[1]
[2]
[3]
[4]
[5] |
Dades
pràctiques:
Adreça:
Carrer Bellesguard, 16-20
08022
Barcelona
Ubicació a Google Maps
Interès:
xxxx
x
(4 sobre 5).
La Casa Figueras que és una de les parts del conjunt va
ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el 24 de juliol de
1969. Veure també més avall "Declaracions
oficials de reconeixement monumental"
Estat de conservació:
Bo.
L’any 2008 es van realitzar treballs a la Casa Figueras de
consolidació de la coronació de la torre i reparacions de fissures
en altres parts de l’edifici.
Transport: Autobús
123
Visites: La casa Figueras (Torre Bellesguard) es de propietat privada i
l'interior no es pot visitar sense prèvia petició. Pel que fa a la
resta de construccions del conjunt, en cada apartat expliquem la
manera d’accedir-hi
Ruta del Modernisme |
El conjunt de Bellesguard
Bellesguard és un indret
deliciós, fresc a l’estiu, situat a la part alta de Barcelona, a
tocar de la serra de Collserola. Es un lloc que invita al descans i a gaudir
de la tranquil·litat del camp encara que ara com al segle XV la proximitat
de la capital de Catalunya permet un ràpid contacte amb els centres de
decisió política. Aquesta va ser probablement la raó de que fos el lloc
escollit pel rei Martí l'Humà, últim en línia directa de la dinastia del
Casal de Barcelona. De fet,
d’aquest rei culte i humanista li prové la seva denominació Bell Esguard,
tal com ens record l’erudit arquitecte Bassegoda Nonell, que cita una carta
del rei en que donava a la propietat aquesta denominació. Altres autors
n’atribueixen l’autoria a Bernat Metge (escriptor, traductor, erudit i
secretari del rei).
El rei adquirí els terrenys de Bellesguard al
mercader Pere Safont l’any 1408 i s’hi feu construir una residència estival
l’any 1410. No en va poder fruir per gaire temps, encara que fos el lloc en que va
contraure matrimoni amb la seva darrera muller Margarida de Prades.
Efectivament en morir el rei l’any 1420, la seva muller Margarida se’n va anar a
residir al
convent de Valldonzella l'any 1422,
ja sota la dinastia castellana dels Trastàmara
(adversària del Casal dels Comtes de Barcelona, que havien governat
el país durant prop de sis-cents anys) com a conseqüència del
Compromís de Casp.
Els Trastàmara amb una visió més aviat hispanocèntrica molt diferent de la
de la casa dels Comtes de Barcelona, mai van manifestar un interès per
aquesta residència. Com a conseqüència, el castell es va anar transmetent
successivament a la vídua del rei Martí, Margarida de Prades, a la seva
cunyada Violant de Bar, entrant posteriorment en un període de decadència
i essent posteriorment venuda a la parròquia dels Sants Just i Pastor de
Barcelona, i més tard se’n va vendre una part a la comunitat de monges Oblates
del Santíssim Redemptor que hi van construir l’annexa Església encarregada a
Bernardí Martorell. Finalment,
ja en els últims anys del segle XIX, es va vendre la finca a Joan Baptista
Grau i Vallespinós bisbe en aquella època d'Astorga -una llista completa de
tots els canvis de propietat així com altres informacions d’interès,
disponibles al web "
http://upcommons.upc.edu/pfc/handle/2099.1/4403?locale=ca"
- .Aquest bisbe amic de Gaudí va condicionar en el seu testament que
a la seva mort, els terrenys havien de ser venuts i la suma resultant
entregada a un col·legi de fills d’obrers de Reus, de on també era fill
Antoni Gaudí. Aquest va ser encarregat
de la transacció l’any 1900 i va signar el contracte de compra corresponent en
representació de la nova propietària María Sagués i Molins vídua de Jaume
Figueras comerciant de farines a Barcelona el dia
12 de juny de 1900 per un import de 105.000 pessetes
.
Per totes aquestes raons, el lloc tenia un potent contingut patriòtic, a part
de la seva incontestable bellesa que va atreure fortament Gaudí, qui també va
considerar de gran interès històric les escasses restes de l’antic castell
- alguns murs, un pati, etc..
En aquest reduït espai privilegiat, dintre d’una de les zones amb més encant
de Barcelona, hi conviuen diverses edificacions que reforcen la seva
personalitat històrica. Els edificis més rellevants son:
-
La casa dita Figueras o Torre Bellesguard, una
impressionant obra de Gaudí.
-
El viaducte que dona suport al carrer
Bellesguard en el seu pas cap al cementiri de Sant Gervasi, obra també de Gaudí.
-
Les restes tardo-medievals
del castell-residència estival de Martí l'Humà amb les seves muralles
culminades amb merlets.
-
L'Església de l’antic Convent
de les mares Oblates del Santíssim Redemptor, actualment Saló d'Actes de
la Universitat Ramon Llull, obra de l’arquitecte
Bernardí Martorell i Puig.
El primer edifici del conjunt que Gaudí va construir, va ser la casa
Bellesguard, i un cop acabada aquesta, va realitzar la desviació del camí,
inclòs el viaducte i finalment la rehabilitació de les torres i muralles de
l’antic castell de Martí L'Humà. L’església del convent de les Oblates
del Santíssim Redemptor es va construir molt posteriorment (1919-1925) i
l’arquitecte ja no va ser Gaudí, sinó en Bernardí Martorell i Puig.
Casa Figueras (també coneguda com a Torre Bellesguard)
Tal com es menciona en el
paràgraf anterior, María Sagués i Molins vídua de Jaume Figueras era
propietària dels terrenys de Bellesguard per compra feta per recomanació
de Gaudí al Bisbe d'Astorga Joan Baptista Grau i Vallespinós. Va
ser aquesta senyora qui va fer l’encàrrec a Gaudí de la construcció
d’aquest edifici.
Gaudí, que ja era en aquells anys (voltants del canvi de segle XIX-XX)
un arquitecte de gran prestigi, va dibuixar un projecte espectacular amb
una preeminència marcada de la projecció vertical sobre la horitzontal,
preeminència reforçada per l’esvelta torre de trenta quatre metres
d’alçada, coronada per la típica creu de quatre braços amb que Gaudí
culminava la majoria dels seus edificis.
El projecte tenia un marcat estil neogòtic que té com a característica
inevitable en tota l’obra de Gaudí una forta personalitat i originalitat
que entra, però, dintre dels esquemes estètics modernistes i s’integra
amb notable coherència dintre dels marc natural circumdant,
respectant a la vegada les restes històriques encara presents. Per
aquesta raó, en Gaudí va utilitzar pedra de pissarra de l’entorn de
tonalitats grises i verdoses que reforçaven l’aspecte "medieval"
històric del lloc.
La torre, que és potser l’element més espectacular de l’edifici, es de
forma troncocònica de pedra culminada per una bandera catalana
helicoïdal de mosaic, una corona reial i la mencionada creu de quatre
braços.
L’edifici, construït amb pedra i maó, es de planta quadrada de 15 x 15
metres, amb els vèrtex orientats als quatre punts cardinals.
Coberta de quatre vessants.
La casa té quatre plantes d’alçada:
La planta
semisoterrani: L’estructura del semisoterrani es composa d’una sèrie
de pilars cilíndrics que fan de suport de les voltes de maó. La resta
d’elements verticals que constitueixen l’estructura son parets i pilars de
maó a l’escala. Però el més notable estructuralment és la solució dels
forjats del menjador i les golfes.
La planta baixa i la planta principal: Al menjador uns arcs molt
prims substitueixen les biguetes i a sobre, suporta directament la solera de
rajola com es pot veure també al sostre de la cripta de la
Colònia
Güell. En termes de decoració als interiors, Gaudí va utilitzar
solucions i acabats d’una gran
delicadesa en les formes i colors. D’aquesta manera va aconseguir uns
efectes de gran naturalitat en la il·luminació, oferint un ambient
confortable i plaent. La riquesa de formes materials i colors, fora del
que era habitual abans del Modernisme s’estén a totes les àrees de
l'interior de l’edifici. També cal senyalar l’abundància de finestres de
formes variades que permeten dotar d’una magnífica il·luminació natural
a totes les dependències de l’edifici.
Les golfes: El sostre de les golfes es sustenta
amb una estructura de
vuit pilars de formes diferents amb capitells fungiformes fets amb maó en
voladís que sostenen un tauler pla format per varis gruixos alternats de
rajoles i maons. D’aquest tauler arrenquen falsos arcs a base de
fileres de maó cada una de las quals
sobresurt més que l'anterior.
Els sostres estan construïts amb volta catalana. Les golfes tenen com a
suport arcs de maó en una demostració de mestratge per part de Gaudí.
Tots aquests innovadors elements estructurals de les golfes es poden
interpretar com un assaig del que anys més tard seran les golfes que es
troben en posteriors edificis de Gaudí com el
Palau Güell,
la Casa Batlló i el
Col·legi
de Santa Teresa
al carrer de Ganduxer de Barcelona.
En quant a les
façanes i també parcialment a l'interior,
Gaudí va utilitzar una
especial tècnica de mosaic de pedra que li permetia aconseguir un efecte
d’encoixinat a la vegada molt d’acord amb l’aparença de castell que
Gaudí volia donar a l’edifici i molt senzill d’aplicació. Es tractava
d’utilitzar uns motlles de guix amb les formes que es desitjava obtenir,
en que es col·locaven petites pedres en la base i per sobre morter. En
treure les peces del motlle, la pedra quedava en la part exterior, la
que es veia, aconseguint l’efecte visual perseguit. Aquesta tècnica
també l’havia utilitzada Gaudí al Palau i al
Park Güell.
L’aparença externa de l’edifici és el d’una fortalesa amb murs
ribetejats amb merlets i espitlleres, camí de ronda que ressegueix tot
el perímetre de les teulades que tenen un aspecte de torres fortificades
de formes piramidals.
En el conjunt de l’obra de Gaudí, Bellesguard representa un punt
d’inflexió
entre la obra de joventut i la de
maduresa.
Els mosaics varen ser dibuixats per Domènec Sugrañes. Aquests, així com
els elements de ferro forjat contribueixen a augmentar l’aire fantàstic
de l’edifici. Aquests elements estan abundantment representats tant a la
pròpia casa con a els jardins que l’envolten. Així. per exemple trobem
un escut de Catalunya amb un sol i una lluna i la inscripció Ave Maria
puríssima, sens pecat fou concebuda de ferro forjat. En el pou del
jardí hi ha una figura de drac i la d’un Pitó protector de les aigües
subterrànies.
Cronologia de la construcció de la casa:
La sol·licitud de llicència d¡obra presentada a l'Ajuntament de
Barcelona, es va aprovar el 25 d’octubre de 1901.
Fins a l’any
1909, en que es van acabar les parts
més importants de l’edifici, Gaudí va dirigir personalment el disseny i
l’execució de l’obra. Posteriorment i fins a 1916 el seu col·laborador Domènec
Sugrañes, va intervenir en el
projecte i realització del recinte de la
porteria, els jardins, els bancs
d’entrada i la decoració de l’escala principal.
De les plantacions del jardí se’n va encarregar el jardiner Pere Ballart
i Ventura que hi va plantar pins, cedres, una ginebre i varies palmeres.
Els bancs del jardí es van recobrir de trencadís amb diversos tipus de
dibuixos. El disseny d’aquestos accessoris, també es deu a Domènech
Sugrañes, així com el de les dues fonts, la casa del porter, un
fanal de ferro forjat amb base de trencadís i alguns gerros decoratius
en diversos llocs dels jardins.
El conjunt de la casa es va acabar l’any 1917.
Declaracions oficials de
reconeixement monumental:
Per decret 1794 de 24 de juliol de 1969, es va declarar Monument
Històrico-Artístic.
Es va incloure en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic
Històrico-Artístic de la ciutat de Barcelona, en data de 18 de gener de
1979 i publicat el 1987, amb el número 80 a la pagina 71.
Per Reial decret 1010 de 27 de febrer de 1981, BOE d'1 de juny de 1981,
van ser transferits a la Generalitat de Catalunya les competències
plenes i exclusives en matèria de patrimoni monumental, figurant la casa
de Bellesguard en el Catàleg de Monuments i conjunts Històrico-Artístics
de Catalunya editat pel Departament de Cultura de la Generalitat
l’any 1990 a la pagina 94.
La casa va ser restaurada parcialment els anys 1983 i 2008. En aquest
segona ocasió, es va haver de desmuntar la part superior de la torre
principal per procedir a una restauració a fons.
El viaducte de Bellesguard:
{0}
Es troba situat a l'actual
Carrer de Bellesguard, davant de l’entrada principal de la finca que és
al nº 16-20. Sembla ser que els plànols del projecte gaudinià es van
perdre en una reordenació dels arxius municipals l’any 1987.
Quan Gaudí va rebre
l’encàrrec de la restauració de Bellesguard (1900-1908), va haver de
tenir en compte molts condicionants, referits bàsicament a les construccions
anteriors presents a la finca i l’orografia del terreny.
L’obra concreta del viaducte la va realitzar Gaudí entre els anys 1903
i 1908. És el primer viaducte que li coneixem, ja que els del Park Güell
son posteriors.
El viaducte es va portar a terme per evitar el traçat inicial del camí
que porta al cementiri de Sant Gervasi i que passava entre dues torres
del castell de Martí l'Humà.
El 19 de novembre de 1903 es van reunir per primera vegada els veïns de
la zona per tal de decidir la rectificació del camí, essent Gaudí
representant dels veïns propietaris de les finques veïnes i proposant el
desviament d’una part del camí.
D'entre les dues alternatives bàsiques (terraplè o viaducte) Gaudí va
triar el viaducte, probablement degut a la seva esveltesa. El projecte
contemplava un airós conjunt de dotze columnes de diferents alçades per
adaptar-se al desnivell del carrer amb el terreny. La columna més alta
era de 9,5 metres d’alçada i segurament el conjunt va servir a Gaudí de
base per a la posterior realització dels viaductes del Park Güell que
son més importants.
El viaducte es va acabar el 14 d’agost de 1908. Havia precisat no només
d’un considerable esforç tècnic, sinó també la superació de nombrosos
problemes legals amb l'Ajuntament de Barcelona i la Companyia d'Aigües
abans d’arribar a bon port.
El viaducte va ser restaurat per l'Ajuntament de Barcelona l’any 2008
amb un projecte polèmic ja que gairebé la meitat de l’alçada dels pilars
està enterrada. Això malauradament dona una imatge del conjunt del
viaducte molt lluny de l’esplèndida presència que tenia inicialment,
però els treballs urbanístics realitzats al voltant han obligat a fer
canvis en la seva estètica
inicial.
El viaducte es visible des de la zona enjardinada que hi baixa en suau
pendent des del carrer Valeta d'Arquer que fa cantonada amb el carrer
Bellesguard.
Les restes del
Castell del rei Martí l'Humà:
Un cop finalitzat el
viaducte amb el consegüent
desviament del camí del Cementiri de Sant Gervasi, Gaudí va poder unir
les dues torres de l’antic castell, creant un recinte rectangular d’estil
medieval a dos nivells.
Al nivell superior s’hi pot accedir a través d’una escala que ens porta
a una passarel·la que recorre el petit recinte per la seva part superior a la
manera d’un camí de ronda, des del que podem veure la quasi totalitat de
la finca. La barana de l’escala va ser realitzada, com altres parts dels
edificis i jardins per Domènech Sugrañes.
L’escut de Catalunya que
presideix el recinte, és fet a partir d’un disseny de Gaudí, en el que
s’hi fan constar les dates 1409, any en que el rei es va casar amb
Margarida de Prades, la seva última muller, a la
capella de Bellesguard i 1909 que és la data en que Gaudí va acabar la
seva intervenció a la finca.
Existeixen altres restes del castell de Martí I, bàsicament murs de
defensa i tancaments que actualment defineixen parcialment els límits de
la finca pel costat del carrer Bellesguard, seguint el traçat que va
dissenyar Gaudí.
Tots els elements que formen part d’aquestes restes, es poden visitar
entrant-hi per l’entrada principal de la finca al carrer Bellesguard,
16-20, que també dona entrada a la Casa Figueras, obra de Gaudí.
L'Església
del Convent de les Oblates del Santíssim Redemptor:
{1}
Història:
Aquesta església es va
construir en els terrenys de la part de la finca Bellesguard que la
senyora Maria Sagués vídua de Figueras havia venut
prèviament a la Comunitat de les monges Oblates del Santíssim Redemptor,
tal com ja hem explicat més amunt. Era part
de l’Asil de Desemparades de Sant Alfons Maria de Ligori a cura de les
Oblates del Santíssim Redemptor, primer al carrer de la
Providència de Gracia i des del 18 de febrer de 1895 instal·lades al
carrer de Bellesguard, en el camí del cementiri de Sant Gervasi
establert el 1852, a on molts anys més tard es va construir l’església,
gràcies a la munificència de la senyora Francesca Ballart vídua de Baró .
L’arquitecte va ser
Bernardí Martorell i Puig. El 27 de juny de 1919 es va col·locar la
primera pedra de la residència de planta baixa i tres pisos, que es va
inaugurar el 25 de juny de 1924.
Les obres de l’església no es van iniciar fins a una mica més tard
i es va inaugurar els dies 14 i 15 d’agost de 1925.
Descripció:
Església d’una sola nau amb creuer i presbiteri amb deambulatori. Els
arcs doblers són de perfil catenàric i es recolzen sobre mènsules de
filades de totxo vist en degradació. Entre els arcs doblers hi han
voltes de maó de pla sobre mènsules decorades amb mosaics de colors molt
vius. En el creuer hi ha voltes quadripartites. Als peus de l’església
hi ha un cor d’importants dimensions que es situa a sobre d’un arc rebaixat.
Els vitralls que es situen tant a l’absis com als murs laterals i a la
façana, donen una il·luminació natural molt decorativa i estan dotats de variats
motius religiosos.
Fins a l’estiu de l’any 1936, existia també una rica decoració amb
imatgeria i relleus del Via Crucis que varen ser destruïts durant els
fets de l’estiu d’aquest any.
Actualment, l’església és el saló d’actes del Centre Abat Oliba de la
Fundació San Pablo-CEU que va adquirir la propietat a la Congregació de
les Oblates del Santíssim Redemptor i tant l’exterior - perfectament
visible des del carrer - com l'interior - que es pot visitar entrant-hi
pel carrer Bellesguard, 30, que és l’entrada del recinte universitari -
és en bon estat de conservació.
|
[6]
[7]
[8]
[9]
[10]
[11]
[12]
[13]
[14]
[15]
[16]
[17]
