Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   Música  

Historia:
Projecte d'Antoni Gaudí i Cornet de 1898, cripta construïda per encàrrec d'Eugeni Güell i Bacigalupi - Comte de Güell - des de 1908  en que es van començar les obres  fins el 1914 en que es van interrompre definitivament. La cripta forma part d'una Colònia tèxtil que s'havia començat a construir l'any 1890 a l'antiga finca de Can Soler de la Torre, per agrupar-hi les industries que l'aristòcrata tenia anteriorment al barri de Sants de Barcelona.
El projecte inicial sembla que va ser realitzat per Ferran Alsina, director de la fàbrica, considerat l'ideòleg de la Colònia Güell i responsable del disseny del recinte. Tècnic tèxtil, economista i polític de renom ja va treballar amb Eusebi Güell al Vapor Vell de Sants. En morir l'any 1907, es van fer càrrec de la direcció de la fàbrica i de la Colònia els fills d'Eusebi Güell, Claudi i Santiago.
Aquesta Colònia agrupa a més de la Cripta, altres edificis modernistes entre els que trobem els habitatges dels treballadors, altres cases particulars (Ca l'Ordal i Ca l'Espinal - ambdues de Joan Rubió -), un hospital, una fonda, una Escola (construïda el 1916 per Francesc Berenguer  i el seu fill), la casa del mestre, diversos comerços, una cooperativa (construïda l'any 1900 per Francesc Berenguer i Joan Rubió) el Centre cultural Sant Lluís, el teatre Fontova i altres edificis.
Gaudí va comptar per realitzar el projecte de la Colònia que se li havia encarregat, amb l'ajuda dels seus col·laboradors Joan Rubió i Bellver, Francesc Berenguer i Mestres, Francesc Berenguer i Bellvehí (fill de l'anterior) i Josep Canaleta i Cuadras. Es va encarregar però personalment de la construcció de la Cripta que es només una petita part del projecte, que va quedar aturat l'any 1915, per causes no ben conegudes. Finalment l'any 1918, en morir el Comte Güell, els seus hereus van desistir de la continuació dels treballs.
La Colònia va continuar essent propietat de la família Güell, fins que l'any 1945 la van vendre a la família Bertrand i Serra que va tancar la industria l'any 1973 a causa de la crisis del sector tèxtil.
La colònia està situada a la població de Santa Coloma de Cervelló i a 15 quilometres de Barcelona.
Anualment i durant el més d'Octubre, s'hi celebren unes Festes Modernistes - que enguany es celebraran els dies 17,18 i 19 d'Octubre de 2008 - ambientades a principis del segle XX, que acullen una gran quantitat de públic.

El projecte:
Per a aquesta Colònia Güell, Gaudí va projectar una església en dos nivells, un de més baix que es la cripta i una altra, la principal, que s'havia de construir a sobre i de la que només es va arribar a realitzar el campanar, la porta d'entrada , l'escalinata d'accés i algunes parets.
La cripta te un disseny ovoide amb cinc naus, una de central i dues més a cada banda.
El comitè del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO reunit a la ciutat sud-africana de Durban va acordar el dia 15 de juliol de 2005 incloure cinc obres de l’arquitecte Antoni Gaudí, entre elles la Cripta de la Colònia Güell en la llista del Patrimoni de la Humanitat.

La cripta:
Aquí, Gaudí va experimentar i va aconseguir expressar el seu llenguatge arquitectònic més personal. Va optar per l’ús de columnes inclinades com a sistema per sustentar el pes de l’edifici, sense necessitat de construir arcbotants o contraforts. La distribució de pesos va ser calculada mitjançant el mètode de la maqueta polifunicular - que es pot veure al Museu Gaudí de la Sagrada Família -, que va inventar per a la projecció arquitectònica i que a petita escala permetia preveure les càrregues i els arcs que les havien de suportar. L’església va ser declarada monument historicoartístic el 1969 i avui dia es considera una de les peces fonamentals de l’arquitectura mundial del segle XX, a causa de la gran innovació que va suposar en l’ús de columnes inclinades i de voltes en forma de paraboloide hiperbòlic i per l’admirable combinació dels materials.
Les finestres decorades amb vitralls que sobresurten de les parets inclinades i tenen forma de llucanes presenten un viu contrast amb la sobrietat dels materials de construcció.
La porta d’entrada mostra a la llinda una composició ceràmica que representa les quatre virtuts cardinals.
Dins la cripta, impacten sobretot la solució del sostre, basada en nervis de maó; els murs de paraboloide hiperbòlic, i les quatre columnes basàltiques d’aire prehistòric. Tot aquest ambient  contrasta vivament amb els cromatismes dels vitralls.
Els bancs van ser dissenyats per Gaudí, així com les piques d’aigua beneïda fetes amb petxines
enormes sustentades amb ferro forjat. El sagrari, l’altar de la Sagrada Família i els àngels del presbiteri són obra de Josep M. Jujol.

L'entorn i els materials de construcció:
Gaudí va situar l’església al turonet més alt de la zona residencial de la Colònia, en una pineda.
Gràcies als materials constructius, l’església i les columnes inclinades del pòrtic es barregen visualment amb el paisatge exterior en un mimetisme perfecte.
Als murs i les columnes exteriors es combinen gens capriciosament els diferents materials utilitzats: escòria de fosa, maons recuits deformats, pedra de calcita i basalt. Als murs exteriors es troben en gran profusió mosaics amb simbologia religiosa. Al pòrtic destaca una impressionant palmera de basalt que sosté les voltes.
A l’atri del porxo, Gaudí va experimentar per primera vegada en la història de l’arquitectura les voltes de paraboloide hiperbòlic, que després va utilitzar profusament a la seva gran obra "La Sagrada Família".