
|
Dades
pràctiques:
Adreça:
Carrer Palau de la Música, 4-6 / Carrer de Sant Pere Mes Alt, 11 Barcelona
Interès:
xxxxx
(5 sobre 5)
Estat de
conservació: El Palau
ha estat recentment restaurat i està en
bones
condicions tant
a l’exterior com a l'interior. Recentment s’han inaugurat
els importants treballs d’ampliació, que tot hi respectant l’obra de
Domènech i Montaner, han permès d’afegir una nova sala per concerts
de cambra en el lloc en que abans hi havia una església, permetent
la visió d’una de les façanes laterals fins ara oculta.
Transports:
Autobusos:
17, 19, 40, 45
Metro: L1, L4 (Urquinaona)
Visites: De dilluns a diumenge, visites cada mitja hora.
Idiomes català, castellà i anglès. Duració 50 minuts. Màxim de
persones per visita 55. El programa de visites pot ser alterat o
interromput segons els actes que s’hagin de celebrar al Palau.
Venda de tiquets de visita: De dilluns a diumenge a la
oficina de venda del Palau i a la botiga "Les muses del Palau"
(Carrer de Sant Pere més Alt) de 9,30 a 15 h.
No s’accepten reserves, però els tiquets poden adquirir-se amb una
setmana d’antelació. A partir de 25 entrades, els tiquets poden
pagar-se per transferència bancària o tarja de crèdit, trucant a les
oficines.
Telèfon: +(34) 902 442 882, Fax: +(34) 295 72 08, E-mail:
taquilles@palaumusica.org.
Preus: Individual 8 Euros
Grups (mínim 25 persones)
7 Euros
Estudiants, pensionistes
i aturats 7 Euros (amb identificació)
Membres Fundació Orfeó
Català - Palau de la Música Entrada lliure (amb identificació)
Membre Orfeó Català Entrada lliure (amb identificació)
Els horaris, preus
i altres dades poden variar, aconsellem que ho comproveu prèviament.
Accessibilitat per a minusvàlids:
L'edifici
està dotat d'ascensor que permet desplaçaments verticals sense
problemes per cadires de rodes.
Informació: Palau de la Música Catalana
C/ de Sant Francesc de Paula, 2 - 08003 Barcelona
Telèfon: +(34) 902 442 882
Fax: +(34) 295 72 08
E-mail:
taquilles@palaumusica.org
Web:
http://www.palaumusica.org
Botiga Les Muses del Palau
C/ de Sant Pere més Alt, 1 - 08003 Barcelona
Ruta del Modernisme |
Història:
Aquest edifici es la seu de l'Orfeó Català, aquesta prestigiosa
institució catalana
ha tingut des de la seva fundació, per Lluís Millet i
Amadeu Vives,
l’any 1891 un paper important en la defensa dels valors
de la cultura catalana. Aquesta es la raó per la que la decoració de l'edifici mostri
escampats per la sala d’audicions múltiples representacions de les quatre barres
i altres símbols nacionals catalans, que
durant el franquisme es varen mantenir tapades per cortines.
La sala de concerts va ser projectada per l'arquitecte
Lluís Domènech i Montaner que l'any 1904
va rebre l'encàrrec del que aleshores
era el president de l'entitat, Joaquim Cabot, de fer una sala de
concerts per a l'Orfeó Català. L'edifici s'havia d'aixecar en un solar
que l'Orfeó havia adquirit al carrer de Sant Pere més Alt a Barcelona, a
on hi havia estat el claustre del convent de Sant Francesc.
La primera pedra es va posar el 9 de febrer de 1905 i la construcció que
va patir de diverses contrarietats - econòmiques, estructurals, els
canvis que anava introduint Domènech i Montaner al seu projecte inicial
y la destrucció fortuïta dels models de l'escenari -, però el 3 de març
de 1907 s'acabava la cobertura de l'edifici i es feia l'inauguració el
15 de febrer de 1908. Aquell mateix any, l'edifici va rebre el guardó al
millor edifici de l'any en un Concurs promogut per l'ajuntament de
Barcelona. El finançament de l'obra es va realitzar per mitja de
l'emissió, per un valor d'un total de 600.000,- pessetes, de 6000
0bligacions per un valor unitari de 100 pessetes.
Domènech, va saber treure un bon resultat d'un espai irregular situat en
un xamfrà. Va fer un disseny amb tres façanes, les dues del xamfrà i una
altra que tocava amb una paret mitgera molt llarga, creant amb tot
plegat una simetria que donava un equilibri entre tots els elements de
la sala de concerts.
El Palau no només ha viscut esdeveniments relacionats amb la música i
amb l'art, sinó que ha estat un important centre de l'activitat social,
cultural i política de Barcelona. Així, en els primers anys de la seva
vida, eren normals al Palau els concerts de L'orfeó Català amb un
important contingut patriòtic. S'hi celebraven també actes polítics
importants com les Assemblees de Solidaritat Catalana. El Cant
de la Senyera, La Santa Espina, Els Segadors i altres peces de
l'imaginari polític català, hi eren freqüentment presents. La dictadura
del general Primo de Rivera, però, va ordenar la clausura del Palau
durant un període de quatre mesos del 25 de juny al 13 d'octubre de
1925.
L'adveniment i els anys de la segona república espanyola, van
representar en aquest sentit una millora important. Però novament la
guerra espanyola de 1936-39 i la victòria de les forces franquistes, de
ideologia profundament contraria al catalanisme del que l'Orfeó n'era un
representat molt qualificat, varen representar un trencament en que fins
i tot es va obligar a castellanitzar el seu nom, havent-se de programar
freqüentment concerts i actes d'acord amb la ideologia feixista del
règim triomfador de la guerra, com per exemple un concert del Cor de les
Joventuts Hitlerianes que es va celebrar el 1943.
Malgrat totes les dificultats, el Palau va seguir també programant
música de concert, amb actuacions de brillants compositors i artistes
catalans com Eduard Toldrà que hi feu el seu primer concert com a
director de la Orquestra Municipal de Barcelona, Victòria del Àngels que
hi va debutar l'any 1944 i molts d'altres. L'Orfeó Català no va poder
reiniciar-hi les seves activitats fins a l'any 1946.
L'any 1960, es van produir els coneguts com a Fets del Palau, en que amb
motiu del centenari del naixement de Joan Maragall, es va programar la
interpretació de El Cant de la Senyera. La interpretació es va
prohibir en l'últim moment el que va provocar que part del públic
assistent es posés dempeus i comencés a cantar-lo, llançant-se entre el
públic fulls contra el dictador general Franco. Aquests fets van
provocar diverses detencions entre les que destaca la de Jordi Pujol
futur president de la Generalitat de Catalunya. Finalment i a partir de
1967 es va poder interpretar legalment El Cant de la Senyera.
L'any 1971 el Palau va ser declarat Monument Nacional. Amb aquest motiu
es van realitzar diverses obres de restauració i millora de l'edifici
que van ser dirigides pels arquitectes Joan Bassegoda i Nonell i Jordi
Vilardaga.
Estructura i descripció:
Dintre d’aquesta sala cal destacar la boca de l’escenari, tota ella una escultura
que representa la Cavalcada de les Walkiries a una banda i el bust de Beethoven a
l’altre,
realitzats per Pau Gargallo i Dídac Massana. El fons de l’escenari conté diversos alt
relleus amb decoració de mosaic obra d'Eusebi Arnau i Mario Maragliano. Es espectacular la
vidriera zenital de Rigalt i Granell.
La façana esta construïda en maó vermell vist i es decora amb mosaics de
Lluís Brú, destacant-hi un grup escultòric en homenatge a la Cançó Popular obra del
prestigiós escultor Miquel Blay.
La UNESCO va declarar aquest edifici "Patrimoni de l'Humanitat"
l’any
1987. |