Biografia:
Nascut a Barcelona el 21 de Desembre de 1850 Lluís Domènech i Montaner va demostrar des de la seva joventut la seva passió per l’arquitectura.
Exercí una gran influencia en la difusió del Modernisme des de la seva càtedra de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.
El paper de Domènech i Montaner (1849-1923) va ser essencial per definir el "Modernisme arquitectònic" a Catalunya. El seu article "En busca d’una arquitectura nacional", publicat en la revista "La Renaixença", assenyala el camí per aconseguir una arquitectura moderna que reflexi el caràcter nacional català. 
Les seves obres es caracteritzen per una barreja de racionalisme constructiu i de fabulosa decoració inspirada en l’arquitectura hispano-àrab i en el gust pel dibuix curvilini tant pròpia del Modernisme.
En el Restaurant del Parc de la Ciutadella (també conegut com "El Castell dels 3 dragons") de Barcelona (1888) (actualment Museu Zoològic), s’ofereixen solucions que s’avancen al seu temps (estructura de ferro i rajoles vistes) que desenvolupa més endavant en el Palau de la Música Catalana (1908) - que te una fantàstica decoració de mosaic, ceràmica i vitralls policroms -, i en els edificis projectats des d’aquella data.
Les citades característiques es donen també en els seus principals conjunts arquitectònics (L'Hospital de Sant Pau  a Barcelona i l'Institut Pere Mata de Reus).
Una interessant característica dels treballs de Domènech i Montaner es la seva evolució cap a la lleugeresa que també es fa evident en el Palau de la Música Catalana. Aquest fet s’oposa a l’evolució de Gaudí cap a una edificació més i més pesant (veure La Pedrera).
Lluís Domènech i Montaner morí a Barcelona el 27-12-1923.

Col·laboradors de Domènech i Montaner:
Domènech i Montaner va poder disposar per desenvolupar la seva arquitectura dels millors especialistes catalans en totes les tècniques aplicades a la arquitectura, com arquitectes, escultors i artesans (Contractistes, decoradors, especialistes en forja, fundidors, fusters, vidriers, ceramistes, guixaires, etc.). Tots van desenvolupar  en les seves especialitatas una ingent tasca que fou essencial per assegurar una extraordinaria qualitat que després es reflexava en la obra del genial arquitecte. 
Naturalment, donat el temps transcorregut i les vicisituts historiques, molta de la informació s'ha perdut, però encara podem coneixer molts d'aquests exepcionals artistes, tècnics, professionals i manobres, alguns dels quals mencionem tot seguit: