Els amics de Gaudí:
La vida social de Gaudí mai va ser massa activa. Era més viat una anima solitària. Això malgrat tot, només es vàlid en part, ja que va mantenir relacions amb una gran coincidència ideològica amb molt personatges que va conèixer per raó de la seva activitat professional. Així, per exemple amb significats representants de l'Església Catòlica com el cardenal Vidal i Barraquer que el va ajudar en la seva constant lluita per poder assegurar la continuïtat de la construcció del Temple de la Sagrada Família.
Amics de la infància i la joventut, varen ser els seus companys d’escola i de les primeres incursions en l’estudi d’aspectes culturals relacionats principalment amb la història de Catalunya, Eduard Toda i Güell i Josep Ribera i Sans.
També tenia una relació afectiva amb alguns dels seus col·laboradors com els escultors Carles Maní - al que ajudava tant com podia en les seves eternes dificultats econòmiques - i els Matamala (pare i fill) -. També, malgrat el seu mal caràcter, tractava amb afecte i consideració els treballadors, en especial els de la Sagrada Família. La majoria de les persones que citarem en aquest apartat, també es mencionen a Col·laboradors de Gaudí, ja que la majoria dels seus amics van ser persones que estaven relacionats amb ell per raons de treball
L’any 1878, Gaudí coneix el Comte de Güell - Eusebi Güell i Bacigalupi -  aquesta amistat serà essencial en la seva vida i en el seu desenvolupament professional. Eusebi Güell estava casat amb una filla d'Antoni López - Marquès de Comillas - era part, doncs de la família més poderosa de Catalunya i conseqüentment tenia un gran prestigi i influència dintre dels ambients industrials i artístics de l’època a Barcelona.
L’amistat entre els dos homes va ser molt intensa. - veure a la dreta un retrat del comte de Güell - Per a aquesta família va construir una part important de la seva obra, com el Palau Güell, la Cripta de la Colònia Güell i el Park Güell, els Pabellons Güell, el Celler Güell de Garraf, entre altres treballs.
Aquesta relació amb Eusebi Güell fou l’origen d’altres contactes de Gaudí amb personatges molt significats dintre de la cultura catalana. Així es va iniciar una relació amb Jacint Verdaguer, el poeta que era capellà de la família del comte. Eusebi Güell, sentia una gran admiració per Verdaguer i la seva obra i Gaudí compartia amb el comte aquesta admiració. Durant el període 1880-1890, tots tres tindrien freqüents oportunitats de dialogar sobre la religió, la pàtria, l’arquitectura i les relacions d’aquests temes entre si.
Sembla evident que Verdaguer va influenciar Gaudí, en especial amb el seu poema l'Atlàntida - obra cabdal del catalanisme de l’època -, que Gaudí va il·lustrar amb pedra i metall, a la seva visió del jardí de les Hespèrids a l’edifici dels Pavellons Güell que Gaudí va construir per sevir de cavallerisses del comte. 
Naturalment, dintre de l’àmbit religiós, a més del ja mencionat cardenal Vidal i Barraquer, Gaudí també va tenir relacions amb importants figures religioses com el bisbe Torres i Bages. També hem de mencionar, les figures de Joan Baptista Grau i Villespinós bisbe d'Astorga que li va fer l’encàrrec del Palau Episcopal d’aquesta població i el bisbe Campins de Ciutat de Mallorca que li va encarregar el projecte de restauració de la Catedral de la capital de les illes.
L'idealisme patriòtic de Gaudí que es va començar a manifestar en les seves visites que feia amb els seus amics Eduard Toda i Josep Ribera a Poblet, va acabar anys després - l’any 1886 - a portar-lo a ingressar a "l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques" que promovia l’interès per la natura i l’arquitectura del país des d’un prisma no només català, sinó també profundament catalanista. L’interès de Gaudí per aquests temes era tant gran, que aviat va ser designat per formar part de la junta rectora i cuidar-se del patrimoni arquitectònic. La seva incorporació a l'Associació, li va permetre establir relació amb personatges com l’escriptor Àngel Guimerà, el pintor Dionis Baixeras o l’escultor Pau Gargallo.
Un dels seus companys de la seva època d’estudiant va ser Salvador Pagès i Anglada que més tard va ser l'impulsor de la "Sociedad Cooperativa Obrera Mataronense", una cooperativa obrera tèxtil basada en els principis utòpics de la col·laboració igualitària entre obrers, artesans i patrons, principis amb els que Gaudí simpatitzava. Gaudí va realitzar diversos projectes per a aquesta cooperativa, no només arquitectònics, sinó també dissenys d’imatge empresarial i logotip de la societat, projectes en que va col·laborar el seu amic Emili Cabanyes. Es aquí a on va conèixer la única dona (Pepeta Moreu) amb qui se li coneix algun intent de relació sentimental. Aquest treball va significar un període de intensa relació amb Salvador Pagès, havent Gaudí de realitzar freqüents viatges a Mataró, en que van tenir l’oportunitat de conversar llargament sobre les seves idees socials. Amb Pagès, Gaudí també compartia la seva pertinença a l'Ateneu Barcelonès, important centre catalanista punt de trobada de ciutadans il·lustrats.
Gaudí va estar molt unit a alguns col·laboradors seus com Francesc Berenguer que coneixia des de la seva infància i a Josep Maria Jujol. Per ambdós sentia un indiscutible afecte que era compartit i que va ser fonamental en la realització de construccions com el Celler Güell de Garraf - amb Berenguer - , el parc Güell o la Casa Batlló - amb Jujol -.
Gaudí va tenir una relació molt intensa amb Mossèn Gil Parés i Vilasau, primer encarregat del culte a la Cripta de la Sagrada Família i amb el seu germà Ramon. Ambdós, persones d’un profund sentiment religiós, varen ser víctimes - essent Gaudí ja mort - de la persecució religiosa que es va desenvolupar al principi de la guerra civil de 1936 a 1939 i varen morir assassinats.