Contes
Drames rurals - 1902
Ombrívoles - 1904
Caires vius - 1907
La Mare-Balena - 1920
Vida molta - 1949
Jubileu - 1951

Monòlegs
La infanticida - 1898
El llibre nou - 1898

Narrativa
El llibre blanc - 1905
Marines - 1928
Contrallums - 1930

Novel·la
Solitud - 1905
Un film (300 metres) - 1926

Poesia
El cant dels mesos - 1901
Llibre Blanc - Policromi -
 Tríptic - 1905

Teatre
Quatre monòlegs - 1902
Teatre inèdit (publicat el
 1967)

Varis
De civisme i civilitat - 1917
Sensacions d'Empúries - 
 1923
Mosaic - 1946

 

Biografia:
Neix a l'Escala (Alt Empordà) l’any 1869 en el si d’una família de propietaris rurals.
Es va formar de manera autodidacta en els àmbits artístics que li agradaven, especialment la literatura i la pintura.
Comença a publicar alguns escrits a la revista l'Esquella de la Torratxa amb el pseudònim de Virgili Alacseal.
La seva literatura rep les influències dels moviments literaris de la seva joventut: el modernisme a la seva primera època, però que malgrat tot es fa visible en tota la seva obra, en especial a Solitud (1905), que es una obra cabdal en el modernisme literari i el naturalisme.
Com a resultat de l’escàndol provocat per la seva obra La infanticida, que es va representar en els Jocs Florals d'Olot de l’any 1898, en que presentava una anàlisi de la situació de la dona explotada per la societat rural i primitiva, va adoptar el pseudònim de Víctor Català.
El teatre que fou una de les grans passions de Caterina Albert, malgrat que es una de les seves facetes menys conegudes, es recull a "Quatre monòlegs" (1902) i Teatre inèdit (1967).
La seva obra poètica es, com la teatral, poc coneguda i està constituïda en gran part per monòlegs de caràcter tràgic amb influències romàntiques.
La seva obra en prosa, en canvi, es reconeguda com una de les més importants en català. A més de "Solitud", podem citar "Drames rurals" (1902), "Ombrívoles" (1904) i "Caires vius" (1907).
A partir de 1917, la seva obra evoluciona cap el naturalisme amb textos com la novel·la "Un film (300 metres)" (1926) i reculls com "Contrallums" (1930) i "Jubileu" (1951) que es el darrer.
Els trets més habituals de la narrativa de Caterina Albert es desenvolupen en ambients rurals inhòspits amb personatges cruels dominats pel fatalisme.
Aquest esquema es trenca al final de la seva obra i en especial al ja citat "Jubileu", que transcorre en un ambient urbà (Barcelona) i es de característiques més refinades amb evocacions a la nostàlgia del passat. 
Caterina Albert morí a la seva vila nadiua l’any 1966.