Poesia
POESIES (1895)
   Excelsior
   La vaca cega
   Les minves del gener
   L'Oda infinita
   Paternal

VISIONS I CANTS (1900)
   Cant de Novembre
   Desprès de la tempestat
   El cant de la senyera
   El comte Arnau
   El poeta
   Els tres cants de la guerra
      Oda a Espanya
   La fi d'en Serrallonga
   La sardana
   L'esposa parla

LES DISPERSES (1904)
   Haidé
   L'Ametller
   Soleiada

ENLLÀ (1906)
   Vistes al mar

SEQÜENCIES (1911)
   Cant espiritual
   El mar
   El comte Arnau
   La fageda d'en Jordà
   Oda nova a Barcelona
   Seguit de les vistes al mar

Articles
La patria Nueva (1902)
Articulos (1904)
La ciutat del perdó (1909)
L'església cremada (1909)

Poèmes
El mal caçador
Joan Garí
La ginesta
L'Empordà
Nodreix l'amor
Pirinenques

Assaigs
Elogi de la paraula (1903)
Elogi de la poesia (1909)

Lectura infantil
Tria (1909)

Teatre
Nausica

Biografia:
Neix a Barcelona el 10 d'octubre de l'any 1860, essent el quart fill i únic noi d'una família benestant.
Un cop acabat el batxillerat i en contra del desig del seu pare, va rebutjar incorporar-se a la indústria tèxtil familiar.
L'obra bàsica de Maragall està escrita en català, però també va escriure en castellà.
El 1881 guanya la Flor Natural en els Jocs Florals de Badalona amb una poesia titulada "Dins sa cambra".
L'any 1884 va obtenir la llicenciatura en Dret, iniciant-se a partir d'aquí una crisi entre la seva vocació literària i la pressió de l'entorn familiar que l'orientava cap a una vida més convencional d'acord amb els criteris de la burgesia. 
L'any 1891 es casa amb Clara Noble, amb qui va tenir 13 fills.
A partir de 1892, Maragall desenvolupa una gran activitat com a impulsor de les noves corrents de modernitat. Això es manifesta en les seves col·laboracions a les revistes capdavanteres del Modernisme - l'Avenç, Catalonia i Luz -, així com al "Diario de Barcelona" i "La veu de Catalunya". També participa en els Jocs Florals, en les Festes Modernistes que Rusiñol organitza a Sitges i a diverses  prestigioses tertúlies, com la de l'Ateneu Barcelonès del que va arribar a ser president.
L'any 1894 es presenta als Jocs Florals de Barcelona amb el poema "La sardana" guanyant l'Englantina. A "Poesies", que publica l'any següent, s'hi nota el seu vessant decadentista, que també es veu reflexat als poemes que presenta a les Festes Modernistes de Sitges i que més tard va superar, en part influenciat per la vitalitat de l'obra de Nietzche.
El 1904, es presenta novament als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Glosa, essent proclamat Mestre en Gai Saber, a més de guanyar la Flor Natural. 
La pressió del noucentisme naixent, liderat per Eugeni d'Ors, l'obliga a fer una profunda reflexió, que acabarà després de la Setmana Tràgica amb un retorn a la posició combativa que manifestava en la seva joventut. Malgrat tot, es mostra autocritic procedint a una profunda revisió de la seva obra "Tria" criticada per d'Ors, de la que en sortirà molt millorada fins al punt de provocar la rectificació d'Ors. 
Maragall s'identificava més aviat amb un nacionalisme de caire tradicionalista i catòlic, proper a l'ideari de la Lliga Regionalista, però mai va voler entrar en política i va rebutjar les ofertes que li van fer Enric Prat de la Riba i Francesc Cambò perquè es presentés a les eleccions de diputats a corts. Aquesta tendència conservadora, ben reflexada en el seu estil literari, fa que se'l classifiqui dintre d'un grup d'escriptors modernistes - Víctor Català, Prudenci Bertrana, Puig i Ferrater - que situen la seva obra en ambients tradicionals i rurals. 
L'any 1906 va intervenir en el Congrés de la Llengua Catalana i posteriorment va ser membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
Arran de la Setmana Tràgica, va adoptar una posició critica amb la burgesia catalana, per la responsabilitat que entenia que tenia en aquells fets. Aquesta postura es manifesta en la seva última obra "Seqüencies".   
L'any 1910 va guanyar el premi Fastenrath en els Jocs Florals de Barcelona amb "Enllà". L'any 1911, el darrer de la seva vida, va publicar "Seqüencies" en que manifesta una exaltació vitalista amb el que retorna a posicions heterodoxes, suavitzades en anteriors escrits. En aquesta obra inclou el "Cant espiritual".
El seu treball com traductor, es molt important. Va traduir autors grecs com Homer i Pindar, autors alemanys com Goethe, Novalis, Nietzche, Schiller, Reinick i Wagner i autors francesos com Daudet i Lamartine. 
Joan Maragall mort a Barcelona el 20 de desembre de l'any 1911.