Estudis i primeres activitats professionals:
El seu primer contacte amb l’escola, Gaudí el tingué l’any 1860 - a l’edat de set anys, al parvulari de Francesc Berenguer - pare de l’arquitecte i futur col·laborador seu Francesc Berenguer -1866-1914 -, que estava situat al carrer Monterols de Reus.
Va fer els estudis de batxillerat a les Escoles Pies de Reus que estaven situades a l’antic convent de Sant Francesc d’aquesta població a on s’hi va matricular per primera vegada el curs 1863/64 a l’edat d’onze anys. El seu expedient acadèmic - que encara es conserva - mostra unes qualificacions "normals" que van anar millorant amb el temps. La seva salut, per altre banda, anava millorant el que li permetia afegir-se a les excursions que s’organitzaven a l’escola. També intervenia en activitats extra escolars com la seva col·laboració com a dibuixant en el setmanari escolar manuscrit "El Arlequin" i també alguna incursió com a escenògraf per a el teatre de l’escola. Aquestes activitats les realitza conjuntament amb Eduard Toda i Josep Ribera - amb qui posteriorment col·laborarà en la reconstrucció del Monestir de Poblet -.
L’any 1968 es trasllada a Barcelona, juntament amb el seu germà Francesc per estudiar a l'Institut d’Ensenyament Mitjà i posteriorment, un cop superada aquesta fase i dintre del curs d’accés a l'Escola Provincial d'Arquitectura ha de superar tres exàmens d’assignatures lliures en la pròpia escola més tres altres assignatures a la Facultat de Ciències. Superats aquests exàmens, ja es va poder matricular a l'Escola Provincial d'Arquitectura l’any 1873 per cursar aquesta carrera que constava de sis cursos - un d’ingrés, un segon de preparatori i quatre cursos més.
Mentrestant, tota la seva família s’havia traslladat a Barcelona. Inicia amb Eduard Toda i Josep Ribera el projecte de restauració del Monestir de Poblet a que ens referim més amunt, projecte que culminarà Toda uns anys més tard i que ja ens mostra les tendències del jove Gaudí.
Ja a partir del mateix any 1873 en que inicia els seus estudis d’arquitectura, comença la seva col·laboració amb Francesc de Paula Villar i Lozano  - el primer arquitecte de la Sagrada Família - i Martorell i Sala que serà determinant, més tard,  pel seu nomenament com arquitecte director de la Sagrada Família.
Per pagar-se els estudis, treballa amb Josep Fontseré en el projecte del Parc de la Ciutadella, especialment la font monumental, el Mercat del Born i en altres projectes. També treballa per Francesc de Paula Villar en el Cambril i l'absis de l'Església de la Mare de Deu de Montserrat (1886-1887) i per Joan Martorell amb qui treballa com ajudant a la construcció de les Saleses i l'Església dels Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona (1882-1889).
Els anys següents, segueix simultaniejant els estudis amb altres activitats com el projecte que Gaudí presenta a un concurs convocat per la realització d’un panteó pel músic Anselm Clavé - que Gaudí i altres concursants es veuen obligats a retirar en favor del projecte de Lluís Domènech i Montaner i Josep Vilaseca -. L’any 1875 realitza la torre d’aigües pel dipòsit del Parc de la Ciutadella.
L’any 1874 comença el servei militar a l’exèrcit espanyol que durarà fins al 1877. La data d’incorporació es el 7 de Juliol i el cos a que s’incorpora es l’Arma d’Infanteria de Barcelona, seguint posteriorment - Desembre de 1876 - a l’Administració Militar. Al acabar-se la guerra carlina, va ser declarat Benemèrit de la Pàtria, encara que ell no hi va intervenir. Els documents del seu pas per l’exèrcit, ens permeten conèixer alguns aspectes curiosos d’aquest període, com per exemple que el qualifiquen de delineant, que la seva fitxa no aclareix si era nascut a Reus o a Riudoms, que es va haver de pagar el seu vestuari militar que li va costar 37,25 pessetes de l’època, etc.
L’any 1876, es un any tràgic per Gaudí, perquè moren la seva mare i el seu germà Francesc. Això li origina una crisi que afecta fortament la seva orientació religiosa. Segueix els seus treballs, ara com a delineant de maquinaria a la firma Padrós i Borràs. També realitza varis projectes escolars.
L’any següent 1877, presenta un projecte orientat a la Industria per un concurs per l'Escola d'Art aplicades de l’Ateneu Barcelonès, que no es premiat.
Durant tot el període d’estudis universitaris, Gaudí simultanieja els seus estudis d’arquitectura amb l’assistència a classes d’Història, Filosofia, Economia i Estètica, ja que està interessat en una visió global del mon que naturalment influirà poderosament en la seva concepció arquitectònica a la que aplicarà no només una visió estètica, sinó també conceptes polítics i socials.

Acabament dels estudis d’arquitectura:
L’any 1878 es crucial en la vida de Gaudí, ja que:
El 4 de Gener fa el seu examen final de la carrera d’arquitectura.
El 15 de Març obté oficialment el títol d’arquitecte, ja que el Director de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura havia inclòs el seu nom entre els quatre que figuraven en l’expedient que, en data 11 de Febrer de 1878, havia enviat al rector de l’Universitat, per tal que se’ls hi atorgués el Títol d’Arquitecte.
Coneix a Eusebi Güell i Bacigalupi - comte de Güell - per a qui construirà una part molt important de la seva obra. (Veure Els amics de Gaudí)
Durant aquest període, Gaudí va viure en diferents domicilis a Barcelona amb el seu pare i la seva neboda disminuïda psíquica Rossita Egea Gaudí de qui es fa càrrec en morir la seva germana Rosa l’any 1879.
Realitza una sèrie de treballs que no tenen només a veure amb l’arquitectura, sinó també amb la decoració i el mobiliari, àmbits aquests als que dedicarà una gran atenció durant tota la seva vida. Alguns d’aquests treballs son:
 • El projecte de la seva pròpia taula de treball.
 • Dissenya els mobles per la capella del panteó del marqués de Comillas.
 • Per encàrrec de l’alcalde de Barcelona, realitza els fanals de la Plaça Reial.
 • Per encàrrec del comerciant en guants Esteve Comella, realitza una vitrina en ferro forjat, fusta i vidre per la presentació dels seus productes a l'Exposició Universal de Paris.
 • Construeix un teatre a Sant Gervasi.
 • Construeix un edifici de vivendes per a la Cooperativa Obrera de Mataró.
 • Construeix un quiosc per a la venda de flors.
 • L’estiu d’aquest any comença a escriure un diari sobre arquitectura que es coneix com "Els Manuscrits de Reus".

Inicis professionals:
La seva vida professional es va desenvolupar a Barcelona, on es pot contemplar la part mes fonamental de la seva obra.  La situació social en que va viure, una època de fort desenvolupament econòmic i urbanístic de la ciutat, el patronatge d’una poderosa classe mitjana amb desig d’acostar-se a les tendències imperants a Europa, la coincidència amb el fenomen de la "Renaixença", varen servir de "brou de cultiu" a la fantasia i imaginació desbordant de Gaudí.
Com es natural, les seves activitats professionals, es van desenvolupar en tallers d'arquitectes prestigiosos de l'època. Entre aquests podem senyalar  a en Francesc Villar i Lozano arquitecte del bisbat de Barcelona i primer arquitecte de la Sagrada Família, amb ell va col·laborar en la realització del Cambril de la Verge en el Monestir de Montserrat.
Ja hem comentat també la seva col·laboració amb altres prestigiosos professionals de l'època que li van permetre anar perfeccionant el seu coneixement de les tècniques arquitectòniques. Recordem aquí, la seva col·laboració amb Martorell i Sala i Josep Fontseré.

La vida sentimental de Gaudí:
Poquíssima informació existeix sobre la vida particular de Gaudí i en especial de la seva vida sentimental, en sabem, però, alguns petits detalls com la seva platònica relació amb una dama, Pepeta Moreu que va conèixer a Mataró mentre portava a terme el projecte de la Cooperativa obrera. Sembla que aquesta relació va ser molt poc intensa i la dama, finalment el va rebutjar per casar-se amb un altre home.
Un dels seus biògrafs, en Joan Bergós, ens parla en el seu llibre "Antoni Gaudí, arquitecte genial. Vida i obra" publicat l'any 1972 de tres relacions frustrades de Gaudí, però la veritat es que no en tenim noticies, i excepte el cas de Pepeta Moreu, de les altres dues dames no en sabem ni tan sols el nom.
Pel que fa a la mencionada Pepeta Moreu, sembla ser que era una dona de figura esvelta, de cabells roigs, a qui Gaudí va conèixer durant el seu període mataroní a la Cooperativa obrera en la que sembla també que la noia treballava. Sembla ser que finalment la Pepeta es va casar amb un ric industrial anomenat Josep Caballol i que més tard en morir aquest, va a tornar a casar-se amb Josep Vidal i Gomis empresari de cinema bastant conegut a Barcelona.
La gran majoria dels seus biògrafs, estan d'acord en acceptar que la vida sentimental de Gaudí va ser quasi inexistent. No en va la seva neboda, Rossita Egea, ens diu que no va tenir relacions amoroses, ja que ni tan sols es mirava les dones.
Aquesta quasi inexistència de relacions femenines conegudes de Gaudí, ha portar a alguns autors a parlar d'una possible homosexualitat de l'arquitecte, però això no te cap base documental i s'ha de considerar com altament improbable.
En l'aspecte sentimental doncs, Gaudí sembla haver estat sempre un personatge tímid i reservat amb una quasi totalment inexistent experiència en matèria amorosa, tal com ens diu el seu biògraf J. J. Navarro Arisa.
En realitat, el mon professional que envoltava Gaudí era un mon totalment masculí i només la presència de la seva neboda Rossita trencava aquesta situació.

La plenitud:
Aquest període de la vida de Gaudí es desenvolupa bàsicament entre els anys 1883 i 1917 i comença amb els projectes de la Casa Vicens a Barcelona i El Capricho a Cantabria - Espanya -.
El comte Eusebi Güell li encarrega la construcció d'una entrada, una consergeria i unes cavallerisses per a la seva finca de Pedralbes. Aquesta obra encara de petites dimensions, té una notable importància per els criteris arquitectònics molt renovadors que s'aniran desenvolupant en la futura obra de Gaudí i els elements de simbologia catalanista que inclou - la menció al jardí de les Hespèrides -, procedent de l'Atlàntida de Jacint Verdaguer. El drac de ferro forjat de l'entrada entre els dos cossos d'edificis, ha esdevingut un dels símbols de la ciutat de Barcelona.
A més de la seva intensa activitat com a arquitecte, Gaudí es mostra molt interessat pels aspectes històrics nacionals de Catalunya. Això el fa desenvolupar una intensa activitat amb els sectors culturals afins i es aquest un període en que realitza nombrosos viatges i trobades amb altres artistes catalans que senten les seves mateixes inquietuds. Així, podem mencionar el seu viatge al monestir de Poblet o la seva participació a la trobada de catalanistes d’ambdós costats del Pirineu a Elna (Rosselló) amb Verdaguer, Marià Aguiló, Àngel Guimerà, Masriera, etc.
L'activitat al despatx de l'arquitecte comença a ser molt intensa, amb un equip de professionals dirigits per l'incondicional Francesc Berenguer. L'any 1885, Gaudí ja realitza el primer projecte de planta de la Sagrada Família.
El període d'extraordinària expansió de la ciutat que es viu durant aquests últims anys del segle XIX, es també molt intens per a Gaudí que l'any 1984 rep l'encàrrec del comte Güell per construir el que serà la seva residència, el Palau Güell, al carrer Nou de la Rambla, aleshores carrer Conde del Asalto. Aquest Palau que es va acabar l'any 1889, ens mostra ja molt consolidades les característiques bàsiques de les construccions civils Gaudinianes, amb la seva coherència interna, dintre d'uns espais luxosos i a la vegada austers i segons el ja mencionat biògraf de Gaudí Navarro Arisa, inquietants. El Palau va ser molt important per la celebració de l'Exposició Universal de 1888, per les cerimònies que s'hi van realitzar i que ens poden donar una idea del prestigi del comte Güell. Gaudí va realitzar aquesta proesa en un espai relativament petit, un solar de 22x18 metres. L'interior es molt més que el sobri exterior, la mostra de la brillant capacitat de Gaudí per projectar espais d'una originalitat i funcionalitat realment excepcionals.
L'any 1887 Gaudí accepta l'encàrrec del bisbe Joan Baptista Grau i Villespinós per construir el Palau episcopal d'Astorga, en la que Gaudí trobarà grans dificultats, especialment des de la mort del bisbe i que finalment abandonarà sense acabar. Les obres no es van acabar fins a molt més tard i sota la direcció d'altres arquitectes.
Dintre d'aquesta activitat frenètica, l'any 1889 Gaudí es fa càrrec de les obres, ja començades del Col·legi de Santa Teresa. Aquí, com a la Sagrada Família, Gaudí va haver de continuar una construcció ja bastant avançada - els murs ja assolien els dos metres d'alçada -. L'edifici amb planta rectangular de 58x18 metres sorprèn per la seva senzillesa en que s'endevina el misticisme de la fundadora de l'orde Santa Teresa de Jesús. L'aportació arquitectònica més singular d'aquesta construcció es, potser, l'arc parabòlic que es repeteix  amb uns  efectes d'una notable brillantor.
El més de desembre de l'any 1891 Gaudí signa els plànols de la Casa Botines de León. L'any següent comença la construcció de la façana del Naixement de la Sagrada Família i només un any més tard, realitza el projecte per a l'església de la Colònia Güell.
L'any 1895, Gaudí inicia per encàrrec d'Eusebi Güell les obres del Celler que es coneix pel nom del seu promotor a Garraf i que s'acabaran l'any 1901. En aquest treball, la intervenció de Francesc Berenguer es tant decisiva, que alguns autors el consideren a ell més que a Gaudí com el seu arquitecte.
L'any 1898 es decisiu, ja que Gaudí comença les obres de tres obres molt importants: la Casa Calvet que s'acabarà el 1900, el Park Güell les obres del qual es prolongaran fins al 1914, essent abandonades en aquets any per dificultats econòmiques i finalment la Casa Figueras, també coneguda com Bellesguard, que s'acabarà l'any 1909.
Entre 1901 i 1903 realitza algunes obres menors, com la tanca de la Finca Miralles, probablement el Xalet del Catllaràs i manté els primers contactes per estudiar les obres de remodelació de l'interior de la Catedral de Palma de Mallorca, que li encarrega el bisbe Campins, obres que duraran 10 anys i quedaran inacabades.
Els anys següents seran crucials, perquè Gaudí projecta algunes de les seves obres essencials, el projecte de remodelació de la Casa Batlló, el projecte de la Casa Milà - La Pedrera -  i inicia la cripta de la Colònia Güell.
L'any 1906, el 23 d’octubre mor el seu pare Francesc Gaudí i Serra als 93 anys a la Casa Gaudí del Park Güell en que vivien junts des de l’any anterior.
La Casa Batlló rep el premi de l'Ajuntament de Barcelona a una de les millors construccions de l’any.
L'any 1917, dissenya la façana de la Passió de la Sagrada Família.

Últims anys: 
Els últims anys de la seva vida, Gaudí es concentra en la construcció de la Sagrada Família. Com a conseqüència de la progressiva evolució de la seva fe religiosa, entra en un profund anàlisis de tots els aspectes de la religió catòlica, inclosos els litúrgics, que li permetran entrar en tots els detalls constructius del seu temple.
L'últim any de la seva vida va viure a la Sagrada Família.
El 7 de juny de 1926 va ser atropellat a la Gran Via de Barcelona entre els carrers Bailèn i Girona per un tramvia del nº 30. Inicialment no va ser reconegut - degut a la simplicitat de la seva vestimenta - i el van portar a l'Hospital de la Santa Creu, a on, un cop identificat, va morir el 10 de juny de 1926 rodejat dels seus col·laboradors i amics. Va ser enterrat a la capella de la Verge del Carme de la cripta de la Sagrada Família.
Després dels anys d’oblit i de crítica que va generar el "Noucentisme", avui en dia la fama d’en Gaudí ha esdevingut un fet reconegut arreu del món, tant per part dels especialistes com del públic en general.