Obra:
Música instrumental:
-Catalanesques
(impressions - versió orquestral) - 1891
-Catalanesques
(impressions - versió per a piano) - 1891
-Ègloga (versió orquestral)
-Ègloga (quartet de corda)
Música
coral:
-Nombroses obres per a
cor sol
(entre les quals):
-Jovenívola
(per cor mixte)
-El Cant de la Senyera
(sobre
un poema de J. Maragall -
1896)
-Cap al tard
-Sis harmonitzacions de melodies populars
(entre les quals):
-El cant dels ocells
-La dama d'Aragó
-Els Segadors (L’himne nacional de
Catalunya)
Música religiosa:
-Canticum amoris (motet)
-Pregaria de la Verge del Remei (per cor, orquestra i orgue) - 1900
-Salve Regina Cataloniae (motet per cor i
orgue) - 1913
-Cants espirituals per a ús del poble (1ª sèrie 21 cançons) -1915
-Cants espirituals per a ús del poble (2ª sèrie 15
cançons) -1921
Veu i piano:
-14 Cançons
(entre les quals):
-Sempreviva (lletra d'A. Guimerà)
-Flor de lliri rosa
-La Balalí
-Sospirs (lletra de J. Verdaguer)
|

Biografia:
Naixement formació
i primeres activitats:
Nascut
a El Masnou (Maresme) el 18 d’abril de
1867.
Ben aviat, la família es trasllada a Barcelona a causa de la inseguretat
derivada de la tercera guerra carlina (1872-1875).
La família volia que fos comerciant, però la seva vocació musical es va
imposar, ingressant a la jove edat de tretze anys (1880) al
Conservatori del Liceu.
En aquesta institució va tenir de mestres Miquel Font (piano), Josep
Rodoreda (harmonia i composició) essent més tard deixeble de
Felip Pedrell amb qui va estudiar composició i també piano amb Carles G. Vidiella.
Molt ràpidament va orientar la seva activitat cap a el cant coral i de
molt jove encara - als disset anys - (any 1883), el trobem dirigint el Cor la Lira de Sant
Cugat del Vallès, complementant aquest treball amb actuacions diàries al
cafè Inglés del carrer Ferran, primer com a pianista i després com a
membre d’un trio amb Josep Badia (violí), Lluís Pamies (harmònium) i ell
mateix al piano. Un any més tard es trasllada al Cafè Pelayo a on
interpreta dins d’un quartet format per Ernesto Cioffi (violí), Josep
Soler (violoncel), Lluís Pamies (harmònium) i ell mateix al piano.
Els seus amics i els
seus temes predilectes:
D’aquestes activitats inicials, sortiria el grup bàsic d’amistats de
Millet: Alió, Vidiella, Albéniz i Vives i amb els contertulians del Cafè
Pelayo, formaria més tard l'Orfeó Català.
El Cafè Pelayo, com l'actualment més recordat "Els quatre gats", era una autèntica institució barcelonina
d’aquella època, amb figures que li
atorgaven un paper intel·lectual, entre les que podem citar: Àngel
Guimerà, Pere Aldavert, Narcís Oller,
Antoni Gaudí,
Lluís Domènech i
Montaner, Emili Vilanova, Carles Pirozzini, Serafí Pitarra, Josep
Feliu i Codina, Joaquim Rubió i Ors i altres.
A vint anys, Millet tenia dues preocupacions bàsiques, l’obtenció d’una
sòlida formació musical i la pràctica i exercici dels seus coneixements.
La seva vocació era simultània a l’impuls fortament catalanista que seguia
el país i que coincidia amb l’empenta cultural del
Modernisme.
Fundació de l'Orfeó Català:
L’any 1891, als seus vint i quatre anys, funda conjuntament amb
Amadeu
Vives, l'Orfeó Català, al que va dedicar la seva vida i va elevar fins al
màxim nivell com a intèrpret i com a institució, estrenant i interpretant
una enorme quantitat d’obres musicals de tota mena.
Altres iniciatives de
Lluís Millet:
L’any 1896 es nomenat catedràtic de solfeig, teoria musical i conjunt
vocal de l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
L’any següent, 1897, funda la capella de Sant Felip Neri de Barcelona de
la que se l' anomena mestre.
El 1904 va crear la "Revista Musical Catalana - Butlletí de l'Orfeó
Català", que es va publicar fins el 1936, amb un total de 390
números. Aquesta data ens suggereix que, com en tots els àmbits que
afectaven a la cultura catalana, la guerra civil espanyola representa un
trencament del que es tardarà molt en tornar-se a aixecar. Posteriorment
la publicació es va reiniciar l'any 1984.
Una altra activitat que va promocionar activament el mestre Millet van ser
les "Festes de la Música Catalana", que es van realitzar des de 1904, amb
un total de nou festes, fins a l’any 1921. Aquestes festes van aportar
unes dues mil tonades de cançons i danses populars, a la vegada que van
ser premiats artistes com Felip Pedrell (1904 i 05), Antoni Nicolau (1906,
07 i 16), Claudi Martinez Imbert (1910), Joan Manent (1914), Lluís Romeu
(1916) i Kurt Schindler (1921).
La seva obra com
a compositor i la seva vinculació al Modernisme:
Encara que la seva obra com a compositor no es molt dilatada, està
formada per una important quantitat de peces,
composicions o harmonitzacions de cançons populars, - moltes d’elles corals
- que s’han popularitzat extraordinàriament i avui en dia formen part del
imaginari musical català.
Un altre aspecte també molt important de la seva obra, es l'impuls que va
donar al cant popular religiós i la revalorització de la
polifonia sagrada del segle XVI.
Millet es un exemple de nacionalisme musical,
que es manifesta en obres com El Cant de la Senyera.
Se’l considera un destacat representant del
Modernisme
musical. El seu entusiasme per aquest estil
queda ben palès en la tria de Lluís Domènech i Montaner
com a arquitecte per
construir el Palau de la Música Catalana, seu de
l'Orfeó Català, edifici que va ser beneit per el Cardenal Casañas el 9 de
febrer de 1908, amb un programa musical que il·lustra d’alguna manera
la ideologia de Millet i que incloïa:
El Cant de la Senyera, com a representació de la identitat.
Els Xiquets de Valls de Clavé, com a representació dels orígens.
La Mare de Déu de Nicolau, representant el present (1908).
L'Al·leluia de Händel, representant la universalitat.
Els Segadors, com a element de reafirmació nacional.
Els seus escrits i la mort:
Millet també va ser autor de
diversos escrits sempre sobre temes musicals, podem citar: diversos
articles a la Revista Musical Catalana, "El cant popular religiós" (1912),
"De la cançó popular catalana" (1917). Bona part dels seus escrits varen
ser recollits l’any 1917 en el llibre "Pel nostre ideal".
Millet mort el 7 de desembre de 1941 als 74 anys.
|