A Barcelona:
Casa Josep Maria Busquets i Juncosa (1924)
Casa Enric Laplana o Casa Mundó (1907-1909)
Casa Bernardí Martorell (1917-1924)
Casa Josep Poch i Viñas (1917)
Casa Salvador Puig (1924)
Casa Montserrat Serra (1913)
Casa Pilar Serrahima (1911)
Casa Maria Sicars, vidua Heras (1920)
Convent de Santa Maria de Valldonzella (1910-1913)
Església i Convent del Santíssim Redemptor de les Oblates de Bellesguard (1926)
Reforma façana i Saló d’actes del Seminari Conciliar (1903-1907)
Xalet Carrer Jesús i Maria, 14 (1912-1914)

A Arenys de Mar: 
Can Ferran
Can Montal

A Cambrils (Baix Camp):
Celler de la Cooperativa (1914-1921)

A Camprodon:
Passeig Maristany (1924)
Torre García Nieto
Torre Maristany

A Capellades:
Escoles (1913) 
Església de Sant Agustí (Escoles Pies) (1924-1932 inacabada)

A Figols de les Mines:
Església (1919)

A L'Hospitalet de Llobregat:
Casa Patrici Fargas (1935)

A Mollerussa:
Església (1928)

A Navàs:
Església parroquial de la Sagrada Família (1928-1931)

A Olius: 
Cementiri (1916)

A Puigreig:
Església (1917)

A Sabadell:
Església de Sant Agustí -Escolapis- (1924-1932)

A Sant Feliu de Guixols:
Casa de la Campana (1911)

A Solsona: 
Glorieta de la Casa Riu
Hotel Sant Roc (1920)
Torre Guitart

A Tarragona: 
Convent de les Teresianes (1922)

A Terrassa:
Sanatori de Torrebonica (1923)

A Vinebre:
Col·legi de les Teresianes (1904)
 

Obra funerària:
Cementiri (1916) a Olius (Solsonès)
Panteó Joaquim Carol i Artigas (1910) a Sabadell
Panteó M. Felícia Casa i Amorós (1903) a Barcelona
Panteó Manau a Barcelona
Panteó Tormo a Barcelona

Obra desapareguda:
Casa Joan Piera (1913) a Barcelona
Casa Frederic Barris Clascar (1918) a Barcelona

[1]

Biografia:
Naixement i estudis: Neix a Barcelona l’any 1877 en un carrer - Passatge Bernadí Martorell, 1 - 2n - que duia el nom d’un il·lustre  avantpassat seu.
El seu pare, Bernardí Martorell i Falp (1843-1906), era enginyer industrial i químic. La seva mare Josepa Puig i Benítez (1850-1884) era natural de Matanzas (Cuba). El naixement del petit Bernardí, es va produir el 20 de gener de l’any citat a dos quarts de dotze del vespre en un edifici construït pel seu avi l’any 1850 sobre el solar de la fabrica tèxtil de la família. El seu nom complet era Bernardí Lluís Gonzaga, Francesc de Paula Martorell i Puig¹.
A sis anys perdé la mare, víctima de la tuberculosi.
Essent membre d’una família benestant i de reconegut prestigi a Barcelona, la seva educació va ser molt cuidada. Així doncs, va estudiar el batxillerat a un col·legi privat i els estius de la seva infància els va passar a la finca La Ferrussa, prop de Santa Perpètua de Mogoda, a la comarca del Vallès Occidental.
Als catorze anys, Bernardí viatja amb els seu pare a París, ciutat que l’impressionarà fortament. Abans de començar la seva carrera universitària, patí un episodi de tuberculosi que el portà als sanatoris de Pau (Pyrenées Atlantiques) a Occitània al sud de França i posteriorment a la població suïssa de Davos al cantó dels Grissons.
Cursà la carrera a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, obtenint el títol a l’edat de 25 anys, el dia 24 d’octubre de 1902². Amb els seus companys, va fer el viatge de fi de carrera a Istanbul. Aquesta es una de les raons del seu extraordinari interès per l’arquitectura i l’art oriental i bizantí. Aquesta influència es ben palesa en algunes de les seves obres, com la Sala d'Actes del Seminari Conciliar de Barcelona.

Activitats professionals: D’estudiant va treballar a la Sagrada Família. El seu oncle Joan Martorell i Montells, il·lustre arquitecte que formava part de la Junta Constructora de la Sagrada Família, va presentar-lo a Gaudí amb qui va tenir una bona relació³. Degut a aquesta relació, va treballar a aquest temple i més endavant va actuar també com a Secretari de la Junta.
El seu primer despatx professional. el va instal·lar a la casa familiar del passatge Bernardí, 1, però més tard es traslladà al carrer Ausiàs March, 16 i a partir de l’any 1924 al seu propi domicili de la Gran Via de les Corts Catalanes, 669 bis.
Des de 1903, es membre de l'Associació d’Arquitectes de Catalunya per la que participà en nombrosos actes. Al seu despatx professional, hi van treballar diversos arquitectes il·lustres com: Lluís Riudor i Carol que va arribar a ser arquitecte cap del Servei de Parcs i Jardins de Barcelona; Ignasi Maria Adroer i Calafell, catedràtic de l'Escola d'Arquitectura; Marià Romaní i Rius arquitecte; i el restaurador d'obres d'art Joan Sutrà i Viñas de Figueras.
Es un dels representants més interessants del Modernisme tardà, encara que algunes de les seves obres, també presenten característiques pròpies de l’historicisme.
Molt aviat, un cop acabada la carrera  remata les seves primeres obres l’any 1904, es tracta del Col·legi de les Teresianes, a Vinebre i Can Ferran a Arenys de Mar.
Molt aviat també comença la seva actuació com a arquitecte diocesà no només a Solsona, sinó també a Barcelona i Tarragona.
Per la diòcesi de Solsona signa l’any 1917 el projecte de l’església de Puigreig, l’any 1919 la de Figols de les Mines, el 1928 la de Mollerussa.
Prèviament  certifica diverses obres en esglésies del bisbat de Solsona, a més de les obres del seminari conciliar de Solsona l’any 1918 i a l’església de Lladurs, l’any 1921. Potser però, la seva obra més coneguda al bisbat mencionat es el cementiri d'Olius.
Es autor d’altres edificis religiosos com el Convent de Valldonzella de Barcelona (1910-1916), l’Església de Sant Agustí de Sabadell (1932), Església dels Escolapis de Sabadell (1924), Col·legi de les Teresianes de Tarragona (1926), Església i Convent del Santíssim Redemptor de les Oblates de Bellesguard a Barcelona (1926), l’església parroquial de Navàs (1931).
Edificis civils a senyalar son: les Escoles de Capellades i el celler de la Cooperativa de Cambrils (1921), Can Montal a Arenys de Mar (1921), la casa de Joaquim Duran i Barraquer a Sitges (1929). Una obra molt important a Solsona es l'Hotel Sant Roc, que encara que començat per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsà, va ser continuat i acabat a la mort d’aquest per Bernardí Martorell.

Esperit viatger i aficions: Bernardí Martorell va poder conèixer algunes de les més importants ciutats d'Europa. Al marge del seu primer viatge citat a París, va viatjar amb freqüència a Àustria i en particular a Viena. Naturalment, dels seus viatges en va extreure uns coneixements, que després va poder aplicar en la seva vida professional. Aquests viatges van ser en part la causa del seu gran coneixement de l’arquitectura europea dels començaments del segle XX i en particular del moviment anglicà Eclesiologist que defensava el neogoticisme⁴.
El seu viatge de noces el va aprofitar per visitar durant dos mesos Alemanya i Itàlia, país aquest últim que va visitar novament en altres ocasions. També va visitar repetidament París, que tant l’havia impressionat en la seva joventut.
Per altre banda, era un gran aficionat a la lectura. Es va interessar en especial pels texts de Dante, Blaise Pascal, William Shakespeare, autors místics castellans, etc.
Martorell també va tenir també una altra afició molt intensa amb la pintura, arribant a ser un bon aquarel·lista. Queda constància de la presentació d’una aquarel·la que portava el títol "Font de Santa Maria del Mar" a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona l’any 1896. A l’arxiu diocesà de Solsona, diòcesi de la qual va ser durant molts anys arquitecte, es conserven diverses aquarel·les que fan referència a projectes seus per a aquesta institució⁵.

Matrimoni i fills:  Bernardí Martorell es va casar l’any 1910, ja a l’edat de 40 anys, amb Mercè Jordà i Pagès, amb qui tingué cinc fills: Bernardí, Mercè, Josepa, Rafel i Montserrat.

Influències: Com molts arquitectes modernistes catalans, Gaudí inclòs, Bernardí Martorell va rebre l’empremta d'Emmanuel Violet-le-Duc, però en Martorell, encara es més patent la influència del neogòtics anglesos, seguint els estrictes postulats del High Church Ritualism que presta una atenció extrema als detalls i la diferenciació entre els diferents espais dels temples, naus, presbiteri, baptisteri o pica baptismal, torres o campanars, etc, aplicant-hi una gran varietat de tècniques i materials.
Aquesta influència, es manifesta també en l’obre d’altres arquitectes modernistes d’aquell període i ens referim com a exemples a Antoni Maria Gallissà i Soquè, Josep Font i Gumà, Jeroni Martorell i Terrats i altres. Gallissà, com Domènech i Montaner, foren professors de Bernardí Martorell a l'Escola d’Arquitectes de Barcelona i es segur que la forta personalitat dels mestres el va influir fortament. En especial, l’obra vista, els falsos arcs en angle recte i les files de totxos alternant colors diferents tant típica de Gallissà i que els arquitectes de la generació de Bernardí Martorell van utilitzar abastament, en una visió del modernista sòbria i molt lluny del "coup de fouet^"6.

La mort: La guerra civil (1936-1939) va ser fatídica per Martorell, ja que va ser empresonat, probablement a causa de les seves conviccions religioses i el seu treball per l'Església Catòlica. Potser el fet que intervingués activament en la defensa de les obres arquitectòniques durant la guerra i la seva vigorosa activitat en aquest sentit, van debilitar la seva salut.
El fet es que durant el segon any de la guerra, va morir a l’Hospital General de Catalunya (nom amb que en aquest període es coneixia l’actual Hospital de la Santa Creu i Sant Pau) a les tres de la tarda del dia 8 d’agost de 1937 a l’edat de seixanta anys i com a conseqüència d’una miocarditis aguda.