|
[English]
[Français]
[Castellano] |
|
|
|
Edificis:
Hotel Rigat
Cinema Rigat
Can Surís (Casa de les
Monges)
Can Brandia Can Blanch
La Palanca o Can Vila (Antic edifici de Telèfons)
Can Roig
Can Cabot
Pastisseries Antiga Casa Sala i
Can Travessa |
|
Passejant
a través del Modernisme a
Camprodon |
|
Informació
general sobre Camprodon |
|
Links a altres webs sobre Modernisme
a Camprodon
|
|
Bibliografía
sobre Camprodon |
|
Altres poblacions amb interessants obres
Modernistes
|
|
|
 |
Construït l’any 1914, l'Hotel Rigat
segueix actiu amb les mateixes funcions que quan va ser construït,
contribuint al coneixement de la bellesa natural de la zona i al
desenvolupament del turisme com a important activitat de la població.
El va dissenyar l’arquitecte Juli Mari Fossas i Martinez.
L’edifici correspon a un estil Modernista tardà amb aspectes
historicistes que contrasta, a la vegada que s’integra amb gracia al seu
entorn. Ajuda a aquest equilibri l’edifici del Cinema Rigat situat al
seu costat i del que parlem a continuació.
Consta d’una planta baixa i tres pisos, el tercer dels quals es en forma
de mansarda amb un cos central que trenca les vessants de la teulada i
que li confereix una fesomia especial. La teulada amb importants ràfecs
amb suports de fusta es típica de zones de muntanya.
Les obertures dels dos pisos centrals tenen balconades amb baranes de
ferro forjat amb típics dibuixos Modernistes, amb certa inspiració en la
Sezession austríaca.
Al tractar-se d’un establiment hoteler, es pot visitar l’exterior i
l'interior, malgrat que aquest ha estat sensiblement modificat.
|
|
Edifici de planta baixa i dos
pisos construït al voltant de 1914.
Com l’edifici
anterior, el disseny es de l’arquitecte Juli Mari Fossas i Martinez.
L’edifici correspon
a un estil Modernista tardà, amb un estil
que recorda les primeres construccions de Puig
i Cadafalch, per la seva imaginativa façana.
Sorprèn la diferent conformació de les obertures que son arcs adovellats a
la planta baixa, obertures quadrades al primer pis i arcs romànics en forma
de galeria al segon i últim. Les finestres del primer pis estan, a més a
més, cobertes per unes marquesines protegides per teulades, essent la
del balcó la més gran. La barana es de fusta.
Només es pot veure l’exterior.
|
|
|
Interessant construcció de tres façanes en mal estat
de conservació (actualment en fase de restauració). La façana davantera
dona al carrer principal de la població i la posterior al riu, essent la
façana lateral que dona a un carrer estret la menys interessant.
Edifici de dues plantes construït a principis del segle XX per
l’arquitecte Josep Renom i Costa.
Correspon a una estètica Modernista - historicista - neo-barroca.
Esta bàsicament construïda amb pedra i la façana mostra alguna decoració
ceràmica que trenca la uniformitat de la pedra i que es prolonga
longitudinalment al llarg de la façana principal. La planta baixa de
estructura simètrica té un gran finestral amb una arcada sostinguda
també per quatre columnes de pedra dividides per la mencionada decoració
ceràmica de color verd. El pis té cinc obertures amb tres balcons amb
baranes decorades de ferro forjat, dels quals el central, més important,
engloba les tres obertures centrals.
La façana posterior mostra al revés que la principal una variació de
volums amb una part central lleugerament bombada i dos cossos laterals
asimètrics. La part més baixa mostra tres obertures per il·luminació i
ventilació del soterrani protegides amb reixes de ferro lleugerament
decorades.
Casa particular, només es pot veure la part exterior.
|
|
|
Casa de principis
del segle XX, reformada els anys 1914-1915
No tenim informació sobre l’arquitecte que la va construir ni del que la va
modificar.
Es tracta d’un interessant edifici de planta baixa i tres pisos, actualment
en procés de restauració.
La planta baixa no té cap interès particular, però el primer pis té una
tribuna central coberta en part per teulada i en part per un balcó amb
barana de pedra que dona sortida a l’obertura central del segon pis. El
tercer pis mostra una galeria a cada costat d’un peculiar cos central amb un
gran finestral i dos finestres laterals de formes que contrasten amb les
citades galeries, aquest conjunt està coronat per un frontó neo-barroc amb
esgrafiats. Les galeries estan cobertes per teulades amb ràfecs típics de l’arquitectura
de muntanya.
Només es pot veure l’exterior.
|
|
Edifici en un xamfrà del carrer més comercial de la població.
Arquitecte desconegut.
Es un edifici d’estil eclèctic anterior per tant al Modernisme, que ha
anat perdent algunes de les seves característiques més interessants -
recentment, per exemple, la porta d’accés -, però conserva a l’angle de
la cantonada un original balcó de fusta coronat per un emblema ceràmic,
en el que s’hi pot trobar algun tret pre-modernista
|
|
Construït a
principis del segle XX, aquest edifici va ser durant anys la seu de la
Telefònica a la població. Per aquesta raó se’l coneix popularment com
Telèfons.
El va dissenyar l’arquitecte Antoni Coll i Fort.
L’edifici correspon a un estil Modernista.
Consta d’una planta baixa i tres pisos, el primer dels quals te a
l’angle una vistosa tribuna coronada per un balcó, conjunt que contrasta
notablement amb la resta de l’edifici i que es potser la part més
característicament modernista. Les obertures del primer i segon pis
tenen balcons amb baranes de ferro forjat, no així el tercer pis que
només té finestres. La coronació de l’angle de l’edifici que uneix les
dues façanes, es un pinacle esglaonat molt peculiar.
Com es típic a les construccions de muntanya, l’edifici està cobert amb
teulada que acaba en ràfecs de considerable amplada.
Únicament
l’exterior té un interès arquitectònic.
|
 |
Can Roig
Adreça:
Carrer Freixenet, 21 (Cantonada a C/. Mossèn Cinto)
Camprodon
(Ripollès) |
Impressionant casa de dimensions
i característiques que més aviat permeten parlar d’un palau, construïda
entre els anys 1900 - 1901, lamentablement en estat totalment ruïnós.
L’arquitecte Simó Cordomí i Carrera va dibuixar un edifici d’un aspecte
grandiós en que va combinar el Modernisme en la seva variant neogòtica com
a estil bàsic amb una torre quadrada principal que ens recorda algunes
construccions de la primera època de Puig i
Cadafalch.
La porta principal de l’edifici avui desapareguda, d’un gòtic molt
ornamentat, estava coberta per una espècie de lògia d’arcades romàniques
coronades per merlets. Encara ara es pot veure algun element de la
riquíssima decoració exterior amb peces escultòriques en pedra que ens
permeten imaginar la magnificència del conjunt. L'interior es totalment
ruïnós, ja que la majoria de les teulades s’han ensorrat.
|
|
|
Casa construïda entre els anys
1900 i 1905 pel prestigiós arquitecte Enric
Sagnier i Villavecchia.
Es tracta d’un xalet unifamiliar tradicional d’estil
Modernista composat de planta baixa, pis i
golfes. La façana, sense balcons i d’estructura molt senzilla i d’obertures
amb arcs, trenca lleugerament la seva línea a les golfes en que tres
estretes obertures permeten assegurar-ne la il·luminació i ventilació.
La teulada es elegant i es prolonga en un ràfec sostingut per bigues i
suports de fusta
Casa particular, només
visible exteriorment.
|
|
|
Comerç dedicat a pastisseria que
presenta una decoració modernista.
Arquitecte o decorador Permanyer.
Comerç dedicat a pastisseria que
presenta una decoració modernista
|
