Edifici projectat per l'arquitecte Emili Cabanyes i Rabassa. Les obres de construcció van anar a càrrec del mestre de cases Joan Dotras i Manyà i van ser finançades pel llegat d'Eusebi Golart i Teresa de Palau.
La primera pedra es va posar el sis de setembre de 1903 i l'edifici es va inaugurar el mes de juny de l'any 1906. És la primera vegada que la població comptava amb un edifici per l'Ajuntament, ja que fins aleshores era itinerant, ubicant-se a casa d'algun dels regidors. Inicialment, la planta baixa estava dedicada a l'oficina del jutjat i a vivenda de l'agutzil.
La construcció s'acosta més a una estètica eclèctica que Modernista, malgrat que alguns elements decoratius de la façana poden fer pensar en aquest estil. Ens referim especialment al cos central de l'edifici amb un coronament culminat amb uns falsos merlets de gran fantasia que incorporen  a la seva base quatre escuts heràldics catalans amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi.
Les finestres exteriors estan decorades amb vidrieres de gran bellesa amb un dibuix de temes vegetals i florals d'estil Art Nouveau.
L'interior va estar des d'un principi equipat amb mobiliari de molt bona qualitat, encara que avui en dia està lògicament adaptat a les necessitats presents de la institució municipal.

Un dels primers estudis sobre el Modernisme a Catalunya Reseña y Catálogo del modernismo en Catalunya obra d'Oriol Bohigas, cita "Forns" com arquitecte. Actualment aquest punt segueix sense aclarir, havent-hi qui l'atribueix a Puig i Cadafalch i qui a Manel Raspall i Mayol.
En tot cas, es tracta d'una casa típicament Modernista, la primera que es va construir - als voltats de 1912 - després de l'obertura del Passeig de la Misericòrdia, on està situada.
La família Flor, constructors de la casa, era una família de mariners coneguda a la població des del segle XVI. A més d'aquesta casa, al segle XVIII van construir la casa de Can Pou també a Canet. Es calcula que la construcció es va realitzar entre 1909 i 1910.
Ara rep el nom dels seus actuals propietaris, la família Carbonell.
Es tracta, tal com ja hem dit més amunt, d'una casa amb trets indiscutiblement modernistes, tant en l'estructura com en la decoració de les façanes, amb les típiques finestres esglaonades, elements estructurals d'obra vista i sòbria decoració ceràmica.
És una torre unifamiliar d'unes dimensions relativament importants que es troba en un acceptable estat de conservació i que s'aixeca en una zona noble de la població, l'avinguda que porta al Santuari de la Misericòrdia, que contribueix a dignificar. La distribució allargada és gairebé la d'un edifici industrial en què a través d'un passadís central es dona accés a banda i banda a les diverses dependències.

Casa construïda l'any 1907, segons l'historiador Carles Saiz i Xiqués.
L'autor del projecte va ser el mestre de cases Martí Isern, encara que fins no fa gaire s'havia atribuït a Pere Domènech i Roura.
Contrastant amb altres edificacions que usen components industrialis, aquesta casa es destaca per la utilització d'elements artesanals com la pedra de Girona a la planta baixa i a la coronació, les baranes dels balcons de forja, la fusteria i els esgrafiats.
Edifici modernista de tres plantes situat al carrer principal de la població, presenta una façana amb disseny ben diferenciat a cada nivell. A partir d'una planta baixa llisa adornada només per un petit balcó amb barana bombada de ferro forjat i unes ales a la part superior dels arcs de sustentació de porta i finestra, anem trobant: al primer pis una elegant balconada bombada també construïda amb ferro forjat i portes amb el mateix dibuix que el nivell inferior. Aquestes portes incorporen unes franges horitzontals esgrafiades que contrasten amb el color de fons de la paret. Al tercer nivell, quatre petites finestres amb adorns ceràmics alteren la composició d'obertures dels pisos inferiors. L'edifici es corona amb una barana de terrat de formes molt originals.
Paret per paret hi ha la casa Carbonell Floris que expliquem a continuació
L'estat de conservació de la façana es correcte.
Casa particular que no es pot visitar interiorment.

Podria ser obra de Pere Domènech i Roura i va ser construïda a principis del segle XX.
Casa similar a la contigua propietat d'un germà del propietari (veure Casa Carbonell i Paloma).
Casa de només dues plantes, però de decoració exterior molt rica, especialment al pis superior gracies al balcó que la recorre gairebé d'extrem a extrem. Aquest balcó bombat dona sortida a les dues obertures de la façana a aquest nivell.
Com a la casa Joan Carbonell i Paloma, que té al costat, unes franges horitzontals recorren la façana al segon pis però, en aquest cas, són de petites peces de ceràmica blava de forma circular.
Un coronament de formes turmentades remata la façana.
L'estat de conservació de la façana és correcte.
Casa particular que no es pot visitar interiorment.

Aquest conjunt, situat a la confluència de les rieres Buscarons i Gavarra amb la Sant Domènec, al centre neuràlgic de la població, comprèn dos edificis ben diferenciats. Per una banda l'antiga masia Rocosa, edificada el segle XVI i rehabilitada l'any 1991 per formar part del conjunt museístic i d'una altra la Casa Domènech projectada per Lluís Domènech i Montaner i construïda entre els anys 1908-1910 com a casa d'estiueig per a la seva família a la població de la que era filla la seva dona. Lluís Domènech no era nascut a Canet, però allà també tenia els seus orígens familiars.

La decoració interior és molt espectacular i inclou sòcols de fusta, parets de ceràmica, dues xemeneies de considerables proporcions amb escuts heràldic. El mobiliari, es també dissenyat per Lluís Domènech i Montaner i combina la riquesa decorativa amb una gran sobrietat en les línees. Cal destacar l'entrada de llum zenital a través d'un lluernari situat a la primera planta.

En la construcció de la casa, que es va fer reformant una antiga edificació, van col·laborar el fill de Lluís Domènech, en Pere Domènech i Roure i el seu gendre Francesc Guàrdia.

L'edifici i el seu annexe la masia Rocosa acullen un interessantíssim museu molt expressiu de l'obra de Lluís Domènech i Montaner en el seu interior s'hi poden contemplar fotografies, mobiliari, escultures, elements de treball, mosaics, els quals permeten fer-se una amplia visió de l'obra del gran arquitecte i la seva família.

Casa d'exquisit disseny modernista projectada i realitzada per Josep Cabruja, a principis del segle XX, per encàrrec de l'indià Jaume Puxan que va arribar a ser alcalde de Canet de Mar entre el 1904 i 1905. Aquesta casa recorda molt l'estil del gran arquitecte modernista Antoni Maria Gallissà i Soqué, especialment la seva casa Llopis de Barcelona, encara que amb un plantejament decoratiu més senzill. No sabem com Josep Cabruja va poder rebre aquest influència o si realment la va rebre.
Casa de tres nivells on cada un d'ells es ben diferent dels altres. Potser la planta baixa es la més convencional, destacant especialment els suports en pedra de l'arc de maó amb clau de volta de pedra de la porta d'entrada.
El primer pis és el més característic amb els dos balcons laterals i la vitrina de ferro i vidre central que serveix com a mirador privilegiat del carrer Ample.
El tercer pis conserva les finestres laterals esglaonades tant típiques del Modernisme, i finestres centrals més convencionals. Aquestes estan emmarcades per dos petits frontons amb lleugers dibuixos de ceràmica de color verd. La façana de la tercera planta trenca per forma i materials amb la resta de la casa, ja que es principalment de maó vist.
L'estat de conservació de la casa és bo, havent estat recentment restaurada.
En tractar-se d'una casa particular, la casa no es pot visitar interiorment.

Casa de dues plantes de pedra d'estètica més aviat eclèctica, encara que la balconada que recorre tota la façana al nivell del primer pis té una estètica modernista.
No tenim coneixement del seu arquitecte o mestre d'obres.
El fet de que estigui situada a prop d'una zona popular ha donat peu a que s'hagi considerat per algun autor com una mostra d'arquitectura popular, però la qualitat dels materials més aviat desmenteix aquesta opinió. Es tractaria,  doncs, d'una casa construïda com a habitatge d'una família de classe mitja o alta.

Edifici projectat i construït per l'arquitecte Emili Cabanyes a principis del segle XX. A l'Arxiu Municipal consta l'adquisició de la finca l'any 1902 per part de l'Ajuntament per destinar-la a dependències municipals.
L'estructura de l'interior suggereix que la intervenció de Cabanyes va estar condicionada per la conservació de diversos elements d'un edifici preexistent.
La seva primera funció va ser la d'edifici escolar formant part del conjunt de l'Ajuntament. Posteriorment ha tingut altres aplicacions, essent actualment seu de Radio Canet i de Serveis Tècnics Municipals.
Edifici construït amb maó vist i pedra que no presenta un estil massa definit. La seva entrada a un catàleg d'edificis modernistes és una mica forçat, més si tenim en comte que la qualitat de la façana no es correspon amb el tractament donat a l'interior.
Estat de conservació precari. Interior sense cap interès.

Projecte de l'arquitecte Eduard Ferrés i Puig, inaugurat el 4 de novembre de 1908, on hi podem observar moltes de les característiques de la seva obra com les obertures de ventilació fetes amb lames de tova ceràmica. Aquest exemple és un interessant compromís entre forma i funció, en una idea que posteriorment serà seguida per molts arquitectes.
Actualment és la dependència principal de la Policia Municipal, que es troba entre la carretera N-II i la costa. L'edifici ha estat completament restaurat, amb les naturals modificacions per adaptar-lo a la funció de caserna. L'exterior presenta un aspecte només amb modificacions menors en relació amb l'inicial.

Petita font pública adossada a una de les parets d'una casa d'aquesta plaça, al costat de la carretera N-II. Projecte de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
Estat de conservació deficient.

Placa de Ferro forjat indicativa del nom del carrer. Se suposa que dissenyada per Josep Puig i Cadafalch. És una bella peça de ferro forjat de formes molt elegants que es troba just davant del Restaurant del Santuari de la Misericòrdia.
Estat de conservació bo.

El projecte inicial era de 15 capelletes, de les que només se'n van arribar a fer aquestes dues. La primera té la típica forma d'una creu de terme gòtica construïda amb pedra i molt decorada. La segona, d'una aparença més rústica i molt de l'estil de Josep Puig i Cadafalch l'autor de les dues peces, es composa de materials més variats com maó, pedra, ceràmica i ferro.

*

**

Durant el pontificat de Lleó XIII, a finals del segle XIX, es va demanar als pobles que erigissin creus per commemorar l'entrada al segle XX. A Canet, el Doctor Marià Serra i Font es va encarregar de la promoció i va cedir els terrenys per poder portar a terme l'iniciativa. S'encarregà el projecte a Lluís Domènech i Montaner i la primera pedra es va posar l'1 de gener de l'any 1901. Les obres van acabar-se un any més tard i el quatre de maig de 1902 es va beneir.
Era una creu de dimensions notables, ja que l'alçada total arribava a 30 metres. Només la podem contemplar en les fotografies que se li van fer, ja que va ser destruïda la nit de Sant Esteve - 26 de Desembre de 1926 - per una important tempesta de vent que va assolar el municipi.
La segona creu es va reconstruir l'any 1926 i era una copia de la primera, ja que l'arquitecte Pere Domènech i Roura,  fill de Lluís Domènech i Montaner, es va basar en els plànols del seu pare. Aquesta segona creu va ser beneïda el 30 d'octubre de 1927.
Al començar la guerra 1936-1939, grups anticlericals van destruir molts elements del patrimoni religiós. En aquestes circumstàncies, el 24 de juliol de 1936, la creu de Pedracastell va ser novament destruïda.
L'any 1940, acabada la guerra, es va instal·lar una creu de fusta per substituir la destruïda i, finalment l'any 1954 es va aixecar una nova creu amb una estètica gaudiniana molt diferent de l'original de Domènech. L'arquitecte va ser Isidre Puig Boada. Aquesta és la creu avui existent.
Algunes de les pedres de la segona creu, construïda per Pere Domènech i Roura, es conserven a l'església de Sant Pere i Sant Pau i formen part de dos altars laterals. Les podem veure en la segona foto al marge.