El Modernisme musical, com l'arquitectònic i artístic en general es va desenvolupar essencialment entre els anys 1890 i 1920. Els seus orígens son també comuns i es situen a Anglaterra, entre els anys 1850-1880 (veure Modernisme).
Igual que en les altres arts, el Modernisme es manifesta en la música per la llibertat que aporta a la creació artística, buscant l’autenticitat per sobre de la bellesa. Això fa que els músics que segueixen aquesta tendència s’interessin extraordinàriament per la música popular i folklòrica - Albéniz, Granados, Nicolau i Morera especialment -. A Catalunya en particular, també trobem un altre factor distintiu que es el sentiment nacionalista de les composicions: Millet amb "El cant de la Senyera", a tall d’exemple. 
També s’ha de citar com un dels factors diferenciadors, el que es va qualificar com Wagnerisme - influència de l’obra de Wagner - que es palesa en l’obra d’alguns dels compositors i que va ser molt viva a Catalunya durant el primer quart del segle XX, fins al punt de que Barcelona es considerava una de les ciutats més "wagnerianes" del mon.
El Modernisme musical, malgrat tot, no té un component d’escola i els músics es classifiquen més com a modernistes per l’època en que van desenvolupar la seva activitat que perquè s'autoincloguessin dintre del moviment, malgrat que en el cas de Morera es evident la seva adscripció al Modernisme, ja que com es sabut, es va sentir fortament implicat en el moviment. Recordem a tall d’exemple la seva participació molt activa en les festes modernistes que va organitzar Santiago Rusiñol a Sitges. També va ser molt activa la presencia de músics en les reunions que els modernistes feien als "Quatre gats".
Aquesta falta d’una escola declaradament modernista, fa que els criteris a l’hora d’incloure o no alguns compositors dintre de la tendència siguin divergents. Així, alguns autors inclouen també músics com Josep Anselm Clavé - mort el 1874, amb anterioritat doncs a l’eclosió del moviment - potser per la seva obra en favor de la música popular pel que se’l podria classificar com a pre-modernista, l'Antoni Massana, l'Eduard Toldrà i d’altres.