 |
|
Dades
practiques:
Adreça:
Afores, s/n - Camí de la Pobla a Clot del Moro
La Pobla de Lillet (Berguedà)
Interès:
xxxxx
(2 sobre
5)
Estat de conservació:
Molt
bo,
Jardins restaurats l’any 1992.
Com arribar-hi: En cotxe: La Pobla de Lillet es troba
aprox. a 130 Qm. de Barcelona i 70 Qm. de Manresa, per la C-16 en
arribar a Guardiola de Bergadà, agafar la carretera B-402 en
direcció a La Pobla de Lillet. Un cop a la Pobla s’ha d’agafar la via del carrilet, que s’ha de seguir fins a l’aparcament
dels Jardins, després s’ha de continuar a peu per la via del
carrilet durant uns 200 metres.
En cotxe de línia:
Empresa
Alsina Graells
trucar prèviament al tel.
93 265 65 92. Barcelona - Manresa - Berga - La Pobla de Lillet.
Empresa Manel Mir Vila trucar prèviament a tel. 972 70 30 12.
Ripoll -Campdevànol - La Pobla de Lillet.
En tren:
RENFE, Barcelona-Ripoll o Campdevànol.
Cotxe de línia Manel Mir Vila (Tel. 972 70 30 12).
Ripoll-Campdevànol-La Pobla de Lillet.
Visites: Del 13 de Setembre a Juny:
Laborables: Jardins tancats, però es pot demanar la clau a
l'oficina de Turisme de La Pobla de Lillet de 10 a 14 i de 16 a 18
hores.
Dissabtes, diumenges i festius: de 10h a 17h.
De Juliol al 12 de Setembre:
De dilluns a diumenge: de 10h. a 19h. - Visites comentades (amb petició anticipada)
Durant la visita s'explica el passat industrial de la Pobla de
Lillet, els orígens del parc i les estades de Gaudí a la
població així com els trets característics de l'obra. La visita
es pot adaptar a les necessitats de les escoles, incloent-hi
material didàctic.
Preus: Visitant individual: 4
Euros.
Nens de 4 a 13 anys: 2 Euros
Nens de 0 a 3 anys i socis del Club Super 3 (presentant carnet):
gratis.
Jubilats: 3,60 Euros.
Grups de més de 30 persones: 3,20 Euros /persona
Grups escolars de més de 30 persones: 2'50 Euros/persona
Les
visites comentades amb guia van incloses en el preu de l’entrada
sempre que es tracti de grups de més de 30 persones.
Grups de menys de 30 persones: 3,20/Euros persona + 25 Euros de
suplement si es desitja visita comentada.
Grups escolars amb menys de 30 nens: 2,50/Euros nens + 25 Euros de
suplement si es desitja visita comentada.
Els horaris
de visita i els preus poden variar. Es aconsellable
confirmar-los prèviament.
Guies escrites: A l’entrada es pot adquirir el llibre
"Gaudí a la Vall de Lillet" autors: Joan Bassegoda, Ramon Espel i
Roger Orriols al preu de 15 Euros.
Accessibilitat per a minusvàlids:
Els importants desnivells (escales i camins) dels jardins poden
impedir o dificultar greument la visita de
persones amb disminucions i fan impossible la circulació de
cadires de rodes.
Malgrat tot, en algun cas i prèvia petició anticipada, es pot
entrar per l’antiga fàbrica reduint parcialment les dificultats
citades.
Informació: Telèfon: (0034) 93 823 61 46
email:
tur.lillet@diba.cat
web:
www.poblalillet.cat
Oficina de Turisme de La Pobla de Lillet: Parc Xesco Boix,
s/n.
Ruta del Modernisme
|
|
|
Història:
Els inicis:
Aquests jardins van ser encarregats a
Gaudí per Joan Artigas i Alart (foto a
continuació
*) en ocasió d’una de
les estades que l’arquitecte va fer a la Pobla de
Lillet.
 Gaudí va fer un primer viatge l’any 1902 per seguir l’evolució de les obres de construcció
del xalet del Catllaràs.
Aquest xalet era un encàrrec fet a Gaudí per Eusebi Güell i Bacigalupi
(Comte de Güell i mecenes de Gaudí).
Artigas, que era amic de Güell i propietari d’una fàbrica tèxtil i que
coneixia el treball de Gaudí al Parc Güell que aleshores estava en
construcció, volia fer un jardí al costat de la seva fàbrica a banda i
banda del riu Llobregat, que travessava la seva finca.
Artigas es va
assabentar de l’estada de l’arquitecte a La Pobla i li va fer arribar una
petició de que el rebés. El fet es que en un posterior viatge de Gaudí a
la Pobla, Artigas va enviar una tartana a recollir-lo a l’estació de
Ripoll i va hostatjar l’arquitecte a casa seva.
Artigas va demanar a Gaudí uns esbossos del jardí. Després de aquesta
estada a La Pobla de Lillet, Gaudí va tornar a Barcelona i ......
La construcció:
Gaudí, no només va
realitzar els esbossos demanats per Artigas, sinó que li va enviar dos
paletes dels que treballaven al Parc Güell perquè ajudessin en la
construcció dels jardins i formessin els treballadors que havien de
continuar les obres una vegada ells tornessin a Barcelona, cosa que van
fer durant un període de dos mesos, fins que van traspassar la
responsabilitat als paletes i mà d’obra poblencs.
Les obres es van prolongar des de 1903 fins a 1910. Durant aquest període,
a finals de l’any 1903, va morir en Joan Artigas i Alart, promotor inicial
del projecte.
De la continuació de l’activitat de l’empresa i de la
construcció del jardí se’n va encarregar el seu hereu Joan Artigas i Casas
(foto a la dreta
*).
Els obrers locals van seguir la construcció seguint els esbossos de Gaudí
fins a l’acabament del projecte.
Lamentablement, els mencionats esbossos
originals no ens han arribat, ja que es van cremar en l'incendi de la
fàbrica al final de la guerra civil (1939).
L’abandó:
Des de l’acabament de les obres, el jardí ha passat, com es lògic, per
nombroses vicissituds històriques.
En morir en Joan Artigas i Casas l’any
1934 i en iniciar-se al cap de dos anys la guerra civil, el jardí va anar
caient en l’abandó al que contribuí encara més l'incendi de la fàbrica
abans mencionat.
Els anys 50, la família Artigas es va traslladar a
Barcelona.
Durant aquests anys, l’obra de Gaudí i el modernisme en general eren
fortament criticats, primer pel noucentisme i posteriorment per
concepcions arquitectòniques que van arribar inclús a proposar la
interrupció dels treballs de la Sagrada Família.
El
renaixement:
No va ser fins a l’any 1971 en que va aparèixer al diari de Barcelona "El
Correo Catalán" un reportatge que portava el títol de "Gaudí en la Pobla
de Lillet". En aquest escrit, es parlava dels Jardins Artigas, del
xalet del Catllaràs i del
xalet del Clot del Moro i es suggeria que eren obra de Gaudí.
Aquest va
ser l'inici d’un nou interès per aquestes excepcionals obres que malgrat
tot, no va acabar de quallar fins a l’any 1982 en que un alumne de
doctorat de la Càtedra Gaudí -Josep Lluís Dalmau i Miralles- va realitzar
un estudi que incloïa un aixecament de plànols dels jardins.
L’any següent -l'11 de Juliol de 1983- l’alcalde de La Pobla de Lillet,
Joan Casanova, i els germans Costa Artigas -propietaris del lloc-, varen
signar un acord de cessió del jardins per un període de 25 anys per a us
públic.
L’any 1989, l’alcalde de la Pobla Josep Bober, va encarregar a la Càtedra
Gaudí els estudis per a la redacció d’un projecte de parc públic en el que
van intervenir els arquitectes Joan Bassegoda, Witold Burkiewicz i
l’arquitecte tècnic Ramon Espel.
Els treballs de restauració es van anar realitzant de mica en mica a
partir de l’any 1992, respectant la idea inicial de Gaudí, refent totes
les escultures i aplicant noves tècniques a on era necessari, com per
exemple en les baranes substituint les malles metàl·liques de l'interior
que provocaven problemes d’oxidació, per malles plàstiques.
En totes
aquestes actuacions ha estat molt important la col·laboració d’un
extraordinari paleta local, Valentí Rovira.
L'actualitat:
Actualment, el jardí presenta un excel·lent aspecte i es recorregut per
nombrosos visitants que, si ho volen, poden gaudir a més de visites
comentades.
Descripció:
Generalitats:
En contraposició a l’altre
gran jardí de Gaudí, el Park Güell, que es un jardí sec, aquest es un
jardí humit.
Efectivament, als Jardins Artigas els hi sobra l’aigua. Estan
travessats pel riu Llobregat, tenen una font, la "Font de la magnèsia"
(nom pel qual també es coneixen) i es troben en un indret humit i
muntanyós.
Una altra diferencia entre ambdós jardins es el caràcter de
parc urbà i d’estructura molt ordenada i de molts espaïs oberts encara que
molt adaptat a la natura del Park
Güell, al costat dels Jardins Artigas que son de tipus naturalista, amb
poques flors, salvo les naturals de la seva vegetació i amb una exuberant
vegetació natural.
Sembla com si aquí, Gaudí només hagués volgut facilitar
el pas de l’home intervenint el mínim imprescindible per no canviar la
natura.
Els jardins Artigas tornen a ser, com totes les obres de Gaudí un
paradigma d’originalitat i d’imaginació que trobem expressada a tots els
racons de l’obra. Però a l’inrevés del Park Güell
(amb el que no podrem parar de fer comparacions), els Jardins Artigas
mostren una sobrietat de color que es l’antítesi del colorisme del
trencadís tant abundós al Park Güell. Aquesta sobrietat es deguda a
l'utilització de materials naturals propis del lloc, sobretot la pedra
natural rocallosa. Per això els colors predominants son el marron de
la pedra i el verd de la vegetació.
L’entrada:
L’accés als jardins es fa actualment per una nova entrada al costat del
trenet de La Pobla al Clot del Moro.
Baixant les escales que ens porten al nivell inferior
dels jardins i seguint cap a l’esquerra, per un passeig que bordeja el riu
amb baranes i jardineres de pedra, arribem a una
cascada de pedra rústega
coberta de molsa per on rellisca l’aigua.
Més endavant a la dreta es
recolza el pont coix que ens porta a l’àliga i la glorieta. Però nosaltres
continuem recte endavant fins a arribar a l’esquerra a la
Font del Bou
(obra com totes les escultures del jardí que es van fer amb motiu de la
restauració, de Ramon Millet i Domènech)
al fons d’un bosquet de pins.
La
Font de la magnèsia:
Seguint el camí i pujant unes poques escales, arribem a una placeta amb
baranes sobre la llera del riu.
Aquesta placeta es situa justament a sobre
de la cova artificial de la Font de
la magnèsia, que sembla ser la denominació que inicialment designava
els jardins (en comptes de Jardins Artigas).
Aquesta cova està construïda
amb grans pedres de riu, te dues entrades i dues obertures des de les que
es veu el riu. Un banc de la mateixa pedra recorre les parets sinuoses de
la cova i permet gaudir de la fresca i la remor de l’aigua, sobretot a
l’estiu.
A prop de la baixada de la Font de la magnèsia i de l’antiga entrada als
jardins hi trobem una petita plaça
que està al costat del riu amb una jardinera i un banc.
Una mica més
enllà, trobem la pèrgola de la Font del
Lleó (obra també de Ramon Millet).
Les inevitables referències religioses que trobem en gairebé totes les
obres de Gaudí, estarien representades en aquest jardí pels símbols dels
quatre evangelistes: el lleó de Sant Marc representat a una de les fonts,
el bou de l’altra font que representaria Sant Lluc, l’àliga del
començament de l’escala que ens porta a la glorieta, que representaria
Sant Joan. Sant Mateu hauria estat representat per un àngel actualment
inexistent, que sembla ser que hauria estat dins de la gruta de la font de
la cascada fins a la guerra de 1936-1939. Aquestes quatre imatges
formarien a vista d’ocell una creu imaginaria.
El
nivell superior (àliga, glorieta):
Tornant enrere, arribem al
Pont inclinat amb escala emmarcada
per dues grans jardineres de pedra, que ens permet de travessar el Llobregat i
pujar fins a una successió de petites plataformes amb baranes
de ciment imitant troncs, en les quals trobem un mirador, l’estàtua de
pedra petita encastada en ciment que representa un àliga i una
mica més amunt la glorieta.
Passada la glorieta, un camí ens permet anar pujant entre jardineres
d’original disseny amb formes retorçades i construïdes amb pedra petita
encastada al ciment (com l'àliga), fins a un original arc de ciment imitant la fusta.
A
partir d’aquí, comença la baixada per un llarg camí en ziga-zaga que ens
fa baixar agradablement fins al nivell en que hem iniciat la visita, però
no sense abans haver passat per un mirador amb una taula i tres bancs, un
de gran recolzat a la paret i dos de més petits a ambdós costat de la
taula des de on es té una vista sobre el
Pont dels Arcs.
El
Pont dels Arcs:
Aquesta es potser la
construcció més important del jardí, i no només ens mostra la seva curiosa
estructura de cinc arcs de pedra rocallosa en sentit longitudinal i
transversal, sinó que a més, a l’entrada hi trobem les figures d’un
home i una dona portant
un cistell al cap.
Les cares i mans d’aquestes figures son una
aportació feta durant la restauració - obra també de l’escultor Ramon Millet -, que ja existien abans, però fetes amb pedra rústega no esculpida.
Al costat de la dona del cistell del pont hi ha una
escala amb barana de ciment imitant
fusta, que ens porta a una placeta sota el pont.
Final
de la visita:
Travessant el Pont dels Arcs arribem a l’altra banda del riu just davant
de les escales de sortida a on tornem a trobar la plaça circular amb una
palmera rodejada de plàtans que ens havia rebut a l’entrada.
El
temps necessari per realitzar la visita, depèn naturalment de com
la vulguem fer, ja que els jardins inviten a la calma, el descans i la
reflexió, però un temps d’una hora es raonable.
|
