
Retrat de Riquer als 21 anys

Riquer, retrat de joventut

Riquer, retrat de maduresa
|
Biografia:
Naixement i primers anys:
Alexandre de Riquer,
neix a la població de Calaf (comarca de La Segarra) el 3 de maig de 1856. El
seu pare Martí de Riquer, marquès de Benavent, - un típic exemple de la noblesa conservadora
del país - i la seva mare Elisea Ynglada, van veure la seva riquesa perduda
per raons polítiques.
Alexandre de Riquer és un dels més importants i
polifacètics artistes del Modernisme català.
Cursa els seus primers estudis
en el Col·legi Jesuïta de Manresa (1864-1867)
Les conseqüències de les
guerres
carlines:
A causa de
circumstàncies polítiques derivades de la derrota dels carlins, el seu
pare (partidari del rei Don Carles) es veurà obligat a exiliar-se a Beziers
(Provença), on el jove Alexandre és inscrit a l’escola de La Immacula da
Concepció entre els anys 1869 i 1871.
A Beziers veu manifestar-se la seva
vocació artística, heretada de la seva mare i pinta els seus primers olis.
Després d’una breu intervenció a la guerra carlina de 1872, torna a França,
a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc (Toulouse), en l'Escola de Belles Arts
de la qual segueix els
cursos 1873 i 1874. Aquí, Riquer pinta els seus primers retrats.
Primeres activitats:
A l’abril de 1874, pot tornar a
Barcelona on s’inscriu a l’escola de Belles Arts de Llotja essent deixeble de
Tomàs Padró, Claudi Lorenzale i Antoni Caba. En aquest període s’inicia la
seva vocació literària, la primera manifestació de la qual trobem
en els seus
poemes "Notes de l’ànima".
El 1876, als vint anys d’edat, inicia els seus
primers treballs d’il·lustrador i de dibuixant de litografia. La s eva
amistat amb Apel·les Mestres el va introduir en el món de les publicacions.
Riquer va col·laborar amb ell en el
seu treball d’il·lustració gràfica.
Gràcies a aquest primer contacte, àmplia el seu cercle d’amistats a altres
artistes com els germans Arteaga, Joaquim Bartrina, Pompeu Gener, Enric
Obiols, Simó Gómez i altres.
Viatja a Roma l’any 1879 per a completar els seus
estudis de Belles Arts visitant també Pisa, Florència, Gènova, Milà i
Venècia. Més endavant visita París i Londres, estada en la qual entra en
contacte amb el moviment Arts and Crafts i amb el Aesthetic Movement en els
postulats del qual basarà el seu estil.
Les seves dificultats econòmiques
l’obliguen a forçar la seva activitat creativa que
l’any 1880 es concentra en les
seves excel·lents il·lustracions per a la col·lecció "Art i lletres" que
dirigeix Lluís Domènech i Montaner i en les quals trobem una estètica pre-modernista
en la qual la influència d'Apel·les Mestres és evident, així com en certs
aspectes la influència de l’estil neogòtic segons l’òptica de Violet-le-Duc.
També pertanyen a aquesta època els seus
dissenys de joies per als germans Masriera, així com dissen ys per a
decoració
d’interiors, mobles, targetes
d’invitació per a esdeveniments socials, decoració en estil japonès - japonisme -, etc.
L’any 1882 obre un taller a les golfes de la "Pastisseria
Mallorquina" al carrer Petritxol de Barcelona.
Primer matrimoni i maduresa:
L’any 1885 es casa amb Dolors
Palau Gonzalez de Quijano (Lolita), filla d’una culta i distingida família.
El matrimoni el beneeix Jacint Verdaguer i són padrins Àngel Guimerà i
Francesc Matheu. D’aquesta unió naixeran nou fills dels quals tres van morir
en la infantesa.
Amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, va
col·laborar amb Lluís Domènech i Montaner realitzant la decoració interior
de l'Hotel Internacional (demolit després de
l'Exposició) i el disseny dels
motius ceràmics exteriors del "Castell dels tres dragons". D’aquesta època
també és el disseny que va realitzar per a
Gaudí d’una llar d’estil neogòtic
per al
Palau Güell.

L'Exposició Universal de Paris de 1889 va ser l’ocasió en
que Riquer va poder fixar la seva atenció en els Prerafaelites i en el
moviment simbolista que, encara que dintre d’una continuïtat, va originar
una renovació del seu estil qualificada de "místico-bucòlica" per
Raimon Casellas. Això és visible en les seves pintures Entre lliris (1890), Divina Pastora (1893) i
Anunciació (1893).
L’any 1892 funda juntament
amb el seu cosí Manel de Riquer un taller d’ebenisteria i decoració al carrer Pau Claris, 38 de Barcelona.
Contactes en altres
països europeus:
Durant un viatge a Londres
l’any 1894, Riquer es troba amb l’ambient artístic que correspon als seus
desitjos i aspiracions, els Pre-Rafaelitas, Burne-Jones
en particular, així
com William Morris i el moviment Arts and Crafts, li ofereixen, al costat
d’un renovat medievalisme, uns plantejaments artístics que li permeten moure
la seva obra cap a un model molt més estilitzat d’alta sofistificació.
L’any
1899 mor la seva esposa Lolita, el que el sumeix en una profunda malenconia
i li suposa l’obligaci ó de dedicar-se a fons als seus fills encara
molt joves.
Torna a Londres el 1906 com encarregat de la secció Anglesa de
l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1907. Això ens confirma la
influència i contactes que tenia a aquest país.
La seva assimilació dels
criteris estètics de Arts and Crafts, és paral·lela a una diversificació
dels seus centres d’interès referits a les diferents arts i tècniques
artístiques, però no solament en un sentit de realització artística i
artesana, sinó també en una visió que permetia unir el refinament estètic
amb la producció industrial. D’aquesta manera, els moderns mitjans de
reproducció artística - cartells,
ex-libris,
il·lustracions i gravats - es
transformaran en la seva activitat favorita.
En concret, en l’àmbit dels
ex-libris,
Riquer va realitzar una enorme tasca amb fases ben diferenciades.
La seva producció en aquest àmbit entre 1880 i 1903, es recull en el llibre
"Ex-libris d'Alexandre de Riquer" publicat l’any 1903
gairebé simultàniament a Barcelona, a Londres i a Leipzig (Alemanya). Aquest llibre va ser finançat pel comte
Leiningen-Westerburg, el que ens dóna idea del reconeixement que ja en el
seu temps i en diferents països tenia l’obra exlibristica de Riquer. Per a
aquest llibre, Miquel Utrillo va escriure un pròleg.
Política i religió:
En l’àmbit polític i com és de suposar
per la seva primerenca i enèrgica adscripció carlina, Riquer va mantenir sempre
una posició catalanista, socialment conservadora i profundament religiosa.
Sota la influència de Domènech i Montaner, es va afiliar al partit "Lliga de
Catalunya".
A causa de les seves profundes creences religioses, es va
associar, tan aviat com un dels seus fundadors -
Joan Llimona - l’hi ho va
proposar, al Cercle Artístic de Sant Lluc, un important centre de difusió de
la moral catòlica tradicional en l’art, que segueix actiu en l’actualitat,
participant en les seves exposicions biennals.
Riquer l’artista més polifacètic del Modernisme català:
L’any 1896, Riquer realitza
el primer cartell català modern, per a l'Exposició d'Arts i Indústries
promogut per l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment, entre aquesta data i
1902, realitza una altra vintena de
cartells.

Riquer va desenvolupar des de 1880
importants treballs de decoració oferint així al Modernisme una contribució
decisiva en aquest àmbit com havia realitzat en d’altres.
La pintura
decorativa i el disseny de decoració d’interiors van ser activitats a les
quals Riquer va dedicar un considerable esforç, moltes vegades en col·laboració
amb altres artistes i artesans com Gaspar Homar i Granell, incorporant en
elements de refinat disseny la fusta, el metall, l’esmalt i altres
materials. Va realitzar també dissenys de mosaics per a l’empresa Escofet.
Altres àmbits en que els dissenys de Riquer van adquirir un ampli
reconeixement, a més dels citats, van ser el
disseny d’estendards per a
entitats culturals i polítiques, el
disseny de mobiliari, elements
decoratius diversos com llums, candelers,
vidrieres artístiques, jocs de
naips per a les empreses Comas
i Guarro.
A tot arreu on va
viure va desenvolupar una intensa relació amb els artistes i grups culturals,
a més dels ja citats, Riquer va
estar relacionat amb el grup dels "Quatre Gats" en el que també participaven
Rusiñol, Casas,
Puig i Cadafalch i altres nombrosos artistes.
A Terrassa va
conèixer al pintor Joaquim Vancells. A Ciutat de Mallorca, es va relacionar
amb artistes i persones lligades a l’àmbit cultural.
Mestre de les arts
aplicades va mostrar polifacètiques aptituds, va desenvolupar
una intensa
activitat artística en els àmbits més variats - va ser
pintor,
decorador,
dibuixant,
escriptor (en particular poeta) a més de desenvolupar una important
activitat en arts aplicades com
l’ebenisteria, la
vidrieria, la forja
artística de ferro, pel que se’l considera un dels autors més importants
del modernisme català i a més el millor dissenyador gràfic d’aquest moviment
artístic.
Va fundar un taller d’ebenisteria, va realitzar mobles - obtenint
per les seves creacions en aquest àmbit la medalla d’or de l'Exposició
Universal de Xicago -, vidrieres, ferros artístics, etc., i va crear una
escola de grafisme, destacant els seus
cartells i
ex-libris. Va
il·lustrar
nombrosos llibres i revistes.
El seu enorme prestigi es reflexa en les paraules del seu amic Eugeni d'Ors
i Rovira, que fa un reconeixement de la importantíssima aportació artística
de Riquer. Diu:"A n'en Riquer, tot son país li'n deu, d’estimació i
respecte. Perquè ell hi ha estat un dels homes de més preu. Una generació
entera ha rebut, per son lliure mestratge, les noticies i els documents de
l'Art moderníssim. El taller de darrera la catedral, ab ses col·leccions de
belles coses, ha constituït per molts anys la nostre Escola, la nostre
Escola única, generosament oberta a les curiositats i als entusiasmes
jovenívols. com diem a n'en Maragall "l'essencial Mestre en Gai Saber", a
n'en Riquer podríem anomenar-lo el nostre essencial Professor d'Art nou.
Tots nosaltres li devem per això una alta gratitut. Jo em complasc avui en
retre-li públicament homenatge" (Eugeni d'Ors - Glosari - Febrer de 1911).
L’evolució artística:
Des del punt de vista de la seva evolució artística, Eliseu Trenc, el més
important estudiós d'Alexandre de Riquer, distingeix tres períodes ben
diferenciats:
-Un primer període lligat a l’esteticisme, també denominat
pre-modernisme basat en una estètica eclèctica en que es barregen elements
realistes amb altres de tradicionals. Aquest període va de 1880 a 1894.
-Un segon període ja plenament modernista, que representa l’etapa
central de la seva obra i que coincideix amb el període de màxima difusió i
èxit d’aquest estil de 1894 a 1906.
-Finalment, l’etapa final que Eliseu Trenc defineix com "El panteisme" i que
va de 1907 fins a la seva mort l’any 1920.
Segon matrimoni:

L’any 1911 es casa a Oloron Sainte Marie (França)
amb l’escriptora francesa Marguerite Laborde, coneguda en literatura amb el
pseudònim d'Andrée Bearn, amb la qual tindrà unes relacions inestables pels
problemes amb els seus fills.
Amb Marguerite viatja intensament per Castella,
Eivissa, Andalusia i Mallorca, buscant inspiració per a la seva obra
artística que ara es concentra de manera gairebé exclusiva en la pintura i
especialment en el paisatgisme.
Realitza en aquest període una important
quantitat d’exposicions individuals i col·lectives en diverses poblacions,
essent notables les que realitza a Barcelona al Saló Reig (1914), "El Fayans Català" (1915),
a la Sala Parés (1915) i a "Prats-Fatjó" (1918).
Els
últims anys:
El 1919, el "Cercle Eqüestre" de Barcelona
li encarrega la decoració d’un luxós llibre enquadernat amb riques gemes com
homenatge a un dels seus presidents, que Riquer no pot acabar abans de la
seva defunció. El dissenyador Saurí Sires acaba l’encàrrec.
En els catàlegs
de les seves exposicions de 1920, l’artista publica un sumari de les seves
concepcions estètiques, que representa també el seu testament literari sota
el títol de "Credo".
Col·leccionista i bibliòfil, desenvolupa una intensa activitat també en
aquests camps, essent, per exemple la seva col·lecció d’objectes de ferro
forjat i vidre d’importància històrica, la que va servir de base a
Santiago Rusiñol - que li va comprar a Riquer - per
desenvolupar la seva col·lecció del Cau Ferrat de Sitges.
La seva
col·laboració amb la revista "Luz" de la que va ser fundador, va estar presidida pel seu desig de
buscar un equilibri entre distints corrents dintre del Modernisme,
especialment entre les conservadores representades pels artistes del Centre
Artístic
de Sant Lluc com els germans Joan
i Josep Llimona i els més radicals i innovadors del
grup de Sitges com Rusiñol, Casas, Utrillo i Casellas.
L’any 1900 fundà
també la revista "Joventut" en la qual col·laborà des de la seva
funció de director artístic.
Com
escriptor, Alexandre de Riquer juntament amb Santiago Rusiñol i Adrià Gual
deixa palès el seu interès en l’exploració del potencial del simbolisme
en català.
Alexandre de Riquer mor a Ciutat de Mallorca el 18 de Novembre de
1920.
Pensant en la seva primera joventut a Bassols, el seu primer amor, en la
natura del seu país que es va convertir en la seva darrera passió, ja a punt
de morir, va dedicar a la Ciutat de Mallorca aquest poema -Credo, ja
mencionat més amunt -, que es com un resum del seu ideari artístic i vital:
|
CREDO: |
|
Jo crec en los colors,
en que los colors canten,
ab l’esplendor dels cadmiums brillants d’un bell mitj-dia:
me subjuguen les formes sorpreses y m’encanten
les transparencies tenues com vaga melodia
o el sol de Juny qu'esclata armonic i vibrant:
en ell, atmiro a Deu, atmiro la Natura
y un amedller florit, un'admosfera pura
me'l fan sentir mes bo, me'l fan trobar mes gran.
Jo visc cara
a la llum com fan els girassols
y crec en mi mateix, crec en l'Art expansiu
que calma la mev'ansia fentlo per mi tan sols,
perque han florit los prats, perque som al istiu,
perque tot fa remor, tot germina, tot viu;
perque y han verts riquissims endalt de la pineda
y apareixen intimes les ombres misterioses
ahont viuen les fades de formes voluptuoses.
Jo crec
perque'l parral, la prada o la roureda
son tendres, son hermoses y fines de color;
jo crec perque una rama s'encen com un llum d'or
perque vibra en lo cingle la roca assoleyada,
perque entr'els blats tendrals floreixen les roselles,
perquè sirisa'l mar del sol de la vesprada,
perque l'ombra del bosc nos guarda meravelles
y es profon la cala y es verda l'onada.
Crec en la
Veritat de plastica armonia,
en respirable espay distancies y llum,
en lo sublim encant de pau que te un bell dia
i en la vida qu'es Bellesa, en l'Art qu'es son perfum.
Alexandre de Riquer
|
|
|