A Barcelona:
Casa Antònia Burés al carrer Ausiàs March, 46 (1906) 
Casa Joan Coma al carrer Marquès de Campo Sagrado, 29
Indùstria de discos Odeón al barri de Les Corts 
Casa Teodor Prat al carrer Bailèn, 9 (1899) 
Casa Martí Trias i Domènech al Park Güell (1903) 
Casa Antoni Salvador al carrer Casp, 46 (1904) 
Torre Família Güell a l'Av. de Pedralbes, 15
Torre Gabriel Galobart al carrer Císter, 17-19/ Vendrell, 2

A Sabadell: 
Casa Josep Bru Tiana, al carrer Gràcia, 129-131/Escola Pia, 59
Casa Marcet-Font Grau, al carrer Joan Maragall, 7 (1903).
Casa Torrent, al carrer Font, 32
Cases particulars al carrer Escola Industrial, 16-18 (1902-1906).
Despatx Lluch al carrer Industria, 10 (1908)
Escoles Públiques al carrer Llobet, 79/Les Paus, 73 (1897) Reformada (1982)  
Façana de l'Ajuntament (1901) 
Hotel Suís al carrer Industria, 55-57/Estació(1902) 
Impremta Joan Comas Faura, al carrer Rambla/Lacy
Magatzem de vins Antoni Oliver, a la Rambla

A Sant Cugat del Vallès:
Cases Enric Pi (2), al carrer Sant Medir, 27-29

A Sant Llorenç Savall: 
El Marquet de les Roques (1895)

A Sitges: 
Vil·la Remei al carrer Artur Carbonell, 25 (1911) 
Vil·la Subur  al carrer Artur Carbonell. 23 (1908) 

A Terrassa: 
Antic Ajuntament de Sant Pere de Terrassa (1897).
 

Obra  funerària:
Panteó dels Germans Josep i Jaume Gorina i Pujol al Cementiri de Sabadell
 

Obra desapareguda:
Caserna de la Guàrdia Civil, al carrer de Sant Josep de la Muntanya, 31-35 de Barcelona (1909)

  [1]

Biografia:

Juli Batllevell i Arús neix a Sabadell l’any 1864. dintre d’una família benestant. El seu pare, Gabriel Batllevell, era un professional de la construcció, mestre d’obres.
L’any 1890 obté el títol d’arquitecte. Segueix el mestratge de Lluís Domènech i Montaner i col·labora amb Antoni Gaudí en diverses obres, especialment en la Casa Calvet.
Entre 1895 i 1911 Juli Batllevell és arquitecte municipal de Sabadell.
A partir del 1912 deixa de treballar-hi i no li coneixem noves obres fins a l’any 1922.
Juli Batllevell i Arús mort l’any 1928.

Obres destacades:
- Cafè Euterpe (1892).
- Casa Bru (1893).
- El Marquet de les Roques (1895) Interessant edifici pre-modernista que ja anuncia molts dels elements distintius d’aquest moviment. L’edifici principal va ser edificat respectant una antiga masia que actualment es coneguda com "La Masoveria".
La nova construcció està realitzada exteriorment amb maó vist i pedra vermella del país. L’edifici principal amb una imposant arquitectura s’obra per la seva façana principal a una amplia esplanada en la que es realitzen activitats culturals diverses durant les nits d’estiu.
Davant de la casa s’aixeca una bonica capella del mateix estil a dos nivells.
- Casa Enric Casassas (1897).
- Despatx Lluch (1908): Aquest es un edifici d’unes interessants aplicacions per a l’època en que va ser construït. El promotor va ser Joaquim Taulé que era propietari d’una casa al carrer de les Tres Creus. A la part del darrere de casa seva hi tenia un espai lliure a on decideix construir un edifici, possiblement, amb la intenció de llogar-lo. El primer llogater, l’any 1911, es l’empresa Hijos de Miguel Tous. Els Lluch, dels que prové el nom amb que actualment es menciona l’edifici, lloguen el despatx l’any 1921, dos anys més tard el compren i l’any 1928 també compren la casa del carrer de les Tres Creus. L’edifici està situat al carrer de la Indústria.
Els elements Modernistes es manifesten en la composició de façana que presenta una combinació de ritmes horitzontals/ verticals i línies rectes/corbes que podríem definir com una façana dinàmica (Modernisme), en contraposició a la façana estàtica (Classicisme). També son elements Modernistes la adequació de la forma a la funció, la introducció de nous materials, les Arts aplicades que s’hi poden observar com son reixes, rajoles, esgrafiats, estucs, motllures decoratives... i també la prolífica utilització d’elements decoratius amb formes vegetals i florals.
- Hotel Suís de Sabadell (1902): Una altra construcció amb un peculiar Modernisme.
Més tard la seva obra es fa més conservadora encara que mantenint-se dintre del moviment Modernista. Exemples d’aquest període son les vil·les Subur (1908) i Remei de Sitges (1911).