
La ceràmica en l'obra de Gaudí:
El Modernisme va
ser pròdig en la utilització de la ceràmica, no només a Catalunya, també a
Valencia o en altres llocs de la península Ibèrica. Però això passa també a
l'Art Nouveau en molts llocs d'Europa. Recordem com a exemple la Majolikahaus d'Otto Wagner a Viena. Pel que fa a Gaudí, la ceràmica es
omnipresent a la seva obra. Es potser un dels trets més característics, que
analitzarem amb criteri cronològic a la seva obra.
Ja l'any 1879,
trobem la primera referència a Gaudí en els llibres de la fàbrica Pujol i Bausis - veure el treball de Pía Subias dintre del llibre Tradición y
modernidad, la ceràmica en el modernismo, publicat amb motiu del IX
Congrés Anual de l'Associació de Ceramologia -, en que es menciona un color
groc dit Gaudí. Posteriorment persisteixen aquestes referències i en tornem
a trobar en els anys 1882, 83, 84, 93 i 94. Això ens indica que des de les
seves primeres obres, Gaudí ja va utilitzar els recobriments ceràmics com un
element essencial en els seus treballs.
A la casa
El Capricho també
coneguda com a Villa Quijano en honor del seu propietari, a la vila càntabra
de Comillas, construïda entre 1883 i 1885, ja hi trobem un extensa decoració
ceràmica produïda probablement a la fàbrica Pujol i Bausis
de Esplugues. En tot cas, l'origen ta mbé podria del tot o en part ser un
altre, però el que es cert, es que a El Capricho, Gaudí va crear unes
façanes amb predominança de maó groguenc i vermellós disposats en franges
horitzontals, alternant-ho amb peces ceràmiques representant gira-sols en
relleu alternant
amb altres peces verdes que li donen a la façana un
aspecte ondulant de gran elegància. La torre està pràcticament tota
recoberta de ceràmica en relleu.
Per
a els Pavellons Güell a
Barcelona, construïts l'any 1883, Gaudí tria rajoles d'un sol color
blaves i verdes i jaspiades dels mateixos colors amb els que va adornar amb
austeritat els murs d'obra vista.
L'exterior mostra una rica decoració ceràmica de color clar amb formes de
petxina que ocupen la majoria de les superfícies excepte les que
expressament queden amb la seva base d'obra vista i els coronaments que
tenen decoracions variades moltes vegades també completades amb ceràmica
policroma.
Una de les obres de Gaudí amb
més contingut ceràmic es el Park Güell. Efectivament, en tota la
important extensió del parc, hi trobem elements ceràmics de formes i
dibuixos molt variats. Moltes zones del Park, especialment l'entrada
l'escala principal, la sala hipòstila
i
la gra n plaça ens mostren un esclat de formes i de colors en ceràmica.
Aquesta riquesa ja es nota abans d'entrar al Park, ja que començant
des de l'exterior, tota la paret de
tancament està plena de medallons i motius ceràmics. Tots aquests adorns son de dimensions importants i tenen com a motiu
bàsic la P de Park i la G de Güell amb fons de colors variats - vermell, blau, blanc, verd, etc., amb dibuixos i formes sempre diferents, el que va permetre a Gaudí
trencar amb qualsevol idea de monotonia i aplicar el seu principi de que el
color ha de ser sempre present en tota obra arquitectònica.
A la porta d'entrada, els edificis de consergeria - Administració - i la
Botiga,
a banda i banda de la porta principal son també d'una riquesa extraordinària
de color i de fantasia amb una teulada recoberta completament de trencadís
amb predomini
dels colors marrons a la consergeria i amb predominança del blanc i blau a la botiga, en moltes tonalitats
diferents amb finestres emmarcades amb sanefes florals ceràmiques i novament
els medallons fent referència
al promotor - Güell -. Avui en dia, sembla clar que aquests trencadissos son
procedents de la fàbrica
Pujol i Bausis
de Esplugues de
Llobregat. En la decoració de les teulades, Maria Pia Subias
hi troba una recuperació
de la tradició gòtica catalana i valenciana defensada pels arquitectes Font
i Gumà i Antoni Maria
Gallissà. Segons la mateixa autora, a les cúpules de la consergeria hi
podem trobar rajoles dibuixades per aquest darrer
arquitecte i també rajola procedent de Manises i Onda al País Valencià.
Abans de pujar per l'escala central, podem admirar
a la dreta els merlets recoberts de ceràmica que coronen la cova i
els m otius ceràmics decoratius
que hi han immediatament a sota. Més amunt i ascendint ja per l'escala, als
replans trobem a banda i
banda alternant amb el
trencadís blanc de les baranes diversos medallons hexagonals amb motius
florals i arabitzants diversos. Al centre de l'escala ens esperen la serp i
el drac amb una ceràmica d'un cromatisme molt mediterrani.
Arribats al nivell de la Sala hipòstila, novament una gran demostració de
decoració
ceràmica amb les bases de
les columnes recobertes fins a un quart de la seva alçada amb rajola
blanca. Però el més impressionant, es potser el recobriment del sostre amb
trencadís blanc, però decorat amb nombrosos medallons representant el sol i
la lluna en estacions diferents.
Encara però, de tot el Park, amb tota la seva mostra d'esplendor
i magnificència ceràmica, ens falta veure el que
podríem qualificar de
clímax. Ens referim al banc
ondulant que seguint la idea general de Gaudí, va realitzar
Josep Maria Jujol. Aquest
es
probablement el més espectacular exemple de trencadís de tot el món. La
majoria de les peces ceràmiques que el composen son de
Pujol i Bausis
del que està documentat l'enviament de 12.000 rajoletes el juny de l'any
1904, malgrat que, com en altres casos ja mencion ats, també hi
intervingueren altres fabricants com Sebastià Ribó i altres de Manises i
Onda. La restauració a que va ser sotmès el banc va optar per
substituir les peces espatllades, per altres de color blanc, amb la idea de
no alterar els dissenys originals de Gaudí i Jujol, però posteriorment
aquests treballs han estat sotmesos a algunes crítiques. En aquest tema, ja
sabem a Barcelona que qualsevol restauració de monuments
genera polèmiques.
La façana exterior de la
Casa Batlló al
Passeig de gràcia de Barcelona es una orgia ceràmica, quan
veiem l'edifici en sorprèn l'espectacular simfonia de colors, en el que
predominen les tonalitats verdes i blaves d'una brillantor i una nitidesa
remarcables.
La façana posterior, molt més austera també mostra
una decoració ceràmica que procedeix de les fàbriques de Pujol i Bausis i
de
Sebastià Ribó.
El pati interior presenta un degradat en blau que procedeix de la fàbrica de
Sebastià Ribó a Sant Martí de Provençals - actualment barri del Clot de
Barcelona -.

Les xemeneies de
La Pedrera també
presenten una decoració ceràmica
procedent de Pujol i Bausis, encara que el conjunt de l'edifici té un
aspecte molt diferent a la riquesa cromàtica de la Casa Batlló,
al imposar-se
d'una manera total la pedra i el ferro forjat, per tant amb una coloració
molt més uniforme.
Poc o molt, veiem que totes les
obres de Gaudí mostren una notable riquesa de decoració ceràmica. Encara
podríem ampliar considerablement aquesta pagina amb altres exemples com la
Cripta de
la Colònia Güell, el Palau Güell, Bellesguard, el Col·legi de Santa Teresa o l'interior del Palau Episcopal d'Astorga, però ens limitarem
a afegir una menció a una altre de les seves obres de joventut, la
Casa Vicens, no perquè
el propietari fos fabricant de rajoles, dada que cada cop es més discutida,
sinó per mostrar-nos, com a El Capricho, una obra primerenca amb un notable
domini dels elements ceràmics amb un cromatisme de grans contrastos, que
probablement a la seva època de construcció devia escandalitzar a més d'un
purista.
|
|