
Falconer d'Alexandre de
Riquer
Llista d’obres:
Pintura:
-Paisatge
de La Segarra (1876)
-Paisatge
amb figura eqüestre (1876)
-Sant
Julià Hospitalari (1886)
-Nimfa alada davant de la sortida del sol (1887)
-Figura femenina olorant adormidera (1887)
-Figura femenina portant un got (1887)
-Esquema de paisatge japonitzant (2)
- Plafons decoratius MNAC (1887)
-Sant Francesc i els ocells - Plafó decoratiu MNAC (1890)
-Entre lliris (1889-90)
-Oques (1890)
-Aus de pas (1891)
-Divina Pastora (1891)
-L'Anunciació (1893)
-Dones amb catàleg en el Ateneu Barcelonès
(1893)
-Música (Plafó decoratiu 1897)
-Poesia (Plafó decoratiu 1897)
-Les quatre estacions: Primavera, Estiu, Tardor, Hivern (Plafons decoratius
1897)
-Excursió a Vallvidrera (1911)
-Marguerite Laborde (MNAC 1911)
-Nu femení -esboç per Leda i el cigne- (1912)
-Tronc d’arbre (1912)
-Paisatge de bosc (1912)
-Ramat prop d'Oloron (1912)
-Paisatge d'Eivissa (1912)
-Aranjuez: Font de Baccus (1913)
-Jardí d'Aranjuez (1913)
-Festa de Watteau (1915?)
-Emilia de Riquer i Palau (1916)
-Le premier soin (1917)
-Oliveres (1918)
-L’arribada de Merlí buscant
Viviana en el bosc encantat
-Camp amb núvols
-Costa de Deià
-Costa d'Eivissa
-Crisantemes
-Dona i ocell
-El bosc
-Els jardins de Luxemburg
-Falconer
-Faune
-La paleta de l’artista
-Les temptacions de Sant Antoni
-Mare de Deu esperant la Nativitat
-Nimfa amb clar de lluna
-Nimfa del bosc
-Nimfes al bosc
-Ocells pintats sobre una paleta
-Ocells al bosc
-Paisatge (2)
-Paisatge de bosc
-Paisatge de Mallorca
-Panteisme
-Roselles
-L'appel de l'oiseau
Aquarel·les:
-Figures en un paisatge
-Interior
de bosc |
Inicis:
Com pintor Riquer desenvolupa una important obra, especialment basada en
olis i aquarel·les sobre motius naturals i al·legòrics entre els que
destaquen la seva producció de paisatges i motius religiosos. Entre aquests
cap destacar els seus San Julià Hospitalari, l'Anunciació i Sant Francesc i
els ocells.
Participa en diverses exposicions amb aquarel·les i olis i
l’any 1890, realitza la seva primera exposició individual a la Sala Parés de
Barcelona, on exhibeix vint-i-cinc olis amb motius diversos com
paisatges molt realistes en els que es poden contemplar ocells, flors,
boscos i altres variats elements de la natura.
Influències i motius
pictòrics:
Els Pre-rafaelitas
anglesos el van influir profundament. En aquesta època evoluciona des d’una fase
d’iconografia basada en els motius abans citats cap a una fase més
idealista dominada per imatges de sants i de la Verge Maria i en general un
culte a la puresa femenina el que podem observar en les seves pintures Entre
lliris (1890), Divina Pastora (1891) i Anunciació (1893).
A
partir del seu segon matrimoni amb l’escriptora francesa Marguerite Laborde
(Andrée Béarn)
contret als seus 54 anys i la seva introducció en cercles francesos, recobra
el gust pel paisatge, pintant boscos Pirinencs alguns dels quals exposarà a
Pau l’any 1912 .
Exposicions:
Entre aquest mateix any i 1913, realitza tres exposicions en
les Sales Parés i Fayans Català, presentant a més paisatges d’altres llocs
com Andalusia, Mallorca i Eivissa que recentment havia visitat.
A l’abril de
1915, munta altra àmplia exposició a la sala d’exposicions "Fayans Català"
de Barcelona que divideix en quatre seccions: Espanya - inspirada en Goya i
el romanticisme -, Eivissa i Mallorca - paisatges -, Pirineus - paisatges
del Pirineus francès d’un fresc realisme - i Diversos - on Riquer reflecteix
un món d’al·lusions literàries i musicals. Aquesta exposició té un gran èxit
de públic i crítica, però Riquer busca la pau que redueixi les tensions a que
es veu sotmès per distintes raons entre les que cal citar el triomf del
Noucentisme. Per aquesta raó, es desplaça de nou a Mallorca a on torna a dedicar-se al
paisatge.
El canvi que representa el triomf del Noucentisme - que Riquer
critica enèrgicament al considerar que presenta una gran pobresa d’estil -
representa una forta caiguda de la demanda d’obres d’estil
Modernista -
excepte per als ex-libris - fins al punt que Riquer considera emigrar a
l’Argentina.
El
final del Modernisme:
Entre 1906 i 1911 el Modernisme es totalment arraconat pel Noucentisme.
Eliseu Trenc contempla aquesta evolució i constata que l’atac més contundent
es produeix en les Arts Decoratives, el que fa que Riquer es concentri en la
poesia i la literatura en una mateixa exaltació panteista de la natura.
La producció pictòrica d’aquest període es pot dividir geogràficament en
tres grans espais: el primer Catalunya i Espanya entre 1907 i 1912. El segon
els Pirineus del 1912 al 1914, i finalment el tercer que inclou Mallorca i
Eivissa que es desenvolupa entre 1917 i la seva mort l’any 1920.
Encara que entre 1908 i 1910, trobem pintures de faunes, sàtirs i nimfes amb
fons de caràcter eròtic, la dedicació al paisatge es creixent. La línia va
desapareixent de les seves teles i les formes es realitzen amb taques
fetes amb espàtula o pinzell.
Trasllat a Mallorca:
Finalment, l’any 1917 s’instal·la a Palma de Mallorca a on realitza exposicions a "El Círculo Mallorquin" a l’abril de 1918
i maig de 1919 i als salons de "La Veda" el gener de 1920, que van ser molt apreciades especialment pels sectors més
conservadors de les illes.
L’any 1920, poc abans de la seva mort, encara va
tenir temps de presentar els seus paisatges mallorquins al "Casino
Sabadellenc" de Sabadell, novament a la Sala Parés de Barcelona i a Paris,
al "Salon d'Automne", el que ens dóna idea de la vitalitat que va
conservar fins als últims moments.
La mort el va sorprendre als 64
anys d’edat, en aquesta illa amb el record posat en els paisatges de la seva
pàtria, de la seva infància i
joventut que van ser la seva darrera passió.
Pintura de temàtica religiosa: |
 |
 |
Les temptacions de Sant Antoni
|
L'Anunciació
|
|