Modernisme a
CANET DE MAR
|
|
|
Edificis i monuments:
Ajuntament
Ateneu Canetenc xxxxx
Ca la Corona
Can Floris
Casa Alsina Roig
Casa Carbonell, avinguda Misericòrdia, 14
Casa Joan Carbonell
i Paloma, carrer Ample 27
Casa Carbonell Floris, carrer Ample, 38
Casa museu Lluís Domènech i Montaner
xxxxx
Casa
Roura (Ca la Bianga) xxxxx
Casa Puxàn, carrer Ample, 27
Casa Serra Pujades, Riera Sant Domènech, 11 Casa unifamiliar, carrer Abell, 9
Col·legi Eleonor Yglesias Escoles_públiques
Escorxador Fàbrica Carbonell Reverter
Fàbrica Jover, Serra i Cia.
Font Pública, Passeig M. D. Misericòrdia/C. J. Mora
Font Pública,
Plaça Barris Placa del carrer Carles
Pasqual i Puig
Primer i Cinquè Misteris de Dolor
del Rosari Monumental del Santuari de la Misericòrdia
Restaurant
del Santuari Creu de
Pedracastell
Cliqueu sobre les imatges per veure-les en format gran
(Les qualificacions (xxxxx) de 1 a 5 (valor en color vermell) s'atorguen
només a obres de gran importància, sense qualificació no vol dir que no tinguin interès, sinó que no
son edificacions Modernistes de màxim nivell.) |
Passejant
a través del Modernisme a Canet de Mar |
Vil·la Flora i el Pla de
les Fonts xxxxx
(Interés 2 sobre 5) |
Castell de Santa Florentina
xxxxx
(Interés 4 sobre 5) |
Modernisme
popular a Canet de Mar |
Modernisme funerari:
Cementiri de Canet de Mar
xxxxx
(Interés 1 sobre 5) |
Obres
desaparegudes |
Informació general sobre
Canet de Mar: Comunicacions,
Restaurants, Hotels, Lleure, etc. i links per connectar-s'hi |
Links
a altres webs sobre Modernisme a Canet de Mar |
Bibliografia |
Altres poblacions amb interessants obres
Modernistes |
|
 |
Edifici
projectat per l'arquitecte Emili Cabanyes i Rabassa. Les obres de
construcció van anar a càrrec del mestre de cases Joan Dotras i Manyà i van
ser finançades pel llegat d'Eusebi Golart i Teresa de Palau.
La primera pedra es va posar el sis de setembre de 1903 i l'edifici es va inaugurar
el mes de juny de l'any 1906. És la primera vegada que la població
comptava amb un edifici per l'Ajuntament, ja que fins aleshores era
itinerant, ubicant-se a casa d'algun dels regidors. Inicialment, la planta
baixa estava dedicada a l'oficina del jutjat i a vivenda de l'agutzil.
La construcció s'acosta més a una estètica eclèctica
que Modernista, malgrat que alguns elements decoratius de la façana poden
fer pensar en aquest estil. Ens referim especialment al cos central de
l'edifici amb un coronament culminat amb uns falsos merlets de gran
fantasia que incorporen a la seva base quatre escuts heràldics
catalans amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi.
Les finestres exteriors estan decorades amb vidrieres de gran bellesa amb un
dibuix de temes vegetals i florals d'estil Art Nouveau.
L'interior va estar des d'un principi equipat amb mobiliari de molt bona
qualitat, encara que avui en dia està lògicament adaptat a les necessitats
presents de la institució municipal.
|



|
Història:
Aquest edifici és en certa manera, conseqüència de les lluites politiques
dels temps de la Restauració monàrquica de finals del segle XIX.
L'any 1883, els socis del Casino Canetenc van decidir construir a
la població un teatre. L'entitat lliberal que s'hi oposava, que en
aquell moment tenia la majoria a l'Ajuntament i per mantenir la cohesió
dels seus partidaris, va optar per aixecar una societat recreativa, l'Ateneu
Canetenc, i per fer-la visible, va encarregar l'edifici a
l'arquitecte
Lluís Domènech i Montaner.
Domènech va aprofitar l'estructura d'una antiga casa que hi havia en
l'emplaçament i va transformar tot el pis superior. Les obres es van
anar realitzant fins a preveure'n l'inauguració el 2 d'agost de 1885.
Malauradament, un accident fortuït durant les proves d'il·luminació, que
anava amb gas produït amb benzina, va originar un incendi que no va
produir grans desperfectes, però va fumejar les parets. Això obligà a
retardar l'inauguració, que es va fer a finals d'aquest mateix
any.
En el moment de la seva inauguració l'edifici disposava d'una sala de
cafè, biblioteca, a més de l'annexa del Teatre Principal que estava al
costat de l'edifici originari i que competia amb el Teatre Canetenc que
es trobava al carrer Castanyer.
L'ateneu Canetenc va tenir, però, una vida curta, ja que l'any 1893, es
va dissoldre per falta de socis. L'edifici va anar passant per per
diverses institucions sempre lligades amb la cultura i l'entreteniment i
va anar adoptant denominacions diverses: Foment, Foment
Catalanista - molt en la línia de la Solidaritat Catalana i
la Lliga Regionalista. L'any 1924 el nou govern dictatorial i
profundament anticatalà de Primo de Rivera en va tancar les portes.
Posteriorment va ser llogat per l'Ateneu Obrer, que era tolerat per la
dictadura. L'any 1939, ja amb la dictadura del general Franco, es va
dissoldre l'associació i l'edifici va ser ocupat llavors per
l'organització del règim Educación y Descanso. Un cop superada la
dictadura, l'any 1984 l'edifici, que estava bastant degradat, va ser
adquirit per l'Ajuntament de Canet.
L'any 1999 s'hi va instal·lar la biblioteca popular que fins aleshores
havia estat al passeig de la Mare de Deu i que segueix ocupant
actualment l'edifici.
És un dels primers edificis Modernistes que es van construir a Catalunya.
Descripció:
Les imatges il·lustren prou bé les característiques de l'edifici amb
detalls, pintures i decoracions pròpies d'aquest estil és un reflex
de l'arquitectura modernista més primerenca del seu arquitecte Lluís
Domènech i Montaner, amb elements florals i
l'omnipresència de la figura mitològica del drac tan comú en el
Modernisme català, que posteriorment Domènech incorporarà a moltes de
les seves obres.
A l'estar situat en una cantonada, l'edifici s'articula en dues façanes
que s'uneixen en una torre circular recolzada en una columna exenta de maó
vist, que es coronada amb una cúpula en forma d'ou.
Un dels elements més espectaculars és la gran balconada que recorre tot
el primer pis, tota ella construïda amb ferro forjat pels ferrers de Ca
l'Aulet, autors també d'altres treballs d'aquest tipus dintre del
Modernisme canetenc.
La façana està recoberta d'esgrafiats decoratius que han estat totalment
restaurats. A la façana de la Riera de Sant Domènec hi trobem un frontó
triangular amb torretes a banda i banda i un gran rosetó. La coronació
està composta per falsos merlets.
L'interior està totalment transformat i adaptat a les
necessitats actuals de la biblioteca que acull.
|
 |
Casa típicament modernista,
una bona mostra d'habitatge burgès de qualitat a Canet de Mar, construïda
l'any 1906, tal com consta a la part superior de la façana.
La façana presenta uns elements decoratius amb utilització de l'esgrafiat,
la fusta, el ferro forjat i la ceràmica, i és a la coronació a on es pot
notar l'esforç imaginatiu amb més força.
Els esgrafiats del coronament contenen elements florals flanquejats per uns
elements ceràmics circulars de color verd que contrasten amb el fons de
color crema. Els laterals superiors de les obertures presenten també, tant a
la planta baixa com al pis, petits elements ceràmics amb el mateix joc de
colors.
El balcó del primer pis recorre tota l'amplada de la façana i està sostingut
per quatre mènsules. La barana de ferro forjat és d'un dibuix senzill i
típic en les construccions del país. La planta baixa té dues obertures, una
finestra protegida amb una reixa tradicional i el cancell que permet intuir
a l'interior una magnífica porta de fusta treballada. |
 |
Casa a mig camí entre el Modernisme i el Noucentisme,
és una de les millors mostres d'habitatge de qualitat a Canet de Mar.
La casa va ser projectada i dirigida per l'arquitecte Pere
Domènech i Roura entre els anys 1918 i 1920 (segons O. Bohigas). El
contractista va ser Josep Cabruja.
Casa de notable factura, de dos cossos ben diferenciats amb un cos principal
i una torre annexa amb una planta baixa i tres alçades addicionals,
comptant-hi unes golfes
La façana presenta notables esgrafiats, actualment molt degradats,
amb pèrdua quasi total dels colors originals. La planta primera amb tres
obertures, té dos balcons bastant diferenciats, el del cos central donant
sortida a dues obertures i amb suport central. El segon balcó, a la torre,
amb una sola obertura.
L'últim pis té una galeria d'estil amb finestres arquejades de maó vist
separades per columnes salomòniques del mateix material, típiques del gòtic
tardà. El ràfec que corona la casa és també de maó vist i té un sortint
considerable. Pel cantó de la torre, el tercer pis presenta una sola
finestra rectangular amb maó vist i flanquejada en la seva part superior per
uns plafons ceràmics. Les golfes conserven petites típiques finestres esglaonades
modernistes al nivell superior.
També és destaca la utilització de la ceràmica vidriada en la
construcció.
En ser de propietat particular, l'interior de la casa no es pot visitar. |
 |
Va ser construïda per un americano fill del poble. També se'n diu Can
Pepet Pau Moro.
Casa projectada per l'arquitecte municipal de Canet Eduard Ferrés i Puig i
construïda pel mestre de cases Martí Isern i Fors (alies Martí Fanals), cap
a principis del segle XX.
Cap als anys 30 del passat segle va ser adquirida per Isidre Jover i Sellarès, industrial i músic que tenia una fàbrica al poble -
Isidre Jover i Cia. -
És molt notable el contrast entre els tres nivells de la casa. La planta
baixa, molt senzilla només comporta finestres rectangulars, però en les dues
plantes superiors la decoració s'enriqueix notablement. En el primer pis hi
ha
una petita tribuna rodona i un balcó que presenta una barana de forja
amb un dibuix coup de fouet, tipic de l'Art Nouveau, molt elegant.
L'últim pis trenca totalment amb les dues plantes inferiors i amb un aire de
galeria totalment tancada aconsegueix un contrast cromàtic total en ser
pintada de color vermell en comptes del blanc inferior.
La coronació es fa amb unes esferes també vermelles i amb un petit pinacle a
l'angle de separació de les dues façanes.
Casa particular, no es pot visitar interiorment. |
 |
Un dels
primers estudis sobre el Modernisme a Catalunya Reseña y Catálogo
del modernismo en Catalunya obra d'Oriol Bohigas, cita "Forns" com arquitecte.
Actualment aquest punt segueix sense aclarir, havent-hi qui l'atribueix
a Puig i Cadafalch i qui a Manel Raspall i Mayol.
En tot cas, es tracta d'una casa típicament Modernista, la primera que
es va construir - als voltats de 1912 - després de l'obertura del
Passeig de la Misericòrdia, on està situada.
La família Flor, constructors de la casa, era una família de mariners
coneguda a la població des del segle XVI. A més d'aquesta casa, al segle
XVIII van construir la casa de Can Pou també a Canet. Es calcula que la
construcció es va realitzar entre 1909 i 1910.
Ara rep el nom dels seus actuals propietaris, la família Carbonell.
Es tracta, tal com ja hem dit més amunt, d'una casa amb trets
indiscutiblement modernistes, tant en l'estructura com en la decoració
de les façanes, amb les típiques finestres esglaonades, elements
estructurals d'obra vista i sòbria decoració ceràmica.
És una torre unifamiliar d'unes dimensions relativament importants que
es troba en un acceptable estat de conservació i que s'aixeca en una zona
noble de la població, l'avinguda que porta al Santuari de la
Misericòrdia, que contribueix a dignificar. La distribució allargada és
gairebé la d'un edifici industrial en què a través d'un passadís central
es dona accés a banda i banda a les diverses dependències. |
 |
Casa construïda l'any 1907, segons l'historiador Carles
Saiz i Xiqués.
L'autor del projecte va ser el mestre de
cases Martí Isern, encara que fins no fa gaire s'havia atribuït a Pere
Domènech i Roura.
Contrastant amb altres edificacions que usen components industrialis,
aquesta casa es destaca per la utilització d'elements artesanals com la
pedra de Girona a la planta baixa i a la coronació, les baranes dels balcons
de forja, la fusteria i els esgrafiats.
Edifici modernista de tres plantes situat al carrer principal de la població,
presenta una façana amb disseny ben diferenciat a cada nivell. A partir
d'una planta baixa llisa adornada només per un petit balcó amb barana bombada
de ferro forjat i unes ales a la part superior dels arcs de sustentació de
porta i finestra, anem trobant: al primer pis una elegant balconada bombada
també construïda amb ferro forjat i portes amb el mateix dibuix que el nivell
inferior. Aquestes portes incorporen unes franges horitzontals esgrafiades que
contrasten amb el color de fons de la paret. Al tercer nivell, quatre petites
finestres amb adorns ceràmics alteren la composició d'obertures dels pisos
inferiors. L'edifici es corona amb una barana de terrat
de formes molt originals.
Paret per paret hi ha la casa Carbonell Floris que expliquem a continuació
L'estat de conservació de la façana es correcte.
Casa particular que no es pot visitar interiorment. |
 |
Podria ser obra de Pere Domènech i Roura i va ser construïda a
principis del segle XX.
Casa similar a la contigua propietat d'un germà del propietari
(veure Casa Carbonell i Paloma).
Casa de només dues plantes, però de decoració exterior molt rica,
especialment al pis superior gracies al balcó que la recorre gairebé d'extrem
a extrem. Aquest balcó bombat dona sortida a les dues obertures de la façana
a aquest nivell.
Com a la casa Joan Carbonell i Paloma, que té al costat, unes franges horitzontals
recorren la façana al segon pis però, en aquest cas, són de petites peces de
ceràmica blava de forma circular.
Un coronament de formes turmentades remata la façana.
L'estat de conservació de la façana és correcte.
Casa particular que no es pot visitar interiorment. |


|
Aquest conjunt, situat a la
confluència de les rieres Buscarons i Gavarra amb la Sant Domènec, al
centre neuràlgic de la població, comprèn dos edificis ben diferenciats. Per
una banda l'antiga masia Rocosa, edificada el segle XVI i rehabilitada l'any
1991 per formar part del conjunt museístic i d'una altra la Casa Domènech
projectada per Lluís Domènech i Montaner i construïda entre els anys
1908-1910 com a casa d'estiueig per a la seva família a la població de la
que era filla la seva dona. Lluís Domènech no era nascut a Canet, però
allà també tenia els seus orígens familiars.
La decoració interior és molt
espectacular i inclou sòcols de fusta, parets de ceràmica, dues
xemeneies de
considerables proporcions amb escuts heràldic. El mobiliari, es també
dissenyat per Lluís Domènech i Montaner i combina la riquesa decorativa amb
una gran sobrietat en les línees. Cal destacar l'entrada de llum zenital a
través d'un lluernari situat a la primera planta.
En la construcció de la casa,
que es va fer reformant una antiga edificació,
van col·laborar el fill de Lluís Domènech, en Pere Domènech i Roure i el
seu gendre Francesc Guàrdia.
L'edifici i el seu annexe la
masia Rocosa acullen un interessantíssim museu molt expressiu de l'obra de
Lluís Domènech i Montaner en el seu interior s'hi poden contemplar fotografies, mobiliari,
escultures, elements de treball, mosaics, els quals permeten fer-se una amplia
visió de l'obra del gran arquitecte i la seva família. |
%20%20%20D.%20i%20Montaner%20%20%20Canet%20de%20Mar%20(Maresme)_small.JPG)
%20%20%20Domenech%20i%20Montaner%20%20%20Canet%20de%20Mar%20(Maresme)_small1.JPG)
|
Construcció projectada per un jove Lluís Domènech i Montaner per encàrrec de Ricard
de Capmany, gendre de Ramon Montaner i primer comte de la vall de Canet
i Francesca Roura Carnesoltes, germana de la seva dona. Es va acabar
l'any 1889 i era utilitzada com a residència d'estiueig.
Edifici més aviat eclèctic, d'aires medievals, a quatre vents. Aquesta
disposició va
permetre a l'arquitecte idear quatre façanes amb maó vist com a element
comú.
És una de les construccions més espectaculars de Canet, però malauradament
està en
un estat de conservació força deplorable, encara que últimament s'han
iniciat unes obres de reconstrucció.
L'exterior de la casa:
Edifici d'aspecte sumptuós amb una façana amb frontó esglaonat dins de
l'estil neerlandès i una important torre adossada. Obra de maó vist,
mostra un repertori de recursos constructius que ens permet fer-nos
càrrec de l'extraordinària capacitat de Domènech i Montaner per extreure
el màxim rendiment dels materials i tècniques usades.
Les finestres típicament modernistes, sense ornamentació, i la porta
d'entrada amb un enquadrament del mateix tipus, són uniformes en tota la
construcció, l'excepció es l'imponent torre que s'alça a la part sud-est de
l'edifici i que contrasta amb la resta al presentar una aparença de
castell medieval, amb les seves gàrgoles ceràmiques.
Els motius decoratius no són gaire abundants, es limiten a unes
importants mènsules que tenen una funció de suport de la balconada
principal a més de la decorativa. La barana del balcó, que recorre bona
part del primer pis, és de ferro forjat
i presenta una decoració floral.
La ceràmica és també present en l'edifici, especialment en la teulada de
la torre - actualment quasi bé totalment desapareguda. Es tractava
d'una ceràmica vidriada amb dibuixos geomètrics de gran bellesa. A més,
uns dracs surten de sota el ràfec ajudant a l'espectacularitat del
conjunt.
Alguns detalls de ferro forjat al voltant de les obertures de la torre
son d'estil Sezession. La porta principal de fusta té uns interessants
reforços que també realitzen una funció decorativa.
L'exterior es troba en unes condicions de conservació
molt precàries, en especial es destacable la caiguda de les teules de
porcellana vidriada multicolor de la torre. Això l'ha deixat
desprotegida i a més cal mencionar diverses intervencions que n'han modificat
aspectes importants.
L'interior de la casa: té una decoració
modernista molt sofisticada on destaca una
sala general magníficament resolta en que destaca un sostre situat a una alçada
considerable que remarca la sumptuositat del conjunt.
S'espera que les obres de restauració que mencionem més amunt, tornaran
al conjunt la seva magnificència a partir de la data de finalització que
es preveu als voltants del mes de març de 2008.
|
 |
Casa
d'exquisit disseny modernista projectada i realitzada per Josep Cabruja, a
principis del segle XX, per encàrrec de l'indià Jaume Puxan que va arribar a
ser alcalde de Canet de Mar entre el 1904 i 1905. Aquesta casa recorda molt
l'estil del gran arquitecte modernista Antoni Maria
Gallissà i Soqué, especialment la seva
casa Llopis de Barcelona, encara que amb un plantejament decoratiu més
senzill. No sabem com Josep Cabruja va poder rebre
aquest influència o si realment la va rebre.
Casa de tres nivells on cada un d'ells es ben diferent dels altres. Potser la
planta baixa es la més convencional, destacant especialment els suports en
pedra de l'arc de maó amb clau de volta de pedra de la porta
d'entrada.
El primer pis és el més característic amb els dos balcons laterals i la
vitrina de ferro i vidre central que serveix com a mirador privilegiat del
carrer Ample.
El tercer pis conserva les finestres laterals esglaonades tant típiques del
Modernisme, i finestres centrals més convencionals. Aquestes estan emmarcades per dos petits
frontons amb lleugers dibuixos de ceràmica de color verd. La façana de la
tercera planta trenca per forma i
materials amb la resta de la casa, ja que es principalment de maó vist.
L'estat de conservació de la casa és bo, havent estat recentment restaurada.
En tractar-se d'una casa particular, la casa no es pot visitar interiorment. |
 |
Casa de transició des del Modernisme al Noucentisme,
projectada per l'arquitecte Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner.
La data de construcció se situa probablement als voltants dels anys 20 del
passat segle.
Façana asimètrica de tres nivells completament diferenciats.
La planta baixa amb portes i finestres adovellades, aquestes últimes dos a
un costat i tres a l'altre, amb columnetes de separació amb interessants
fusts i capitells. La porta de fusta de doble batent està situada entre un i
altre conjunt.
El primer pis te tres obertures. D'esquerra a dreta de l'observador, una
finestra doble d'inspiració gòtica, separada per una columneta, una vitrina
vidriada amb base de pedra sostinguda per dues importants mènsules i,
finalment, una obertura amb balcó de barana de ferro forjat de dibuix
senzill però elegant.
La última planta té un total de nou finestres de petit format.
Un important ràfec decorat protegeix la façana de les inclemències del
temps.
De l'interior cal mencionar el pati, el qual té una font al paviment.
En tractar-se d'una vivenda privada, les visites a l'interior no són
possibles. |
 |
Casa de dues plantes de pedra d'estètica més aviat eclèctica, encara que
la balconada que recorre tota la façana al nivell del primer pis té una
estètica modernista.
No tenim coneixement del seu arquitecte o mestre d'obres.
El fet de que estigui situada a prop d'una zona popular ha donat peu a que
s'hagi considerat per algun autor com una mostra d'arquitectura popular,
però la qualitat dels materials més aviat desmenteix aquesta opinió.
Es tractaria, doncs, d'una casa construïda com a habitatge d'una família
de classe mitja o alta. |
 |
Escola construïda gracies a la munificència de la generosa donant
Eleonor Yglesias i a l'impuls que el religiós Pare Bernat Rigau li va donar amb
els seus coneixements arquitectònics: sembla ser que la vocació d'aquest
religiós era l'arquitectura, però per pressions familiars va haver d'entrar
al sacerdoci. Els elements bàsics del projecte,
plànols, etc., van ser realitzats pel sacerdot, que també va intervenir decisivament en
la construcció amb les seves orientacions.
Es tracta d'un edifici d'un Modernisme certament original, construït per la
funció que encara realitza ara, amb mitjans certament limitats, com ho
demostren els materials emprats. Malgrat això, aconsegueix una estètica
sorprenent en especial pel que fa a les finestres de gran format i molt
abundants del primer pis. Aquestes tenen una forma que contrasta amb les de la
planta baixa i permeten una generosa il·luminació de les classes.
Malauradament, s'hi ha afegit una remonta entre el cos central de l'edifici
i l'ala dreta que trenca l'harmonia i la simetria del conjunt. |
 |
Edifici
projectat i construït per l'arquitecte Emili Cabanyes a principis del segle
XX. A l'Arxiu Municipal consta l'adquisició de la finca l'any 1902 per part de l'Ajuntament per
destinar-la a dependències municipals.
L'estructura de l'interior suggereix que la intervenció de Cabanyes va
estar condicionada per la conservació de diversos elements d'un edifici
preexistent.
La seva primera funció va ser la d'edifici
escolar formant part del conjunt de l'Ajuntament. Posteriorment ha tingut altres aplicacions, essent actualment seu de Radio Canet
i de Serveis Tècnics Municipals.
Edifici construït amb maó vist i pedra que no presenta un estil massa definit.
La seva entrada a un catàleg d'edificis modernistes és una mica forçat, més
si tenim en comte que la qualitat de la façana no es correspon amb el
tractament donat a l'interior.
Estat de conservació precari. Interior sense cap interès. |
 |
Projecte de l'arquitecte
Eduard Ferrés i Puig, inaugurat el 4 de novembre de 1908, on hi podem observar moltes de les característiques
de la seva obra com les obertures de ventilació fetes amb lames de tova
ceràmica. Aquest exemple és un interessant compromís entre forma i funció, en una idea
que posteriorment serà seguida per molts arquitectes.
Actualment és la dependència principal de la Policia Municipal, que es troba
entre la carretera N-II i la costa. L'edifici ha
estat completament restaurat, amb les naturals modificacions per adaptar-lo
a la funció de caserna. L'exterior presenta un aspecte només amb
modificacions menors en relació amb l'inicial.
|
 |
Magnífic edifici industrial modernista construït l'any 1899.
Inicialment va acollir la fàbrica Sussagna Ferres i posteriorment la fàbrica
Carbonell.
La construcció es de maó i l'abundància d'obertures, assegura una bona
il·luminació interior.
La façana recorda una església gòtica de tres naus, amb quatre pinacles que
s'eleven per sobre de la teulada esglaonada.
Tant a l'exterior com a l'interior, es poder contemplar
els interessants elements de fusta i vidrieres decoratives, encara que
considerablement deteriorats.
La visita, inclosa l'exterior es fa difícil perquè la nau més interessant,
que és la que descrivim, està situada a dins d'un recinte industrial
normalment tancat. |
 |
Nau industrial dedicada a la fabricació d'articles de gènere de
punt, projectada per l'arquitecte Pere Domènech i Roura, se suposa que amb l'ajuda del
seu pare Lluís Domènech i Montaner.
L'any de construcció se situa als voltants de 1910.
Els responsables de la construcció van ser els mestres de cases Salvador
Torrus i Josep Cabruja i Feliu.
Edifici d'estètica modernista construït bàsicament amb maó vist, amb una
considerable projecció vertical que el dota d'una elegància desgraciadament
poc habitual en una construcció d'aquest tipus.
La façana principal amb tres nivells té una gran rosassa central ceràmica
amb el nom de l'empresa en
el seu nivell inferior. Al nivell superior s'utilitza abundantment el
maó vist i té un cos central amb tres finestres esglaonades típicament
modernistes amb persianes que es van empetitint, a banda i banda, en els
cossos laterals per seguir la pendent de la teulada.
Segueix mantenint-se en força bones condicions. A prop seu s'hi troben
edificis de la mateixa època com el
Mercat de Canet, obra també de Pere Domènech i Roura, encara que d'estètica
Noucentista i la Casa Alsina Roig, també Modernista. |
 |
Enderrocada durant els anys 60 i reconstruïda als 80. El projecte es deu a l'arquitecte
Josep Puig i Cadafalch. Es similar a la que s'aixeca
a la Plaça Barris, al costat de la carretera N-II.
És una font pública amb dos dolls d'aigua oposades en el sentit transversal
a l'eix del Passeig, amb decoració ceràmica i estructura de maó vist. |
 |
Petita font pública adossada
a una de les parets d'una casa d'aquesta plaça, al costat de la carretera N-II. Projecte de l'arquitecte
Josep Puig i Cadafalch.
Estat de conservació deficient.
|
 |
Placa de Ferro forjat indicativa del nom del carrer.
Se suposa que dissenyada per Josep Puig i Cadafalch.
És una bella peça de
ferro forjat de formes molt elegants que es troba just davant del Restaurant
del Santuari de la Misericòrdia.
Estat de conservació bo. |

 |
El projecte inicial era de
15 capelletes, de les que només se'n van arribar a fer aquestes dues. La
primera té la típica forma d'una creu de terme gòtica construïda amb pedra i
molt decorada. La segona, d'una aparença més rústica i molt de l'estil de
Josep Puig i Cadafalch l'autor de les dues peces, es composa de materials
més variats com maó, pedra, ceràmica i ferro. |
 |
Edifici projectat i construït sota la direcció de
l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch l'any 1914.
És una construcció típica d'aquest arquitecte amb elements com el plafó
ceràmic que corona la part oest de l'edifici, molt semblant a les de la
Casa de les Punxes de Barcelona. Un cos d'edifici de planta
gairebé quadrada i d'un sol nivell, conté a la seva façana oest un anagrama coronat de la verge Maria amb els símbols dels
quatre evangelistes i a sobre dels escuts de Catalunya i de Canet. Aquest
plafó fet amb ceràmica de color blau, culmina un arc parabòlic de maó que inclou al seu interior finestres
esglaonades i elements de decoració ceràmica menors.
A més del cos d'edifici citat, un segon cos d'edifici més irregular i de
dues plantes amb una torre de tres acull la porta d'entrada curiosament
adovellada, en contrast amb les altres obertures. També hi tornem a trobar
un arc parabòlic que inclou tres finestres esglaonades amb reixes de ferro
forjat. Aquest és el cos d'edifici orientat a l'est.
El maó és visible una mica per tot arreu de la façana, contrastant amb el
color blanc de fons i amb els plafons i altres detalls ceràmics blavosos,
realitzats amb la tècnica de
l'estergit. Aquests estan presents per totes les façanes.
El projecte inicial era més important, ja que incloïa un alberg, però
aparentment les limitacions econòmiques en van reduir l'abast final.
L'estat de conservació és acceptable i segueix acollint un restaurant
popular. |

*
%20091_small.jpg)
** |
Durant el
pontificat de Lleó XIII, a finals del segle XIX, es va demanar als pobles
que erigissin creus per commemorar l'entrada al segle XX. A Canet, el Doctor
Marià Serra i Font es va encarregar de la promoció i va cedir els terrenys
per poder portar a terme l'iniciativa. S'encarregà el projecte a Lluís
Domènech i Montaner i la primera pedra es va posar l'1 de gener de l'any
1901. Les obres van acabar-se un any més tard i el quatre de maig de 1902 es
va beneir.
Era una creu de dimensions notables, ja que l'alçada total arribava a 30
metres. Només la podem contemplar en les fotografies que se li van fer, ja que va ser
destruïda la nit de Sant Esteve - 26 de Desembre de 1926 - per una important
tempesta de vent que va assolar el municipi.
La segona creu es va reconstruir l'any 1926 i era una copia de la primera,
ja que l'arquitecte Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner, es va basar en els plànols del seu pare. Aquesta segona creu va
ser beneïda el 30 d'octubre de 1927.
Al començar la guerra 1936-1939, grups anticlericals van destruir molts
elements del patrimoni religiós. En aquestes circumstàncies, el 24 de juliol de 1936, la creu de Pedracastell va ser novament destruïda.
L'any 1940, acabada la guerra, es va instal·lar una creu de fusta per substituir la destruïda i,
finalment l'any 1954 es va aixecar una nova creu amb una estètica gaudiniana
molt diferent de l'original de Domènech. L'arquitecte va ser Isidre Puig
Boada. Aquesta és la creu avui existent.
Algunes de
les pedres de la segona creu, construïda per Pere Domènech i Roura, es conserven a l'església de Sant Pere i Sant Pau
i
formen part de dos altars laterals. Les podem
veure en la segona foto al marge. |
Agraïm la seva col·laboració a l'Ajuntament
de Canet de Mar, al Centre d'estudis Canetencs, a
Carles Sàiz i Xiqués autor del llibre "Guia històrica de Canet de Mar" i
a Francesc Arcas Ruscalleda autor del llibre "Un tomb per Canet de Mar"
importants fonts d'informació per la preparació d'aquestes pagines.
Foto extreta del llibre "Guia històrica de Canet de Mar" publicada amb
autorització del seu autor
Carles Sàiz i Xiqués.
Foto publicada amb autorització parroquial.
|