Les Estructures de sustentació:
Les Columnes:
La cripta de la Colònia Güell, va servir a Gaudí per experimentar amb les tècniques de sustentació més adequades per suportar grans esforços. En aquesta cripta s’intueixen ja les línees mestres que el mestre aplicarà després a la Sagrada Família.
Centrant-nos ja en la nau central de la Sagrada Família, i mirant de dalt a baix - des de la coberta exterior fins a les columnes que es recolzen a la planta del temple -, veurem que la successió en la transmissió de pesos es fa per un sistema de columnes inclinades interiors, que més avall suporten el pes de les voltes del temple i s’uneixen de dos en dos a la part alta de la nau central. Més avall, una columna inclinada recull el pes dels finestrals alts i l’esforç de sustentació de quatre columnes de suport de la nau central que en arribar al terra s’han unit en una solida columna única. Això produeix en l’observador un efecte de bosc d’una excepcional bellesa arquitectònica.
Les columnes son lleugerament inclinades cap a l'interior a la nau central. Les columnes divisòries de les naus laterals, es a dir, les que suporten a un primer nivell el cor son també inclinades però en un sentit contrari. Les columnes de les naus son estriades i lleugerament còniques. Els capitells a partir del que les columnes es bifurquen, tenen forma el·lipsoïdal i estan decorats amb símbols.
Les columnes del cimbori que son les de diàmetre més gran tenen dotze costats.
 

Vistes de les columnes estriades i els capitells el·líptics decorats

Les Voltes:
Les voltes de les naus estan formades per cúpules hiperbòliques lleugeres prefabricades i modulars que simplifiquen extraordinàriament la construcció, a més de permetre notables combinacions decoratives, ressaltant l’efecte de bosc a que en referíem més amunt al parlar de les columnes. Efectivament la varietat que permeten els sistemes d’hiperboloides còncaus i convexos fan un efecte de superfície estelada que permet intercalar-hi punts dispersos de llum.
En quant als cimboris, que s’aixequen a una alçada de vint metres per sobre de la nau central, Gaudí va deixar estudis parcials seguint també formes hiperboloides.
 

Vistes de les voltes i estructures de suport de les naus de la Sagrada Família

Els Finestrals:
El dibuix que Gaudí va fer dels finestrals va anar evolucionant en varies fases, des del neogòtic inicial fins als dibuixos el·lipsoïdals amb variants diverses.
Aquest conjunt de dibuixos es pot observar en moltes de les parts de l’edifici.  Al claustre podem veure finestres ogivals i frontons trilobulats, als murs exteriors finestrals neogòtics, rosasses, el·lipses, finestres longitudinals, rodones, etc. al transsepte enormes rosasses amb un cromatisme espectacular amb delicats matisos d’intensitat i color, a l'absis, a la façana de la Gloria i també uns que seran de gran magnitud a la base del cimbori principal. 
 

Estructura de finestrals encara sense vidrieres

Els murs exteriors:
Els murs exteriors de la Sagrada Família només han suportar el seu propi pes, ja que el pes i arrencada de les voltes es transmet al terra a través de les columnes interiors.
Per altra banda, els murs estan completament perforats per rosasses, ogives, finestrals i altres obertures que n’alleugereixen extraordinàriament el pes.
Aquí també els hiperboloides son la forma més usada i en aquest cas permet a Gaudí adoptar les millors solucions no solament tècniques, sinó també estètiques.
El basament dels murs te una alçada de quatre metres a sobre del qual comença la primera sèrie de finestrals amb una alçada de vint metres. Per sobre d’aquests, una segona sèrie de finestrals amb una alçada de deu metres, s’aixequen fins a les voltes de la nau central. Els frontons d’aquests finestrals estan coronats per símbols eucarístics.
L’escultor Etsuro Sotoo ha realitzat les escultures dels àngels músics i els àngels cantors així com la decoració que adorna les culminacions dels frontons d’aquests murs.
 

Murs exteriors al costat de llevant		Mur exterior al costat de ponent

Les cobertes:
Les corresponents a la nau central que son les que tenen més alçada, consten d’una sèrie de piràmides - una per volta - connectades entre si i amb els frontons dels finestrals amb uns grans paraboloides. Estan culminades per uns fanals amb referències a la Sagrada Família.
Entre la teulada i les voltes, queda un espai d’uns 25 metres dividit en quatre plantes connectades entre si per una petita escala de caragol.
La il·luminació, realment espectacular, es realitza a través de lluernes situades a les piràmides mencionades i als espais entre els finestrals i els frontons.
Les cobertes de les naus laterals son quasi planes, per permetre uns finestrals més grans als murs superiors de la nau central i permetre’n d’aquesta manera una millor il·luminació.
Petites escales interiors i graons exteriors asseguren l’accessibilitat d’aquests espais.
 

Vista de les obres de cobertura des d’un campanar