Inici   Modernisme   Passeig   Museu Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura   Arts Decoratives   Literatura   Música  

[1]

Història:

Després de la conquesta de l’illa de Mallorca l’any 1230, el rei Jaume I de Catalunya va iniciar la remodelació de l’antiga mesquita major de Madina Maiurqa (Nom de la ciutat durant el domini islàmic, que després de la conquesta de Jaume I, va canviar pel de Ciutat de Mallorca posteriorment Palma i actualment Palma de Mallorca) per transformar-la en una Catedral cristiana.
Com en totes les catedrals, el període de construcció va ser molt dilatat i la d’aquest temple es perllonga per un període superior als vuit segles.
El resultat final va ser una impressionant catedral d’unes dimensions gegantines: longitud 120 metres, amplada 58 metres i alçada màxima 44 metres a la nau central. Les voltes es recolzen en esveltes columnes octogonals de 1,5 metres de diàmetre i 22 metres d’alçada. La superfície total es de 6.000 metres quadrats.
Els constructors varen ser inicialment el mallorquí Jaume Mates y el famós mestre Guillem Sagrera, la construcció de la façana sud de l’edifici la va dirigir Pere Morey.
Aquest costat de la catedral que és coneguda com El Mirador és, com el costat nord, d’estil gòtic i es caracteritza per un extraordinari conjunt d’arquivoltes.
El Portal Major, construït l’any 1601, pertany al període de Renaixement tardà. L'actual façana principal, construïda el 1855 es neogòtica i es superposa a l’antiga. 
Cap a 1840, ja hi havia el projecte de traslladar el cor a la capella major i de reparar la façana, que havia estat greument afectada pel terratrèmol de 1851.
Degut a la importància de l’obra, es va demanar l’ajuda del govern espanyol, que va designar l’arquitecte Jean Baptiste Peyronnet per dirigir el projecte. Les obres de reparació es van iniciar a l’any següent.
El mes de novembre de 1899, el bisbe de Mallorca, Pere Joan Campins, va visitar Barcelona per demanar l’opinió d'Antoni Gaudí sobre la restauració en curs, que per les dates que mencionem podem suposar que no anaven gaire ràpides. Campins va quedar tant positivament impressionat per les propostes de Gaudí, que dos anys més tard, el 1901, va proposar-li d’assumir la gestió de tot el projecte de restauració.
Gaudí aviat va decidir passar uns dies a Palma de Mallorca per prendre mides i conèixer l’edifici de primera mà. Després d’uns mesos, va presentar un pla juntament amb una maqueta de fusta al bisbe.
En síntesi, es podria dir que la catedral de Palma de Mallorca es un exemple del gòtic tarda català pel que fa a a l’estil dels seus inicis i el seu aire general, però aquest estil inicial es barreja amb altres estils que s’han anat incorporant durant el llarg període de construcció. 
 

 Descripció de les renovacions de Gaudí:

Resumim a continuació alguns dels canvis més importants que Gaudí va proposar i parcialment realitzar a la catedral:
- L’eliminació del cor gòtic del centre de la nau, i la seva recol·locació al presbiteri, prop de l’altar major. A més, Jujol hi va afegir colors que no varen agradar gaire als canonges de la catedral.
- Eliminació i reciclatge del corredor mudèjar dels ciris de les parets de fusta de la Capella Reial.
- Decoració del presbiteri amb rajoles de ceràmica que representen els escuts heràldics dels bisbes de Mallorca, envoltats de branques d’olivera i amb inscripcions en llatí en el mur que envolta el tron episcopal.
- Eliminació del retaule barroc (altar major) del presbiteri. Aquest retaule es va instal·lar posteriorment a l'Església de Santa Caterina.
- Eliminació del retaule gòtic que es va instal·lar posteriorment a la Porta del Mirador.
- Col locació de la taula d’altar major fins ara oculta pel retaules gòtic i barroc, davant del tron episcopal cobert.
- Col·locació d’una barana de ferro forjat per al presbiteri.
- Col·locació de làmpades de ferro forjat i canelobres de diferents dissenys.
- Col·locació de dos baldaquins a sobre de l’altar major.
- Construcció de dues galeries de cantors a cada costat del presbiteri, compostes d’elements platerescos.
- Recol·locació dels dos púlpits en les dues columnes més properes de l’altar major. Un d’ells no es va arribar mai a completar i del segon, se li va retirar el dosser l’any 1970.
- Es van instal·lar canelobres a l’entrada de la Capella Reial i als passadissos.
Un dels aspectes que Gaudí va cuidar més, per tal d’enriquir la Seu, va ser el mobiliari, del que es pot destacar el banc per als oficiants a l’altar, un tamboret, un faristol i la espectacular escala plegable que permet l’accés a l’exposició del Santíssim Sagrament.
També es van col·locar diversos vitralls per aportar llum i color a l'interior de la catedral. Per aconseguir els extraordinaris efectes que volia aconseguir, va utilitzar un nou mètode per donar color al vidre. Aquest mètode consistia en la superposició de tres seccions de vidre amb els colors primaris (groc, blau i vermell). A la vegada aquests experiments li varen permetre experimentar per aplicar-los posteriorment al temple de la Sagrada Família de Barcelona. En relació als vitralls, també va eliminar les parets que tapiaven i impedien la visió de les rosasses, tornant a la Seu la seva riquesa de llum original.
A més del seu treball a la Seu, Gaudí va aprofitar les seves estades a l’illa, per realitzar altres projectes de menor importància, com la reforma del Palau Episcopal, la restauració de la capella de Sant Bernat, el disseny d’un paviment de mosaic per l’església parroquial de Pollença.
Gaudí va abandonar definitivament el seu treball a la Catedral de Palma de Mallorca l’any 1914 després d’una discussió, amb el contractista de l’obra, sobre els pinacles de la Porta del Mirador, conseqüència final de les diferències hagudes amb els canonges de la catedral, que probablement trobaven massa agosarades les propostes de Gaudí. La part del projecte no realitzada va ser cancel·lat definitivament a la mort del bisbe Campins l’any 1915.
Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol i Joaquim Torres-Garcia.
La reforma de la Catedral de Palma (1904-1914), fou criticada sobretot per la destrucció d’alguns elements, com el corredor dels ciris mudèjar, però, per altra banda contribuí notablement a recuperar la dignitat del temple que el pas del temps havia anat decaient, a la vegada que li va donar un toc de modernitat, que posteriorment, artistes com Barceló han rematat. Al respecte, es oportú citar el comentari d’un dels seus col·laboradors en aquesta obra, l’il·lustre Joaquim Torres Garcia, que va dir: "Es podrà discutir l’obra de Gaudí; se li podrà criticar aquesta o aquella nimietat, però no es podrà negar que era un home extraordinari, un autèntic geni creador i un arquitecte; encara que, per comprendre el valor d’aquesta paraula, ens hauríem de remuntar als constructors de catedrals de l’edat mitjana. Home fort, de la raça d’aquells d’altre temps en què, per damunt de la materialitat del viure, hi havia la consciència d’un ordre superior."
 

Imatges de detall de les reformes incorporades per Gaudí:
 

[4]

[5]

Altres obres de Gaudí