Història:
Aquest edifici construït per a la Editorial Montaner i Simon es el primer en que Domènech i Montaner va adoptar definitivament l'estil Modernista.
L'editorial, propietat de l'oncle de l'arquitecte Ramon Montaner i del seu soci Francesc Simon i fundada l'any 1868, era una empresa molt prestigiosa per la publicació de revistes i obres de gran format i de luxe profusament il·lustrades. A l'editorial s'hi imprimien enciclopèdies, llibres d'història universal, de l'art, història natural pel procediment de la cromolitografia.
L'any 1879, els propietaris davant de l'important creixement de la seva activitat empresarial, van comprar uns magatzems al carrer Aragó de Barcelona. Varen proposar a Lluís Domènech i Montaner que fes el projecte del nou edifici que hauria de constar de taller i oficines, sense cap limitació d'estil ni de pressupost.
Domènech va poder doncs realitzar el projecte, que és la seva primera gran obra, l'any 1879. Domènech va deixar córrer la seva imaginació i creativitat dibuixant una construcció molt en la línia de John Ruskin i William Morris.
Es de suposar que a Ramon Montaner li va agradar el projecte del seu nebot, ja que anys més tard, li va tornar a fer altres encàrrecs, el Palau Montaner (1889-1893) i el casal de Canet (1898-1909). Les excel·lents relacions amb el seu oncle, van permetre també a Domènec conèixer a Claudio Lopez Bru, marquès de Comillas, cosa que va ser determinant perquè  aquest últim fes a l'arquitecte l'encàrrec de les monumentals obres que va realitzar a Cantàbria.

Descripció:
Construït entre 1881 i 1886, l’edifici és considerat una de les obres pioneres de la renovació arquitectònica i urbana del moviment modernista. L'edifici destaca per la seva façana poc acadèmica amb un aire lleugerament mudèjar, pel seu sistema de claraboies, que li proporciona una llum zenital molt difosa i per la seva curiosa estructura en la qual destaquen les columnes de forja i les bigues d’acer. Aquesta estructura, està més propera de la d'un mercat que no de les seus d’empreses de finals del segle XIX.
Façana inicialment projectada en pedra, va ser posteriorment redissenyada deixant el maó vist amb el que va aconseguir uns efectes decoratius propers, com ja hem dit, a l'arquitectura mudèjar.
La part superior central presenta tres bustos del Dant Alighieri, Cervantes i Shakespeare.
L’edifici va ser coronat als anys vuitanta del segle XX - any 1990 - per una obra escultòrica del gran artista contemporani Antoni Tàpies, Núvol i cadira, que ha esdevingut l’emblema de la seva Fundació. Aquesta institució acull un museu on s’exhibeix una àmplia selecció de l’obra d’aquest artista català, i a més organitza exposicions temporals, seminaris científics, conferències públiques i cicles de cinema. També hi podem trobar una biblioteca especialitzada en art modern i contemporani, així com l’arxiu Tàpies amb la col·lecció més completa d’obres i documents del mestre, i col·leccions de cultures asiàtiques i precolombines.