Conferencies:
-De les belleses de la   natura i el meu goig (1908)

Cròniques periodístiques
-Impromptus 

Narrativa / Contes
-L'oreneta 
-La guineu
-Tard! (1903)
-Crisàlides (1907) 
-Proses bàrbares (1911) 
-La lloca de la vidua (1915) 
-Els Herois (1920) 
-La bassa roja (1923)
-El meu amic Pellini i altres  contes (1923)
-El desig de pecar (1924)
-L'illa perduda (1920)
-L'orgue del diputat (1924)
-L'Ós benèmerit i altres  bèsties (1932) 
-La Ruta abandonada (1934)
-En Rossinyol que jo he tractat (1937)

Novel·la
-Violeta (1899 - Inédita)
-Josafat (1906) 
-Nàufrags (1906) 
-Tieta Claudina -Ernestina- (1910) 
-L'oca de la molinera (1917)
-La Margarideta (1918)
-Jo! Memòries d'un metge  filòsof (1925) 
-Entre la terra i els núvols:
   -L'Hereu (1931) 
   -El vagabund (1933) 
   -L'mpenitent (1938)

Teatre 
-Josep II rei
-Enyorada solitud! (1918)
-Els atropellats (1918)
-Les ales d'Ernestina (1921) 
-La dona neta (1924) 
-El comiat de Teresa ( 1931)
-El fantasma de Montcorb  (1933)
-Els aprensius (1934)

Biografia:
Neix a Tordera (Maresme) l'any 1867 dintre d'una família de propietaris rurals d'ideologia carlista.
Estudia el batxillerat a Girona i inicia els estudis d'enginyeria industrial que abandona molt aviat per a incorporar-se a estudis artístics a l'escola de Llotja de Barcelona l'any 1885. 
Torna a Girona el 1890 on es casa amb Neus Salazar i a causa de la pèrdua de l'herència familiar com a conseqüència de plets mal resolts, va organitzar una acadèmia de pintura.
Abandona la pintura i l'any 1902 entra en la redacció de la revista conservadora "Vida" que recollia els aspectes més significatius del modernisme i en la qual Bertrana publica comentaris sobre art i literatura i alguns contes com "La Guineu" un relat d'ambient rural.
Va Participar en l'organització dels Jocs Florals i va seguir desenvolupant les seves habilitats literàries amb obres com "Tard" el 1903, "Josafat" el 1906 i "Crisàlides". L'any 1906 escriu "Nàufrags" novel·la que li val el reconeixement ciutadà.
En aquest període ocupa el lloc de director del diari republicà "Ciutadania" fins que és acomiadat i empresonat per un article que havia publicat.
A conseqüència d'aquests fets, l'any 1911 es trasllada a Barcelona, on abans ja havia també estat objecte d'un reconeixement a la seva labor especialment per la conferència "De les belleses de la natura i el meu goig" que va pronunciar en 1908 a l'Associació Nacionalista Catalana a on proposa una actitud anti-intel·lectual que reafirmarà novament l'any 1936 en una intervenció com a President dels Jocs Florals de Barcelona.
Dirigeix en unes condicions molt precàries de treball els setmanaris satírics "L'Esquella de la Torratxa" i "La Campana de Gràcia", col·laborant també en altres revistes com "El Poble Català" i "Iberia".
En un període dominat pel Noucentisme, Bertrana com punts altres artistes modernistes, pateix una frustrant marginació.
Prudenci Bertrana tracta diversos gèneres literaris - humor, novel·la psicològica, el món animal, producció periodística - moltes vegades amb més èxit de públic que de crítica. Malgrat això, no abandona les classes de pintura que segueix impartint a l'Escola del Bosc de l'Ajuntament de Barcelona a Montjuïc.
La seva labor periodística es publica en els diaris "La Publicitat" i "La Veu de Catalunya" on va ser crític teatral i on publica els seus "Impromptus" i també en el seminari "Revista de Catalunya".
La seva literatura s'estructura sobre la base d'una observació detallada de la realitat, amb l'experiència que obté del seu treball i la seva experiència humana.
En la trilogia "Entre la vida i els núvols" que es compon de "L'hereu" (1931) "El vagabund" (1933) i "L'impenitent" (1939) recull la seva experiència autobiogràfica on es relaten dramàtiques experiències viscudes, com la mort de tres dels seus fills.
L'any 1935 presideix els Jocs Florals de Girona i el 1936 (com ja hem citat més amunt) els de Barcelona. El 1937, ja en plena guerra civil, publica "En Rossinyol que jo he tractat".
La seva obra reflecteix en el seu conjunt un enèrgic, vital i persistent individualisme.
Prudenci Bertrana és el pare de la també insigne escriptora catalana Aurora Bertrana.
Prudenci Bertrana va morir a Barcelona l'any 1941
El seu reconeixement com escriptor ha anat creixent, especialment des de la publicació de les seves obres completes l'any 1968 i la creació d'un premi literari de novel·la que duu el seu nom.