col·laborà intensament amb Lluís Domènech i Montaner, amb qui va  realitzar obres com el "Castell dels tres dragons" actualment Museu de Zoologia a Barcelona, a on era responsable del taller, el Palau de la Música Catalana i altres edificis. També va col·laborar amb altres arquitectes importants de la seva època com Elies Rogent i Josep Maria Jujol.
L’arquitectura de Gallissà es caracteritza per un estil nou i personal que es fonamenta en el passat de l’arquitectura autòctona i en especial en l’estil rural de les cases pairals i les masies. 
Com molts dels artistes de la seva època, també va desenvolupar una activitat política dintre del camp del catalanisme participant en la redacció de les "Bases de Manresa", un document en que es recollien les reivindicacions nacionals catalanes en el període de la Renaixença, des de la seva posició com president de la "Unió Catalanista".
Antoni Maria Gallissà va morir a Barcelona a l’edat de 42 anys, el 1903, trencant-se d’aquesta manera una brillant carrera que a més de la important tasca realitzada, permetia intuir realitzacions molt més brillants.

Arquitectura:
Aquesta es la seva activitat principal i la desenvolupa, seguint el camí del seu mestre  Lluís Domènech i Montaner, combinant una tècnica molt refinada amb un exhaustiu gust per la decoració. Aprofita aquest aspecte per reafirmar l’esperit nacional de Catalunya, en la línea que el seu mestre havia elaborat en el seu escrit "En busca d’una arquitectura nacional".

Disseny: 
Gallissà va dedicar un esforç molt important a d’altres aspectes que no eren exclusivament arquitectònics. Conseqüentment, se’l coneix també pels seus dissenys de mobles, ornamentació, ceràmica, mosaic, esgrafiats i altres temes més allunyats de l’arquitectura com el disseny de banderes i estendards,  escrits d’investigació històrica, etc. 
Dins d’aquest capítol podem citar una sèrie d’importants realitzacions com la ornamentació i il·luminació del carrer Ferran de Barcelona que va portar a terme l’any 1902 - un any abans de la seva mort - inspirada en dissenys de rajoles de terra medievals, de las que també va ser-ne col·leccionista.
També es seu el disseny de l’estendard de l'Orfeó Català.

 

Obres: Imatges i informació:

Casa Llopis (C/. Bailèn, 113  Barcelona)
L’any 1902, Gallissà va projectar per aquest edifici una façana d’una gran simplicitat
però de gran elegància. Combina l'utilització del maó a la planta baixa i a les galeries que coronen la casa amb els espais blancs de ciment, adornats amb uns esgrafiats de Jujol, decorant les parts que resulten potser ser les més espectaculars de la façana.
Les tres línies de tribunes que recorren verticalment l’edifici, es rematen en la seva part superior amb torretes que sobrepassen la línia de la teulada i que estan decorades amb un estil neo-mudèjar (alguns dels seus elements decoratius van haver de ser eliminats com a conseqüència dels danys soferts en bombardejos durant la guerra civil espanyola de 1936-39).
La ceràmica està àmpliament distribuïda en alguns llocs de la façana, com els medallons en forma de trèvol i en forma de rajoles, a sota de les bases de les tribunes. Aquestes peces ceràmiques van ser dibuixades pel mateix Gallisà i realitzades pels industrials Pujol i Bausis.   

Gallissà:  Casa Llopis (Barcelona)  Façana principal Gallissà:  Casa Llopis (Barcelona)   Esgrafiats dissenyats per Jujol Gallissà:  Casa Llopis   Decoració ceràmica Gallissà:  Casa Llopis (Barcelona)   Finestres Gallissà:  Casa  Llopis (Barcelona)   Tribunes

 

Església de Sant Esteve (Cervelló)
Església d’inspiració gòtica amb un exterior que combina el maó vist amb la pedra, amb una façana principal estructurada en dos nivells ben diferenciats.  A l'interior les naus estan dividides per arcs apuntats de maó vist combinat amb elements ceràmics. El projecte de l’església va ser realitzar conjuntament per Gallissà i per Josep Font i Gumà.

 

Rectoria (Cervelló)
La casa parroquial de Cervelló presenta un aspecte molt auster. Realitzada bàsicament amb pedra i amb algunes aplicacions de maó vist a sobre de les finestres i a la galeria superior.
La casa presenta diversos elements gòtics, finestres esglaonades típiques del modernisme, una porta principal adovellada i com element decoratiu més important un espectacular escut d’armes de la vila de Cervelló.
 

Gallissà i Font Gumà: Conjunt d'Esglèsia i Rectoria a Cervelló

 

Gallissà i Font i Gumà: Esglèsia de Sant Esteve a Cervelló

 

Gallissà: Rectoria a Cervelló

 

Gallissà: Rectoria a Cervelló  Escut d'armes

 

Granja Garcia (Cervelló)
La Granja Garcia va ser encarregada per Frederic Garcia , fabricant de ciment, a Gallissà l’any 1899 (altres fonts atribueixen el projecte a l’arquitecte Josep Font i Gumà que va col·laborar amb Gallissà en la construcció de l’església de Sant Esteve a la mateixa població). Gallissà es va inspirar en l’arquitectura pairal tradicional catalana per dibuixar aquest edifici que es caracteritza per la simplicitat de la seva planta quadrada només trencada per l'airosa torre de maó vist coronada amb una estructura cònica coberta de ceràmica vidriada verda de gran efecte i una espècie de corona que la rodeja a mitja alçada. Les dues façanes principals de llicorella estan decorades amb motius modernistes de gran vistositat
L'interior conserva mobiliari en les plantes superiors.
 

Gallissà: La Granja Garcia a Cervelló Gallissà:  La Granja Garcia a Cervelló Gallissà: La Granja Garcia a Cervelló   Torre Gallissà:  La Granja Garcia a Cervelló   Una finestra
 

Selecció de LINKS a altres Webs sobre Antoni M. Gallissà i Soqué

El Modernisme al Baix Llobregat  web sobre alguns treballs de A. M. Gallissà a la comarca del Baix Llobregat   
El portal del Baix Llobregat Web sobre varis edificis Modernistes a la comarca del Baix Llobregat
 

Bibliografia específica sobre Antoni M. Gallissà i Soqué

Titol Autor Publicat per Any
 Gran Enciclopèdia Catalana  Diferents autors  Enciclopèdia Catalana
 Enciclopèdia Salvat Català  Diferents autors  Edicions Salvat
 Modernisme i modernistes  Diferents autors  Lunwerg Editores

2001

 Barcelona Modernista  Permanyer / Levick  Edicions Polígrafa 1992
 Un passeig per la Barcelona Modernista  Permanyer / Levick  Edicions Polígrafa 1998
 

Altres Arquitectes Modernistes Catalans:
Antoni Gaudí i Cornet   Lluís Domènech i Montaner   Josep Puig i Cadafalch   Juli Batllevell i Arús   Antoni Maria Gallissà i Soqué   Josep Maria Jujol i Gibert   Cèsar Martinell i Brunet   Bernardí Martorell i Puig   Francesc de Paula Morera i Gatell   Manel Joaquim Raspall i Mallol   Joan Rubió i Bellver   Enric Sagnier i Villavecchia   Salvador Valeri i Pupurull   i altres.

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI