LA POBLACIÓ
 |
Santuari
de la Misericòrdia
|
 |
Església
parroquial de Sant Pere
|
 |
Mercat
|
 |
* Castell de
Santa Florentina
|
 |
** Creu de
Pedracastell
|
|
|
|
Canet de Mar
és un municipi de la comarca del Maresme, situat
sobre la costa a uns 40 qm al nord-est de Barcelona.
De gran tradició marinera i turística, és un important centre cultural
per les seves esglésies de
Sant Pere (segle
XVI), de la
Mare de Déu de la Misericòrdia
(d'estil
neogòtic - segle
XIX), i el
seu extens
patrimoni modernista. En els últims anys, la població ha
augmentat considerablement, sobretot arran de l'impacte econòmic del
turisme. Altres activitats econòmiques es basen en la industria i els
serveis.
Te una extensió de 5,56 Qm2 i una població de 13.620
habitants (2004).
Denominació:
El seu nom, Canet (del llatí cannetum) significa lloc de
canyes. Altres opinions suposen el nom procedent de "ca" gos.
Situació física:
La vila està situada a la
costa catalana, comarca del Maresme entre les poblacions d'Arenys de Mar i Sant Pol, no lluny també de
la capital comarcal Mataró, en una area de gran riquesa paisatgística,
turística i cultural. A la costa, una magnifica platja de dos
quilometres i mig de llarg permet realitzar tot tipus d'esports
marítims. Ben a prop el port i Club Nàutic d'Arenys de Mar ofereix tot
tipus d'instal·lacions per a embarcacions esportives.
Les coordenades de situació son: Latitud 41º35'28"Nord Longitud
2º34'58"Est.
Història:
Els primers assentaments humans coneguts a Canet de Mar
són molt antics. Els primers vestigis estan datats entre els segles IV i
I a.C. Aquestes restes són de pobles Ibèrics que van triar indrets
elevats per instal·lar-se i desenvolupar les seves activitats agrícoles
a les afores del nucli primitiu, a la vegada que es protegien d'atacs
exteriors.
L'arribada dels romans a Empúries, l'any 218 a C., va ser el principi
d'una llarga colonització que va fer desaparèixer la cultura ibèrica
el primer segle de la nostra era.
La romanització es va concretar en la construcció de villae com
les de Torre Martina i la de Can Bigues, situada a on avui s'aixeca
l'església parroquial. En aquesta zona en que s'han trobat la majoria de vestigis
de la presència romana, que a partir del segle III va
desapareixent.
Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient i de la desfeta de la
unitat política amb l'Occident, el litoral va quedar quasi bé desert i
fins al segle XI no tornem a trobar referències sobre noves
construccions a la zona: l'esglesiola romànica de Sant Feliu de Canet i
la Casa forta de Canet (actualment
Castell de Santa Florentina).
En aquesta època amb una economia bàsicament rural, el nucli central
de la població es va mantenir a l'interior. Però
amb l'evolució cap una economia més basada en el mar, la població es va
desplaçar cap a la costa amb els inconvenients derivats de la inseguretat que
representaven els atacs pirates i corsaris que van obligar a construir
nombroses construccions de guaita i defensa com la torre
Macià (segle XV) o la Torre del Mar.
Al segle XV Canet te ja 180 focs (llars) i el creixement demogràfic
continuava amb el desenvolupament de les activitats marítimes. Això va
obligar a erigir una nova parròquia independent de la de Sant Iscle de
Vallalta, consagrada l'any 1460 i un segle més tard, l'any
1579, - quan la població ja comptava amb 400 habitants - es va aixecar
l'actual temple parroquial.
L'any 1599 la població va rebre el privilegi de Felip III autoritzant a
acabar el temple i el de Gastó de Montcada perquè es constituís el
primer Consell Municipal.
Al segle XVIII, l'activitat marítima era la més important al poble i
encara es va desenvolupar més amb la promulgació de les cèdules de Carles III.
Aquesta nova normativa donava llibertat de comerç i de tràfic d'esclaus,
una situació que va
provocar l' aparició de la figura del negrer.
El segle XIX va portar un declivi de l'activitat marítima i l'aparició
d'una important industria tèxtil. Això, junt amb el retorn de molts
indians que havien anat a fer les Amèriques, va comportar un
notable creixement de la població i la construcció de nombroses cases,
primer d'estil eclèctic com la Casa Llauger Roura, la Casa Busquets i
d'altres. Més tard es va imposar l'estil
Modernista amb gran quantitat
de cases d'arquitectes com
Lluís Domènech i Montaner (descendent d'una
família canetenca encara que nascut a Barcelona),
Josep Puig i Cadafalch,
nascut a la propera ciutat de Mataró (capital de la comarca), Eduard
Ferrés i Puig i altres.
Posteriorment l'economia ha evolucionat cap al turisme i activitats de
serveis que, amb la industria, són la base de l'activitat actual de la població.
Font:
"Guia històrica de Canet de Mar" de Carles Sàiz i Xiqués - Editorial Els
2 pins
Monuments, edificis i aspectes d’interès:
Canet de Mar té a part de la seva bellesa natural, interessants
construccions que han anat definint la seva personalitat al llarg de la
història. Podem citar entre altres dintre del terme municipal:
Santuari de la Misericòrdia, un dels monuments més
característics de la vila.
Mercat obra de Pere Domènech i Roura, una mostra
d'arquitectura Noucentista.
Cementiri,
amb notable presencia de panteons modernistes i noucentistes.
Castell de Santa Florentina, una obra de Domènech i
Montaner.
Església Parroquial d'estil gòtic.
Cases edificis i elements Modernistes,
veure la pagina Modernisme a Canet
de Mar.
Dintre del terme municipal, però fora del nucli urbà podem senyalar:
La
Creu de Pedracastell, creu erigida l'any 1954 en substitució
de les enderrocades de Lluís Domènech i Montaner i Pere Domènech i
Roura.
Les
Festes i Fires:
Octava de Corpus: Enramades
29 de Juny: Festa Major de Sant Pere
Comunicacions:
Per carretera: Des de Barcelona -47 Qm.- per l'autopista
C-32 (peatge) (Sortida Canet de Mar) o per la Carretera N-II.
Des de Girona -59 Qm.- per l'autopista AP-7 (peatge) fins a Maçanet, d’aquí per la
Carretera N-II fins a Canet de Mar o fins a Palafolls i des d'aquí per
l'autopista C-32 (peatge) fins a Canet de Mar.
Des de Perpinyà: -80 Qm.- per Autopista A-9=E-15 (peatge) o
Carretera N-9 fins a El Pertús i d’aquí per
l’Autopista AP-7 (peatge) o Carretera N-II fins a Maçanet, d’aquí seguint per la
Carretera N-II fins a Canet de Mar o fins a Palafolls i des d'aquí per
l'autopista C-32 (peatge) fins a Canet de Mar.
Per tren: Des de Barcelona per la Línia de la costa fins a
l’estació de Canet de Mar.
Per avió: Aeroport de Barcelona i des d'aquí per
l'autopista C-32B, C-32, B20, novament C-32 (peatge) fins a Canet de Mar o per la Carretera N-II o
alternativament Aeroport Girona-Costa Brava i des d’aquí per l'autopista AP-7
(peatge) fins a
Maçanet, d’aquí per la
Carretera N-II fins a Canet de Mar o fins a Palafolls i des d'aquí per
l'autopista C-32 (peatge) fins a Canet de Mar.
Webs d’informació general:
Pàgina web de l'Ajuntament
Informació de la Generalitat de Catalunya
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
RESTAURANTS |
Denominació |
Adreça |
Telèfon |
|
|
|
6Q
RESTAURANT |
Font, 21 |
+34 93 79 40 509 |
ANTIC
CAFÈ UNIÓ |
Ample, 29 |
+34 93 79 40 003 |
BRASSERIA CAN DANI |
Av. Dr. Marià Serra,
21 |
+34 93 79 41 609 |
BRASSERIA CAN XANDRI |
Riera Sant Domènec, 2 |
+34 93 79 56 102 |
RESTAURNT ANCLA |
Verge de Montserrat, 6 |
+34 93 79 42 200 |
RESTAURANT BAR LA
TRINCA |
Nou, 54 |
+34 93 79 54 553 |
RESTAURANT CAFETERIA EL MOS |
Riera Buscarons, 62 |
+34 93
79 40 697 |
RESTAURANT CASA PEPE |
Av. Maresme. 20 |
+34 93 79 54 553 |
RESTAURANT EL PARADOR
DE CANET |
Ctra N-II, qm. 660,8 |
+34 93 79 40 694 |
RESTAURANT EL SANT
JORDI DE CANET |
Riera Sant Domènech, 1 |
+34 93 79 54 696 |
RESTAURANT EL SANTUARI |
Parc del Santuari, s/n |
+34 93
79 41 007 |
RESTAURANT LA QUEIXALADA |
Castanyer, 18 |
+34 93
79 40 620 |
RESTAURANT MÓN MARÍ |
Av. Maresme, 10 |
+34 93 79 40 958 |
RESTAURANT SA ROSA |
Balmes, 2 |
+34 93
79 41 000 |
RESTAURANT PICA-PICA |
Avinguda General Moragas, 3 |
+34 93
79 42 881 |
RESTAURANT XINÈS GRAN
MURALLA |
Riera del Pinar, 16 |
+34 93 79 54 750 |
|