



Il·lustracions i portades del
propi Riquer per a alguns dels seus llibres.
Literatura
Llista d’obres:
-Notas del alma (Notes de l’ànima 1875)
-Quan jo era noy (1897)
-Crisantemes (1899)
-Obdulia (1899)
-El rei dels àlbers (1900)
-Anyoranses (1902)
-Aplech de sonets (1906)
-Les Cullites (1906)
-Un poema d’amor (1906)
-En Bartomeu
-Poema del Bosch (1910)
-Robert Anning-Bell (1910)
-Credo (1920)
-Petons |
Generalitats:
L’obra literària d'Alexandre de Riquer és essencialment poètica. Recollim
aquí el bàsic de la seva obra, sense incloure la seva àmplia correspondència
amb la seva família i altres artistes de l’època.
El simbolisme entra en el
panorama poètic català l’any 1893 i es conta entre els corrents que
configuraran el modernisme
literari. Especialment, Santiago Rusiñol
i Raimon Casellas van a donar un important impuls a aquesta nova estètica. Un exemple
d’això és "La damisel·la santa" de Casellas amb unes característiques
clarament prerafaelites.
En els últims anys del segle XIX, l’evolució
política que qualla en una forta recuperació del catalanisme en el qual es
dilueixen els sectors més actius del modernisme, van dur a una poesia més
combativa oposada en certa manera a l'idealisme abstracte del simbolisme.
L’impacte de les teories de John Ruskin amb la seva visió vitalista
de la naturalesa influeix en Alexandre de Riquer, però també en
Maragall i
altres escriptors d’aquest període.
Temàtica literària i jove
vocació poètica:
Seguint novament Eliseu Trenc, veiem que Riquer ja escriu versos als
dinou anys, desenvolupa en prosa poètica "Quan era noy" i s’expressa
en un total lirisme a "Crisantemes" en un text decididament simbolista a on
trobem a més d’uns breus poemes en prosa, unes artístiques il·lustracions
amb unes imatges suggeridores que el text li permet d’ampliar. Aquesta
temàtica enllaça amb la de "Anyoranses", "Un poema d’amor" i culmina amb
"Petons" en que la unió amorosa contrasta amb el dolor de la separació per
la mort.
Riquer ens dibuixa en la seva obra literària la figura de la dona-fada que
representa el principi femení etern.
El seu primer llibre de poemes "Anyoranses" es un cant a l’esposa absent i a
l’amor impossible que podrà només assolir al Paradís després de la mort. En
aquesta obra trobem temes ja emprats per Dant i Dante-Gabriel Rossetti
dintre del prerafaelisme.
A "L'Aplech de Sonets" Riquer ens parla del temps escolat i de la Vida
Amorosa perduda. Al "Poema del Bosch" canta la Natura destruïda i lamenta la
pèrdua de la joventut
Exaltació de
l'individualisme:
Aquestes concepcions duen a una
exaltació de l'individualisme com base de la creació poètica que l’escriptor
ha d’alliberar els seus sentiments superant les convencions socials
imposades. Aquest corrent que es va denominar "espontaneisme" està
present en Joan Maragall i Carles Riba i en aquesta època es lliga amb el
prerafaelisme, pel qual Riquer està tan influenciat, especialment per la seva valoració
de les llegendes populars i l’edat mitja.
Riquer coneixia molt bé el mon del Quattrocento renaixentista
- Dante i Petrarca
- a través de la
literatura prerafaelita, la presència de temes i motius
prerafaelites és evident també en les pàgines de la revista Joventut en la
qual va col·laborar activament Alexandre de Riquer cap a 1900 (any de la
mort de Ruskin) continuant aquest corrent, donant temes als corrents
parnassians i decadentistes en una línia en la que Riquer es veurà acompanyat per
altres poetes com Jeroni Zanné (1873-1934) i més tard per altres
escriptors com Miquel de Palol (1885-1965) i fins i tot Guerau de Liost.
Llenguatge:
La producció poètica d'Alexandre de Riquer, evoluciona amb alguns dels autors
citats cap a un llenguatge poètic encara més culte i classicista i alhora
intimista que es fa palès en els seus últims poemes.
No podem deixar d’esmentar la "batalla del sonet" que es va desenvolupar a principis el
segle XX lligada, en certa manera, al grup de "La Nova Pléyade", defensant
el sonet com la forma més sublim de creació poètica i en la qual
inevitablement Alexandre de Riquer, es va veure implicat.
|