Edifici projectat per Lluís Domènech i Montaner en un estil que barreja Modernisme i Noucentisme (estil que va succeir al Modernisme a Catalunya entre 1910 i 1930) i construït l’any 1911.
Es un típic edifici dels que combinen la casa dels propietaris en els pisos superiors i els espais industrials en els baixos. 
L’estructura de les façanes es bàsicament Noucentista amb formes sòbries pròpies d’aquest estil, però el Modernisme hi es present en la decoració, especialment per l'utilització de la ceràmica i el ferro forjat.
 

Aquesta casa es una obra d’art de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, construïda l’any 1900.
El projecte d’aquesta casa va ser encarregat pel notari Pere Rull i Trilla  en un període de gran expansió del Modernisme.  
Les façanes d’aquesta casa son un exemple de combinació de pedra i amo. La línia de connexió entre façanes està especialment ben resolta amb una columna de pedra de gran efecte decoratiu. En el primer pis una balconada excepcional amb decoració floral a la barana. Portes i finestres de inspiració gòtica i els merlets que coronen l’edifici li donen una aparença molt luxosa. 
Les façanes estan ben conservades, el interior es completament diferent de la seva decoració original i està ocupat per l'Institut Municipal d'Acció cultural de Reus.

Edifici projectat per l’arquitecte Joan Rubió i Bellver i construït l’any 1924.
El propietari Antoni Serra i Pàmies era parent de Rubió i li va encarregar no solament aquesta casa, sinó també la reconstrucció d’una residència rural anomenada "el mas d’en Perdiu" a Botarell (1910) i el Xalet Serra (1912).
Aquesta casa pertany a un període en que el Modernisme ja començava a ser substituït per el Noucentisme i es un edifici amb certa semblança a les tendències anglosaxones de l'Art Nouveau. Malgrat tot, algunes formes neogòtiques o els merlets de la teulada son típics del Modernisme. 
La façana està construïda amb pedra, l'interior es Art Decó.

Es tracta d’un petit edifici projectat per l’arquitecte Joan Rubió i Bellver l’any 1926 dintre del període final del Modernisme.
Rubió va rebre l’encàrrec de l'Ajuntament de Reus juntament amb la "Mancomunitat de Catalunya" de portar a terme aquest edifici sanitari.
L’edifici es de fet un annex de l'Hospital de Sant Joan per, en el temps de la seva construcció, el tractament de malalties relacionades amb la tuberculosi.
De fet, l’edifici ens mostra un estil neoclàssic amb columnes de pedra i un sostre esglaonat a la façana. 
Rubió i Bellver va ser un arquitecte entusiasta del Modernisme, però en els seus últims treballs manifesta ja una influencia del Noucentisme i aquest es el cas d’aquest edifici que presenta una influencia acadèmica. 

Edificada l’any 1910 per l’arquitecte Pere Caselles i Tarrats.
La casa també es coneguda com a Casa del Baró de Llorach, ja que la família del primer propietari Miquel Grau Cabré, n’havia estat també en un passat llunyà del castell de Llorach. 
Aquest fet es present en la casa a on son freqüents decoracions en forma de branques de llorer. 
Dos medallons ens recorden les inicials del propietari "MG" i l’any de construcció.
Totes les obertures estan enquadrades en arcs semicirculars amb decoració floral una mica seguint l’estil de l'Art Nouveau belga. 
L’edifici està coronat per una estructura que recorda els braços d’una creu grega.

Edifici projectat i construït l’any 1908 per l’arquitecte Pere Casellas i Tarrats.
Aquesta casa es contigua a la Casa Navàs. Es tracta d’una casa de veïns de planta i tres pisos d’alçada i d’amplada important ja que conté tres porteries diferents i naturalment tres escales.
Casa construïda en ple esplendor del Modernisme, aquest estil es manifesta clarament en tota la façana, amb una decoració amb motius vegetals omnipresents i la decoració en ferro forjat de les baranes bombades dels balcons.
Les portes d’entrada de les escales son de fusta esculpida i tenen picaportes de ferro forjat de gran qualitat.

Construïda l’any 1896 per l’arquitecte Pere Caselles i Tarrats.
Es un exemple de Modernisme primitiu que es present a Reus en diversos edificis del mateix arquitecte (veure més avall). 
La façana ens mostra diferents elements d’arquitectura gòtica i islàmica. La segona planta es especialment interessant amb les finestres esglaonades.
Les baranes dels balcons del primer i segon pis estan realitzades en ferro forjat amb formes típiques del Modernisme.

Construïda l’any 1909 per l’arquitecte Pere Caselles i Tarrats.
La planta baixa i l’entresol - amb baranes ondulades - tenen un aspecte molt diferenciat dels tres pisos superiors. 
Aquesta casa està construïda seguint l’estil floral típic de Reus.
Uns elements ben especials son les cares femenines als extrems del balcó del primer pis. La barana d’aquest balcó està decorada amb suaus formes ondulades asimètriques.

Construïda l’any 1900 per l’arquitecte Pere Caselles i Tarrats.
Es un exemple del primer Modernisme que també es present a Reus en d’altres edificis del mateix arquitecte. 
L’edifici va ser inicialment propietat de la família Iglesias, malgrat que el nom amb que se la coneix actualment sigui el d’una farmàcia anomenada Punyed que es trobava a la planta baixa.
La façana neogòtica es potser una de les més reeixides de l’arquitecte i inclou una sèrie de cares grotesques en les mènsules del primer pis i que corresponen a un rei cristià, un àrab i un xinès. En el tercer pis i al coronament de la façana hi han varis símbols catalans com les quatre barres.
Els arcs de la planta baixa son un típic exemple de Modernisme.
 

Construïda l’any 1911 per l’arquitecte Pere Caselles i Tarrats, ja al final del període Modernista.
El grup escolar està constituït per dos cossos d’edificis rectangulars que estan units per un petit cos, tots ells amb teulades decorades a dues aigües i amb brillants colors verd, beig i marron.
Les façanes dels edificis, també bellament decorades, son d’obra vista amb les zones principals i remats en pedra esculpida.
Algunes parts de les façanes estan també decorades amb quatre plafons ceràmics obra de Francesc Labarta. Aquest plafons representen escenes de la infantesa de Jesús. Altres plafons presenten temes ornamentals fets amb ceràmica de Manises.
Pere Casellas va tenir molt en compte els requeriments arquitectònics necessaris perquè la funció pedagògica d’aquests edificis pogués desenvolupar-se amb el màxim de comoditats. Per això, es tracta d’edificis molt lluminosos i saludables, ja que els espaïs reservats a patis  eren i son ben airejats i arbrats.
A més dels mencionats més amunt, entre els motius decoratius hi podem trobar la rosa de Reus, els escuts de Catalunya i Tarragona i nombroses referències a motius naturals bàsicament vegetals.
Les Escoles Prat de la Riba continuen encara avui al cap de quasi cent anys de la seva construcció, assegurant les mateixes funcions educatives que realitzaven en el seu origen. Només l’entorn ha canviat i també naturalment les condicions interiors dels edificis que s’han hagut d’adaptar a les necessitats educatives modernes.

Edifici projectat i construït l’any 1903 per l’arquitecte Josep Lubietas arquitecte de qui no tenim cap informació.
La façana mostra una sèrie d’alt relleus. La planta baixa està ocupada per una tenda tèxtil molt ben integrada en l’estil de la façana. 
Un cert aspecte medieval està remarcat per la decoració geomètrica i el coronament amb merlets de la façana que ens recorden un castell i li donen molta personalitat al conjunt.

Casa projectada per l’arquitecte Pau Monguió i Segura, construïda l’any 1904.
Es un edifici construït en un solar molt estret amb una façana que mostra una gran varietat de materials i de tècniques constructives amb un encant especial. 
L’ornamentació es basa en una barreja de motius geomètrics i florals que introdueix elements modernistes dintre de criteris eclèctics. 
El material bàsic es la ceràmica juntament amb la pedra i el ferro forjat per a la barana del  balcó.
Les inicials del primer propietari Sixte Laguna apareixen en dos medallons fets amb ceràmica a cada costat de la porta principal.