Història i descripció general:

Un conjunt de al voltant de 50 impressionants edificis - que anirem presentant successivament - per a usos agrícoles va ser construït a Catalunya durant el primer terç del segle XX per diversos arquitectes, però, especialment per Cèsar Martinell i Brunet i Pere Domènech i Roure. Degut a la seva magnificència, aquest edificis son coneguts com Catedrals del Vi. 
Aquest edificis son una demostració del desenvolupament del moviment cooperatiu promogut per la Mancomunitat de Catalunya a la vegada que es realitzava un progrés significatiu en aspectes tècnics. Aquest progrés es va consolidar gràcies al dinamisme rural ajudat per tècniques introduïdes i adaptades a les necessitats rurals catalanes per Cèsar Martinell. Finalment la utilització de tècniques i materials arquitectònics tradicionals va representar una gran ajuda en la construcció d'aquests edificis. Un altre aspecte buscat es el de la conjunció entre treball i bellesa.
Alguns dels elements incorporats a aquests edificis es basaven en l'estudi de les necessitats de la indústria del vi i en especial van ser la conseqüència de la col·laboració entre C. Martinell i l'enginyer Isidre Campllonch. Aquests principis es basaven en naus de gran volum ben airejades, dipòsits de vi amb cambres d'aireació per evitar la transmissió de la calor, obertures per assegurar l'evacuació del àcid carbònic i altres. 
Altres característiques comuns d'aquests edificis son:
  En termes de producció: Disseny molt acurat per assegurar els millors resultats de les activitats proposades.  
  Arquitectònicament: Projecció vertical, us intens del maó, arc parabòlics amb columnes de maó assegurant una gran
  resistència estructural, grans finestres per a assegurar la il·luminació, freqüent presencia de dipòsits d'aigua elevats,
  construcció d'estil Modernista freqüentment combinada amb l'estil Noucentista. 
Aquests edificis continuen complint eficientment les seves funcions malgrat el llarg període de temps transcorregut des de la seva construcció i les vicissituds patides com per exemple la guerra civil espanyola 1936-1939 i continuen en bones condicions - alguns d'ells recentment restaurats -. Només una petita part es troben, malauradament en males condicions, encara que, en general, continuen fent el servei per el que van ser projectats.

 

Edifici projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet i construït l'any 1918.
Aquest es el primer edifici d'utilització agrícola que va dissenyar Martinell.
El projecte inicial comprenia la nau central amb dues línies de tines cilíndriques de vi, dues altres línies de tines cilíndriques de vi, més una altre nau transversal per a les operacions d'elaboració. Posteriorment es van afegir en etapes diferents dues naus més els anys 1930 i 1948 però de tines rectangulars per aprofitar millor l'espai i seguint el mateix estil entre Modernista i Noucentista de la nau inicial. 
Martinell va usar arcs equilibrats, no sense problemes, ja que els operaris no estaven massa d'acord amb la estructura perquè els hi semblava massa lleugera per poder suportar l'edifici.  
La nau construïda el 1948 es més ample que les altres dues i es la que té el dipòsit d'aigua elevat. 
El celler de Rocafort de Queralt es va construir amb una estructura i uns conceptes que van servir de base per l'edificació de la majoria d'edificis d'utilització agrícola de Cèsar Martinell: Naus amb arcs equilibrats, façanes monumentals, gran finestrals construïts amb totxo per assegurar una bona il·luminació i base de l'edifici de pedra.  

Links: http://www.coac.net/martinell/imatges/rocafort_queralt/fitxa_rocafort_celler.html
Amplia informació arquitectònica i imatges  

Projecte de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet basat en estudis previs realitzats per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver i l'enginyer Isidre Campllonch, construcció de l'any 1919.
L'edifici té dues naus en les que les tines estan alineades per sobre i per sota del nivell de la planta. 
La porta principal esta situada al centre de la nau principal i presenta un gran finestral amb cinc finestrons allargats més quatre més de cecs, dos a cada banda. El conjunt de finestres mencionat es troba entre la porta i un gran arc també de maó i està coronat per un frontó triangular amb un ràfec decorat. 
La Cooperativa que segueix ocupant l'edifici es molt activa i el manté en bones condicions. 

Links:
http://www.coopvila-rodona.com/index.html Web de la Cooperativa
http://www.coac.net/martinell/imatges/vila_rodona/fitxa_vilarodona_celler.html
Amplia informació arquitectònica i imatges

Projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet i construït als voltants de 1914.
Aquest edifici es un exemple d'una petita cooperativa i obviament no te l'aspecte d'una catedral. Malgrat tot serveix com a mostra d'edifici agrícola de petites dimensions ben adaptat a les necessitats d'una petita població però a la vegada segueix la mateixa filosofia de les altres grans cooperatives d'aquesta pagina. 
Els materials usats també son ben senzills però comuns a les altres edificacions de Martinell, es a dir pedra a la base estuc a les parets i totxo al voltant de les finestres. La pedra també s'utilitza a l'arc de la porta. 

Projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet i construït el 1911. Ampliat l'any 1917 pel mateix arquitecte sota el patronatge de la Mancomunitat de Catalunya.
La façana mostra una agradable combinació de pedra - a la base -, estuc, ceràmica i maó al voltant de les finestres, donant-li un aspecte molt harmònic. 

Projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet i construït al voltant de l'any 1920 per a una Cooperativa fundada el 1912.
Es tracta d'un petit edifici que actualment no s'utilitza com a celler, la façana però es d'una gran bellesa i mostra una combinació molt treballada de pedra, ceràmica i totxo bàsicament al voltant de la porta i les finestres.
Els dos grans panells ceràmics a cada banda de la porta ens recorden la funció de l'edifici.
La estructura interna es similar a la d'altres edificis de C. Martinell.

Projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet i acabat l'any 1919.
Martinell va rebre l'encàrrec del Sindicat Agrícola de Pira - fundat el 1917 - de desenvolupar aquest projecte seguint els mateixos criteris d'altres edificis rurals similars.
La capacitat inicial del celler era de 10.000 hl. que més tard va ser ampliada. 
L'edifici te una nau central que allotja les dues línies centrals de tines i dues naus laterals més petites amb una línia de tines cada una i que serveixen també per la ventilació i la il·luminació assegurades principalment per els gran finestrals frontals. Sota els dos passadissos també hi ha enterrada una altra línia de tines a cada un.  
Al darrera d'aquestes naus, n'hi ha una altra transversal de forma irregular que es dedica a la elaboració. 
La façana es simètrica amb dues portes de pedra que s'obren a cada un dels passadissos i un conjunt de finestrals funcionals i ornamentals a la vegada construïts en totxo i que li donen una gran bellesa. 

Links:
http://www.coac.net/martinell/imatges/pira/fitxa_pira_celler.html Amplia informació arquitectònica i imatges  

Projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet i construït als voltants de 1920 sota el patronatge de la Mancomunitat de Catalunya..
Malauradament la façana està parcialment tapada per la caseta d’una bàscula. La base de la façana incloses les dues entrades està construïda amb pedra que a la vegada que serveix d’adorn, realitza una funció de suport de l’edifici. La part superior està construïda amb estuc i maó per ressaltar les finestres i la estructura creant un efecte de verticalitat d’una gran bellesa.  

Aquesta "Cooperativa Agrícola" va ser construïda l'any 1913 per Pere Domènech i Roura (el fill de Lluís Domènech i Montaner).
L'edifici es una barreja entre els estils Modernista i Noucentista - Noucentisme es l'estil que va succeir en al temps al Modernisme i que es va desenvolupar entre 1910 i 1930. -
Aquest edifici manté l'activitat per la que va ser projectat que es combina amb el citat Museu del Vi.

Projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet i construït cap a 1919.
L'edifici es divideix en tres naus, dues de tines amb sis línies i una línia central de columnes de suport. Una altre nau s'utilitza per l'elaboració.  
Aquestes naus estan il·luminades per línies de finestres. La porta principal es l'única resta de la presó gòtica que hi havia al mateix lloc i que va ser enderrocada per fer-hi el Sindicat. 
La façana que dona a la carretera (veure foto) es molt senzilla i presenta com a originalitat un dipòsit d'aigua elevat en el seu centre.
L'edifici es un exemple de Modernisme industrial. 

Links: http://www.coac.net/martinell/imatges/montblanc/fitxa_montblanc_celler.html
Amplia informació arquitectònica i imatges