GAUDÍ Y EL MODERNISMO EN CATALUÑA / Literatura J. Maragall

     Inicio   Modernismo   Paseo   Museo Virtual   Arquitectura   Escultura   Pintura    Artes Decorativas   Literatura   Música

     Área especial:   Catedrales del vino   Edificios desaparecidos   Modernismo funerario   Proyectos no realizados   Modernismo catalán fuera de Cataluña

     Bibliografía   Novedades Web   Propósito   Contáctenos   Datos de audiencia

JOAN MARAGALL I GORINA  (1860-1911)

[English] [Français] [Català]
• Sobre Joan Maragall:  Biografía   Obra Poesia  Artículos  Poemas  Opúsculos / Ensayos  Lectura infantil  Teatro
• Fuentes e información adicional: 
Links   Bibliografía   Otros Escritores  Modernistas Catalanes
Obra:

Poesia
POESIES (1895)
   Excelsior
   La vaca cega
   Les minves del gener
   L'Oda infinita
   Paternal

VISIONS I CANTS (1900)
   Cant de Novembre
   Desprès de la tempestat
   El cant de la senyera
   El comte Arnau
   El poeta
   Els tres cants de la guerra
   Oda a Espanya
   La fi d'en Serrallonga
   La sardana
   L'esposa parla

LES DISPERSES (1904)
   Haidé
   L'Ametller
   Soleiada

ENLLÀ (1906)
   Vistes al mar

SEQÜENCIES (1911)
   Cant espiritual
   El mar
   El comte Arnau
   La fageda d'en Jordà
   Oda nova a Barcelona
   Seguit de les vistes al mar

Artículos
La patria Nueva (1902)
Articulos (1904)
La ciutat del perdó (1909)
L'església cremada (1909)

Poemas
El mal caçador
Joan Garí
La ginesta
L'Empordà
Nodreix l'amor
Pirinenques

Opúsculos / Ensayos
Elogi de la paraula (1903)
Elogi de la poesia (1909)

Lectura infantil
Tria (1909)

Teatro
Nausica

Biografía:
Nace en Barcelona el 10 de octubre del año 1860, siendo el cuarto hijo y único varón de una familia de buena posición económica.
Cuando acaba el bachillerato y en contra del deseo de su padre, rechazó incorporarse a la industria textil familiar. 
La obra básica de Maragall está escrita en catalán, pero también escribió en castellano.
El 1881 gana la Flor Natural en los Juegos Florales de Badalona con una poesía titulada "Dins sa cambra" (Dentro de su habitación).
En el año 1884 se licenció en Derecho, iniciándose a partir de aquí una crisis entre su vocación literaria y la presión del entorno familiar que le orientaba hacia una vida mas convencional según los criterios de la burguesía. 
En el año 1891 se casa con Clara Noble, con quien tuvo 13 hijos.
A partir de 1892, Maragall desarrolla una gran actividad como impulsor de las nuevas corrientes de modernidad. Esto se manifiesta en sus colaboraciones en las revistas protagonistas del Modernismo - l'Avenç, Catalonia i Luz -, así como en el "Diario de Barcelona" y "La veu de Catalunya". También participa en los Juegos Florales, en les Fiestas Modernistas que Rusiñol organiza en Sitges y en diversas  prestigiosas tertulias, como la del Ateneo Barcelonés del que llegó a ser presidente.
En el año 1894 se presenta a los Juegos Florales de Barcelona con el poema "La sardana" ganando la Englantina. En "Poesies", que publica al año siguiente, se nota su vertiente decadentista, que también se ve reflejado en los poemas que presenta en las Fiestas Modernistas de Sitges y que mas tarde superó, en parte influenciado por la vitalidad de la obra de Nietzche.
El 1904, se presenta nuevamente a los Juegos Florales de Barcelona con la poesía Glosa, siendo proclamado Maestro en Gai Saber, además de ganar la Flor Natural. 
La presión del novecentismo naciente, liderado por Eugeni d'Ors, le obliga a hacer una profunda reflexión, que acabará después de la Semana Trágica con un retorno a la posición combativa que manifestaba en su juventud. A pesar de todo, se muestra autocrítico procediendo a una profunda revisión de su obra "Tria" criticada por Ors, de la que saldrá muy mejorada hasta el punto de provocar la rectificación de Ors. 
Maragall se identificaba con un nacionalismo catalán tradicionalista y católico, cercano al ideario de la "Lliga Regionalista de Catalunya", pero nunca quiso entrar en política y rechazó las ofertas que le hicieron Enric Prat de la Riba y Francesc Cambò para que se presentase a las elecciones de diputados a cortes. Esta tendencia conservadora, bien reflejada en su estilo literario, hace que se le clasifique dentro de un grupo de escritores modernistas - Víctor Català, Prudenci Bertrana, Puig i Ferrater - que sitúan su obra en ambientes tradicionales y rurales. 
En el año 1906 intervino en el Congreso de la Lengua Catalana y posteriormente fue miembro fundador de la Sección Filológica del Institut d'Estudis Catalans.
A consecuencia de la Semana Trágica, adoptó una posición critica con la burguesía catalana, por la responsabilidad que entendía que tenia en aquellos hechos. Esta postura se manifiesta en su última obra "Seqüencies".   
En el año 1910 ganó el premio Fastenrath en los Juegos Florales de Barcelona con "Enllà" (Más allá). En el año 1911, el último de su vida, publicó - como ya adelantamos - "Seqüencies" en que manifiesta una exaltación vitalista con la que vuelve a posiciones heterodoxas, suavizadas en anteriores escritos. En esta obra incluye el "Cant espiritual".
Su trabajo como traductor, es muy importante. Tradujo a autores griegos como Homero y Píndaro, a autores alemanes como Goethe, Novalis, Nietzche, Schiller, Reinick i Wagner y a autores franceses como Daudet y Lamartine. 
Joan Maragall muere en Barcelona el 20 de diciembre del año 1911.

 

LINKS seleccionados a otras webs sobre Joan Maragall i Gorina

http://www.uoc.edu/lletra/noms/jmaragall/ Completas páginas sobre J. Maragall en la web de la UOC
http://www.escriptors.com/autors/maragallj/  Amplia web sobre Joan Maragall    
http://www.tvcatalunya.com/elmeuavi/maragall/capitulo.htm  Interesante web de TVC de un programa sobre Joan Maragall 
http://canalsocial.net/biografia/biografiacontenido.asp?nom=MARAGALL,%20JOAN  Amplia biografía de Joan Maragall  
http://www.iec.es/institucio/presidencia/Gabinet/membres/numeraris/joanmaragall.htm Ficha de Maragall de miembro del IEC (Institut d'Estudis Catalans - La academia de la lengua catalana -)  
http://es.geocities.com/inui42/Literarios/Maragall.html  Biografía y texto del "Cant espiritual"  
http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/maragall-nins/index.html Poemas de Maragall para niños  
http://www.uoc.edu/lletra/generes/prosamodernista/index.html  Página sobre poesía Modernista en la web de la UOC 
http://www.uoc.edu/lletra/moviments/modernisme/   Página sobre Modernismo, especialmente literario, en la web de la UOC  

 

Bibliografía especifica sobre Joan Maragall i Gorina

Titulo Autor Publicado por Año
Maragall 1860-1911-1961 Arimany, Miquel Miquel Arimany, SA 1963
Sobre el Cant espiritual de Joan Maragall Bachs, J.  Editorial Claret 2001
Maragall i Unamuno: els lligams d'una amistat Bastons Vivanco, C. Editorial Claret 1998
Maragall i la Setmana Tràgica Benet, J. Edicions 62 1992
La llum que ve del nord: Joan Maragall i la cultura alemanya Bou, E. Editorial Claret 1997
El Modernisme, Olot i Maragall Busquets i Grabulosa, Ll. Edicions El Bassegoda 1990
Gran enciclopèdia catalana Diferents autors Enciclopèdia Catalana  
El mite laic de Joan Maragall Gilli, G. Edicions de la Magrana 1987
La prosa modernista: un concepte polièdric Julià, Lluïsa Lletra - UOC - Espai virtual de literatura catalana  
Joan Maragall, esbós biogràfic Maragall, G. Edicions 62 1988
Paisatge i natura en Joan Maragall Maragall i Mira, P. Editorial Claret 1997
Aspectes del Modernisme Marfany, Joan Lluís Curial 1975
Historia de la Literatura catalana, El Modernisme, vol 8. Molas, Joaquim / de Riquer, Martí Editorial Ariel 1985
Historia de la literatura catalana, "Joan Maragall", vol . Nardi, Núria Edicions 62 / Orbis 1984
Joan Maragall Pla, J. Destino 1994
La poètica de Joan Maragall Pla i Arxé, R. Editorial Claret 1999
La veu misteriosa. La teoria literària de Joan Maragall Quintana, L. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 1996
Dotze mestres Serrahima, Maurici Destino 1972
Joan Maragall Serrahima, Maurici Edicions 62 1990
La poesia de Joan Maragall Terry, A. Quaderns Crema 2000
El pensament de Joan Maragall Trias, E Edicions 62 1982
El primer modernismo literario catalán y sus fundamentos ideológicos Valentí, Eduard Editorial Ariel 1972
 
Otros escritores Modernistas Catalanes:

Caterina Albert i Paradís  Prudenci Bertrana i Compte  Jaume Brossa i Roger  Raimon Casellas i Dou  Ignasi Iglesias i Pujades  Pompeu Gener  Adrià Gual i Queralt  Hortensi Güell  Antoni Isern  Albert Llanas  Joan Maragall i Gorina  Alfons Maseras i Galtés  Jaume Massó i Torrents  Apel·les Mestres i Oñós  Rafael Nogueras i Ollé  Miquel de Palol  Josep Pin i Soler  Josep Pons i Pagès  Pere Prat i Gaballí  Joan Puig i Ferrater  Alexandre Riquer i Ynglada  Santiago Rusiñol i Prats  Joaquim Ruyra i Oms  Maria Antònia Salvà  Víctor Català (ver Caterina Albert)  Plàcid Vidal i Rosich  Jeroni Zanné i Rodríguez

 

SUBIR

ANTERIOR

POSTERIOR

INICIO