Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   Música  

[English] [Français] [Castellano]

Història:

Els inicis:
La construcció d’aquesta escola està lligada a les necessitats d’assegurar l’educació dels fills dels obrers que treballaven en el temple de la Sagrada Família.
Dintre dels objectius de l’Associació de Devots de Sant Josep (promotors del temple) hi havia l’educació de la infància i la joventut.
La persona encarregada per l'Associació de portar a terme aquest objectiu va ser Mossèn Gil Parés i Vilasau (1880-1936) que va encarregar a Gaudí un projecte d’escola simple però eficient i a un cost el més reduït possible.
Gaudí va preparar un projecte l’any 1908 seguint els desitjos de Mossèn Gil. Tal como se li havia demanat, en Gaudí va fer un plantejament extremadament simple, però a la vegada genial. El pressupost va ser de 9000 Pessetes de l’època (54 €).
El material previst era maó català per a les parets, sense cap recobriment i a l'interior dues parets d’obra per separar les tres aules i tres pilars metàl·lics que suportaven una biga en doble T sobre la que es recolzava la teulada d’estructura conoïdal.

La construcció:
L’any 1909 i mentre a l’església de la Sagrada Família anava creixent la façana del Naixement, es va realitzar l’obra d’aquestes escoles, dintre del mateix recinte del temple, en un lloc diferent del que s’aixeca actualment.
Aquest any es van desenvolupar els tràgics esdeveniments coneguts com "La setmana Tràgica", encara que no es té coneixement de que afectessin a les obres de la Sagrada Família ni a l’escola.
Les obres es varen acabar a la tardor de 1909 i ràpidament van iniciar-se les classes.

Criteris educatius: 
Mossèn Gil Parés i Vilasau era un religiós més aviat avançat pels criteris que regien a la seva època. Molt aviat després de la seva ordenació, va ser anomenat capellà de la Sagrada Família pel Cardenal Casañas i va estar en aquest càrrec durant més de trenta anys.
Com a educador d’aquesta escola, va adoptar des de molt aviat els mètodes de l’educació activa que havia desenvolupat Maria Montessori. Per a ell, l’educació havia de ser tan instructiva i practica com fos possible. També li agradava impartir els ensenyaments a fora de les classes, a l’aire lliure perquè això li permetia fer unes classes més pràctiques, més en contacte amb la natura.
La qualitat d’aquest ensenyament havia estat reconeguda per educadors com Artur Martorell que en parlava amb gran admiració.
Encara ens en queden testimonis escrits i gràfics d’aquestes opinions com el llarg article que "Il·lustració Catalana" li va dedicar l’any 1914.
Gaudí va interpretar perfectament aquest missatge de senzillesa eficaç que amb el seu encàrrec li va transmetre el religiós.

Destrucció i reconstrucció:
L’edifici va seguir essent utilitzat per a la funció per la que havia estat dissenyat fins que l’any 1936...
El vint de Juliol, un cop derrotat el cop d’estat militar a Barcelona, els grups revolucionaris varen cremar i destruir l’escola. El foc va afectar les bigues de fusta que servien de suport a la teulada i aquesta es va enfonsar. El mobiliari i en general el contingut de l’escola també van ser destruïts.
Els alumnes es van quedar sense escola, el que va fer que el CENU (Comitè per la Nova Escola Unificada) encarregués al arquitecte Francesc de Paula Quintana la reconstrucció de l’edifici.
El projecte d’aquest arquitecte afortunadament reconeixia el valor de l’obra de Gaudí i pretenia mantenir el seu caràcter i característiques, amb l’excepció d’alguns elements que es consideraven aleshores com millores del projecte original conseqüència de les noves tecnologies.
La majoria dels elements originals de l’edifici havien desaparegut, però el treball va ser bàsicament respectuós amb el projecte inicial de Gaudí. Les modificacions es van realitzar sobretot a l'interior amb l’afegit d’un fals sostre de suro com element aïllant, enguixat de les parets i dobles finestres.
Les classes es van poder reiniciar durant la primavera de 1937, però malauradament sense la seva anima, Mossèn Gil Parés que, com tants altres religiosos, va ser mort durant els fets revolucionaris que es van produir els dies inicials de la guerra civil (1936-1939).

Nova destrucció:
Novament el mes de gener de 1939 un nou incendi que no va ser tan destructiu com el primer, va afectar aquest cop al material pedagògic, llibres, etc. que van ser cremats pel simple motiu de que estaven escrits en català.
Les classes es van poder reiniciar a la primavera, havent estat totalment eradicat tot rastre de la llengua del país, en el començament d’un dels períodes de persecució més llargs i penosos que els catalans hem hagut de patir.

Trasllat i restauració:
Mentrestant, les obres del temple de la Sagrada Família anaven avançant fins al punt que l’existència de l’escola era un important obstacle que en dificultava i fins i tot n’impedia la construcció.
"L’Institut Gaudí de la construcció", va proposar la construcció d’una rèplica en els seus terrenys a Badalona. Això va permetre una profunda investigació sobre el projecte original de Gaudí, amb el resultat de nous coneixements sobre les tècniques emprades per Gaudí.
Aquestes tècniques es van aplicar en el trasllat i reconstrucció de l’edifici en un nou emplaçament més allunyat de les obres del temple, tocant ara al carrer Sardenya, però sempre dintre del mateix recinte.

L’actualitat:
Des de finals dels anys 80, les escoles no s’utilitzen per finalitats educatives. Ara l’edifici allotja una Exposició permanent amb una reproducció de l’obrador de Gaudí com a àrea educativa del Museu de la Sagrada Família i variats models i maquetes que s’han utilitzat o s’utilitzen en la construcció del temple.
 

Descripció:

L'Escola provisional de la Sagrada Família es un petit edifici d’una sola planta construït quasi totalment amb maó català vist de 29x14x4cm.
La base es un sòcol de maçoneria i el terra està format per una base de pedra, per assegurar-ne la protecció contra les humitats.
Les portes i les finestres basculants eren de fusta.
Els serveis situats a banda i banda de l’edifici, tenien una sortida directa al pati.
Les dimensions son de 24 m. de llargada, 12 m d’amplada i 6 m d’alçada.
La teulada, també de maó català vist en tres capes, té voltes còniques d’extremada rigidesa, que estan suportades per les parets i una biga central d’acer laminat de 220 mm.
Aquesta teulada es un dels elements més característics.
L'interior estava constituït per tres aules amb una capacitat total de 150 alumnes.