|
Sobre el cementiri de Canet de Mar:
Dades pràctiques
Història i descripció |
Panteons:
Panteó Busquets
Panteó Magdalena Casals i Roura
Panteó Domènech i Montaner
Panteó Font
Panteó Santinyà
Panteó Domingo Pascual
Panteó Pau Font |
Fonts i informació adicional:
Bibliografia
Altres obres funeraries Modernistes |
|
Dades
pràctiques:
Adreça:
Carrer Sant Marc, s/n.
Canet de Mar
(El Maresme).
Interès:
xxxxx
(1 sobre 5)
Estat de conservació:
Tant el cementiri com els
panteons es troben en
bones
condicions.
Visites: Dimarts i Dijous de 14 a
17 h.
Dissabte i diumenge de 10 a 14 h.
Informació: Telèfon +34 93 794 39 40 de 9 a 14 h. dies
feiners.
Fax +34 93 794 12 31
Email
brunca@canetdemar.cat |
Història i descripció:
Com a la
resta de Catalunya, a Canet els enterraments es realitzaven fins a 1830
en el cementiri parroquial. A partir d'aquesta data es va començar a
aplicar una llei que, per raons d'higiene, obligava a construir els
recintes funeraris a l'exterior de l'entramat urbà de les poblacions. En
aplicació d'aquesta llei, a Canet de Mar es va triar un lloc anomenat
Camp d'en Tinoia, que acull actualment totes les instal·lacions
funeràries.
La ciutat de Canet de Mar era
en l'època del Modernisme una població industrial, rural i pesquera. Els
industrials i propietaris rurals es varen fer construir
nombroses cases a finals del segle XIX i principis del XX,
moltes d'elles modernistes
- veure Passejant a través del Modernisme a
Canet de Mar
-. Naturalment, molts d'aquests mateixos propietaris i industrials també es van fer construir un
panteó familiar al cementiri com a record d'ells mateixos i de les
seves famílies.
Es tracta d'un cementiri de típic estil mediterrani, on a més dels nínxols
habituals hi trobem alguns panteons sumptuosos i de gran qualitat
arquitectònica. Aquests panteons ens il·lustren sobre la riquesa i el gust dels seus
propietaris.
Una gran varietat de temes i formes estan representades en aquest cementiri
en el treball dels arquitectes, escultors i artesans que varen adornar aquestes sepultures com
Lluís Domènech i
Montaner (panteó Domènech), Eduard Ferrés i Puig
(panteó Busquets), i
Josep
Llimona i Bruguera (panteó Domènech)
Algunes de las sepultures mostren una extrema sensibilitat i són una
demostració de l'alt nivell de la escultura del Modernisme català.
La majoria
de panteons Modernistes es varen construir entre 1900 i 1910, encara que
algun - Panteó de la Família Santinyà - està datat l'any 1927, fora ja
del període Modernista.
|
 |
Segurament és el Panteó més impressionant del cementiri
gràcies a la seva monumentalitat i la claríssima
influencia de l'estil Sezession vienès.
La família Busquets va triar per projectar el panteó l'arquitecte Eudard Ferrés i Puig, el seu
arquitecte predilecte que també va construir
Vil·la Flora i el Pla de
les Fonts.
Les obres van començar l'any 1906 i no es van acabar fins el 1909. El panteó
bastit quasi completament amb pedra té una planta una mica allargassada amb
quatre façanes profusament decorades per Alfons Juyol seguint el disseny del
propi Ferrés.
L'entrada, amb una porta de forja de dimensions notables permet la
presencia d'una columna central de delicat i elegant estil modernista, així
com
unes columnes de secció troncocònica a cada banda. Més amunt dues columnes
que amb els seus pinacles superen el ràfec de la cúpula, tenen adossats dos
àngels sostenint una mitològica creu d'Adam. El simbolisme que il·lustra la
corrupció dels cossos és present amb figures com un crani sota el que es mou una colònia de cucs. També hi ha les imatges dels
quatre evangelistes i als extrems, fora del cos central, dues planyeres. |
 |
Panteó construït l'any 1914.
Interessant panteó barreja d'estils amb una façana ocupada bàsicament per la
porta d'entrada i coronada per un frontó. Aquest frontó es flanquejat per dos pinacles amb una
estàtua central que representa la fe. Aquesta virtut està representada per una figura amb els ulls
embenats i un vas de l'eucaristia a la mà.
Els desaigües de la teulada es realitzen à través de gàrgoles amb figures de
monstres (àligues amb cap de xai).
La construcció és quasi totalment de pedra.
|
 |
Panteó d'una
extrema senzillesa, concebut com un espai obert on la pedra es l'únic
protagonista, si exceptuem un camafeu de marbre blanc en el que s'intueix la
figura d'un Crist mostrant la creu. L'obra original d'aquesta escultura tant
senzilla i emotiva a la vegada, era de l'escultor
Josep Llimona.
Malauradament va ser parcialment destruïda durant la guerra 1936-1939. La
peça va quedar bastant malmesa, però ens permet tanmateix intuir la seva
bellesa original.
Segons informacions no contrastades, en morir durant la dictadura del
general Primo de Rivera, Lluís Domènech i Montaner no hi
va ser enterrat. Encara avui, les seves cendres reposen a un ninxol del
Cementiri de San Gervasi a Barcelona, malgrat que en la tomba del panteó
hi figura el seu nom. També hi figuren les làpides de la seva dona Maria Roura i
del fill d'ambdós Ricard.
|
 |
Panteó projectat per Lluís Domènech
i Montaner amb la col·laboració del seu fill Pere Domènech
i Roura luxós i sobri a la vegada, construït bàsicament amb pedra natural
amb adorns ceràmics i vitralls.
S'hi entra a través d'una porta d'arc de mig punt sostingut per columnes amb
capitells adornats amb motius florals. El cos central està flanquejat per
quatre escultures molt esquemàtiques que representen els quatre
evangelistes: Joan, Marc, Lluc i Mateu, obra de l'escultor Pau Gargallo. Aquest cos central està coronat per
una cúpula recoberta de ceràmica decorativa amb predominança dels colors
blancs i grocs. Els mosaics dibuixen motius vegetals i florals i la cúpula està suportada per
una base octogonal, de la que surten unes columnes que deixen entre si espais
per l'il·luminació interior.
A més d'aquestes finestres protegides per vidres translúcids, l'interior
està molt ben decorat. La il·luminació s'assegura a través de magnífics vitralls típicament
modernistes que provoquen efectes de llum especialment notables.
L'interior de la cúpula està decorada amb una representació pictòrica
de la divinitat plasmada en una creu de la que surten uns raigs lluminosos. |
 |
Obra
realitzada l'any 1927 per l'escultor Josep Viladomat, molt
posterior al Modernisme. D'aquest estil, malgrat el seu aspecte més proper
al Noucentisme, conserva alguns dels trets de la graciosa escultura
femenina en marbre, que és el seu element més representatiu.
Sepultura d'aspecte molt sobri i elegant, situada sobre un espai cobert de
flors on està la mencionada escultura femenina en marbre de
grandària natural, en actitud d'oferiment d'una petita corona
de flors.
|
 |
Tomba
inicialment del forjador modernista Domingo Pascual feta per ell mateix (actualment d'Enric
Llauger) que va treballar per arquitectes modernistes com
Domènech i Montaner i Gaudí.
Per aquesta raó es possible que l'arquitecte de la Sagrada Família intervingués en el
disseny de la barana.
El treball del ferro forjat que es l'element més important del panteó denota
un projecte d'altíssima qualitat artística a la vegada que una realització
del màxim nivell professional.
La tanca del petit recinte presenta a cada un dels seus quatre extrems unes espectaculars teieres. El
conjunt està presidit per una creu de ferro forjat de dibuix popular
realitzada amb un espectacular mestratge pel mateix forjador. |
 |
Important panteó,
propietat d'una
família de capitans de vaixell, més proper a una estètica eclèctica que
modernista, encara que se li pugui detectar un cert aire de
l'estil Sezession vienès.
L'exterior és el d'un impressionant edifici de planta quadrada construït amb
pedra, però son nombrosos els detalls de ferro forjat com les reixes de les
finestres o les ornamentacions a la part superior de les quatre cantonades, la
impressionant corona de roses, les palmeres del frontó i les gerres de les
escales.
La decoració feta amb pedra es també molt espectacular, especialment les
torxes de les cantonades. Però ho és més encara l'enorme àngel del Judici
Final que
corona l'edifici, obra de l'escultor Pagès Serratosa que caracteritza des de
l'exterior la silueta del cementiri.
Aquest àngel té una curiosa història, que es part de la història recent de
Canet de Mar. Al començaments de la guerra 1936-1939, els milicians de la
FAI li van treure una trompeta que portava a la seva mà dreta i les ales.
Per aquesta raó, encara n'hi diuen l'àngel de la FAI. |