Inicis:
Com pintor Riquer desenvolupa una important obra, especialment basada en olis i aquarel·les sobre motius naturals i al·legòrics entre els que destaquen la seva producció de paisatges i motius religiosos. Entre aquests cap destacar els seus San Julià Hospitalari, l'Anunciació i Sant Francesc i els ocells.
Participa en diverses exposicions amb aquarel·les i olis i l’any 1890, realitza la seva primera exposició individual a la Sala Parés de Barcelona, on exhibeix vint-i-cinc olis amb motius diversos com paisatges molt realistes en els que es poden contemplar ocells, flors, boscos i altres variats elements de la natura.

Influències i motius pictòrics:
Els Pre-rafaelitas anglesos el van influir profundament. En aquesta època evoluciona des d’una fase d’iconografia basada en els motius abans citats cap a una fase més idealista dominada per imatges de sants i de la Verge Maria i en general un culte a la puresa femenina el que podem observar en les seves pintures Entre lliris (1890), Divina Pastora (1891) i Anunciació (1893).
A partir del seu segon matrimoni amb l’escriptora francesa Marguerite Laborde (Andrée Béarn) contret als seus 54 anys i la seva introducció en cercles francesos, recobra el gust pel paisatge, pintant boscos Pirinencs alguns dels quals exposarà a Pau l’any 1912 .

Exposicions:
Entre aquest mateix any i 1913, realitza tres exposicions en les Sales Parés i Fayans Català, presentant a més paisatges d’altres llocs com Andalusia, Mallorca i Eivissa que recentment havia visitat.
A l’abril de 1915, munta altra àmplia exposició a la sala d’exposicions "Fayans Català" de Barcelona que divideix en quatre seccions: Espanya - inspirada en Goya i el romanticisme -, Eivissa i Mallorca - paisatges -, Pirineus - paisatges del Pirineus francès d’un fresc realisme - i Diversos - on Riquer reflecteix un món d’al·lusions literàries i musicals. Aquesta exposició té un gran èxit de públic i crítica, però Riquer busca la pau que redueixi les tensions a que es veu sotmès per distintes raons entre les que cal citar el triomf del Noucentisme. Per aquesta raó, es desplaça de nou a Mallorca a on torna a dedicar-se al paisatge.
El canvi que representa el triomf del Noucentisme - que Riquer critica enèrgicament al considerar que presenta una gran pobresa d’estil - representa una forta caiguda de la demanda d’obres d’estil Modernista - excepte per als ex-libris - fins al punt que Riquer considera emigrar a l’Argentina.

El final del Modernisme:
Entre 1906 i 1911 el Modernisme es totalment arraconat pel Noucentisme.
Eliseu Trenc contempla aquesta evolució i constata que l’atac més contundent es produeix en les Arts Decoratives, el que fa que Riquer es concentri en la poesia i la literatura en una mateixa exaltació panteista de la natura.
La producció pictòrica d’aquest període es pot dividir geogràficament en tres grans espais: el primer Catalunya i Espanya entre 1907 i 1912. El segon els Pirineus del 1912 al 1914, i finalment el tercer que inclou Mallorca i Eivissa que es desenvolupa entre 1917 i la seva mort l’any 1920.
Encara que entre 1908 i 1910, trobem pintures de faunes, sàtirs i nimfes amb fons de caràcter eròtic, la dedicació al paisatge es creixent. La línia va desapareixent de les seves teles i les formes es realitzen amb taques fetes amb espàtula o pinzell.

Trasllat a Mallorca:
Finalment, l’any 1917 s’instal·la a Palma de Mallorca a on realitza exposicions a "El Círculo Mallorquin" a l’abril de 1918 i maig de 1919 i als salons de "La Veda" el gener de 1920, que van ser molt apreciades especialment pels sectors més conservadors de les illes.
L’any 1920, poc abans de la seva mort, encara va tenir temps de presentar els seus paisatges mallorquins al "Casino Sabadellenc" de Sabadell, novament a la Sala Parés de Barcelona i a Paris, al "Salon d'Automne", el que ens dóna idea de la vitalitat que va conservar fins als últims moments.
La mort el va sorprendre als 64 anys d’edat, en aquesta illa amb el record posat en els paisatges de la seva pàtria, de la seva infància i joventut que van ser la seva darrera passió.

Pintura de temàtica religiosa:
Les temptacions de Sant Antoni	L'Anunciació