Obra:
A
Catalunya:
A Barcelona:
El fill pròdig
(1880)
Patrici romà (1880)
Ramon
Berenguer el Gran
(Plaça
de Ramon Berenguer 1880)
La Recompensa (Fris
Arc de Triomf 1888)
Relleus del Monument a Colom
(Cinc
relleus dels vuit existents)
Colom presentant-se als
Reis
Colom davant el Consell de Salamanca
Els reis accepten el seu projecte
Desembarcament de Colom
Rebuda a Barcelona (1888)
Patge florentí
(1890)
Modèstia
(Museu d'Art Modern 1891)
Verge del Roser
(1892)
La primera comunió (Museu
d'Art Modern 1897)
El home guiant la
força (1899)
Sant Jordi
(Parc de la Ciutadella 1907)
L'Idil·li
(?)
Sant Josep
(Timpà del Col·legi
Comtal carrer Amadeu Vives 1907)
Monument al Dr. Robert (Plaça
de Tetuàn 1903-1910)
Verge
(Capella Jesús i Maria - Passeig Fabra i Puig 1910)
Verge de la Mercè (Reprod. relleu
Església de Pompeia Avda. Diagonal / Riera S. Miquel 1910)
La divina pastora
(Reprod.
relleu Església de Pompeia Avda. Diagonal / Riera S. Miquel 1910)
La ascensió de Maria
(Reprod.
relleu / Església de Pompeia Avda. Diagonal / Riera S. Miquel 1910)
Sant Francesc
(Alt-relleu Façana Església Pompeia Avda. Diagonal / Riera
S. Miquel 1910)
Catalunya i
les ciències
(1912)
El davallament de la
creu (Destruït durant la guerra civil 1936/39
- 1912)
Figura de Dona
(1912)
Figura de Dona (1913)
Estàtua del Cardenal
Casañas (Capella de Sant Josep Oriol a la Catedral
1913)
Verge amb nen i
altres figures
(Baix-relleu 1913)
Joventut o Ondina
(Museu d'Art Modern 1913)
El
Forjador
(Plaça de
Catalunya, replica a la Fira de Mostres 1930)
Amor a la infància
(Parc de
Montjuïc - Escola del Bosc 1914)
Puríssima
Concepció
(Església de la
Sagrada Família 1915)
Sagrat Cor (Església
de la Sagrada Família 1915)
Verge
(Col·legi del Sagrat Cor a Sarrià 1915)
Base del monument a
Rafael de Casanova
(Ronda de Sant Pere 1916)
Sant Jordi
(Escala d'honor de l'Ajuntament 1916)
Insomni
(Col·lecció particular 1917)
Retrat de Carles G.
Vidiella (Hall
Palau de la Música 1917)
Estatueta
(Museu d'Art Modern 1917)
L’enterrament de Crist (Capella
del claustre de la Catedral 1920)
Sant Jordi
(1920)
La font
(Col·lecció particular 1921)
Sant Jordi (Explanada
de l’oest Parc de Montjuïc 1924)
Maternitat
(Col·lecció particular 1924)
Dona agenollada
(1924)
Figura dempeus
(1924)
Figura asseguda
(1924)
Pastora
(1924)
Adolescent
(Col·lecció particular 1924)
La bellesa (Plaça de Dant - Montjuïc
1924)
Joventut
(Col·lecció particular
1924)
Nu de dona asseguda
(1924)
Nu de dona asseguda
(1925)
Sagrat Cor
(1925)
Sagrat Cort
(Relleu 1925)
Monument als Màrtirs
de la Independència (En
col·laboració amb V. Navarro i Romero - Plaça Garriga i
Bachs)
Meditació (1925)
Cap de nen
( Col·lecció particular
1927)
Retrat del Doctor
Ferran
(Col·lecció particular 1929)
Estàtua B (Palau de Pedralbes 1929)
Dona (Parc de Montjuïc -
Escales al Palau Nacional 1929)
Dona (Parc de Montjuïc - Plaça de
les Cascades 1929)
Sant Jordi (Ajuntament 1929)
El Bany
(Museu d'Art Modern 1930)
Maternitat
(1930)
El fill
(Col·lecció particular 1930)
Les flors
(Escales del Parc de Montjuïc 1930)
Cordèlia (Col·lecció
particular 1930)
Lassitud
(1930)
Sant Martí
(1930)
L'Estudiant
A Montserrat:
Consumatum est
(1896)
Figura de Dona
(Rosari monumental
- Misteri de glòria 1903)
Figura tombal
(Rosari monumental
- Misteri de glòria 1903)
Crist ressuscitat
(en
col·laboració amb Gaudí -Rosari monumental de
Montserrat 1914)
A Sabadell:
La Virtut (Caixa
d’estalvis de Sabadell 1910)
A Sant Julià de
Vilatorta:
Jesús i els nens
(Relleu
del timpà
de la Capella del Col·legi d’orfes 1904)
A Tarragona:
El petó de Judes (Catedral
1929)
A Terrassa:
Retrat d’un
industrial (Museu
Vallparadís 1892)
Monument a
Bartomeu Amat
(Jardins de l'Escola Industrial 1909)
A Vic:
Dona seient (Monument
a la fundadora / Convent de les Carmelites 1914)
A Vilafranca del
Penedès:
Sant Sepulcre (Cripta
de la Basílica de Santa Maria 1916)
Escultura
funerària:
Panteons a Barcelona
Àngel (Panteó
Torres - Cementiri del Sud-oest 1900)
Àngel (Panteó
Alomar-Estrany C. del Sud-oest 1900)
Resignació
(Panteó Rialp 1901)
Desconsol
(Variant vestida Panteó M. Casas de Vilanova C. del Sud-oest 1903)
Dolor y
resignació
(C. del Sud-oest 1903)
Àngel
(Panteó Campesol
y Rosell C. del Sud-oest)
Figura de dona
(C. d'Horta 1904)
Àngel (Panteó
Llopart C. del Sud-oest 1905)
Sant Jordi (Panteó
M. Granell C. del Sud-oest 1928)
Panteons
a Arenys de Mar (Maresme)
Panteó Mundet (1901)
Panteó Massaguer
Panteó a Masnou
(Maresme)
La fe consolant el dolor
(Panteó Pere Grau 1901)
Panteons a Roses
(Alt Empordà)
Plegaria
(1903)
Panteons a Sitges
Panteó Robert (1903)
Figura de dona
( Panteó Cros i Juliana
1912)
Fora de
Catalunya:
Sant Nicolás i els
pescadors
(Timpà Església S. Nicolás - Bilbao 1897)
Panteó a Portugalete
(Vizcaya):
Crist crucificat
(Panteó Manuel Calvo 1911)
Panteó Chopitea
(Cementiri de Buenos Aires 1927)
La font
(Jardins públics a Buenos Aires 1929)
L'Àngel (Cementiri
de Comillas Cantàbria)
|

Biografia:
Es el més gran escultor modernista
català.
Nascut a Barcelona l’any 1864.
Format a Llotja a Barcelona i el taller dels germans Venanci
i Agapit Vallmitjana i amb Rosend
Nobas.
El 1880 guanyà la pensió Fortuny i anà a Roma. Durant la seva estada a
Itàlia, va
rebre la influència de l’escultura renaixentista florentina i va
realitzar dos treballs obligatoris (Patrici Romà i
Ramon
Berenguer el Gran, ambdues l’any 1880).
El seu estil es caracteritza per un idealisme naturalista i pel gust de lo
pintoresc.
Infiesta distingeix a l’obra de Llimona cinc períodes:
Període |
Denominació |
Característiques |
1864
- 1895 |
Aprenentatge |
Obres
encara acadèmiques |
1895
- 1909 |
Modernisme |
Figures
femenines, panteons, donzelles vestides |
1909
- 1913 |
Transició |
Estatuària
religiosa, verges, crists |
1913
- 1925 |
Plena
maduresa |
Herois
(Sant Jordi, Forjador), donzelles nues |
1925
- 1934 |
Serenitat |
Nus
femenins clàssics |
Les primeres obres encara acadèmiques ens mostren una sèrie de
personatges
típics i històrics del país, com la ja citada estàtua eqüestre de "Berenguer el Gran" modelada a
Roma el 1888 i la "Modèstia" (1891).
Va fundar juntament amb el seu germà el pintor Josep Llimona el "Centre
Artístic de Sant Lluc", una associació artística catalana de caràcter
religiós - ambdós varen ser profundament creients - actualment amb gran
influència dintre del mon artístic a Barcelona.
Mes tard, el seu estil deriva cap a uns models ja plenament modernistes amb
influencies de Rodin i Meunier. Pertanyen a aquest període "La primera
comunió"
del 1897, el famós "Sant Jordi" (1907) -
que va rebre el Premi d'Honor de l'Exposició Internacional de Belles Arts celebrada el
mateix any a Barcelona - situat al Parc de Montjuïc de Barcelona,
Desconsol, potser la seva obra més coneguda,
situada al centre de l’estany del Parc de
la Ciutadella davant del Parlament de Catalunya i "l'Idil·li".
A partir de 1900 comença a esculpir els seus famosos nus femenins d’una
gran elegància, suaument eròtics i tendrament malenconiosos que seguirà
desenvolupant com un dels elements més destacats de la seva obra.
L’any 1914 crea el seu impressionant "Crist ressuscitat" per a el Rosari
monumental de Montserrat en col·laboració amb Gaudí.
Combina la tendresa i la força viril en obres com "l'Estudiant" una de
les obres mestres de l’escultura catalana, en el monument al Doctor Robert
(Plaça de Tetuàn de Barcelona).
El geni de Llimona
es va manifestar també en altres camps com la imatgeria funerària amb treballs
com els panteons del cementiri del Sud-oest de Barcelona i els dels
cementiris
d' Arenys de Mar i de Sitges i en altres poblacions tant a Catalunya com
a fora de Catalunya.
Josep Llimona destacà també també en les seves activitats com a dissenyador de
medalles.
A més de a Barcelona i altres poblacions de Catalunya, va realitzar exposicions
a Europa a Madrid, Brussel·les i París i també a Buenos Aires i Rosario a l'Argentina.
Fou President de la Junta de Museus de Barcelona de 1918 a 1924 i novament des
de 1931 fins a la seva mort l’any 1934.
Va rebre nombroses condecoracions entre las que destaquen les concedides pels governs
de França i Itàlia. Va ser també el primer a rebre la
Medalla d' Or de la ciutat de Barcelona l’any 1932 degut a la seva extraordinària
labor en el desenvolupament de l’activitat museística.
Josep Llimona i Bruguera, va morir a Barcelona l’any 1934.
Imatges:
Escultura funerària
 |
 |
 |
 |
Cementiri
d'Arenys de Mar:
|
Cementiri de Sitges: |
Panteó
Massaguer |
Panteó
Mundet |
Dues vistes
del panteó R. Camps |
|