|
 *
Decoració interior dels
plafons verticals de l'absis.
Església de Montserrat
|
Inicis:
La primera incursió coneguda de Riquer en la decoració
d’interiors és de
considerable importància, ja que es tracta ni més ni menys, que de la
decoració de l'Hotel Internacional que Domènech i Montaner va erigir per a
l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888. Aquesta obra va ser un
prodigi de capacitat constructiva del seu autor i la decoració interior en que
Riquer va intervenir activament va ser una demostració de luxe i de bon
gust.
Lamentablement aquest hotel va ser enderrocat en acabar l'Exposició ja que
estava construït de forma provisional, encara que amb tècniques molt
elaborades, en terrenys cedits solament amb aquesta finalitat. Per aquest
motiu, no són moltes les imatges que en posseïm actualment.
També
correspon a aquesta època la xemeneia monumental que Riquer va dissenyar per
encàrrec de Gaudí per al
Palau Güell de Barcelona.
Els plafons de l'absis de Montserrat:
Entre els anys 1896 i
1897, Riquer va
decorar els plafons verticals de l'absis de l’altar major de l'Església del
monestir de Montserrat (patrona de Catalunya), que ja li havien estat
encarregats el 1894. Encara que aquest treball el va
realitzar amb la col·laboració d’altres artistes pertanyents al Cercle
Artístic de Sant Lluc, aquests anys pertanyen a un període en que la obra de
Riquer evoluciona diferentment que la dels seus companys i ja s’insereix
completament en l’estètica modernista, que constitueix segons Eliseu Trenc
la mes reeixida de la seva obra.
Teresa Macià i Bigorra, ens descriu aquestes pintures de Riquer de la
següent manera: Les sis grans pintures de l'absis s’ordenen simètricament,
tres i tres, a cada banda de la fornícula que permet la visió de la imatge
de la Mare de Déu des de l’església.
Els dos plafons laterals son el doble d’amples (12x6 m.) que els
quatre plafons modernistes que tanquen l'absis (12x3m.). Aquests quatre
plafons centrals son obra d'Alexandre de Riquer. Riquer representà en dues
de les grans teles una composició vegetal, en que la natura estilitzada des
de les mateixes arrels evoluciona i s’enfila fins a tocar el sol,
representat com un símbol dual, el sol-creu. Entre els brancatges i les
fulles entortolligades, Riquer hi col·loca els escuts de Montserrat i de
Catalunya, i de l'Església i dels Benedictins, respectivament. El fons es
d’un color fosc uniforme. La composició està organitzada de manera
ascendent.
Als altres dos plafons Riquer hi situa dos estols de figures femenines
alades. Son dues composicions verticals i ascendents amb una vintena
d’àngels representats en cos sencer - que son representacions de
l’ideal femení de bellesa típic de l’època - i una quinzena de petits
angelets amb només cap i ales a l’angle superior. El fons es blavós.
 |
 |
|
Dues imatges del presbiteri de
l'Església de Montserrat
** |
Triomf de l’estètica modernista:
El 1897, va decorar l'interior de la casa Alomar, els elements més destacats
de la qual van ser sis panells representant les quatre estacions i
al·legories de la poesia i de la
música, que actualment son part d’una
col·lecció privada .
El 1900, va
realitzar la decoració de la farmàcia del seu parent Grau Ynglada al
carrer Nou de la Rambla de Barcelona, col·laborant amb Gaspar Homar per a la
realització de la marqueteria i amb Granell pels vidres artístics.
Una de
les més espectaculars realitzacions en aquest camp va ser la que Riquer va
realitzar per al "Cercle del Liceu" (situat dintre de l’edifici del teatre
de l’opera de Barcelona) l’any 1900, els seus dissenys de llums combinant la
fusta, el metall i l’esmalt, mostren un dels treballs més delicats de
l’artista, que encara sobreviuen en tot el seu esplendor en el mateix lloc
pel qual Riquer els va dissenyar. En aquest treball va comptar amb la
col·laboració d’artesans com Gaspar Homar pel que fa als mobles i A. Rigalt
per les vidrieres, els industrials fabricants de mosaic hidràulic Escofet i
altres.
En el mateix any, va realitzar la decoració de l'Institut
Industrial a Terrassa i malgrat que les seves pintures de nus femenins
representant la indústria tèxtil i el comerç van ser rebutjades per la
direcció
de la institució que les va considerar massa atrevides - l’encàrrec va ser
acabat anys més tard per Joaquim Vancells - es poden actualment contemplar a la Casa Museu Alegre de Sagrera de Terrassa (Vallès
Occidental).
També va decorar el Cafè Català amb la col·laboració dels
germans Vives, la Maison Dorée el 1903 i una mica més tard el 1905 La Vaqueria
Catalana.
Plafó decoratiu de l'Institut
Industrial de Terrassa (actualment al Museu Alegre de Sagrera)*
 |
 |
 |
Elements decoratius,
portes, vestíbul, plafons decoratius, aplic i
mosaic
|
 |
 |
|
Marqueteria, "La Botànica" i "La Medicina"
a la Farmàcia Grau Ynglada (avui desapareguda)
|
|
 |
 |
 |
|
Porta i decoració
interior de la Farmàcia Grau Ynglada |
La
Vaqueria Catalana |
|
