Construït l’any 1900, el projecte s’atribueix a l’arquitecte Eusebi Bona i Puig.
L’any 1912 va ser reformat, considerablement ampliat i es va afegir la monumental porta d’entrada.
Edifici de planta baixa i pis, un dels més característics del centre urbà de la població. Presenta una façana molt decorada amb obertures flanquejades per pilastres, d’arc pla a la planta baixa i d’arc escarser al pis. La porta que dona entrada als jardins i a les instal·lacions del balneari, d’arc carpanell rebaixat, està rematat per un frontó i una antefixa.
L'interior conserva nombrosos detalls i mobles modernistes.
Es de destacar la conservació dels salons i la decoració interior.

Veure fotos a http://www.balneariprats.com

És la construcció modernista més important de la població.
Balneari amb instal·lacions termals d’estil neomozàrab-modernista à l’exterior, començat a construir l’any 1898, segons projecte de l’arquitecte Gaietà Buigues i Monravà.
L’estructura de l’edifici està configurada al voltant de dos eixos en angle recte amb unitat d’estil, però amb diferències sensibles.
La façana orientada al sud presenta torres quadrades als extrems i al centre dues torres més que emmarquen un cos central que a la base té una gran porta d’entrada emmarcada per un gran arc el·líptic, de forma molt típica del modernisme.
El cos de l’edifici, està cobert amb teulada de teula àrab, estant les torres acabades amb pinacles i falsos merlets triangulars als extrems i balustrades i pinacles en las dues torres centrals. Totes les obertures de la planta baixa i el primer pis són en arc de ferradura.
En els llocs a on hi ha una tercera planta com al cos central i torres, les finestres son lleugerament esglaonades.
A l’altra façana hi ha una galeria coberta amb obertures també en forma d’arc de ferradura, que en conjunt donen a l’edifici un aire orientalitzant.
A la façana de llevant hi ha un saló d’estil neoclàssic, avui reconvertit en sales de convencions.
L’entorn de l’edifici està enjardinat amb gran zones d’arbres d’ombra que donen al conjunt un aire clàssic i reposat.
L’edifici està en unes condicions de conservació acceptables, però l’activitat balneària s’ha traslladat essencialment a un nou edifici més modern a la part posterior del conjunt. Malgrat tot manté una dignitat que ens permet pensar que en la seva època de construcció el seu aspecte devia ser espectacular.  

Aquest edifici era només una part del conjunt dissenyat per Buigues i Monravà per a el balneari. El conjunt de les antigues edificacions era realment impressionant Existeixen diversos testimonis gràfics d’aquesta magnificència, que potser podrem mostrar més endavant.

Edifici projectat pel mestre d’obres Josep Deulofeu i Floriach, encara que també atribuït a Pere Quintana i Barrera, construït l’any 1921.
Es una casa d’important factura que fa cantonada i té tres cossos (la cantonada i un lateral a cada carrer que son simètrics).
La planta baixa modificada recentment, ha perdut alguns dels seus elements decoratius més interessants.
La planta primera té una petita tribuna  hexagonal coberta per una cúpula de ceràmica vidriada de color verd amb conjunts de tres finestres de balconada d’arc rampant contraposat a cada banda, amb baranes centrals de ferro forjat. Les finestres estan separades per columnetes. El cos central es remata amb un terrat a la catalana  amb balconets i antefixes alternats.
La planta segona repeteix el dibuix de la primera excepte pel que fa a la tribuna. Les finestres dels cossos laterals, quatre a cada banda i pis, són també d’arc rampant contraposat.
Totes les obertures són voltades de plafons de pedra artificial que li donen una extraordinària qualitat.

Edifici de finals del segle XIX - principis del XX.
Es una construcció de planta baixa, un pis i golfes, amb jardí interior.
El conjunt de l’edifici presenta variacions d’estil que a les dues plantes inferiors es més pròxim al eclecticisme, encara que la porta principal és d’arc pla arronyonat i decorat amb impostes en forma de mènsules modernistes.
Les golfes i el coronament del terrat, amb balustrades decorades amb maó vist que imiten trossos de cornisa que alternen amb uns elements decorats en forma d’antefixes, té un aire molt més clarament inclinat cap al modernisme. 
Les finestres són d’arc molt rebaixat, amb ampits decorats amb falses columnes.
Sobre la porta principal hi ha un balcó de planta trilobulada, sostingut per dues cartel·les emmotllades suggerint un capitell.
Lluernes rodones a les golfes, just a sota de les mencionades antefixes, també decorades amb formes modernistes.

Només es pot veure l’exterior.

Aquesta casa de principis del segle XX, mostra dos cossos ben diferenciats, un d’estil més pròxim a l’eclecticisme (el primer pla de la fotografia superior) amb interessant decoració ceràmica i un altre d’estil més clarament modernista (al fons de la fotografia).
Aquesta part de la construcció té una porta marcadament modernista en forma d’as de pic. La resta de la construcció, com tots els elements del pis i la coronació amb falsos merlets esglaonats, també manifesten una forta influència modernista.
La decoració es completa amb elements ceràmics i una barana ventruda de ferro forjat com a protecció de la finestra geminada del primer pis.

L’altra cos de l’edifici de factura més pròxima a l’eclecticisme, presenta malgrat tot, una abundant decoració ceràmica, especialment en els emmarcaments de les finestres del primer pis i sobretot en la cornisa i falsos merlets de la torre que sobrepassa el terrat, el que també representa un acostament a l’estètica modernista.

A l'interior hi han diverses dependencies municipals entre les que trobem a la planta baixa un Casal d’avis amb una sala annexa en que s’exposa el quadre d'Antoni Utrillo "Els banys" (pintura de gran format, al·legòrica d’unes termes romanes).
A la planta superior i entre altres dependencies amb funcions diverses es troba la sala de Sessions de l'Ajuntament.

Totes aquestes dependencies municipals estan obertes al públic.

Casa de típic estil modernista amb façana d’angle que dona a dos carrers.
A l’angle de les dues façanes, hi trobem a la planta superior una petita tribuna hexagonal amb finestres esglaonades que culmina en falsos merlets també esglaonats combinant el seu dibuix amb la decoració que corona un frontó triangular d’estil nòrdic resolt amb notable elegància.
Els dos balcons de la planta superior, tenen baranes de ferro forjat, així com també la part inferior de les finestres de la planta baixa.
La porta d’entrada d’un dibuix modernista molt senzill, combina amb la decoració de les finestres del mateix nivell.

Només es pot veure l’exterior.

Senzilla casa fent cantonada de dues plantes amb elements modernistes.
A la planta baixa les obertures quadrades tenen a sobre falsos arcs carpanells rebaixats com a element decoratiu.
Exteriorment, la planta superior està separada de la inferior per una cornisa. El coronament de l’edifici està fet amb frontons semicirculars més alt el del centre a un carrer i per frontons semicirculars als laterals i un frontó triangular central a la façana que dona a l’altre carrer.

L'interior té alguns interessants elements decoratius, però no es pot visitar.

L’edifici principal es un casal aïllat de planta quadrada d’estil neoclàssic que data del segle  XIX. Aquest no es doncs l’edifici al que prestem la nostra atenció.
Els edificis que ens interessen pel seu estil, es un conjunt de petites construccions annexes de principis del segle XX, que dona al carrer Mare de Déu del Carme. Aquest conjunt va ser projectat com a dependències (garatge, magatzem, cambreria i zona de serveis). De fet, són dos o segons com es miri tres cossos adossats.
El primer és un edifici de planta baixa i pis, de planta rectangular, voltat d’un sòcol de pedra, amb una entrada de garatge en arc escarser rematat amb maó vist i trencaigües superior i una finestra geminada al pis, emmarcada en maó vist en arc pla. A les façanes laterals hi ha tres finestres per pis, emmarcades en maó fent un arc triangular. Les de la planta superior són iguals a la geminada de la planta baixa. La coberta és a quatre vessants.
El segon edifici es com una llarga galeria que només té una planta baixa i terrat a la catalana, amb cinc obertures a cada façana (tres més grans i dues de petites alternades) emmarcades en maó vist, i una potent cornisa sobre la qual hi ha la barana del terrat.
Al final d’aquest segon edifici, s’alça una petita torre de característiques constructives semblants a la resta del conjunt, rematada amb una barana i un pinacle metàl·lics.
A més trobem una interessant glorieta dins del gran jardí de la finca. Aquesta glorieta de planta quadrangular i de coberta a quatre vessants, té un cos sobresortint de coberta amb vessants a laterals, envans de bruc i un gran arc de mig punt, sostingut tot plegat per una estructura metàl·lica.
Tota l’edificació presenta elements d’estil modernista com les formes de finestres, la coronació i especialment la torre que ens recorda una de les que Puig i Cadafalch va construir per a la Fàbrica Casaramona al carrer Lleida de Barcelona.

Només es pot veure des de l’exterior.

Aquesta casa, construïda l’any 1949, homònima de la de Barcelona (projectada per Puig i Cadafalch), no té res a veure amb aquella, tant per la seva aparença, com evidentment per la seva grandària. Es l’últim edifici d’estil Modernista construït a Caldes de Malavella.
Casa unifamiliar molt petita però d’espectacular decoració exterior totalment simètrica.
Els arcs de porta i finestres son de mig punt y el coronament alterna columnetes coronades per pinacles alternant amb antefixes arrodonides, sostingudes per columnetes dòriques, a la part superior.
Es una típica construcció del període d’eclosió de l’activitat balneària, construïda per llogar als estiuejants.