Estils característics en l'obra de Gaudí:
Joan Bergós i Massó, autor d'un important estudi sobre l'obra de Gaudí "Gaudí l'home i l'obra" divideix les seves obres, més que per períodes, per tipus plàstics i solucions mecànico-constructives que assenyalen fites característiques. Aquesta classificació ens sembla molt interessant, perquè defuig un plantejament basat només en criteris cronològics, que potser no reflexen amb suficient coherència els valors comuns de moltes de les obres del geni. Es manifesten, en canvi, no només en una evolució en el temps, sinó també, per exemple, en la utilització dels edificis que pot plantejar la necessitat de solucions arquitectòniques diferents. Aquesta reflexió es una manera d'entendre l'origen d'aquesta original aportació de  Bergós en classificar l'obra de Gaudí en cinc grans grups que son els següents:

Període preliminar:
Caracteritzat pels projectes i obres realitzades per Gaudí durant els seus últims anys de carrera i les seves primeres actuacions pròpiament professionals un cop en possessió del títol d'arquitecte.
Dintre d'aquest grup hi podem classificar a més de les obres que mencionem més avall, tota la producció de projectes que Gaudí va realitzar com a treballs de carrera, com:
- El projecte del pati de la Diputació de Barcelona (Signat per Gaudí amb data 6-10-1876).
- Plànol i dibuix presentat per a un examen de la porta d'un cementiri (1875).
- Dibuix per a una font monumental de 40 metres d'alçada a la Plaça Catalunya.
- Dos dibuixos d'un projecte de moll ornamental per el port de Barcelona.
- Projecte per el Paranimf de la Universitat de Barcelona (Signat per Gaudí el 22 de Setembre de 1877).
- Esbós en planta del Monestir de Poblet (Gaudí junt amb altres amics de Reus entre els que hi havia Eduard Toda, volien restaurar el cenobi que havia quedat molt malmès degut a la Desamortització de Mendizabal).
- Dibuix de les dues façanes (costat jardí i costat carrer) de la Societat Cooperativa La Mataronense.
- Dibuix de fanal per el Passeig de la Muralla (Avui Passeig de Colom) de Barcelona amb menció d'importants almiralls catalans.
Com a obra en estat de projecte o acabada, podem classificar dintre d'aquest grup:
- El Cambril de la Basílica de Montserrat (1875-1877). En aquesta obra de l'arquitecte Francesc de Paula Villar, Gaudí hi va participar en el disseny dels arcs, els pedestals inclinats i els torsos parabòlics de les bases de les columnes.
- La font monumental del Parc de la Ciutadella de Barcelona en la que va col·laborar en l'estudi del mestre d'obres Fontserè (1877-1882).
- Tanca, portes i reixats de la Placeta Aribau al Parc de la Ciutadella de Barcelona (1877-1882) també en col·laboració amb l'estudi de Fontserè.
- Mobiliari per l'oratori del Palau de Sobrellano a Comillas (Cantàbria) (1878).
- Altar, ostensori, llums i decoració de l'absis amb mosaic de la Capella del Col·legi de Jesús-Maria de Sant Andreu de Palomar (1879-1881).
- Fanals de la Plaça Reial (1880). Fanals del Passeig de la Muralla de Mar (mai construïts).
- Mobiliari divers, com una taula de despatx i vitrines d'exposició.
En Gaudí també va col·laborar en els seus anys d'estudis en altres projectes com per exemple, el convent de les Saleses de Barcelona de l'arquitecte Martorell. Aquesta col·laboració (amb la que Martorell va poder conèixer la genialitat de Gaudí), va ser l'inici d'una relació que generà més endavant la recomanació que Martorell va fer a L'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep perquè es fes càrrec de les obres de la Sagrada Família.

Mudèjar-Moresc: 
Construccions caracteritzades per seva policromia geomètrica basada en el contrast entre maó i reble. Aquest contrast s'enriqueix amb un important revestiment ceràmic. Les coronacions es completen amb cúpules d'aspecte mudèjar o àrab. També utilitza Gaudí la pedra picada, però això, ja al final d'aquest període.
Pertanyen a aquest grup cases com:
- Casa Vicens a Barcelona (1883-1888).
- Projecte de Pavelló de caça a Garraf, per el comte Güell, que no es va arribar a construir (1882).
- El Capricho de Comillas (Cantabria) (1883-1885).
- Pavellons Güell a Pedralbes - Barcelona (1884-1887).
- Pavellons àrabs. Construïts per a la Companyia Transatlàntica, un a Cadis i l'altre  per la exposició Universal de Barcelona (1887 i 1888).
- Palau Güell a Barcelona (1886-1888).

Gòtic evolucionat:
Gaudí sempre estigué convençut que el gòtic es un estil que es lluny de la maduresa, ja que en el seu anàlisi deia "l'art gòtic és imperfecte, és a mig resoldre; és l'estil del compàs, de la fórmula, de la repetició industrial. La seva estabilitat es basa en l'apuntalament permanent del boterells, és un cos defectuós que s'aguanta amb crosses".
En ser encarregat dels treballs de la Sagrada Família, va fer un profund estudi del gòtic visitant diversos monuments a Catalunya, França i Espanya, cosa que no el va fer més que reafirmar-se en la seva posició crítica sobre aquest estil. Malgrat tot, alguns dels seus edificis projectats i realitzats dins del segle XIX, son d'aquest estil. Ens referim a:
- Palau Episcopal d'Astorga (1889-1895).
- Casa Botines a Lleó (1892).
- Col·legi Santa Teresa  (1889-1894) 

Naturalisme expressionista:
Inspirat inicialment en el barroc, aquest període està caracteritzat pel Modernisme vitalista. Aquesta visió ja es percep a partir dels inicis del segle XX en nombroses obres de Gaudí i representa una evolució des de la prèvia preeminència de l'estètica gòtica que contemplavem en l'anterior punt que es va obrint camí cap una exuberant expressivitat com la que podem contemplar a la façana del Naixement de la Sagrada Família

- Casa Calvet (1898-1900).
- Cripta de l'església de la Colònia Güell (1908-1914).
- Park Güell (1900-1914).
- Restauració de la Catedral de Palma de Mallorca (1904-1914).
- Casa Batlló (1904-1906).
- Casa Milà (La Pedrera) (1906-1910).

Síntesi orgànica: 
L'última etapa en que Gaudí assoleix la perfecció seguint el mestratge de la natura. La perfecció tant pel que fa a la estructura com a l'expressió de les seves creences. Com a la mateixa natura, la funció crea l'òrgan. L'arquitectura completa la bellesa de la natura aconseguint un equilibri sense fissures. L'estructura i la seva funció es confonen amb amb la plàstica expressiva, amb el significat de l'obra.
L'expressió d'aquest clímax seria el Temple de la Sagrada Família. En aquesta església hi trobem l'expressió d'una religiositat profunda que ens mostra un recorregut extensíssim per tota la Història Sagrada, en especial el Nou Testament i també per la litúrgia catòlica, en una expressió de coherència total amb la profunditat del sentiment religiós de Gaudí. L'arquitectura i l'estructura del temple es fonen amb un ideal religiós, del que estan totalment al servei.