Naixement i primers anys:
Alexandre de Riquer, neix a la població de Calaf (comarca de La Segarra) el 3 de maig de 1856. El seu pare Martí de Riquer, marquès de Benavent, - un típic exemple de la noblesa conservadora del país - i la seva mare Elisea Ynglada, van veure la seva riquesa perduda per raons polítiques.
Alexandre de Riquer és un dels més importants i polifacètics artistes del Modernisme català.
Cursa els seus primers estudis en el Col·legi Jesuïta de Manresa (1864-1867)

Les conseqüències de les guerres carlines:
A causa de circumstàncies polítiques derivades de la derrota dels carlins, el seu pare (partidari del rei Don Carles) es veurà obligat a exiliar-se a Beziers (Provença), on el jove Alexandre és inscrit a l’escola de La Immaculada Concepció entre els anys 1869 i 1871.
A Beziers veu manifestar-se la seva vocació artística, heretada de la seva mare i pinta els seus primers olis.
Després d’una breu intervenció a la guerra carlina de 1872, torna a França, a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc (Toulouse), en l'Escola de Belles Arts de la qual segueix els cursos 1873 i 1874. Aquí, Riquer pinta els seus primers retrats.

Primeres activitats:
A l’abril de 1874, pot tornar a Barcelona on s’inscriu a l’escola de Belles Arts de Llotja essent deixeble de Tomàs Padró, Claudi Lorenzale i Antoni Caba. En aquest període s’inicia la seva vocació literària, la primera manifestació de la qual trobem en els seus poemes "Notes de l’ànima".
El 1876, als vint anys d’edat, inicia els seus primers treballs d’il·lustrador i de dibuixant de litografia. La seva amistat amb Apel·les Mestres el va introduir en el món de les publicacions. Riquer va col·laborar amb ell en el seu treball d’il·lustració gràfica. Gràcies a aquest primer contacte, àmplia el seu cercle d’amistats a altres artistes com els germans Arteaga, Joaquim Bartrina, Pompeu Gener, Enric Obiols, Simó Gómez i altres.
Viatja a Roma l’any 1879 per a completar els seus estudis de Belles Arts visitant també Pisa, Florència, Gènova, Milà i Venècia. Més endavant visita París i Londres, estada en la qual entra en contacte amb el moviment Arts and Crafts i amb el Aesthetic Movement en els postulats del qual basarà el seu estil.
Les seves dificultats econòmiques l’obliguen a forçar la seva activitat creativa que l’any 1880 es concentra en les seves excel·lents il·lustracions per a la col·lecció "Art i lletres" que dirigeix Lluís Domènech i Montaner i en les quals trobem una estètica pre-modernista en la qual la influència d'Apel·les Mestres és evident, així com en certs aspectes la influència de l’estil neogòtic segons l’òptica de Violet-le-Duc.
També pertanyen a aquesta època els seus dissenys de joies per als germans Masriera, així com dissenys per a decoració d’interiors, mobles, targetes d’invitació per a esdeveniments socials, decoració en estil japonès - japonisme -, etc.
L’any 1882 obre un taller a les golfes de la "Pastisseria Mallorquina" al carrer Petritxol de Barcelona.

Primer matrimoni i maduresa:
L’any 1885 es casa amb Dolors Palau Gonzalez de Quijano (Lolita), filla d’una culta i distingida família. El matrimoni el beneeix Jacint Verdaguer i són padrins Àngel Guimerà i Francesc Matheu. D’aquesta unió naixeran nou fills dels quals tres van morir en la infantesa.
Amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, va col·laborar amb Lluís Domènech i Montaner realitzant la decoració interior de l'Hotel Internacional (demolit després de l'Exposició) i el disseny dels motius ceràmics exteriors del "Castell dels tres dragons". D’aquesta època també és el disseny que va realitzar per a Gaudí d’una llar d’estil neogòtic per al Palau Güell.
L'Exposició Universal de Paris de 1889 va ser l’ocasió en que Riquer va poder fixar la seva atenció en els Prerafaelites i en el moviment simbolista que, encara que dintre d’una continuïtat, va originar una renovació del seu estil qualificada de "místico-bucòlica" per Raimon Casellas. Això és visible en les seves pintures Entre lliris (1890), Divina Pastora (1893) i Anunciació (1893).
L’any 1892 funda juntament amb el seu cosí Manel de Riquer un taller d’ebenisteria i decoració al carrer Pau Claris, 38 de Barcelona.

Contactes en altres països europeus:
Durant un viatge a Londres l’any 1894, Riquer es troba amb l’ambient artístic que correspon als seus desitjos i aspiracions, els Pre-Rafaelitas, Burne-Jones en particular, així com William Morris i el moviment Arts and Crafts, li ofereixen, al costat d’un renovat medievalisme, uns plantejaments artístics que li permeten moure la seva obra cap a un model molt més estilitzat d’alta sofistificació.
L’any 1899 mor la seva esposa Lolita, el que el sumeix en una profunda malenconia i li suposa l’obligació de dedicar-se  a fons als seus fills encara molt joves.
Torna a Londres el 1906 com encarregat de la secció Anglesa de l'Exposició de Belles Arts de Barcelona de 1907. Això ens confirma la influència i contactes que tenia a aquest país.
La seva assimilació dels criteris estètics de Arts and Crafts, és paral·lela a una diversificació dels seus centres d’interès referits a les diferents arts i tècniques artístiques, però no solament en un sentit de realització artística i artesana, sinó també en una visió que permetia unir el refinament estètic amb la producció industrial. D’aquesta manera, els moderns mitjans de reproducció artística - cartells, ex-libris, il·lustracions i gravats - es transformaran en la seva activitat favorita.
En concret, en l’àmbit dels ex-libris, Riquer va realitzar una enorme tasca amb fases ben diferenciades. La seva producció en aquest àmbit entre 1880 i 1903, es recull en el llibre "Ex-libris d'Alexandre de Riquer" publicat l’any 1903 gairebé simultàniament a Barcelona, a Londres i a Leipzig (Alemanya). Aquest llibre va ser finançat pel comte Leiningen-Westerburg, el que ens dóna idea del reconeixement que ja en el seu temps i en diferents països tenia l’obra exlibristica de Riquer. Per a aquest llibre, Miquel Utrillo va escriure un pròleg.

Política i religió:
En l’àmbit polític i com és de suposar per la seva primerenca i enèrgica adscripció carlina, Riquer va mantenir sempre una posició catalanista, socialment conservadora i profundament religiosa. Sota la influència de Domènech i Montaner, es va afiliar al partit "Lliga de Catalunya".
A causa de les seves profundes creences religioses, es va associar, tan aviat com un dels seus fundadors - Joan Llimona - l’hi ho va proposar, al Cercle Artístic de Sant Lluc, un important centre de difusió de la moral catòlica tradicional en l’art, que segueix actiu en l’actualitat, participant en les seves exposicions biennals.

Riquer l’artista més polifacètic del Modernisme català:
L’any 1896, Riquer realitza el primer cartell català modern, per a l'Exposició d'Arts i Indústries promogut per l'Ajuntament de Barcelona. Posteriorment, entre aquesta data i 1902, realitza una altra vintena de cartells.
Riquer va desenvolupar des de 1880 importants treballs de decoració oferint així al Modernisme una contribució decisiva en aquest àmbit com havia realitzat en d’altres.
La pintura decorativa i el disseny de decoració d’interiors van ser activitats a les quals Riquer va dedicar un considerable esforç, moltes vegades en col·laboració amb altres artistes i artesans com Gaspar Homar i Granell, incorporant en elements de refinat disseny la fusta, el metall, l’esmalt i altres materials. Va realitzar també dissenys de mosaics per a l’empresa Escofet.
Altres àmbits en que els dissenys de Riquer van adquirir un ampli reconeixement, a més dels citats, van ser el disseny d’estendards per a entitats culturals i polítiques, el disseny de mobiliari, elements decoratius diversos com llums, candelers, vidrieres artístiques, jocs de naips per a les empreses Comas i Guarro.
A tot arreu on va viure va desenvolupar una intensa relació amb els artistes i grups culturals, a més dels ja citats, Riquer va estar relacionat amb el grup dels "Quatre Gats" en el que també participaven Rusiñol, Casas, Puig i Cadafalch i altres nombrosos artistes. A Terrassa va conèixer al pintor Joaquim Vancells. A Ciutat de Mallorca, es va relacionar amb artistes i persones lligades a l’àmbit cultural.
Mestre de les arts aplicades va mostrar polifacètiques aptituds, va desenvolupar una intensa activitat artística en els àmbits més variats - va ser pintor, decorador, dibuixant, escriptor (en particular poeta) a més de desenvolupar una important activitat en arts aplicades com l’ebenisteria, la vidrieria, la forja artística de ferro, pel que se’l considera un dels autors més importants del modernisme català i a més el millor dissenyador gràfic d’aquest moviment artístic.
Va fundar un taller d’ebenisteria, va realitzar mobles - obtenint per les seves creacions en aquest àmbit la medalla d’or de l'Exposició Universal de Xicago -, vidrieres, ferros artístics, etc., i va crear una escola de grafisme, destacant els seus cartells i ex-libris. Va il·lustrar nombrosos llibres i revistes.
El seu enorme prestigi es reflexa en les paraules del seu amic Eugeni d'Ors i Rovira, que fa un reconeixement de la importantíssima aportació artística de Riquer. Diu:"A n'en Riquer, tot son país li'n deu, d’estimació i respecte. Perquè ell hi ha estat un dels homes de més preu. Una generació entera ha rebut, per son lliure mestratge, les noticies i els documents de l'Art moderníssim. El taller de darrera la catedral, ab ses col·leccions de belles coses, ha constituït per molts anys la nostre Escola, la nostre Escola única, generosament oberta a les curiositats i als entusiasmes jovenívols. com diem a n'en Maragall "l'essencial Mestre en Gai Saber", a n'en Riquer podríem anomenar-lo el nostre essencial Professor d'Art nou. Tots nosaltres li devem per això una alta gratitut. Jo em complasc avui en retre-li públicament homenatge" (Eugeni d'Ors - Glosari - Febrer de 1911).

L’evolució artística:
Des del punt de vista de la seva evolució artística, Eliseu Trenc, el més important estudiós d'Alexandre de Riquer, distingeix tres períodes ben diferenciats:
-Un primer període lligat a l’esteticisme, també denominat pre-modernisme basat en una estètica eclèctica en que es barregen elements realistes amb altres de tradicionals. Aquest període va de 1880 a 1894.
-Un segon període ja plenament modernista, que representa l’etapa central de la seva obra i que coincideix amb el període de màxima difusió i èxit d’aquest estil de 1894 a 1906.
-Finalment, l’etapa final que Eliseu Trenc defineix com "El panteisme" i que va de 1907 fins a la seva mort l’any 1920.

Segon matrimoni:
L’any 1911 es casa a Oloron Sainte Marie (França) amb l’escriptora francesa Marguerite Laborde, coneguda en literatura amb el pseudònim d'Andrée Bearn, amb la qual tindrà unes relacions inestables pels problemes amb els seus fills.
Amb Marguerite viatja intensament per Castella, Eivissa, Andalusia i Mallorca, buscant inspiració per a la seva obra artística que ara es concentra de manera gairebé exclusiva en la pintura i especialment en el  paisatgisme.
Realitza en aquest període una important quantitat d’exposicions individuals i col·lectives en diverses poblacions, essent notables les que realitza a Barcelona al Saló Reig (1914), "El Fayans Català" (1915), a la Sala Parés (1915) i a "Prats-Fatjó" (1918).

Els últims anys:
El 1919, el "Cercle Eqüestre" de Barcelona li encarrega la decoració d’un luxós llibre enquadernat amb riques gemes com homenatge a un dels seus presidents, que Riquer no pot acabar abans de la seva defunció. El dissenyador Saurí Sires acaba l’encàrrec.
En els catàlegs de les seves exposicions de 1920, l’artista publica un sumari de les seves concepcions estètiques, que representa també el seu testament literari sota el títol de "Credo".
Col·leccionista i bibliòfil, desenvolupa una intensa activitat també en aquests camps, essent, per exemple la seva col·lecció d’objectes de ferro forjat i vidre d’importància històrica, la que va servir de base a Santiago Rusiñol - que li va comprar a Riquer - per desenvolupar la seva col·lecció del Cau Ferrat de Sitges.
La seva col·laboració amb la revista "Luz" de la que va ser fundador, va estar presidida pel seu desig de buscar un equilibri entre distints corrents dintre del Modernisme, especialment entre les conservadores representades pels artistes del Centre Artístic de Sant Lluc com els germans Joan i Josep Llimona i els més radicals i innovadors del grup de Sitges com Rusiñol, Casas, Utrillo i Casellas.
L’any 1900 fundà també la revista "Joventut" en la qual col·laborà des de la seva funció de director artístic.
Com escriptor, Alexandre de Riquer juntament amb Santiago Rusiñol i Adrià Gual deixa palès el seu interès en l’exploració del potencial del simbolisme en català.
Alexandre de Riquer mor a Ciutat de Mallorca el 18 de Novembre de 1920.
Pensant en la seva primera joventut a Bassols, el seu primer amor, en la natura del seu país que es va convertir en la seva darrera passió, ja a punt de morir, va dedicar a la Ciutat de Mallorca aquest poema -Credo, ja mencionat més amunt -, que es com un resum del seu ideari artístic i vital: