GAUDÍ I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Bernardí Martorell / Barcelona / Santa Maria de Valldonzella

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   Música  

     Àrea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme català fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Propòsit   Contacti'ns   Dades d'audiència

Bernardí Martorell: MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLDONZELLA

   
 Dades pràctiques
 Historia:  L’orde del Císter   El monestir de Valldonzella:   Els inicis   El monestir durant l'Edat Mitjana, Jaume I el Conqueridor   El Concili de Trento i les vicissituds posteriors   El primer terç del segle XX, la Setmana Tràgica, la guerra civil   L’actualitat
 Descripció de l’edifici:  L'Església   El claustre
 Imatges  Cliqueu sobre les imatges per veure-les en format gran
 Accessibilitat per a minusvàlids
 Fonts i altre informacióUbicació del Monestir a Google Maps   Fonts, notes i referències   Links   Bibliografia   Altres obres de Bernardí Martorell
 
Monestir de Valldonzella  Façana principal  Barcelona,  Arquitecte: Bernardí Martorell  [1]
 
Dades pràctiques:
Adreça:  Carrer del Cister, 41    08022, Barcelona
Interès: xxxxx  (3 sobre 5)
Estat de conservació: 
Algunes humitats a les voltes de l’església i alguna decoració mural mostren el pas del temps i les vicissituds sofertes per l’edifici. però en conjunt l’estat de conservació es Bo.
Transport:  
Autobús 123
Visites:  El monestir té una hostatgeria. Prèvia petició es pot visitar l’església i el claustre.
Hores de visita: de 9 a 13 h. i de 16 a 18 h.
Els hostes i públic també poden assistir als actes litúrgics de la comunitat. Els horaris son els següents:
Dies feiners:
Matines a les 6.30 h. / Oració a les 7 h. / Laudes, Tèrcia a les 8 h. / Sexta a les 13 h. / Nona a les 15,25 h. / Vespres a les 19 h. / Completes i Salve a les 20,20 h (Estiu), a les 20,45 (Hivern). / Missa diària consultar a la comunitat.
Diumenges i Festius:
Matines a les 6.30 h. / Laudes, Tèrcia a les 8 h. / Eucaristia a les 11 h. / Sexta a les 13 h.  / Nona, Rosari a les 15,15 h. / Vespres a les 19 h. / Completes  i Salve a les 20,20 h (Estiu), a les 20,45 (Hivern).
Accessibilitat per a minusvàlids: El carrer Cister presenta una pendent considerable, des del portal de la tanca exterior hi ha una pendent no tant pronunciada que porta fins al porxo de l’església. Per entrar-hi s’han de salvar dos graons, un cop a dintre, l’església es a peu pla i no presenta grans inconvenients. Per visitar el claustre des de l’església, cal salvar un desnivell de baixada de cinc esglaons d’alçada mitjana amb baranes, abans d’arribar a un modern ascensor de considerables dimensions que ens deixa a l’alçada del claustre. Aquest inconvenient es pot evitar entrant a l’edifici per la porta principal a l’esquerra del pati d’entrada (no confondre amb el porxo de l’església), que ens permet accedir al mencionat ascensor sense desnivells. En tot cas, per accedir a l'interior de l’edifici s’ha de demanar permís a l’entrada.
Ruta del Modernisme

Historia:
L’orde del Císter
Els cistercencs es crearen l’any 1098, com una branca dels benedictins, al monestir de Cîteaux o Cister (Borgonya, França), amb el propòsit de viure segons la Regla de sant Benet en tota la seva puresa.
Aviat, especialment per la forta personalitat espiritual de sant Bernat (1090-1153), abat de Claravall, gran místic, predicador de gran prestigi i autor de moltes obres d’espiritualitat i teologia monàstiques, els cistercencs (anomenats monjos blancs) proliferaren arreu d'Europa.

Santa Maria de Valldonzella és un monestir de monges de l’Orde del Cister, actualment situat a la part alta de Barcelona, al barri de Sant Gervasi, molt a prop de la gaudiniana Casa Bellesguard, area que acull també les restes d’un antic palau reial a on l’últim rei de la dinastia catalana, Martí l'Humà, va passar la convalescència de la malaltia que el va portar a la mort, que ocorregué al Monestir de Santa Maria de Valldonzella situat al carrer de Valldonzella de Barcelona, no l'actual.

Als Països Catalans i a Catalunya en particular hi han altres Monestirs Cistercencs entre els que citem:
- Monestir de Vallbona de les Monges (Urgell): Magnífic monestir d’estil gòtic d’una singular sobrietat i bellesa en què destaquen l’església, els dos cimboris i el claustre gòtic.
- Monestir de Poblet (Conca de Barberà): És el conjunt cistercenc habitat més gran d'Europa i fou declarat
patrimoni de la Humanitat el 1991. Desamortitzat el 1835, la comunitat monàstica no hi pogué retornar fins al 1940.
- Monestir de Solius (Santa Cristina d'Aro - Baix Empordà): Petit monestir masculí fundat l’any 1967.
- Monestir de Santes Creus
(Alt Camp): És, el monestir cistercenc que reprodueix millor el pla de construcció de Sant Bernat. Actualment no té vida monàstica.
- Monestir de Santa Maria de la Valldigna
, a Simat de la Valldigna (Valldigna).
- Monestir de la Real a l’illa de Mallorca

El monestir de Valldonzella:
Els inicis: El monestir fou fundat inicialment a la Torre de Santa Margarida de Santa Creu d'Olorda (Barcelonès), en un lloc aïllat i boscós. Amb anterioritat al monestir cistercenc, sembla que hi havia hagut una petita comunitat femenina de donades, amb una església dedicada a Santa Maria de Valldonzella, coneguda des del 1147.

El 1226 el bisbe Berenguer de Palou cedí el lloc al monestir de Santes Creus de l'Orde del Císter perquè hi patrocinés l’erecció canònica d’un monestir de monges cistercenques.
La constitució formal de la comunitat es va fer el 4 de novembre de l’any 1237. La primera comunitat la constituïen un total d'11 monges presidides per la priora Berenguera de Cervera.

Torre de Santa Margarida, seu primitiva del Monestir de Santa Maria de Valldonzella. També coneguda com Torre de Valldonzella. (Imatge cedida pel Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià i publicada amb la seva autorització. Autor: Carme Miralles de Imperial).

[0] Torre de Santa Margarida, seu primitiva del Monestir de Santa Maria de Valldonzella. També coneguda com Torre de Valldonzella.

El monestir durant l'Edat Mitjana, Jaume I el Conqueridor:  Uns anys més tard de la constitució de la comunitat cistercenca, l’any1259, els conflictes armats del rei En Jaume I amb els nobles catalans forcen les monges a refugiar-se a Barcelona - l’any 1263 la comunitat cistercenca va obtenir del rei Jaume I el permís per traslladar-se a la ciutat -. Sembla ser que una part de la comunitat monàstica, s’havia oposat a aquesta iniciativa que finalment es va portar a terme.
Es va construir un nou monestir a ponent de la ciutat de Barcelona, extramurs, al lloc dit la Creu Coberta, gràcies a l’auxili dels fidels als quals el bisbe concedí indulgències si ajudaven a la comunitat. El nou monestir va ser inaugurat l’any 1269.
En acabar la situació conflictiva no pogueren tornar al seu monestir, ja que el bisbe Arnau de Gurb,  no volgué que residissin més en un despoblat, per assegura’ls-hi la millor protecció d’un entorn menys conflictiu.
En els anys següents, la importància del monestir va créixer considerablement i la comunitat, nodrida principalment per filles de la noblesa catalana, va rebre molts favors del rei En Jaume el Conqueridor, els seus successors i els bisbes de Barcelona, arribant a l’extrem d’incorporar-hi la parròquia de Sant Esteve de Parets l’any de 1291. L’any 1308, la comunitat es componia d’unes 35 monges.
Com a prova del seu prestigi en aquells temps, el 1395 hi residirà el rei Joan el Caçador i el 1410 hi emmalaltí i hi va morir el seu germà, successor i últim rei del Casal de Barcelona (dinastia catalana) Martí l'Humà. Pocs anys després, la seva vídua Margarida de Prades s’hi retirà com a monja.
La situació del monestir i l’observança monàstica de la comunitat van fer que, al s. XIV, els reis i la cort, en entrar o sortir de Barcelona, s’hostatgessin sovint a Valldonzella. No es estrany, doncs que el monestir gaudis de la protecció i del patronatge dels reis i la noblesa.

El Concili de Trento i les vicissituds posteriors:  Les reformes originades en el Concili de Trento van afectar molt la vida del monestir, ja que va insistir en la clausura i va prohibir d’entrar-hi més novícies, fins que la prohibició fou atenuada per Roma el 1599 gràcies a l’intervenció de Felip II d'Aragó (Felip III de Castella).
Entre els anys 1640-43, durant la guerra dels Segadors, les monges abandonaren el monestir i es traslladaren dins la ciutat, essent el monestir  destruït el 1652 amb motiu del setge de Barcelona.
El 1674 la comunitat passà a viure a l’antic priorat de Natzaret, a l'interior de la ciutat, situat al carrer que més tard rebé el nom de Valldonzella, prop del portal de Sant Antoni de la muralla, on residí pràcticament fins el 1909, bé que durant el segle XIX les monges hagueren d’abandonar el monestir el 1814 i refugiar-se a Mataró (una bona part de l’edifici fou destruït, i reedificat el 1826).
El 1835 les monges van haver d’abandonar novament el monestir a causa de la Llei de Desamortització que obligava les Ordes religioses a abandonar les seves pertinences - dites "en mans mortes" per estar en poder d’institucions de les que mai en sortia la propietat -, en favor de l'Estat.
L’any 1847, les poques monges supervivents de l’exclaustració tornaren a reunir-se residint-hi fins el 1909.

El primer terç del segle XX, la Setmana Tràgica, la guerra civil:  Aquest any 1909 durant el més de Juliol i primers dies d'Agost, es van produir els fets de la Setmana Tràgica que obligà les monges a refugiar-se a la Torre dels Pardals a La Sagrera, propietat de la família Valls i Martí. Com molts d’altres edificis religiosos, el convent fou destruït pel foc.
Després d’aquest fet, l’abadessa Esperança Roca i Roca, aconsellada pel director espiritual de la comunitat, el futur bisbe Torras i Bages, emprengué la construcció d’un nou monestir. La construcció de l’enorme monestir actual va ser possible, perquè les monges vengueren a l’Ajuntament de Barcelona els terrenys del vell monestir de l’antic priorat de Natzaret, a prop de la Ronda de Sant Antoni, després de l'incendi ja mencionat, durant la Setmana tràgica de juliol de 1909.
L’any 1911 el contractista Josep Bayó i Font (1878-1970) - que també havia treballat per Gaudí, Rubió i Bellver i per a Joan Llimona  - va iniciar les obres del nou monestir que es començaren per la part de la clausura, a l’entorn del claustre. L’any 1913 es comença la Capella provisional segons el projecte signat per Bernadí Martorell i Puig el 12 de maig de 1912. El mateix any, les monges es traslladen al nou monestir. El projecte de l’església definitiva és però de data posterior, concretament de gener de 1916, essent acabada i consagrada el 22 d’octubre de 1923 i
dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció, a qui correspon la imatge de l’escultor Josep Maria Camps i Arnau (1879-1968) que la presideix.
Diversos elements de l'anterior monestir van ser novament utilitzats en el nou edifici, per exemple, rajoles de València de la Sala Capitular i alguns capitells. També es va traslladar l’antic cor del monestir de Sant Cugat del Vallès a la zona de clausura de l’església, no sense una àrdua polèmica amb l’arquitecte Puig i Cadafalch que tenia sobre aquesta qüestió unes idees contraposades.
El més de juliol de l’any 1937, durant la guerra civil espanyola 1936-1939, el monestir va ser transformat en Preventori antituberculós pels arquitectes Josep Plantada i Forés, Arnau Calvet i Peyronill i Salvador Sellés i Baró.

L’actualitat: Un cop acabada la guerra, el monestir fou novament restaurat per retornar-lo al seu ús anterior. La restauració que va ser portada a terme per l’arquitecte Josep Maria Pericas i Morros es va realitzar entre els anys 1939 i 1944.
Posteriorment, l’any 1999, els arquitectes Josep A. Coderch i Giménez i Joan Bassegoda i Nonell van restaurar el paviment de l’església i finalment, l’any 2001 l’arquitecte Joan Martorell va instal·lar-hi la capella neogòtica procedent del Passatge Bernardí.
L’església segueix dintre del Modernisme una clara orientació neogòtica, amb elements molt originals que es manifesten especialment a l'interior de l’església (per exemple: en els finestrals amb vitralls fets cada un d’ells en honor dels sants de l’orde del Císter, en els interessants reforços ornamentals dels arcs dels creuer i també en l’original disposició de les columnes arcs i voltes del creuer i el transsepte). El conjunt mostra una gran força arquitectònica i decorativa.
Aquest impressionant conjunt arquitectònic, es situa en un entorn d’una riquesa històrica i arquitectònica excepcional. Efectivament. ben a prop hi trobem una altre obra de Bernardí Martorell, el Monestir de les Oblates del Santíssim Redemptor (l’església del qual es actualment Capella i Sala d'Actes de la Universitat Abat Oliva), el Col·legi màxim dels Jesuïtes de Sarrià de l’arquitecte Joan Martorell i Montells i finalment la Casa Figueras (Bellesguard) de Gaudí. Tots ells situats dintre de l’espai o en el entorn que a la primera meitat del segle XV ocupava el Palau d’estiu de l’últim rei de la dinastia catalana Martí l'Humà.
Des de 1999, una part del monestir es ocupat per diverses dependències de la Universitat Ramon Llull.

Descripció de l’edifici:
L'Església: Es un impressionant edifici, bàsicament construït amb maó vist. De fet, no només l’església sinó una bona part de les façanes exteriors i el claustre ho son.
La longitud total de l’església es de quaranta cinc metres. La amplada es de deu metres de llum en una sola nau amb voltes ogivals nervades quadripartites, de cinc trams. Les parets de la nau de la zona de clausura, tenen a una alçada d’uns quatre metres el punt de partida dels vuit impressionants vitralls (quatre a cada costat) en homenatge dels sants i santes de l’orde cistercenc (Santa Umbelina, Santa Gertrudis, Santa Matilde, Santa Juliana, Santa Lutgarda, Santa Ildegarda, etc).
El transsepte d’una amplada similar a la de la nau te també a cada una de les seves ales un total de quatre vitralls longitudinals i un de lobulat a la paret que tanca el transsepte i que s’inicia a una alçada superior.
L'interior de l’església es realment espectacular, la llum hi entra de dia filtrant a l'interior els colors de la rica policromia dels vitralls i donant-li un ambient tranquil que invita a la reflexió i l’oració.
Al presbiteri, a més de l’altar presidit per d’imatge de la Mare de Déu Assumpta, hi trobem un deambulatori que s’inicia a les columnes amb els escuts de les mares priores i rodeja l’altar pel darrera. El efecte aconseguit amb les columnes de suport de la cúpula es molt original.

El claustre: És de planta quadrada i té unes dimensions de 30 x 30 metres. Les columnes son de totxo vist, amb bases i capitells de pedra artificial.
Tres dels costats suporten construccions de diverses aplicacions, però amb una encertada unitat. Una única paret, la que tanca el claustre directament de l’exterior, no està coberta per cap construcció, sinó per una terrassa.
Aquesta paret, està oberta en la seva part superior. Els lucernaris lobulats amb reixes de ferro forjat que la protegeixen, aconsegueixen una millor il·luminació de la seva part de la zona coberta del claustre.
El centre del claustre està ocupat per una imatge del Sagrat Cor de Jesús, rodejat de diversos elements de vegetació naturals.

 
 Imatges:
 L’exterior de l'Església
 
Santa Maria de Valldonzella Façana principal, Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [1a] Santa Maria de Valldonzella Portic d'entrada a l'església  Barcelona,  Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [1b]    


L'interior de l'Església
 

     
Monestir de Valldonzella: Nau vista des de l'entrada -  Arquitecte Bernardí Martorell i Puig  [2] Monestir de Valldonzella: El Presbiteri  - Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [2a] Monestir de Valldonzella: Cúpula del Presbiteri - Arquitecte Bernardí Martorell i Puig  [2b] Monestir de Valldonzella: Cúpula del creuer - Arquitecte Bernardí Martorell i Puig  [2c]

Monestir de Valldonzella: Església, El Transsepte -  Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [2d]
Monestir de Vaqlldonzella: Un escut d'una Mare Priora a una de les columnes del creuer - Arquitecte Bernardí Martorell i Puig  [2e]
Monestir de Valldonzella: Capella neogòtica de Joan Martorell procedent del Passatge Bernardílateral al final del braç dret del transepte  [2f]
Monestir de Valldonzella: Mare de Deu del Cor, a la dreta de la nau abans del creuer  [2g]

Monestir de Valldonzella: Un vitrall dedicat a un dels Sants de l'Orde del Císter  [2h]
Monestir de Valldonzella: Un vitrall dedicat a un dels Sants de l'Orde del Císter  [2i} Monestir de Valldonzella: Un vitrall dedicat a un dels Sants de l'Orde del Císter  [2j] Monestir de Valldonzella: Vitrall triangular  [2k]


El claustre
 

     
Monestir de Valldonzella: Una vista del claustre - Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [2l] Monestir de Valldonzella: Una vista del claustre - Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [2m] Monestir de Valldonzella: Una vista del claustre amb les teulades de l'Església sobresortint al fons - Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [2n] Monestir de Valldonzella: Ala del claustre que dona a l'exterior - Arquitecte: Bernardí Martorell i Puig  [2o]
       
Ubicació del Monestir de Santa Maria de Valldonzella a Barcelona (Google Maps)


L'impressionant conjunt arquitectònic del Monestir, es troba en un entorn d’una riquesa històrica i arquitectònica excepcional. Ben a prop hi trobem una altre obra de Bernardí Martorell, el Monestir de les Oblates del Santíssim Redemptor (l’església del qual es actualment Capella i Sala d'Actes de la Universitat Abat Oliva), la Casa Arnús (El Pinar) d'Enric Sagnier, la Casa Casacoberta de Joan Rubió i Bellver, la Casa Figueras (Bellesguard) de Gaudí, la Casa Fornells també de Joan Rubió i Bellver, la Casa Muntades de Josep Puig i Cadafalch, la Casa Roviralta (El Frare Blanc) també de Joan Rubió i Bellver, el Xalet al Carrer de Jesús-Maria, 14 de Bernardí Martorell i altres, tots situats dintre de l’espai o en l'entorn del que a la primera meitat del segle XV ocupava el Palau d’estiu de l’últim rei de la dinastia catalana Martí l'Humà.

Edifics Modernistes a l'entorn del Monestir de Santa Maria de Valldonzella
Casa Arnús (El Pinar)
Casa Casacoberta
Casa Figueras (Bellesguard)
Casa Fornells
Casa Muntades
Casa Roviralta (El Frare Blanc)
Convent del Santíssim Redemptor

Xalet al Carrer de Jesús-Maria, 14



Mostra Modernisme a Catalunya en un mapa més gran

 

Fonts, notes i referències

Imatges:  [0] Imatge cedida pel Centre Parroquial de Sant Vicenç de Sarrià i publicada amb la seva autorització. Autor: Carme Miralles de Imperial.
 [1] [1a] [1b] [2] [2e] [2f] [2g] [2h] [2i] [2j] [2k] [2m] i [2n]  Fotografies de www.gaudiallgaudi.com. publicades amb l’autorització de la Comunitat Cistercenca de Valldonzella.
 [2a] [2b] [2c] [2d] [2l] i [2o]  Fotografies de Josep Badia i Graells per a www.gaudiallgaudi.com. i publicades amb l’autorització de la Comunitat Cistercenca de Valldonzella. 
Total:  20 fotografies a la pàgina.

Drets d’autor: Els texts, les fotografies i les imatges "de www.gaudiallgaudi.com" o "per a www.gaudiallgaudi.com", poden ser reproduïts segons el protocol GNU. Altres imatges i texts en que es mencioni l’autor, requereixen del seu consentiment exprés per a ser reproduïdes.
Agraïments: Agraïm a la Comunitat de Valldonzella i en especial a la Mare Priora del Monestir, les facilitats i informació que ens ha donat per poder presentar aquesta pagina. També expressem el nostre agraïment a Josep Badia i Graells per la seva col·laboració i en especial per les seves magnífiques fotografies.
 

Selecció de LINKS a altres Webs sobre el Monestir de Santa Maria de Valldonzella

Monestir de Valldonzella Pagina de la Comunitat monàstica de Santa Maria de Valldonzella      
monestir de Valldonzella: l’Enciclopèdia – enciclopedia.cat 

Santa Maria de Valldonzella - Viquipèdia 

Monasterio de Santa María de Valldonzella - Wikipedia
 

Monestirs de Catalunya - Santa Maria de Valldonzella  Web que recull les diverses situacions dels antics convents cistercencs de Valldonzella amb fotos de les poques restes que n’han quedat.
Monastic Matrix  Web sobre monestirs Cistercencs amb abundant informació bibliogràfica 
 

Bibliografia sobre el Monestir de Santa Maria de Valldonzella

Titol Autor Publicat per Any
 L’heràldica del monestir de Valldonzella  Bassa i Armengol, Manuel  Germandad de Valldonzella, Barcelona

1969

 L’arquitecte Bernardí Martorell i Puig (1877-1937)  Bassegoda i Nonell, Joan  Revista: Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi ISSN: 1133-0341 Datos Fuente: 2003, 17: 31-55, 27 Ref 2003
 El modernisme a Valldonzella  Bassegoda i Nonell, Joan  Barcelona - Estudis Cistercencs - Germandat de Valldonzella 1975
 El monasterio de Santa María de Valldonzella y su relación con la monarquía y la nobleza en la edad media Forns de Rivera, Cristina Universidad de La Rioja - Cistercium: Revista cisterciense, ISSN 0210-3990, Nº. 217, 1999 , pág. 901-956 1999
 Notes històriques del Monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona (p. 303-308)  Mas Domènech, J.  Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona 1901/1902
 Bellesguard i Valldonzella  Martorell i Puig, Bernardí  L’Abella d’Or. Arts i Construcció 1932
 Monasterios barceloneses. Santa Maria de Valldonzella  Paulí i Meléndez, Antoni  La Hormiga de Oro, Any LIII, núm 4, Barcelona 30-1-1936 1936
 Santa María de Valldonzella  Paulí i Meléndez, Antoni  Tip. Emporium, Barcelona 1972
 Restauració de la vida comunitària íntegra al cenobi de Valldonzella  Piquer i Jover, Josep J.  Barcelona 1967
 Els Monestirs Catalans  Pladevall, Antoni / Catalá Roca, Francesc  Edicions Destino 1968
 Inventari General del Modernisme  Pons Toujouse, Valentí / Bassegoda i Nonell, Joan  Publicacions de la Reial Càtedra Gaudí, Barcelona 2001
Inventario general del Modernismo  Pons Toujouse, Valentí / Bassegoda i Nonell, Joan  Ediciones del Serbal, Barcelona, ISBN 84-7628-491-8 2006
 Catàleg dels Monestirs Catalans  Zaragoza Pascual, Ernest  Abadía de Montserrat, Barcelona 1997
 
Altres obres de Bernardí Martorell i Puig:
A Barcelona:  Casa Josep Maria Busquets i Juncosa (1924)  Casa Enric Laplana o Mundó (1907-1909)  Casa Bernardí Martorell (1924)  Casa Josep Poch i Viñas (1917)  Casa Salvador Puig (1924)  Casa Montserrat Serra (1913)  Casa Pilar Serrahima (1911)  Casa Maria Sicars, vidua Heras (1920)  Convent de Santa Maria de Valldonzella (1910-1913)  Església i Convent del Santíssim Redemptor de les Oblates de Bellesguard (1926)  Reforma façana i Saló d’actes del Seminari Conciliar (1903-1907)  Xalet Carrer Jesús i Maria, 14 (1912-1914)
A Arenys de Mar:  Can Ferran   Can Montal
A Cambrils (Baix Camp):  Celler de la Cooperativa
A Camprodon:  Passeig Maristany (1924)  Torre García Nieto  Torre Maristany
A Capellades:  Escoles (1913)   Església de Sant Agustí (Escoles Pies) (1924-1932 inacabada)
A Figols de les Mines:  Església (1919)
A L'Hospitalet de Llobregat:  Casa Patrici Fargas (1935)
A Mollerussa:  Església (1928)
A Navàs:  Església parroquial de la Sagrada Família (1928-1931)
A Olius:  Cementiri (1916)
A Puigreig:  Església (1917)
A Sabadell:  Església dels Escolapis (1922)
A Sant Feliu de Guixols:  Casa de la Campana (1911)
A Solsona:  Hotel Sant Roc (1920)  Torre Guitart
A Sitges:  Casa de Joaquim Duran i Barraquer (1929)
A Tarragona:  Convent de les Teresianes (1926)
A Terrassa:  Sanatori de Torrebonica (1923)
A Vinebre:  Col·legi de les Teresianes (1904)
Obra funerària:  Cementiri (1916 a Olius (Solsonès)  Panteó Joaquim Carol i Artigas (1910) a Sabadell  Panteó M. Felícia Casa i Amorós (1903) a Barcelona  Panteó Manau a Barcelona  Panteó Tormo a Barcelona
Obra desapareguda Casa Joan Piera (1913) a Barcelona  Casa Frederic Barris Clascar (1918) a Barcelona
 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI