GAUDÍ I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaudí / Obra fora de Catalunya: Astorga (Lleó) Espanya / Palau episcopal d'Astorga

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   Música  

     Àrea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme català fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Propòsit   Contacti'ns   Dades d'audiència

Gaudí: PALAU EPISCOPAL D'ASTORGA

[English] [Français] [Castellano]
 Sobre el Palau Episcopal d'Astorga:  Dades practiques   Historia   Descripció   Artistes i col·laboradors   Imatges
 Accessibilitat per a minusvàlids
 Fonts i informació addicional:  Links   Bibliografia   Altres obres de Gaudí
 

Gaudí Palau episcopal Astorga portic

Dades practiques:
Adreça:   Plaça de Eduardo de Castro   Astorga (Lleó)  Espanya 
Interès:  xxxx(4 sobre 5) 
Estat de conservació:  Façanes i interiors:
Molt bo
Com arribar-hi: Astorga es situada a la província de Lleó al nord oest de la península Ibérica. Per anar-hi des de Lleó capital - 47 Qm. -, s'ha d'agafar la N-120. Des de Madrid situat a 320 Qm. s'ha d'agafar la N-IV.
Visites:
  L'edifici es actualment seu del "Museu dels camins" que mostra una interessant col·lecció d'escultures de fusta policromada i d'orfebreria renaixentista i barroca i gran quantitat d'elements litúrgics. El Museu ocupa la totalitat de les quatre plantes de l'edifici.
Les hores de visita del Museu son: del 20 de Setembre al 19 de Març d'11 a 14 i de 16 a 18 hores, els dilluns es tancat. Del 20 de Març al 19 de Setembre de 10 a 14 hores i de 16 a 20, diumenges i festius tarda tancat, dilluns tot el dia. 
La visita de l'interior de l'edifici, tant del continent com del contingut es especialment recomanable. Pel que interessa a aquesta pagina, l'edifici de Gaudí es d'una impressionant factura arquitectònica. 
Preu de la visita: 2,5 Euros. Preus especials per a grups i en ocasió d'exposicions temporals. També hi ha una entrada combinada per el palau i l'adjunta catedral al preu de 4 Euros.
Guies escrites: Al treure les entrades s'entrega un díptic informatiu, també es poden adquirir altres texts - alguns dels quals es citen a la secció Bibliografia - sobre l'edifici, Gaudí, la ciutat i la regió.
Els horaris, preus i altres dades poden variar, aconsellem que ho comproveu prèviament.
Accessibilitat per a minusvàlids: Els esglaons de l'entrada es poden salvar per mitjà d'una rampa de feble pendent amb baranes a banda i banda. La planta baixa es tota a peu pla, però l'edifici no disposa d'ascensor i el moviment vertical s'ha de realitzar a través d'una escala de caragol d'àmplies dimensions i d'esglaons de poca alçada, però que pot impedir o dificultar greument la visita de persones amb disminucions. Moviments verticals no possibles per cadires de rodes.
Informació: Telèfons: Palau (34) 987 61 68 82
                                 Oficina de Turisme d'Astorga (34) 987 61 82 22
                   email: palaciodegaudi@museodeloscaminos.com
Propietari: Bisbat d'Astorga


Gaudí Palau episcopal d'Astorga des de l'entrada

Historia:

Antecedents:
Astorga es una ciutat de pas que es troba molt estratègicament situada en el Camino de Santiago. Ciutat episcopal des d'una remota antiguitat, la primera referència d'un palau episcopal es situa al segle X. Mes endavant, es tenen noticies d'un altre palau episcopal que la reina Na Urraca va donar al bisbe En Pelayo dintre de les muralles de la ciutat - any 1120 - en un lloc en que abans s'alçava un temple pagà. Aquest edifici va anar modificant-se tot i conservant les seves funcions, fins que va patir un important incendi el dia 23 de desembre de 1886 que el va destruir totalment.

Els primers passos per la construcció del palau:
En aquell temps era bisbe d'Astorga el català Joan Baptista Grau i Vallespinós - nascut a Reus l’any 1832 - qui, coneixedor de l’activitat creativa de Gaudí, li va encarregar la construcció d’un nou palau episcopal cosa que Gaudí va acceptar el mes de febrer de 1887 - època en que Gaudí estava treballant en el Palau Güell i en la Cripta de la Sagrada Família -. El mes de març, el Ministeri de Gracia i Justícia, que era el qui havia de pagar l’obra, va acceptar el nomenament. En Gaudí va enviar els plànols signats el mes de juny al bisbe que els va rebre amb gran entusiasme.
El 30 de setembre, la Junta Diocesana d'Astorga va acordar enviar els plànols al Ministeri i aquest els va transmetre a la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernando que les havia d’aprovar. Desprès de diverses modificacions que van molestar Gaudí, es va aconseguir l'aprovació definitiva del projecte el dia 29 de febrer de 1889. L’obra es va subhastar el mes d'Abril i va ser adjudicada a l’únic concursant que era Policarpo Arias Rodriguez per la quantitat de 168.520 pessetes.

La construcció:
Els treballs van començar aviat, col·locant-se la primera pedra el dia 24 de juny de 1889, dia de Sant Joan i festa onomàstica del bisbe.
Les obres es van realitzar inicialment amb un bon ritme de construcció, i estant aquestes molt avançades, va morir el bisbe Grau el 21 de setembre de 1893. A partir d’aquí van començar les dificultats per a Gaudí. Les obres es van haver d’aturar ja que la promotora Junta Diocesana s’inclinava més aviat per realitzar economies i prescindir del significat litúrgic que no entenia massa bé. En Gaudí - de fort caràcter - no va acceptar cap canvi en els seus plantejaments i va retirar tot el personal català - artesans i especialistes - que havia fet venir de Barcelona. També devia influir en la decisió de Gaudí l'important retard en el cobrament dels seus honoraris d’arquitecte per part del Ministeri de Gracia i Justícia.

Els continuadors de Gaudí i les vicissituds de l’edifici:
A partir d’aquí es van encarregar de les obres altres arquitectes que no van fer avançar gaire els treballs. Aquests arquitectes son: Francesc Blanch i Pons - gener a juliol de 1894 - que va renunciar al cap de mig any; Manuel Hernández y Alvarez Reyero que va ser nomenat el mateix any i va ocupar el càrrec uns anys sense fer res significatiu. Posteriorment, el bisbe Julián de Diego y Alcolea que comprenia millor l’obra de Gaudí, es va traslladar a Barcelona per demanar-li que es fes novament càrrec dels treballs, cosa que l’arquitecte va rebutjar. El bisbe Miranda que va succeir de Diego y Alcolea el 1905 es va decidir per encarregar la direcció a l'arquitecte Ricardo García Guereta que va prescindir de moltes de les ideés de Gaudí per dibuixar els plànols de l’acabament definitiu - que difereix substancialment del projecte de Gaudí, molt més atrevit i imaginatiu -. Les obres estaven molt avançades l’any 1913 quan el bisbe Alcolea va consagrar la capella, però el 1914 García Guereta va renunciar a la direcció quan només quedaven per acabar detalls de l’ultima planta i elements decoratius. 
L’edifici va quedar en aquestes condicions, sense acabar del tot, fins que l’any 1936 es va convertir en central de la Falange a Astorga i alberg de militars d'Artilleria. 
Els nombrosos desperfectes originats per aquesta utilització no van ser reparats fins uns anys més tard. Finalment l’edifici es va acabar durant els anys seixantes.

 

Gaudí Palau episcopal d'Astorga Vista general

Descripció:
El palau te aspecte de castell, mansió i temple amb el seu impressionant exterior tot en pedra de granit de color blanc. Construït en un estil neogòtic, presenta una sèrie d’elements amb aparent funció militar com merlets, torres i altres com miradors i terrasses.    
L’edifici està orientat de sud-est a nord-est i està actualment rodejat per un fossat i una tanca de pedra i de ferro afegida amb posterioritat.
La planta del cos de l’edifici es rectangular, flanquejat per quatre torres, una a cada un dels angles - una d’elles de diàmetre mes gran que les altres tres -.
L’edifici consta de quatre pisos: soterrani (d’estil mudèjar), planta baixa, planta principal en forma de creu grega - a on trobem la impressionant capella (que forma al exterior un triple absis amb vidrieres, arcbotants, gàrgoles, etc. i a l'interior adornada amb vitralls pintures i objectes religiosos que reforcen la magnificència del conjunt), la sala del tron, el despatx del bisbe, el menjador de gala que s’organitzen al voltant d’una peça central o vestíbul - i l’últim pis o sotabanc.
A l’exterior, el porxo amb els seus tres arcs abotzinats - que van crear seriosos problemes durant la seva construcció, ja que es van haver de reconstruir tres vegades - constitueixen un dels elements arquitectònics més espectaculars de Gaudí. En paraules de Cèsar Martinell, son juntament amb les columnes inclinades "el millor avanç de l’arquitectura en pedra des de l’època ogival fins a l’actualitat".
A l'interior, el granit, el mosaic, els pilars i les columnes es barregen d’una manera espectacular permetent, com indica Carlos Flores, una organització practica de l’espai "com un tot continu i fluït en que les diverses parts es van succeint i encadenant sense ruptures ni divisions definitives" a més d’adaptar-se amb rigor a l’esperit simbòlic del palau.
La il·luminació es un altre dels aspectes notables, especialment a la planta principal que està dotada d’una lluminositat que crea un ambient a la vegada recollit i majestuós. Lamentablement, l’últim pis (sotabanc) no es va construir segons els plànols de Gaudí, sinó amb els de García Guereta i aquests espais perden brillantor i originalitat a part de llum. Aquests canvis no van afectar únicament l'interior, sinó que també l’exterior es va acabar amb unes teulades molt més convencionals i que no van permetre situar-hi les grans figures d’àngels que havia previst Gaudí i que actualment s’exposen al jardí del palau.
Les finestres son d’estil gòtic i les de dues de les torres presenten escuts del bisbe Grau promotor de l’edifici.
La coberta te forma de creu grega a dos vessants i està rematada amb pissarra.

 
Gaudí Palau episcopal d'Astorga Artistes i col·laboradors: 
Obra:
Contractistes: Policarpo Arias Rodriguez 
                               Sadurní Vilalta i Amenós
                               Pedro Luengo - 2n mestre de construcció - 
Frescs de la capella. Presentació del nen Jesús al temple, altres escenes de la vida de Jesús personatges de l'Antic testament, Adam i Eva, la Nativitat i altres figures bíbliques de Fernando Villodas.
Vitralls de la capella. Escenes de la vida de la Verge Maria i de Jesús, la creació d'Adam i Eva i l'expulsió del paradís de Joan H. Maumejean artista francès que va desenvolupar la major part de la seva activitat artística a Barcelona i que es va basar per aquest treball en dibuixos del pintor Modesto Sánchez Cadenas.
Escultura. Varies figures especialment sobre els capitells de la girola: Sant Toribi, Sant Genadi, Sant Isidor i Sant Ildefons, una Verge Maria amb nen Jesús de Enrique Marín e Higuero.
Encara que la decoració es va fer després de l’abandó de Gaudí es considera probable que es basés en criteris gaudinians, ja que l’etapa en que es va realitzar - fins a 1913 - el bisbe era Julián de Diego y Alcolea molt identificat amb aquests criteris. 


Imatges:

 Gaudí Palau episcopal d'Astorga Façana principal  Gaudí Palau episcopal d'Astorga Portic  Gaudí Palau episcopal d'Astorga Lateral dret façana Gaudí Palau episcopal d'Astorga i catedral al fons

 Gaudí Palau episcopal d'Astorga Vista des del carrer Gaudí Palau episcopal d'Astorga Lateral dret façana Gaudí Palau episcopal d'Astorga Gaudí Palau episcopal d'Astorga Àngels

 

LINKS seleccionats a altres Webs sobre el Palau episcopal d'Astorga

- http://www.diocesiscastillayleon.org/astorga/palacio_episcopal.htm Detallada informació sobre l'edifici en una Web sobre les diòcesis de Castella i Lleó  
- http://www.aciprensa.com/arte/gaudi/episcopal.htm Historia i característiques de l'edifici 
 
- http://www.uned.es/biblioteca/gaudi/astorga.htm Sintética exposició de l'UNED sobre el Palau episcopal d'Astorga 

- http://onlae.terra.es/loteria/sorviajeros/2000/SORTEO_27/Viajero27_Astorga.htm Web sobre Astorga en general i el Palau episcopal en particular
 
 

Bibliografia específica sobre el Palau episcopal d'Astorga

Titol Autor Publicat per Any
Gaudí en Astorga    Alonso Gavela, M. J. 1983
Gaudí en Astorga    Alonso Luengo, L. 1954
Gaudí Bassegoda Nonell, J Ed. de Nou Art Thor 1986
Gaudí l'home i l'obra Bergós, J / Llimargas, M Lunwerg 1999
Nueva visión de Gaudí    Casanellas, E. 1964
El arte modernista catalán Cirici Pellicer, A. 1951
Antonio Gaudí   Lara Vinca, M. 1970
Gaudí, su teoría, su vida, su obra    Martinell i Brunet, C. 1967
Gaudí. Una arquitectura de anticipación  Perucho, J. i Pomes, L. 1967
El Palacio Episcopal de Gaudí y el "Museo de los Caminos" de Astorga    Rivera Blanco, J. J. "Museo de los Caminos" 1985
Eclecticismo y vanguardia    Solá-Morales, I. 1980
Gaudí Solá-Morales, I. Edicions Polígrafa 1982
Antoni Gaudí Zerbst, R Taschen 1985
 
Altres obres de Gaudí:

A CATALUNYA:
A Barcelona: Bellesguard   Casa Eduard Calvet   Casa Batlló   Casa Vicens  
Col·legi Santa Teresa   Escoles Sagrada Família   Fanals de la Plaça Reial i del Pla del Palau  La Pedrera   Pavellons Güell   Palau Güell  Park Güell   Sagrada Família   Tanca Finca Miralles   Viaducte del carrer Bellesguard
A La Pobla de Lillet:  Xalet del Catllaràs  Jardins Artigas
A Mataró:  Cooperativa Obrera (atribuit)
A Montserrat:  Rosari Monumental (1er misteri de Glòria)
A Santa Coloma de Cervelló: 
Colònia Güell
A Sitges (Garraf):   Cellers Garraf

A Tarragona:   Altar de la Capella de Jesús i Maria

ALS PAÏSOS CATALANS: 
A Mallorca:  Renovació de la Catedral de Palma de Mallorca

A FORA DE CATALUNYA:  El Capricho (Comillas - Cantabria - Espanya)   Casa Botines (Lleó - Espanya)    Palau Episcopal (Astorga - Lleó - Espanya)

 
OBRA DESAPAREGUDA: 
A Vic:   Fanals de la Plaça del Mercadal (Enderrocats)

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI