GAUDÍ I EL MODERNISME A CATALUNYA / Arquitectura / Gaudí / La Pobla de Lillet (Berguedà) / Xalet del Catllaràs

     Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   Música  

     Àrea especialCatedrals del vi   Edificis desapareguts   Modernisme funerari   Projectes no realitzats   Modernisme català fora de Catalunya  
     Bibliografia   Novetats   Propòsit   Contacti’ns   Dades d'audiència

Gaudí: XALET DEL CATLLARÀS

[English] [Français] [Castellano]

Dades practiques     Historia     Descripció     Imatges     Links     Bibliografia     Altres obres de Gaudí

Imatges


El xalet actualment
Joan Ribera
                                                  

 


El xalet tal com era l’any 1904
Arxiu Luigi

 

 


El xalet en estat ruïnós (abans de 1971)
Col·lecció Josep Casals

 


Els plànols en planta:


Roger Orriols

 

Plànol en alçat:


Roger Orriols

 

 

Dades practiques:

Adreça:   Pista forestal a la Serra de Catllaràs a uns 12 Qm. del nucli de La Pobla de Lillet (Berguedà).
Interès:  xxxx(1 sobre 5)
Estat de conservació:  Façanes i interiors:
Correcte, però amb modificacions que han desfigurat l’enginyós disseny de Gaudí.
Com arribar-hi: En cotxe: El xalet es troba a 139 Qm. de Barcelona i 78 Qm. de Manresa, per la C-16 a arribar a Guardiola de Bergadà, agafar la carretera B-402 en direcció a La Poble de Lillet. Al Qm. 9 hi ha un trencall a mà dreta que indica el Santuari de Falgars, des d’aquí s’ha d’agafar una pista senyalada de 6 Qm. que porta fins al xalet. Amb bon temps es pot fer el recorregut amb cotxe encara que es recomanable un vehicle tot terreny.
També s’hi pot arribar a peu - en una hora i mitja - des de La Pobla de Lillet (Barri Coromines) per un camí que està senyalitzat amb marques grogues i llargues.
En cotxe de línia:
Empresa Alsina Graells trucar prèviament al tel. 93 265 65 92. Barcelona - Manresa - Berga - La Pobla de Lillet.
Empresa Manel Mir Vila trucar prèviament a tel. 972 70 30 12. Ripoll -Campdevànol - La Pobla de Lillet.
Els autocars no arriben al xalet.
En tren:
RENFE, Barcelona-Ripoll o Campdevànol. Cotxe de línia Manel Mir Vila (Tel. 972 70 30 12). Ripoll-Campdevànol-La Pobla de Lillet. Des de La Pobla s’ha de seguir a peu.

Visites:  L’edifici es actualment una colònia de vacances i només es pot visitar interiorment en les condicions que s’especifiquen a la web dels propietaris: Fundació Pere Tarrés
Cases de colònies - Fundació Pere Tarrés.
Informació: Telèfon: (34) 93 823 61 46
- email:  tur.lillet@diba.es
                   Oficina d’informació i Turisme: Parc Xesco Boix, s/n.

Història:

Un aclariment previ:
El coneixement de que el xalet del Catllaràs es una obra de Gaudí, es recent. Aquesta original construcció va passar un llarg període en que s'ignorava tot sobre la identitat del seu autor. Encara avui seguim sense cap document conegut que demostri l’autoria del genial arquitecte.
Les primeres cronologies de l’obra de Gaudí no hi incloïen el xalet del Catllaràs. La primera referència documentada, la trobem en el informe publicat per l’arquitecte A. Viladevall a la revista "Cortijos y Rascacielos" de Madrid (nº 35 de 05-06-1946), que fa referència a una conversa amb Domènech Sugranyes Gras (col·laborador de Gaudí a la Sagrada Família) en que aquest li va assegurar que aquest li havia explicat la seva autoria.
Actualment es generalment acceptada l’autoria de Gaudí, inclòs per especialistes com l’arquitecte Joan Bassegoda Nonell titular de la Càtedra Gaudí de Barcelona.

L’origen:
Les necessitats d’energia per a la producció de ciment a la nova fàbrica del Clot del Moro que estava construint (1901-1904) l’arquitecte Rafael Guastavino per a la societat Asland d'Eusebi Güell i Bacigalupi (Comte de Güell), estan a l’origen de la construcció d’aquest xalet que Güell (mecenes de Gaudí) va encarregar-li probablement cap a l’any 1901.

Efectivament, les mines de carbó del Catllaràs eren molt lluny de la fàbrica del Clot del Moro a la que anava destinada la seva producció i de qualsevol lloc habitat. Això va fer necessari construir un habitatge per als tècnics i altre personal que hi treballava.
Per aixecar la construcció, es va escollir un indret dit "els Prats", a prop de les mines i en un entorn natural rodejat de camps de conreu i deveses naturals, sense bosc, que permetia una amplia visió sobre l’entorn d’una gran bellesa paisatgística.

La construcció:
Es va iniciar l’any 1902 i es va desenvolupar en dues fases tenint en compte les desfavorables condicions climàtiques, amb hiverns molt durs. Per aquesta raó, durant la primera fase es va construir la estructura, els tancaments exteriors, la xemeneia central i una part de les viseres de les finestres, la que corresponia a la planta baixa. Posteriorment i en una segona fase, es van completar els treballs suposadament l’any 1903.

L’abandó:
Després d’un període d’intensa activitat productiva a les mines del Catllaràs, l’any 1932 el xalet va ser cedit a l'Ajuntament de La Pobla de Lillet.
Durant un període de forta inestabilitat política i de frenada de l’activitat econòmica, agreujat a més pel triomf del Noucentisme que defensava una estètica i una concepció artística molt diferent sinó radicalment oposada a la del Modernisme i Gaudí, el xalet va viure un progressiu deteriorament que s’anava fent més i més evident, malgrat algunes intervencions (vegis més avall "Les reformes") que més aviat servien per adaptar-lo a noves aplicacions que no pas a assegurar una verdadera reconstrucció.
Aquesta situació es va agreujar com a conseqüència de la guerra civil i la postguerra que van deixar el xalet en un estat gairebé ruïnós.

Les reformes:
Ja l’any 1907, el xalet pateix les primeres reformes que van consistir en un canvi de la pendent de les viseres de les finestres i en el cobriment amb ciment del sòcol inicialment recobert amb còdols de riu.
Novament es tenen noticies de reformes a l’any 1940 en que l’edifici es trobava en condicions francament precàries.
A partir de 1971, el xalet va patir noves modificacions, per adaptar-lo a la nova funció a que es va destinar, que era la de Colònia de vacances, que van desfigurar encara més la seva imatge inicial.
Es va eliminar totalment l’escala que era l’element central de la façana i que tenia una raó de ser pràctica essent substituïda per una altre escala metàl·lica sense cap relació amb el projecte original. També es va canviar el recobriment inicial de la façana, per una coberta de pissarra artificial.
Igualment l'interior va patir importants modificacions.


Descripció:

Aquí farem un somer estudi de com era l’edifici original dissenyat per Gaudí, ja que la construcció en el seu estat actual, ha perdut moltes de les seves interessants característiques.

Generalitats:
Es tractava d’un edifici de tres plantes amb dos habitatges per planta (total sis), amb una alçada màxima de 10 metres. L’estructura té forma de volta de canó amb vessants que formen les façanes amb interessants obertures en forma de mansarda, tancada a banda i banda per dues parets verticals amb poques obertures i un sortint a la planta superior de cada una, que contenia les comunes.

La Coberta i les xemeneies:
Es a la vegada teulada i façana i dintre d’aquesta funció dual, les finestres tant poden ser considerades com a tals o com mansardes o lluernes.
Inicialment la base estava recoberta per un sòcol fet amb còdols de riu posteriorment recobert amb ciment.
Aquesta coberta estava coronada per un carener també decorat amb pedres de riu  i al seu centre surt una de les dues xemeneies - que recollia els fums de sis estufes situades a les tres plantes de l’edifici -, l’altre xemeneia adossada a la paret vertical de tancament de la volta, només servia per evacuar els fums d’una habitació de la planta baixa.
Es remarcable la perfecta unió que Gaudí va aconseguir entre la coberta i els cos de l’escala.

L’escala:
Un dels elements més interessants de la casa era l’escala avui enderrocada. Aquesta escala que estava, com l'actual, situada en la façana sud-oest, a més de la seva funció com element de comunicació entre les tres plantes de l’edifici, contenia en el seu interior els elements següents:
A la planta baixa dues entrades als habitatges, dos safareigs, dos banys, una carbonera.
A la planta primera també les dues entrades als habitatges, dos banys i un quarto de mals endreços.
Podem doncs afirmar que aquesta escala no només complia amb la seva funció de comunicació, sinó que a més presentava una interessant plurifuncionalitat i contenia elements essencials per a la vida a l'interior de l’edifici.

L'interior:
Es caracteritzava per una senzillesa gairebé espartana, eliminant tot lo superflu, els espaïs inútils i maximitzant la comoditat.
Cada una de les tres plantes del xalet tenia dos apartaments cada un d’ells amb accés directe a l’escala, a la planta baixa hi havia a més les cuines menjadors.
Degut a la estructura de l’edifici, la superfície útil de cada planta s’anava reduint des de la primera a la tercera. Els apartaments disposaven de divisions interiors, menys a la planta superior, en que cada apartament disposava d’una sola estança (veure plànols).
Els criteris de confort no eren només marcats per l’espai disponible, sinó que també es tenien en compte altres aspectes funcionals per atribuir els apartaments per categories professionals. Així el personal de manteniment i servei es situava en la planta baixa, per tant en un area en contacte directe amb el terra, amb el pitjor aïllament tèrmic i amb les eventuals olors de les cuines i menjadors. El personal directiu i tècnic amb les seves famílies es situava a la planta intermèdia, en una zona amb millor aïllament al estar protegit del exterior per les plantes inferior i superior que actuaven com a cambres d’aire. Al tercer nivell, es suposa que s’hi allotjava el personal més subaltern o servia com a espai d’usos alternatius.

Conclusió: 
En opinió de Joan Bassegoda, Gaudí aconsegueix en aquest edifici una simbiosi perfecte entre l’estètica i la funcionalitat.
Aquesta simbiosi, es un dels aspectes que més impressiona i fascina en aquest edifici i en general en la seva arquitectura.
 

Imatges publicades amb l’autorització de l'Ajuntament de La Pobla de Lillet i de "L'Espill" editora del llibre "Gaudí a la Vall de Lillet" del que s’han extret les fotografies i plànols, a més de bona part de la informació escrita que es recull en aquesta pagina.

LINKS seleccionats a d’altres Webs sobre el xalet del Catllaràs

- Xalet del Catllaràs  Pagina del xtec sobre el xalet del Catllaràs 
-www.gaudi2002.bcn.es  Pagina de gaudi2002 sobre el xalet de Catllaràs 

 

Bibliografia específica sobre el xalet del Catllaràs

Titol Autor Publicat per Any
 
 LLIBRES:
  Gaudí a la Vall de Lillet   Bassegoda, Joan i altres   Àmbit de Recerques del Berguedà 2002
  Guia d’art del Berguedà   Bernadic, A. i altres   Consell Comarcal del Berguedà 1991
  El passat de la nostra vila, La Pobla de Lillet   Rosiñol Orriols, Joan   Editorial La Llar del Llibre 1988
  Guia del Berguedà   Viladés, R. i altres   Àmbit de Recerques del Berguedà 1985
 
 ARTICLES:
Viladevall Marfà, Assís:
"Chalet en el Pirineo catalán": Cortijos y rascacielos, 2ª época, nº 35 - Madrid 05-06-1946
 

Altres obres de Gaudí: 

A Barcelona: Bellesguard  Casa Eduard Calvet  Casa Batlló  Casa Vicens  Col·legi Santa Teresa  Escoles Sagrada Família  La Pedrera  Pavellons Güell  Palau Güell  Park Güell  Sagrada Família  Tanca Finca Miralles 
A La Pobla de Lillet:  Xalet del Catllaràs  Jardins Artigas
A Mataró:  Cooperativa Obrera
A Montserrat:  Via Crucis (1er misteri de Glòria)
A Santa Coloma de Cervelló:  Colònia Güell
A Garraf (Sitges):  Cellers Garraf
A fora de Catalunya:  Casa Botines (Lleó)  El Capricho (Comillas)  Palau Episcopal (Astorga)

 

PUJAR

ANTERIOR

SEGÜENT

INICI