GAUDÍ I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaudí / Místic

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   Música  

     Àrea especial:  Catedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme català fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Propòsit   Contacti’ns   Dades d’audiència

ANTONI GAUDÍ I CORNET  (1852-1926)

Gaudí: Un místic català

 
 GAUDÍ - L’home - Síntesi biogràfica
Biografia ampliada:  Naixement i infantesa   La nissaga de Gaudí   Estudis i primeres activitats professionals   Acabament dels estudis d’arquitectura   Inicis professionals   La vida sentimental de Gaudí   La plenitud    Últims anys 
Cronologia   Influències   El pensament polític i patriòtic de Gaudí   Gaudí un místic català   Amics de Gaudí   Col·laboradors de Gaudí
 L’obra Obra arquitectònica:   A Catalunya   Fora de Catalunya
Estils característics:   Període preliminar  Mudèjar-Moresc  Gòtic evolucionat  Naturalisme expressionista  Síntesi orgànica
Aspectes Tècnics:   La tècnica arquitectònica de Gaudí:  Geometria i mecànica  
Aspectes Decoratius:   La ceràmica   El mobiliari   El ferro i altres metalls   Els vitralls
 Fonts i altre informació Links   Bibliografia   Llibreria sobre Gaudí   Altres Arquitectes Modernistes Catalans 


Gaudí, un místic català:
L’arquitectura i fins i tot la genialitat d'Antoni Gaudí es coneguda y reconeguda arreu del mon, però el que potser la gent no coneix tant, és la font de la que brollà tota la seva inspiració i el sentiment patriota de la seva obra.
Sens dubte Gaudí  fou un místic, la qual cosa vol dir que dintre d'ell va trobar a Déu, fruit d’una vida asceta i religiosa. Era de soca-rel, fill d' una família cristiana catalana tradicional a on la fe, el treball i la confiança en la Divina Providència, eren el tarannà que els va bellugar tota la vida.    

Com els grans sants, fruit de les penitencies arribà a la inspiració celestial en la que, dins del seu pensament, va identificar el que avui es el Temple de la Sagrada Família amb la Jerusalem celestial.
La seva joia i entusiasme eren tan grans, que quan la gent li deia que allò que proposava era impossible, ell els hi contestava: " Jo treballo per Deu i el meu client m’ha dit que no te pressa " ..... Solament els gran místics poden arribar a aquesta intimitat amb Deu. Als seus col·laboradors els hi explicava que allò que estaven fent, els depassava i solament es podria entendre contant amb la Divina Providència.  
Quina confiança i quin encert, quan 130 anys desprès veiem meravellats que ve gent de tot al mon a veure al que s’està fent i que el Papa Benet XVI, oficialment consagrarà la Sagrada Família com a Basílica el proper dia 7 de Novembre de 2010. 

La seva fe en Crist era tan gran, que li va portar a concebre la Creu de quatre braços, amb la que coronà tots el seus edificis. Sense anar més lluny, la Sagrada Família va coronada amb una gegantina creu de quatre braços: un mirant al Nord, un altre al Sud i els altres dos a l’est i a l’oest. El simbolisme es la universalitat de Crist i de la seva Església i que, si Déu vol, farà el cim del temple mes alt de la Cristiandat: 170 metres.
Era fill de Catalunya i avui català universal. Aquesta catalanitat, molt ben administrada pel que fou el seu amic, el gran bisbe Josep Torras i Bages, el portà a projectar i construir en català, deixar senyals d’identitat catalana en tots el seus edificis i fins i tot a construir les façanes de la Sagrada Família, amb les torres que representen els dotze apòstols, formant les quatre barres de la bandera catalana. 
Fe i Pàtria, aquests varen esser els motors de la obra de Gaudí.

Xavier Biosca.
24 de Setembre de 2010.

 

PUJAR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICI