El projecte de la Sagrada Família preveu la construcció de dotze campanars (un per a cada apòstol), quatre més per els evangelistes, una altre dedicat a la Verge i el més important, de 170 metres d’alçada coronat amb la típica creu de quatre braços de Gaudí, símbol de Jesucrist.
Aquests campanars de perfil parabòlic tenen en el seu interior unes escales helicoïdals que rodegen un espai a on s’han de situar les campanes tubulars, que Gaudí va estudiar durant anys i que sonaran per aire comprimit i percussió (es preveu que aquestes campanes siguin un dels últims elements a ser construïts).
Cada finestra, columna i element fa referència a sants, institucions o misteris de la fe catòlica.
Actualment transcorreguts més de 100 anys des de l'inici, els treballs segueixen un ritme de construcció que s’ha accelerat considerablement.
L'única part del temple edificada directament per Gaudí es la que comprèn l'absis i la façana del Naixement amb els seus quatre campanars, dels que en morir el 1926 a l’edat de 74 anys atropellat per un tramvia, només n’havia pogut completar la base sense els pinacles de tres d’ells i la totalitat del del Sant Bernabé.
La polèmica sobre la continuació de l'obra a partir de 1952, es deguda a la falta de dissenys originals que en bona part varen ser destruïts durant la guerra civil (1936-1939) i afortunadament ha estat ja totalment superada, actualment es parla de la possibilitat, si els treballs continuen al mateix ritme, d’acabar les obres d’aquí 20-25 anys.

La Cripta:
Es una de les parts del temple dissenyades per Francesc de Paula Villar en estil neogòtic, Gaudí la va aprofitar com a base del presbiteri del seu projecte, encara que va ser un dels elements que li va impedir de posar l’eix de la nau entravessat en l’illa de l'Eixample que li serveix de base.
Te la mateixa disposició que el absis edificat a sobre. Es composa de set capelles, un deambulatori i un area central, gairebé circular (40x30 metres) a sobre de la qual, es troba el presbiteri de l’església.
Esta sostinguda per un conjunt de deu pilars dels que es projecten cap al sostre feixos de columnetes que acaben en una clau de volta que conté una representació de l’Anunciació. Aquesta volta aixeca dos metres el nivell del presbiteri.
Per assegurar l’il·luminació i la ventilació, hi ha un fossat tot al voltant.
L’accés es fa per dues escales de caragol, una a cada banda de l'absis. Aquestes escales s’han de prolongar cap amunt a mida que el temple vagi creixent per permetre la comunicació entre els diferents nivells de tribunes i cantúries i arribar fins a les teulades. Actualment hi ha instal·lat un ascensor per facilitar-ne l’accés.
Els altars absidals estan dedicats al Sagrat Cor, la Immaculada Concepció, Sant Josep, Sant Joaquim i Santa Anna, Santa Isabel i Sant Zacaries i Sant Joan Baptista.
L’escultor Carles Mani i Roig va realitzar els treballs de retoc dels capitells i un model de Crist a mida reduïda per la Cripta.
A la cripta hi han les sepultures de Josep Maria Bocabella - promotor del temple -, els seus descendents i Gaudí.
La Cripta de la Sagrada Família ha estat recentment declarada "PATRIMONI DE L'HUMANITAT" per la UNESCO.
 

Vista de la cripta	Clau de volta amb la representació de l’Anunciació

L'Absis:
La part exterior de l'absis, com la cripta, va ser un dels primers elements construïts i també manté el caràcter neogòtic que li va donar l’arquitecte Villar i que Gaudí va respectar.
La part exterior i en particular les set capelles que rodegen el presbiteri està actualment en construcció. Cada una d’aquestes capelles estarà il·luminada per tres finestrals, essent el central més alt que els altres dos, per permetre d’instal·lar-hi a sota una imatge sense que el tapi.
Els pilars de les arestes de les capelles, s’acaben en pinacles prismàtics i a mitja alçada gàrgoles amb figures de dragons, llangardaixos, serps, salamandres, granotes, etc serveixen per l’evacuació d’aigües pluvials.
Les llanternes de les capelles seran piràmides amb pilastres inclinades pas del trifori que corona l'absis. Estaran culminades per invocacions de les antífones d’Advent.
A ambdós extrems, les escales que pugen de la cripta i que segueixen pujant als nivells superiors, tenen quatre series de finestrals superposats i un trifori a la part superior, estan rematats per espigues. Aquí també les gàrgoles amb decoració de caragols marins i terrestres son un element decoratiu molt naturalista.
A cada extrem s’hi construirà una sagristia.
 

Varies vistes de l'absis - exterior en construcció -

Els Cimboris i Obeliscs:
Aquestes construccions estan actualment amb prou feines començades i seran unes de les més espectaculars del temple. S’agrupen bàsicament a sobre del creuer i n’hi hauran sis: el més gran i alt de tots, el central dedicat a Jesús, de cent setanta metres d’alçada i culminat per una creu de quatre branques típica de Gaudí de 15 metres que estarà coberta amb vidriats venecians  que la faran brillar al sol i de nit sortirà de cada braç un potent focus de llum.
El segon en importància de cent quaranta metres d’alçada i situat darrera del anterior, a sobre de l'absis, estarà dedicat a la Verge Maria i estarà culminat per un estel.
Finalment els quatre situats al voltant del principal, estaran dedicats al quatre evangelistes Lluc, Marc, Joan i Mateu, seran d’una alçada de 130 metres i enllaçaran amb el cimbori central amb una sèrie de ponts. Estaran culminats per figures d’àngels.
Els cimboris tindran una base de vuit costats i es construiran amb maó vist.
Les paraules Amen i Al·leluia fetes amb elements ceràmics recorreran de dalt a baix els cimboris.
Els Obeliscs estaran situats un a cada cantonada del temple, son com unes fites gegants amb representacions de les quatre estacions.

Els Claustres:
Els claustres de la Sagrada Família tenen una disposició completament original que no te res a veure amb qualsevol altre construcció d’aquest tipus coneguda. Efectivament, el claustre de la Sagrada Família, no està disposat lateralment amb respecte al cos de l’església, sinó que es disposa tot al voltant del temple, de tal manera que serveix de lloc de deambulació, meditació i repòs i a la vegada serveix per aïllar el temple del brogit extern de la ciutat que el circumda. Segons Gaudí, es destinaran a resar el Rosari en processó.
Els claustres es situen al mateix nivell que la planta del temple i travessen els tres pòrtics, i s’articulen amb les construccions amb les que interactuen, com la Capella de la Assumpció que els interromp per recomençar el seu curs simètricament a l’altra banda i les Sagristies, Baptisteri i Capella del Sagrament.
Les voltes del claustre son d’aresta que origina uns frontons amb rosassa de tres ogives.
Cada intersecció del claustre amb les façanes que travessa disposen d’una porta dedicada a diferents advocacions de la Verge: les del Naixement a les Verges de Montserrat i del Rosari, les de la Passió a la Verge de la Mercè i dels Dolors.
Els claustres estan finament decorats amb variats motius escultòrics rodejats d’abundantíssima representació de flors, palmes, rams d’olivera, etc.
Al ser una construcció que encercla tot el temple, es troba en diferents fases de construcció i per tant es impossible tenir-ne una visió de conjunt, però les parts edificades, principalment al costat esquerra de la façana de la Gloria i a ambdós costats de la façana del Naixement, permeten de fer-se una idea força clara de la seva aparença final.
 

El claustre al costat del Baptisteri		El claustre a ambdós costats de la façana del Naixement

Les Sagristies:
N’hi haurà dues que encara no estan començades, tindran unes dimensions a la base de 18x18 metres i una alçada de 46 metres. La coberta serà en forma de cúpula de dotze cares i es situaran als angles del claustre per darrera del creuer.
Les dotze cares de la cúpula seran paraboloides hiperbòlics que al nivell de les cobertes del claustre, quedaran tallades per vuit plans verticals que originaran dotze frontons desiguals, essent els de les cantonades més grans que els els de les parets.
A l’angle que donarà al xamfrà del carrer i haurà una espècie de torre culminada per tres obeliscs i una llanterna. En el extrem oposat, una escala unirà els tres pisos de la base, dels quals, la planta noble tindrà una alçada de 14,5 metres i estarà parcialment disposada com una galeria amb grades. La llum entrarà per les dotze rosasses triangulars dels frontons. 
La cúpula constarà de quatre nivells i estarà tota ella perforada per finestres triangulars, a fi d’assegurar una bona il·luminació. Tot el sistema de voltes que cobrirà els diferents nivells, es farà a base de paraboloides hiperbòlics i hiperboloides.
Les cúpules de les dues sagristies conjuntaran harmònicament amb la sèrie de frontons, pinacles i llanternes que formen part de l'absis que tindran al seu costat.
 

Maqueta d’una sagristia

La Capella de l’Assumpció:
Gaudí es va inspirar pel disseny d’aquesta capella, que encara no està començada, en la que l’escultor Bonifàs de Valls va realitzar per a la catedral de Girona.
Situada entre dues seccions del claustre a l’ala nord-oest, tindrà una planta quadrada. Al darrera s’hi construiran dues escales de caragol. Com la capella trencarà la continuïtat del claustre, un petit Hall n’assegurarà la connexió. Tindrà dues entrades directes des del carrer.
Una volta hiperboloide cobrirà la capella. A vuit metres d’alçada de la capella, es disposarà una galeria circular.
La capella estarà culminada per un cimbori de 30 metres d’alçada rematat per una corona imperial.

El Creuer i el Transsepte:
Just a davant d’aquest altar es situa el creuer amb un transsepte de tres naus, actualment en construcció, que porta a cada extrem a les dues façanes de la Nativitat i de la Passió que tenen la missió d’il·lustrar d’una manera entenedora els misteris del naixement, passió i resurrecció - glòria - de Jesucrist.
Les tres naus del transsepte tenen una amplada total de 45 metres i la seva longitud es de 60 metres.
Aquesta zona està encara en una fase relativament endarrerida de construcció.
 

Vista del transsepte cap el costat de la façana de la Passió	Vista de l’estat de les obres del transsepte l’any 2004

Les Naus i els cors:
Seguint l’eix de l’altar major es desplega el cos central del temple amb cinc naus que acabarà a la façana de la Gloria que serà l’entrada principal del temple situada al carrer Mallorca. La nau central te una amplada de 30 metres i cada una de les naus laterals, 7,5 metres, el que fa un total de 60 metres d’amplada. La llargada total es de 80 metres fins a la girola de l'absis. L’alçada fins a la volta del cimbori central serà de 65 metres.
Les columnes de la nau i de l'absis es ramifiquen a una alçada determinada i s’inclinen lleugerament per recollir les voltes interiors.
Per sobre de les columnes dels extrems, s’ubica una tribuna de graderia al llarg i al voltant de l'absis, per allotjar el cor rodejant,  doncs, el presbiteri.
Les naus laterals també son recorregudes a banda i banda i una alçada de tres metres per sobre de la planta principal, per uns cors amb pendent i esglaonats que tenen en conjunt una capacitat per a més de mil cantaires. 
Les naus estan actualment en fase de construcció molt avançada, estan cobertes i s’està tancant la part que dona a la façana de la Gloria per així poder realitzar actes a dintre del temple en el temps més curt possible.
 

Dues vistes de les voltes de la nau central i les formes naturals del disseny de suports de Gaudí

El Presbiteri o Altar:
L’altar major es situa sobre la cripta i esta rodejat de les set capelles de l'absis dedicades als set dolors i goigs de Sant Josep. Es situa a uns dos metres d’alçada per sobre del nivell general del temple.
L’altar està projectat amb molta austeritat, amb una taula única amb un crucifix a sobre. Hauria d’estar sobrevolat per un gran baldaquí rodejat d’un lampadari penjat d’un arc de triomf d’una alçada d’uns dotze metres. Del centre de l'absis penjarà una gran llanterna i del cimbori central un lampadari.